Risk factors for repetitive ileocolic resection in patients with Crohn's disease: results of an observational cohort study.

BACKGROUND: Surgical recurrence rates among patients with Crohn's disease with ileocolic resection (ICR) remain high, and factors predicting surgical recurrence remain controversial. We aimed to identify risk and protective factors for repetitive ICRs among patients with Crohn's disease in a large cohort of patients. METHODS: Data on 305 patients after first ICR were retrieved from our cross-sectional and prospective database (median follow-up: 15 yr [0-52 yr]). Data were compared between patients with 1 (ICR = 1, n = 225) or more than 1 (ICR >1, n = 80) resection. Clinical phenotypes were classified according to the Montreal Classification. Gender, family history of inflammatory bowel disease, smoking status, type of surgery, immunomodulator, and biological therapy before, parallel to and after first ICR were analyzed. RESULTS: The mean duration from diagnosis until first ICR did not differ significantly between the groups, being 5.93 ± 7.65 years in the ICR = 1 group and 5.36 ± 6.35 years in the ICR >1 group (P = 0.05). Mean time to second ICR was 6.7 ± 5.74 years. In the multivariate logistic regression analysis, ileal disease location (odds ratio [OR], 2.42; 95% confidence interval [CI], 1.02-5.78; P = 0.05) was a significant risk factor. A therapy with immunomodulators at time of or within 1 year after first ICR (OR, 0.23; 95% CI, 0.09-0.63; P < 0.01) was a protective factor. Neither smoking (OR, 1.16; 95% CI, 0.66-2.06) nor gender (male OR, 0.85; 95% CI, 0.51-1.42) or family history (OR, 1.68; 95% CI, 0.84-3.36) had a significant impact on surgical recurrence. CONCLUSIONS: Immunomodulators have a protective impact regarding surgical recurrence after ICR. In contrast, ileal disease location constitutes a significant risk factor for a second ICR.

Estudi comparatiu de combinacions de dosis fixes enfront a dosis lliures en el control de la tensió arterial, factors que determinen el seu ús i impacte assistencial sanitari

Es tracta d’un estudi de cohorts prospectiu històric que pretén comparar l’ús de combinacions de dosis lliures enfront a les combinacions de dosis fixes en el control de la tensió arterial pel que fa a eficàcia i assoliment dels objectius terapèutics per al tractament d’aquesta patologia tan prevalent a les societats desenvolupades, així com comparar l’impacte econòmico-sanitari que comporten una i altra pel que fa a número de visites mèdiques, d’infermeria i número d’analítiques que es requereixen en cada estratègia. L’estudi també pretén analitzar els factors que determinen l’ús d’unes o altres en el tractament de la hipertensió arterial.

Factors pronòstics en pacients amb carcinoma de bufeta localment avançat tractats amb quimioteràpia neoadjuvant

Introducció En pacients amb carcinoma de bufeta localment avançat, la quimioteràpia neoadjuvant ha demostrat un benefici modest a la supervivència. No obstant això encara no s'ha identificat el subgrup de pacients que obtindria un major benefici Objectius Determinar la supervivència en pacients i analitzar els factors pronòstic. Material i mètodes Es van analitzar retrospectivament 112 pacients. Es correlacionar els factors clínics i patològics amb la supervivencia. Resultats La supervivència global a 5 anys va ser de 45%. La hidronefrosi,l'estadi clínic, la resecció quirúrgica completa, l'afectació ganglionar limfàtica, ganglis ressecats& 7, l'estadi patològic i la invasió limfovascular van ser significatius en l'anàlisi univariada. Conclusions L'estadi patològic i la resecció de més de 7 ganglis limfàtics apareixen com a factors pronòstics independents de supervivencia.

