1000 resultados para Indústria de la confecció -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
Tot i que la creixent amenaa de les plantes extiques invasores en els espais naturals s un fet evident, aquest problema s gaireb desconegut a la Vall d'Aliny. Es van estudiar set punts de mostreig associats a quatre tipologies d'hbitat per esbrinar la distribuci de les plantes invasores en la Vall d'Aliny, aix com canvis recents en la seva composici, abundncia i en el rang de distribuci a partir de fonts bibliogrfiques. Es va desenvolupar un ndex per quantificar la problemtica de les invasions de flora extica en els diferents hbitats estudiats. Els focus d'invasi van resultar estar associats a zones pertorbades, nuclis de poblaci i baixes altituds. El canvi climtic i els canvis en els usos del sl podrien estar jugant un paper essencial en l'aparici de noves plantes invasores i en l'increment tant de l'abundncia com de la cota altitudinal dels nivells ms grans d'invasi. Tot i que la problemtica associada a les plantes invasores en la Vall d'Aliny s generalment baixa, algunes espcies com Senecio inaequidens representen una amenaa per a l'espai, motiu pel qual es proposa un pla de gesti per a la flora invasora.
Resumo:
Amb aquest treball volem contribuir al coneixement de la dinmica comercial de la Trraco del segle i dC. Es presenta una possible producci local documentada duna manera abundant en el jaciment de la plaa de la Font de Tarragona. Tamb presentem com a novetat un petit conjunt de cermiques procedents de la zona de Npols i Narbona. Per ltim, destacar algunes imitacions de TSI dorigen indeterminat.
Resumo:
El present treball, implementat durant els dos primers cursos de Grau de Psicologia en dos semestres consecutius, es focalitza en laplicaci de diferents tcniques participatives, al voltant de la competncia de treball en equip que figura en el pla docent dels mduls dambds cursos, i en la ubicaci de lespai docent, que anomenarem grup mitj (petit grup en els plans destudis). Concretament, lactivitat del primer curs sha desenvolupat dins la matria Psicologia Social i la de segon curs dins la matria Psicologia dels Grups. El treball sha centrat tant en aspectes metodolgics com en aspectes dautoavaluaci i heteroavaluaci de les persones participants en els equips de treball formats en el grup mitj. Shan analitzat competncies relacionals procedents del model de Chaves (2007). La comprensi de lactivitat per part dels alumnes i la reflexi com a forma daprenentatge i millora del rendiment han estat cabdals en el procs. La coincidncia en les valoracions de lautoavaluaci i de lheteroavaluaci, tant en el primer curs com en el segon curs, ens permet donar crdit a levoluci favorable experimentada en una gran part de les dimensions competencials estudiades al llarg dels dos semestres. Aquests resultats podran ser confirmats empricament amb la recerca, encara en curs, que compara aquest grup focal (els mateixos subjectes de primer i segon curs de grau de Psicologia) amb un grup control de tercer curs de la llicenciatura de Psicologia.
Resumo:
A partir de la constataci de la dispersi i varietat de fonts documentals que existeixen a Catalunya que fan referncia al moviment llibertari i que fa difcil accedir-hi i conixer-les en la seva totalitat, es va decidir fer aquest treball amb la intenci de sistematitzar i donar a conixer els principals centres i les principals fonts documentals que aporten o poden aportar informaci til pel coneixement i lestudi dels diferents aspectes relacionats amb el moviment llibertari a Catalunya (no es recopilen noms els centres i fonts documentals sobre el tema que es poden consultar a Catalunya, sin tamb aquells centres de la resta de lEstat espanyol o daltres llocs del mn que conserven documentaci relativa a Catalunya) des duna perspectiva histrica, per tal que puguin ser utilitzades per tots aquells professionals relacionats amb la matria i per totes aquelles altres persones que hi estiguin interessades.
Resumo:
Des de la creaci de lArxiu (1820) ha evolucionat el tractament dels seus fons. Segons els Reglaments (1822, 1879) els oficials descrivien els expedients, el registrador resseguia el trmit, i larxiver controlava amb un registre la ubicaci dels lligalls. Esteve (1836) inventari la documentaci antiga, estructurada en seccions per Quintana. Sol (1854), seguit per Rancs, classific per negociats i matries i millor la descripci dels lligalls. Valls confeccion un Registre-inventari que descriu cronolgicament per negociats i matries tots els fons. Tamb inventari colleccions i fons afegits, que la Mancomunitat destin a lIEC, la Biblioteca de Catalunya i els Museus dArt. Paraules clau: Histria darxius, arxivstica catalana, arxivers catalans, Mari Valls, Valls i Valls, arxiu, Diputaci, Mancomunitat, Jacint Verdaguer, Prat de la Riba
Resumo:
Ladopci internacional ha passat a ocupar un lloc important en el nostre context social, poltic i educatiu i, com a pedagogs experts en lmbit, volem reflexionar, entorn de la importncia daquesta figura professional en els equips interdisciplinaris que treballen amb les famlies i la infncia adoptada i entorn de la seva implicaci en les diferents etapes del procs dadopci. Per presentar aquest perfil professional fem un recorregut per les diferents funcions que desenvolupa, tant durant el perode preadoptiu, com en el postadoptiu, destacant la formaci a famlies i professionals, la seva participaci en el procs de valoraci dels sollicitants dadopci i la intervenci en els processos dorientaci i assessorament postadoptiu.
