Business Exits entail greater future levels of entrepreneurship? An empirical analysis at country level

Using Global Entrepreneurship Monitor data for 41 countries this study investigates the impact of business exit on entrepreneurial activity at the country level. The paper distinguishes between two types of entrepreneurial activity according with the motive to start a new business: entrepreneurs driven by opportunity and necessity motives. The findings indicate that exits have a positive impact on future levels of entrepreneurial activity in a country. For each exit in a given year, a larger proportion of entrepreneurial activity the following year. Moreover, this e ffect turns out to be higher for opportunity entrepreneurs. The findings indicate that both types of entrepreneurial activity rates are influenced by the same factors and in the same direction. However, for some factors we find a di fferential impact on the entrepreneurship. The results show some important implications given that business exit may be overcome when there is a necessity motivation. This has important implications for both researchers and policy makers. JEL codes: L26. Keywords: Entrepreneurship, business exit, social values

Factors psicosocials que determinen que algunes víctimes de violència de gènere s’abstinguin de declarar

Estudi qualitatiu dels factors psicosocials que fan que algunes víctimes de violència de gènere s’abstinguin de declarar

Guia d’educació afectivosexual

Guia d'educació afectivosexual que va sorgir a partir del taller participatiu que es va dur a terme a la Jornada de la Comunitat d’Educadors/es Socials que es va fer el 22 de febrer de 2008, en la qual es va constituir un grup de professionals de diferents centres que s’encarregaria, entre d’altres qüestions, d’elaborar una guia que pogués servir com a material base per a la resta d’educadors/es dels centres penitenciaris. El material elaborat serveix tant per treballar amb població reclusa masculina com femenina. Aquesta perspectiva de gènere no només s’haurà de tenir en compte de cara als destinataris del manual, sinó també en l’abordatge dels diferents continguts, sobretot per treballar mites i estereotips lligats als rols masculins i femenins en la nostra societat. A més de la perspectiva de gènere, compta amb un element força determinant com és la cultura i la transmissió de valors subjacent, sense entrar en condicionaments morals ni qüestionaments purament filosòfics. En aquesta Guia trobareu una sèrie d’unitats didàctiques classificades segons el vessant del qual parlem (biològic, psicològic, social, sexualitat i afectivitat), les quals inclouen diferents activitats que es poden dur a terme en els centres penitenciaris de Catalunya. Al final hi hem recopilat diversos models d’avaluació perquè pugueu fer un seguiment d’allò que us funciona i d’allò que caldria modificar. A més, si necessiteu més informació, podeu consultar el conjunt de llibres i webs curosament seleccionats atenent a la seva rigorositat i serietat, que citem al final del treball.

La Gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya. El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns

En els darrers anys, institucions públiques i organitzacions es troben amb dificultats per gestionar la munió de necessitats i interessos que es donen a la societat actual i que sovint es converteixen en conflictes. Davant d’aquesta situació, s’ha tractat d’actualitzar el tema de la governabilitat expressat com la capacitat dels governs i les organitzacions, en democràcia, d’oferir respostes als conflictes públics i socials. En aquest context, la Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes (GAC) es mostren com a fórmules que aporten qualitat de govern des d’una nova manera de gestionar el conflicte col·lectiu, amb la finalitat de trobar acords o generar consens per poder actuar, i amb capacitat per reduir costos en la intervenció.

Programa d’educació intercultural als centres penitenciaris

Després de la Jornada de Bones Pràctiques dels educadors socials de l'àmbit penitenciari català (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educació per a la convivència en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificació del seu naixement continua essent vàlida, sí que hi ha matisacions teòriques que han canviat a l’hora d'entendre la convivència en la diversitat i, sobretot, a l’hora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educació intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democràtica. Cal promoure la reflexió sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensió social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Així, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva estàtica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educació intercultural, s'ha d'entendre com el dret a allò que és comú, o que hauria de ser comú. I per què un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perquè precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferències i les caracteritzacions tenint en compte que una sèrie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procés de globalització; interdependència a escala mundial; transformació dels models de comunicació, consum i treball; canvis polítics i econòmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Així doncs, us presentem un programa d'educació intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensió del món, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per allò social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acció educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. És per aquest motiu que plantegem una pràctica educativa que parteix d'un handicap metodològic d'actuació: la impossibilitat d'una acció comunitària. Entenem tota acció comunitària des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acció educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessàriament en un marc d'educació per a la transferència de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferència que pot posar en pràctica la persona interna en el moment en què s'incorpori a la vida en llibertat.