El risc com a paràmetre de les estratègies de planejament del territori: condicions per la gestió de les emergències col·lectives mitjançant la prevenció dels riscos greus en l'ordenació territorial i l'urbanisme

Els riscos greus es poden materialitzar en emergències col·lectives on l’afectació a la població, als béns materials, a les infraestructures i als serveis bàsics pot ser molt intensa i de forma molt ràpida. Quan aquests elements vulnerables se situen molt pròxims al focus de l’emergència es pot dificultar l’actuació del sistema de gestió d’emergències i més concretament no poder aplicar a temps les mesures de protecció i autoprotecció a la població, o bé que aquestes siguin insuficients. La ubicació dels elements vulnerables en relació als potencials focus d’emergència queda definida per la planificació territorial i l’urbanisme. Per tant, una adequada ubicació dels elements vulnerables que faciliti la gestió de les emergències pel que fa a l’aplicació de mesures de protecció i autoprotecció requereix incorporar la prevenció dels riscos greus a la planificació territorial i l’urbanisme. Actualment aquest procés de prevenció es troba en fase embrionària i disgregat entre diversos col·lectius professionals i organismes sectorials de l’àmbit de la seguretat i el risc. Aquest estudi de recerca recull l’estat actual de la qüestió i valora i justifica la importància social i econòmica del problema de la prevenció d’emergències col·lectives. A partir d’aquest punt es proposa que atès el caràcter transversal i aglutinador del servei de protecció civil, a través d’aquest servei es defineixi un sistema i metedologia per incorporar la prevenció del risc als paràmetres que condicionen el plantejament territorial i l’urbanisme. Es proposa que aquest sistema incorpori les visions dels diferents organismes experts amb caràcter sectorial i gestors de riscos greus concrets, i que tingui una estructura i un procés d’implantació similar al model de prevenció d’incendis en edificis, altament implantat i efectiu.

Factores asociados al desarrollo de hipocalcemia tras la cirugía de tiroides.

Es van estudiar els possibles factors de associats a l’aparició de hipocalcèmia en 46 subjectes després de ser sotmessos a cirurgia tiroidea en el nostre centre. Es va mostrar com a factor de risc la tiroidectomia total vs la hemitiroidectomia (OR: 11,9) i com a factor protector el pes (OR: 0,92). També es van evaluar els factors associats al desevolupament d’hipoparatiroidisme permanent resultant especialment rellevant la tiroidectomia total vs la hemitiroidectomia (p=0,05), i la malaltia renal crònica (p=0,1).

Estudio descriptivo del Síndrome de Distrés Respiratorio del Adulto en el Paciente Politraumatizado.

La síndrome de distrés respiratori agut es caracteritza per hipoxemia, infiltrats bilaterals en la radiografia de tórax en absència de signes d'insuficiència cardíaca. Les teràpies destinades al tractament no han tingut resultats esperançadors per la impossibilitat de detectar precoçment la població en risc. El nostre objectiu és fer una anàlisi descriptiva i prospectiu dels pacients politraumatizats que van ingressar en la Fe de València durant 2009. Analitzant diverses variables: APACHE, pH, Làctic, etc; mesurant-les a l'ingrés, a les 12, 24 i 48h. Concloent que els únics factors amb significació estadística van ser l'A. Làctic i el pH a les 12h

Nematode Infections Are Risk Factors for Staphylococcal Infection in Children

Nematode infection may be a risk factor for pyogenic liver abscess in children and we hypothesized that the immunomodulation induced by those parasites would be a risk factor for any staphylococcal infection in children. The present study was designed to compare, within the same hospital, the frequency of intestinal nematodes and Toxocara infection in children with and without staphylococcal infections. From October 1997 to February 1998, 80 children with staphylococcal infection and 110 children with other diseases were submitted to fecal examination, serology for Toxocara sp., evaluation of plasma immunoglobulin levels, and eosinophil counts. Mean age, gender distribution, birthplace, and socioeconomic conditions did not differ significantly between the two groups. Frequency of intestinal nematodes and positive serology for Toxocara, were remarkably higher in children with staphylococcal infections than in the non-staphylococcal group. There was a significant correlation between intestinal nematodes or Toxocara infection and staphylococcal infection in children, reinforced by higher eosinophil counts and higher IgE levels in these children than in the control group. One possible explanation for this association would be the enhancement of bacterial infection by the immunomodulation induced by helminth infections, due to strong activation of the Th2 subset of lymphocytes by antigens from larvae and adult worms.

In Bacillus subtilis W23, the duet sigmaXsigmaM, two sigma factors of the extracytoplasmic function subfamily, are required for septum and wall synthesis under batch culture conditions.