Resumo:
En aquest article presentem els primers resultats de la investigaci que duem a terme vinculant les variables parentalitat i resilincia, en el cas dels infants procedents dadopci internacional i les seves famlies. Definim les caracterstiques resilients dels infants i com potenciar-les, destacant el paper de la famlia com a promotora de resilincia. Tenint en compte lescassa recerca prvia que vinculi aquestes tres variables, la recerca que aqu presentem s necessriament exploratria. Vam treballar amb una mostra n= 9, i amb ladministraci del PEE per a pares (Magaz i Garca, 1998), amb la finalitat davaluar lestil parental, i amb lInventario de Resiliencia para Nios (Salgado, 2005a), validat en la poblaci infantil peruana, per a avaluar la resilincia. Els resultats van desvelar una correlaci significativa entre lestil educatiu inhibicionista de la mare i lestil educatiu punitiu del pare, com tamb amb lestil assertiu daquest ltim. Per aquest motiu, volem veure la repercussi daquests estils educatius envers la resilincia dels infants i confirmar la utilitat dun instrument per a lavaluaci de la resilincia. A partir daqu, pensem procedir a la validaci de linstrument en poblaci espanyola, que actualment estem portant a terme, per tal de poder-lo utilitzar tant en recerca com en lmbit clnic.
Resumo:
Les peticions en lnia sn un fenomen molt poc estudiat per part delacadmia, malgrat que el seu s sincrementa exponencialment. Almateix temps, investigacions recents han determinat que els factorsclaus que determinen majors desigualtats en la participaci en lniasn ledat i el nivell educatiu del ciutad (Robles, Molina i DeMarco, 2012; Oser, Hooghe i Marien, 2013).Aquest projecte dinvestigaci pretn, a travs de la triangulacidinstruments qualitatius, explorar i comparar les percepcions queels ciutadans barcelonins tenen sobre ls de les peticions en lniacom a forma de participaci en lnia segons el seu nivell destudi ila seva edat, per, posteriorment enfrontar-los al discurs oficial.
Resumo:
A Catalunya, un nombre significatiu dinfants i adolescents es troba sota la guarda i tutela del sistema de protecci i daltres sn atesos pel sistema de justcia juvenil. En molts casos, aquests joves han viscut experincies de maltractaments i abusos per part de les principals figures cuidadores, per tamb daltres formes de violncia en contextos diversos que poden incloure: el carrer, lescola, el grup diguals, les noves tecnologies o els propis centres on poden residir provisionalment. Aquesta multiplicitat dexperincies de violncia els converteix amb el que es coneix com a polivctimes. Per entre l'experincia de victimitzaci en la infncia i el desenvolupament de problemes psicolgics podem trobar la resilincia, la capacitat de lsser hum per superar o recuperar-se amb xit de circumstncies adverses. I aqu s on els professionals poden intervenir amb xit. Els objectius principals daquest estudi sn conixer la prevalena dexperincies de victimitzaci en aquests joves, identificar els casos de polivictimitzaci, analitzar les caracterstiques sociodemogrfiques, victimolgiques i el nivell de desajust psicolgic que presenten. Alhora, identificar perfils de resilincia i analitzar el seu efecte en el nivell de malestar psicolgic del jove vctima. Els resultats ens indiquen que sn els recursos personals, relatius a la confiana en un mateix, la fe en un futur millor, la capacitat didentificaci i connexi amb les prpies emocions o les habilitats socials, els que permeten al jove fer front a les dificultats amb xit. Aquests recursos personals sn els que marcaran la diferncia en la posterior reintegraci social i correcte desenvolupament del jove i, per tant, els professionals els han de conixer, enfortir i desenvolupar.
Resumo:
En aquest treball es presenta una edici crtica del colloqui sobre la proclamaci del rei Ferran VI. Tamb s'explica la relaci dels colloquis i el teatre breu, temes, llocs de representaci, destinatari final i la funci dels seus creadors i recitadors anomenats colloquiers. A ms, s'explica el context sociopoltic en qu es varen concebre i unes pinzellades sobre el seu autor i la seua producci literria en catal.