Programa de mobilitat segura als centres penitenciaris

Arran de les jornades d’educadors del febrer de 2007 es va constituir un grup de treball d’educadors per crear un programa per a la mobilitat segura. Aquesta proposta va sorgir de la necessitat detectada per la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil (SSPRJJ), com a conseqüència de la reforma del Codi penal. Arran d’aquesta nova legislació s’ha incrementat el nombre d’usuaris que ingressen als serveis penitenciaris per aquests tipus de delictes. El grup d’educadors per a la mobilitat segura crea aquest Programa per donar eines als educadors de presons i als usuaris des de la vessant socioeducativa. En la creació d’aquest programa hem tingut el suport del Servei Català de Trànsit, d’experts de l’equip de Formacció en la matèria de formació de formadors i la Secció d’Educació, Cultura i Esports del Departament de Justícia. Aquest suport s’ha objectivat amb l’aportació de material, llibres, revistes..., així com la supervisió i validació del que tot seguit exposarem. L’estructuració del programa es compon de dos blocs. En una primera part trobem el que són els continguts, és a dir, tot el referent al marc teòric del programa. En aquesta part s’expliquen tots els conceptes bàsics relacionats amb la mobilitat segura. La seva finalitat és donar suport a les sessions del programa. Aquesta part teòrica es divideix en tres apartats: factor humà, via i entorn i vehicle. El factor humà és comú a tots tres, per la qual cosa aquesta divisió és purament analítica i ens serveix per poder esbrinar els factors que influeixen en la mobilitat. En un segon lloc hi trobem totes les dinàmiques i unitats didàctiques per dur a terme la part pràctica del Programa. La metodologia emprada en les pràctiques és la del R-O-A-C que consisteix en: primer, fase de reflexió (R) en què es tracta d’extreure les idees prèvies dels usuaris, el que pensen, saben i creuen al voltant del punt tractat; segon, oferir (O) als usuaris noves experiències perquè incrementin coneixements, millorin habilitats o es replantegin actituds; tercer, aplicar (A) els continguts socioeducatius; quart, conclusió (C) per donar sentit a tots els continguts. Cal destacar la presentació de les dinàmiques en fitxes individuals que faciliten que els professionals puguin treballar i avaluar les sessions individualment segons el seu criteri.

Programa d’educació emocional en l’àmbit penitenciari: les competències personals

Al llarg de la història educativa i tractamental, s'ha donat molta importància als desenvolupaments cognitius sense tenir en compte el desenvolupament emocional. Autors com Gardner o Goleman van donar un fort impuls al que ara es coneix com a intel·ligència emocional potenciant la creació de programes i dissenys curriculars que enforteixen la vessant emocional. No oblidem que les emocions són intrínseques al ser humà i condicionen la forma en què ens relacionem amb nosaltres mateixos i l'entorn. Per tant, entenem que el desenvolupament emocional és una de les bases fonamentals de l'educació. Com a educadors i educadores socials no podem perdre de vista aquest camp d'acció, i com a professionals de l'àmbit penitenciari considerem necessari que els nostres educands identifiquin les emocions (tant les pròpies com les alienes), millorin la seva autoestima i aprenguin a gestionar allò que senten. Tot amb l'objectiu que les seves relacions amb si mateixos, els altres i la societat siguin òptimes i saludables. La nostra pràctica diària ens ha fet veure que hi ha una manca de conscienciació i una pobre gestió de les emocions. Els interns i internes són persones que, a causa de les circumstàncies que han viscut i viuen, mostren dificultats per reaccionar de forma socialment adaptada i aquest fet genera conseqüències nefastes tant per a ells com per al seu entorn: agressions verbals i físiques, conflictes, addiccions, desarrelaments, malalties… No és fàcil treballar les emocions en un entorn hostil com el penitenciari, i menys fer-ho des d'una perspectiva educativa. És per això que el Programa d'educació emocional a l'àmbit penitenciari consta de dues parts; a la primera (la que aquí presentem), abordem aquelles competències personals necessàries per a un òptim desenvolupament emocional. El proper any es treballaran les competències socials que ajudin en la seva relació amb l'entorn. Entenem que per poder parlar d'aquestes últimes, primer s'han d'assolir els objectius a nivell personal. No podem perdre de vista que el circuit emocional és un circuit de comunicació obert on tots estem implicats i, per tant, on les influències són mútues i constants. En conseqüència, entenem que el programa que aquí presentem ha de comptar, també, amb altres professionals implicats com són els psicòlegs. Tenim clar que la figura de l'educador ha de quedar en tot moment entesa com d’acompanyament i guia, d’oferiment de les eines necessàries perquè els interns millorin el seu nivell de consciència i gestió emocional. En aquells casos en què sorgeixin problemes vinculats a aquest aprenentatge