The synthesis of poly(RboP), the main Bacillus subtilis W23 teichoic acid, is encoded by tarDF-tarABIJKL operons, the latter being controlled by two promoters designated PtarA-int and PtarA-ext. Analysis by lacZ fusions reveals that PtarA-int activity exhibits sharp increases at the beginning and end of the transition between exponential and stationary growth phase. As confirmed by mRNA quantification, these increases are mediated by ECF sigma factors sigmaX and sigmaM respectively. In liquid media, strain W23 sigX sigM double mutants experience serious difficulties in the transition and stationary growth phases. Inactivation of sigmaX- and sigmaM-controlled regulons, which precludes transcription from PtarA-int, leads to (i) delays in chromosome segregation and septation and (ii) a transient loss of up to 30% of the culture OD or lysis. However, specific inactivation of PtarA-int, leading mainly to a shortage of poly(RboP), does not affect growth while, nevertheless, interfering with normal septation, as revealed by electron microscopy. The different sigM transcription in strains W23 and 168 is discussed. In W23, expression of tarA and sigM, which is shown to control divIC, is inversely correlated with growth rate, suggesting that the sigM regulon is involved in the control of cell division.

Insuficiència renal i mortalitat dels pacients cirròtics amb peritonitis bacteriana espontània i baix risc de mortalitat no tractats amb albúmina

L’expansió amb albúmina disminueix la incidència d’insuficiència renal i la mortalitat dels pacients cirròtics amb peritonitis bacteriana espontània (PBE). Però no està ben establert si caldria administrar-la a tots aquests pacients. Aquest estudi determina la incidència i evolució de la insuficiència renal i mortalitat en una sèrie no seleccionada de pacients cirròtics amb PBE i baix risc de mortalitat (urea&11mmol/l i bilirrubina&68µmol/l) no tractats amb albúmina. La baixa mortalitat i la bona evolució de la funció renal observades en els pacients amb PBE i baix risc de mortalitat no tractats amb albúmina, suggereixen que en aquests pacients no caldria administrar albúmina.

Older People in Ireland A Profile of Health Status, Lifestyle and Socio-Economic Factors from SLÃÅN

Click here to download PDF

Factors pronòstics de la hepatitis alcohòlica greu

La hepatitis alcohòlica (HAA) greu s’associa a una mortalitat precoç elevada. En els darrers anys s’han identificat nombrosos marcadors clínics i analítics que permeten valorar el pronòstic de la malaltia i en base als mateixos s’han elaborat diversos índexs pronòstics. L’objectiu del treball va ser identificar els factors pronòstics associats a la mortalitat de l’HAA i avaluar els diferents índexs pronòstics. Així, es varen estudiar de forma retrospectiva 66 episodis d’HAA greu que van ingressar a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona des de gener del 2000 fins al desembre del 2008.

Interrupcions en el procés de la rehabilitació en pacients ancians ingressats en una unitat de convalescència geriàtrica: factors associats i conseqüències