Resumo:
Larticle centra, en primer lloc, el sentit del ttol: leducaci que potencia la refl exi lgica i racional, suportada en el crtex cerebral, i la situaci educativa actual, que no t establert amb claredat un currculum educatiu especfi c per a lensenyament obligatori sobre actituds, sociabilitat, valors, emocionabilitat i creativitat. Daltra banda, es propugnen programes de desenvolupament intellectual molt tils, molts dels quals se centren en el treball que suporta la part cortical del cervell: lgica i operacions mentals deductives, inductives Per tant, tenim currculums centrats en aspectes racionals que, paradoxalment, requereixen programes transversals sobre aspectes tamb racionals i, a ms, obliden aspectes emocionals i creatius. Finalment, es fan dues propostes-suggeriments: una revisi del currculum basada en les aportacions de les neurocincies, i la focalitzaci del currculum en el desenvolupament harmnic de la persona, centrat en quatre pilars: Saber, Fer, Estar i Innovar. Les recents lleis educatives, per, no ho contemplen.
Resumo:
Lexposici La cubierta plana, un paseo por su historia pretn fer un recorregut per aquells moments de la nostra tradici arquitectnica en els quals el terrat ha tingut un paper cabdal. Les raons del seu xit no poden cercar-se tan sols en el desenvolupament tecnolgic, ms aviat es poden trobar en la capacitat del terrat de ser usat i gaudit com una estana exterior dels edificis.Es tracta, doncs, duna proposta de divulgaci del coneixement actual sobre la coberta plana mitjanant documents i imatges dpoca on el lector ser convidat a reconixer els fils de la tradici que relliguen les ms modernes propostes amb els terrats de larquitectura popular, prcticament desapareguts.Lexposici est estructurada en sis blocs: 1. Inicis mtics i espais de lhabitar; 2. Mirades al mn preindustrial: terrats a les arquitectures vernaculars; 3. Mirades al mn preindustrial: tics i balustrades en larquitectura del classicisme; 4. Els efectes de la industrialitzaci: un nou impuls al terrat; 5. Moviment Modern: racionalisme, abstracci i metfora de la mquina; i, 6. La coberta plana en un mn global. La proposta invita als professionals a reflexionar sobre els lligams indestriables entre arquitectura i construcci.
Resumo:
Sntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals sextreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de lestudi entorn del conjunt de lespai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratgies de control rom del territori, de les tipologies i evoluci dels establiments, dels aspectes econmics i de la dinmica del poblament. Tot plegat fa referncia molt especialment al territori de Tarraco, per b que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de lrea catalana i saguntina i tamb daltres provncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sin tamb en indstries, producci txtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comer molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrnia occidental romana. La jerarquia dels hbitats rurals tamb sest demostrant ms complexa grcies al coneixement de noves aglomeracions. Levoluci posterior al perode rom tamb ha entrat en discussi, especialment pel que fa a lpoca islmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pollnic realitzat dins del marc del projecte.
Resumo:
Els treballs sobre la presncia dactivitats vinculades a la cultura de masses durant la Guerra Civil espanyola han estat extensos en els casos de la literatura, el teatre, la premsa, la radiodifusi o el cinematgraf. En el cas de lesport les recerques existents sn encara molt generals i descriptives. El desenvolupament daquest tipus dactivitats en la reraguarda catalana, en canvi, va ser extens i amb significats molt diversos en el s duna societat la dels anys trenta- que ja shavia acostumat al consum de lesport en els anys de preguerra i que, en una situaci extraordinria com aquella, el va incorporar en funci dels interessos i les necessitats prpies del context. Tot partint de diverses recerques prvies realitzades entre 1994 i 2005 sobre documentaci oficial de la Generalitat de Catalunya i de la premsa general i especialitzada, podem afirmar que lesport a la Catalunya en guerra fou molt rellevant tant com espectacle com tamb en la preparaci bllica i que jug un paper destacat des dels punts de vista propagandstic, de solidaritat, estratgic i daglutinador social, semblant al daltres manifestacions de la cultura de masses durant la contesa.
Resumo:
Les tendncies socioeconmiques actuals imposen noves exigncies als sistemes que confi guren les economies nacionals, i els obliguen a cercar alternatives perqu els individus desenvolupin les competncies que es requereixen. En aquest sentit, sn molts els escenaris on es discuteix i es planteja un canvi en leducaci que sadeqi als requeriments dun entorn que exigeix cada cop ms la valoraci dels resultats i la competitivitat, i aix no hauria de conduir la universitat a descuidar la formaci dels valors ms humans i intangibles.