Eines de suport per a l’educador social en el Programa d’educació emocional

L’any 2009 es va presentar la primera part del Programa d’educació emocional, aquell que abordava les competències personals (autoconeixement, autoestima, identificació d’emocions...). Amb la creació de la segona part (al 2010) ens vam adonar que a molts de nosaltres ens mancava una base formativa per poder dur a terme les diferents sessions amb garantia d’èxit. Aquells companys que van aplicar el programa ens van donar la pista que ens faltava: crear un document on recollir aquelles idees, suggeriments, eines... que ens poden ajudar en determinades situacions tant dins de l’aula com a nivell individual. No es tracta d'un programa fàcil, sobretot per la implicació personal que de vegades comporta. Així doncs, aquí us presentem un document que pretén orientar, guiar al col·lectiu d’educació social que tingui intenció d’implementar el Programa d’educació emocional per tal d’oferir uns senzills (i aplicables) consells que donin seguretat al formador i garanties d’èxit a les persones internes a les quals va adreçat el programa. El document està format per diferents apartats, començant per un resum del codi deontològic que tot educador/a hauria de conèixer i que empara el Programa d’educació emocional. A continuació s'aborden diferents aspectes com la relació d'acompanyament, la dimensió emotiva, l'empatia, l’assertivitat, el fenomen de la transferència i aspectes a tenir en compte a l'hora d'obrir i tancar una sessió.

Programa d’educació en drogues

Les estadístiques mostren que un gran nombre de població penitenciària en l’actualitat és consumidora de drogues. Som conscients de la diversitat de postures i filosofies en l’abordatge de la temàtica de les drogues, però el grup de professionals que ha elaborat aquest Programa accepta el consum de drogues com una realitat dels centres penitenciaris catalans. També som conscients que l’objectiu del consum zero és massa ambiciós i poc adequat a la realitat dels presos. Per tant, un objectiu del Programa serà la disminució dels consums que estan generant problemàtiques i la disminució dels seus riscos associats (abús, addicció, contagi de malalties, consums barrejats de substàncies, etc.) És per això que les pretensions del Programa són informar de les substàncies psicoactives i les seves propietats, explicar els recursos interns i externs que existeixen i, sobretot, donar la possibilitat a l’intern de tenir un referent pel que fa a les addiccions a fi que pugui disposar–ne en cas de necessitat.