Objectius: Determinar la prevalença, causes i conseqüències de la interrupció de la rehabilitació (IR) en pacients ingressats en una unitat de convalescència geriàtrica. Mètode: S’ha realitzat un estudi prospectiu d’una cohort de 300 pacients ingressats consecutivament en una unitat de convalescència per a avaluació integral i rehabilitació durant 10 mesos. IR s’ha definit com la interrupció del programa de rehabilitació estàndard durant &3 dies consecutius degut a una causa mèdica, cognitiva o afectiva. S’han registrat possibles factors que podien relacionar-se amb interrupció de la rehabilitació, recollits en el procés de l’avaluació geriàtrica integral feta al moment d’ingrés a la unitat. Aquests factors són: edat, sexe, situació funcional prèvia a l’ingrés actual (puntuació en els índex de Lawton i Barthel), presència de síndromes geriàtriques (úlceres per pressió, desnutrició, restrenyiment, incontinència esfinteriana, polifarmàcia, immobilitat i confusió mental), capacitat funcional en el moment d’ingrés i alta de la unitat (puntuació en Índex de Barthel), funció cognitiva (mesurat amb el MMSE de Folstein), depressió (mesurat amb el GDS-Yesavage 15) i comorbiditat (mesurat amb l’Índex de Charlson). S’ha analitzat l’eficiència del procés rehabilitador (guany en punts en Índex de Barthel per dia d’estada a la unitat) i la destinació d’alta. Resultats: Han presentat IR 54 (22%) dels 247 pacients que han iniciat el programa. Les principals causes d’interrupció han estat infecció aguda (35%), agudització de patologia crònica (22%) i confusió (18%). En l’anàlisi univariant les variables significativament relacionades amb la interrupció de la rehabilitació són: la presència d’úlceres per pressió (38,9% vs 15,0%; p&0,001), de desnutrició (63,0% vs 44,0%; p&0,02), d’incontinència urinària (59,3% vs 27,5%; p&0,001), d’immobilitat (33,3% vs 9,8%; p&0,001), de confusió (22,2% vs 10,4%; p&0,03) i la puntuació baixa en l’índex de Barthel en el moment de l’ingrés (26,7+/-15,3 vs 30,1+/-19,7; p&0,001). En l’anàlisi multivariant, només han resultat significatives la presència d’incontinència i d’úlceres per pressió al moment d’ingrés a la unitat. L’eficiència rehabilitadora en el grup IR ha estat de 0,1 ± 0,9, i de 0,8 ± 0,7 en els restants (p&0.001). Només 24% dels pacients del grup IR han sigut donats d’alta a domicili, comparat amb el 82% del grup no IR (p&0.001). Conclusions: IR és freqüent en malalts ingressats per a rehabilitació geriàtrica i es relaciona amb pobre eficiència rehabilitadora i menor freqüència d’alta a domicili. Pacients amb incontinència o úlceres per pressió al moment d’ingrés a la unitat s’ha vist que tenen més possibilitats d’interrompre la rehabilitació i podrien beneficiar-se d’un seguiment proper abans i durant la rehabilitació.

Control glucémico y prevalencia de complicaciones a los 20 años de evolución en pacientes con diabetes mellitus tipo 1 sometidos a terapia intensiva desde el debut

Dels pacients amb DM1 diagnosticats entre 1985-1994 en el nostre centre, vàrem seleccionar 147 amb seguiment ininterromput des del debut i durant més de 10 anys. Vàrem revisar les dades registrades anualment relacionades amb el tractament, control glicèmic i risc cardiovascular, amb els objectius d'avaluar el Grau de control, l'existència de factors predictors, la prevalença de complicacions tardanes i la seva relació amb el control glucèmic. Vàrem objectivar que la insulinoteràpia intensiva permetia mantenir un control glucèmic adequat, i que el grau de control a l'any del diagnòstic predeia el control posterior. La prevalença de complicacions va ser inferior a la descrita prèviament.

Origen biogeogràfic i risc de varicel.la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d’atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d’incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d’origen neotropical (raó d’incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d’origen indostànic i, en menor grau, la d’origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la població autòctona.

Risk Factors for Anal Cancer in Persons Infected With HIV: A Nested Case-Control Study in the Swiss HIV Cohort Study.

Although persons infected with human immunodeficiency virus (HIV), particularly men who have sex with men, are at excess risk for anal cancer, it has been difficult to disentangle the influences of anal exposure to human papillomavirus (HPV) infection, immunodeficiency, and combined antiretroviral therapy. A case-control study that included 59 anal cancer cases and 295 individually matched controls was nested in the Swiss HIV Cohort Study (1988-2011). In a subset of 41 cases and 114 controls, HPV antibodies were tested. A majority of anal cancer cases (73%) were men who have sex with men. Current smoking was significantly associated with anal cancer (odds ratio (OR) = 2.59, 95% confidence interval (CI): 1.25, 5.34), as were antibodies against L1 (OR = 4.52, 95% CI: 2.00, 10.20) and E6 (OR = â^?, 95% CI: 4.64, â^?) of HPV16, as well as low CD4+ cell counts, whether measured at nadir (OR per 100-cell/μL decrease = 1.53, 95% CI: 1.18, 2.00) or at cancer diagnosis (OR per 100-cell/μL decrease = 1.24, 95% CI: 1.08, 1.42). However, the influence of CD4+ cell counts appeared to be strongest 6-7 years prior to anal cancer diagnosis (OR for <200 vs. â0/00¥500 cells/μL = 14.0, 95% CI: 3.85, 50.9). Smoking cessation and avoidance of even moderate levels of immunosuppression appear to be important in reducing long-term anal cancer risks.