Agents de salut a l’àmbit penitenciari

Actualment el grup d’Addiccions veu la necessitat de seguir abordant el consum de drogues als nostres centres des de l’educació per a la salut i la reducció de danys, però també des de la capacitació personal. Per tal que tot això sigui una realitat, partim de l’Enquesta Estatal sobre Drogues entre els Internats a Presó (ESDIP, 2006). Aquesta evidencia que, per una banda, actualment es duen a terme als centres penitenciaris pràctiques de risc d’infecció per VIH, tant pel que fa a conductes d’injecció, sexuals o de realització de tatuatges, però, per altra banda, també posa de manifest el pobre coneixement de les vies de transmissió de l’VIH/SIDA i de l’hepatitis C, molt sovint ple de mites i/o creences errònies. L’ESDIP destaca el consum o l’abús de les drogues com un factor previ i paral·lel a la presó. La relació entre presó i drogues es produeix en dos dimensions que sovint es confonen, ja que no solament hi ha un problema d’ordre penal sinó també d’ordre social. Per una part, els delictes comesos per un alt percentatge de la població penitenciària estan relacionats amb la venda i/o consum de substàncies il·legals; i, per una altra banda, un nombre elevat d’interns té problemes personals, socials i de salut associats al consum de drogues, des de la pròpia dependència a greus malalties. Els programes de reducció de danys que s’han dut a terme tradicionalment s’han d’adaptar als nous perfils de consumidor; a les noves drogues i a les diferents vies d’administració. S’ha de tenir present que la major part dels problemes associats a l’activitat delictiva són d’índole psicosocial i no es restringeixen als consums problemàtics. Entre els interns podem trobar persones fàcilment influenciables, que presenten baixa tolerància a la frustració, poca capacitat per generar alternatives en situacions de conflicte, dificultats per gestionar el temps d’oci, baixa o nul·la escolarització, mancances a nivell psicoafectiu,

Las habilidades sociales y la entrevista: metodología para la intervención social

Si decimos que los seres humanos sólo son capaces de vivir como tales mediante la reconstrucción narrativa de sus experiencias, estamos teniendo en cuenta conceptos que recuerdan a algunos autores contemporáneos que defienden la importancia de ser reconocido como una creación hecha de palabras. En la medida en que son interpretadas y contextualizadas por los profesionales, la situación dialogal significativa cobra importancia. Desde esta perspectiva hemos planteado las asignaturas Habilidades sociales, Técnicas de entrevista y Gestión de situación de crisis, diseñadas para integrar los modelos teóricos y las variables que se presentan en la relación comunicativa con el usuario y en particular cuando esta relación se formaliza en la situación de entrevista. Se mostrará también el modo cómo en nuestro proceso formativo, basado en la simulación de situaciones, se fomenta el compromiso con el trabajo en equipo y la autocomprensión

Estrategias analógicas y sentido del humor en el aprendizaje de la competencia social de los profesionales de la educación social

Exploramos, en este artículo, el desarrollo y los resultados iniciales de una metodología innovadora que, usando la metáfora y el sentido del humor, crea un espacio narrativo en un contexto de formación universitaria en competencia social que favorece el proceso de aprendizaje. La experiencia consiste en vincular un escenario metafórico al escenario académico y al futuro escenario profesional. En el artículo se describen los ingredientes de la metáfora utilizada (la fiesta de cumpleaños) y sus vínculos con las competencias trabajadas en la asignatura de Habilidades sociales en la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés (URL). La valoración del profesorado y de los estudiantes la avala como una práctica educativa de éxito cuyos ingredientes pueden ser generalizados a otros contextos formativos.

Año Europeo 2012- Envejecimiento Activo y Solidaridad Intergeneracional. ¿De qué hablamos?

En los inicios del siglo XXI, se presentan nuevas exigencias de cambio en la educación. Hombres y mujeres mayores de 55 años anhelan ampliar sus conocimientos para participar de forma más activa y completa en el cambiante mundo que estamos viviendo, y quieren relacionarse más activamente con el medio donde viven sus años de madurez. Nunca un movimiento educativo de esas características ha pasado tan desapercibido para tantos pedagogos. La educación permanente supone una ruptura con el pasado y una opción para el futuro y se plantea como “el sistema de los sistemas educativos” con importantes repercusiones para la educación. Preocuparse por la participación de las personas mayores es una cuestión central en la agenda gerontológica actual.

El tiempo libre como dinamizador y/o activador de comunidad/es

El aumento del diálogo con las ONG y los interlocutores sociales y la mejora de la coordinación entre las tres Administraciones es vital para una positiva adecuación entre normativa e intervención real a la hora de atender unas necesidades que aumentan con el actual panorama de crisis económica. No obstante, debe seguir progresándose tanto en la evaluación mediante indicadores conjuntos de la repercusión de estas iniciativas como en el aumento de la participación ciudadana en ellas