Impact de la prophylaxie hormonale sur les fractures du fémur proximal des femmes postménopausiques: une étude de simulation. [Impact of hormonal prevention on fractures of the proximal femur in postmenopausal women: a simulation study].

A simulation model of the effects of hormone replacement therapy (HRT) on hip fractures and their consequences is based on a population of 100,000 post-menopausal women. This cohort is confronted with literature derived probabilities of cancers (endometrium or breast, which are contra-indications to HRT), hip fracture, disability requiring nursing home or home care, and death. Administration of HRT for life prevents 55,5% of hip fractures, 22,6% of years with home care and 4,4% of years in nursing homes. If HRT is administered for 15 years, these results are 15,5%, 10% and 2,2%, respectively. A slight gain in life expectancy is observed for both durations of HRT. The net financial loss in the simulated population is 222 million Swiss Francs (cost/benefit ratio 1.25) for lifelong administration of HRT, and 153 million Swiss Francs (cost/benefit ratio 1.42) if HRT is administered during 15 years.

Maria-Mercè Marçal en el mirall : sobre l'imaginari femení i el llenguatge poètic

Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.

Standardizing admission and discharge processes to improve patient flow: A cross sectional study

Background: The aim of this study was to evaluate how hospital capacity was managed focusing on standardizing the admission and discharge processes. Methods: This study was set in a 900-bed university affiliated hospital of the National Health Service, near Barcelona (Spain). This is a cross-sectional study of a set of interventions which were gradually implemented between April and December 2008. Mainly, they were focused on standardizing the admission and discharge processes to improve patient flow. Primary administrative data was obtained from the 2007 and 2009 Hospital Database. Main outcome measures were median length of stay, percentage of planned discharges, number of surgery cancellations and median number of delayed emergency admissions at 8:00 am. For statistical bivariate analysis, we used a Chi-squared for linear trend for qualitative variables and a Wilcoxon signed ranks test and a Mann–Whitney test for non-normal continuous variables. Results: The median patients’ global length of stay was 8.56 days in 2007 and 7.93 days in 2009 (p<0.051). The percentage of patients admitted the same day as surgery increased from 64.87% in 2007 to 86.01% in 2009 (p<0.05). The number of cancelled interventions due to lack of beds was 216 patients in 2007 and 42 patients in 2009. The median number of planned discharges went from 43.05% in 2007 to 86.01% in 2009 (p<0.01). The median number of emergency patients waiting for an in-hospital bed at 8:00 am was 5 patients in 2007 and 3 patients in 2009 (p<0.01). Conclusions: In conclusion, standardization of admission and discharge processes are largely in our control. There is a significant opportunity to create important benefits for increasing bed capacity and hospital throughput.

Miquela Valls : dona, docent, traductora de Verdaguer i defensora del català

La recepció de l’obra de Jacint Verdaguer (1845-1902) a França ha estat estudiada de forma fragmentària; tampoc no han estat estudiats en profunditat els seus traductors al francès, que han patit la mateixa sort i que, ara per ara, no han merescut prou atenció. Aquest és el cas de la professora i traductora nord-catalana Miquela Valls (Perpinyà, 1945). Amb aquest estudi s’intenta aportar una mica més de llum a la seva figura. Sobretot, es para una atenció especial a la seva faceta de traductora i, en aquest sentit, a més d’un esbós biobibliogràfic de Valls, es presenta una ressenya sobre la seva versió de Canigó, que és la més destacada de les que s’han fet.

Dues traduccions catalanes de La Princesse de Clèves de Madame de La Fayette. Un clàssic del XVII que marca l’accés de la dona a la novel·la

L’article analitza les causes que van propiciar la traducció al català d’un clàssic del preciosisme francès del xvii, com a resultat de l’establiment de la Mancomunitat de Catalunya, a principi del xx, i amb l’eclosió del noucentisme, moviment artístic que va promoure traduccions de la literatura universal amb l’objectiu d’assajar la configuració d’un llenguatge literari modern propi. Estudia la primera versió catalana de La Princesse de Clèves (1678) de Madame de La Fayette, deguda a Rafel Marquina i publicada el 1923, i la que s’hi va afegir el 1990, que és la retraducció que n’ofereix Josep A. Grimalt, lingüísticament més actual, transparent i més lliure d’artificis noucentistes. Tots dos traductors, això no obstant, són fidels al sentit, al to i a l’estil d’un text que representa l’entrada de la dona, en qualitat d’autora i de protagonista, a la novel·la moderna.

Parler petit nègre: una pincelada fraseológica y léxica de la visión de la lengua del otro

El artículo intentará ofrecer una pincelada sobre qué nos deparan las unidades fraseológicas de diversas procedencias cuando se refieren a otras lenguas o a sus hablantes. La connotación es casi siempre peyorativa para la lengua del otro, se trate de una variante vernácula minorizada, como el patués, o de cualquier idioma extranjero ininteligible y por ello molesto a los autóctonos. El prejuicio lingüístico, constante universal que persiste en nuestro mundo globalizado bajo diversas formas, puede originarse por circunstancias históricas, en el caso de contactos entre pueblos por movimientos migratorios, conflictos bélicos o directamente por invasiones. Sería el caso del pidgin English para los súbditos de Su Majestad que se vieron obligados a aprender la lengua del Imperio, o del parler petit nègre de los africanos orientales en el siglo XIX. La algarabía es ahora sinónimo de confusión lingüística y antaño de lengua árabe, incomprensible para los peninsulares, «que hablaban en cristiano». En otras ocasiones, se trata del estereotipo de la cultura remota desconocida, como «Me suena a chino». Nuestra cata abarcará, entre otros, ejemplos en inglés, francés, castellano y catalán.

La Corona immarcescible : pintures de l'antiguitat tardana de la necròpolis alta d'Oxirinc (Mínia, Egipte)

La primera publicació de l’Institut enceta la Sèrie Documenta, que respon a la voluntat de promoure i editar estudis que donin a conèixer i emmarquin científicament nous elements de la cultura material de l’antiguitat clàssica.Aquest llibre estudia un conjunt de pintura mural dels segles V o VI que decorava les parets d’una casa funerària, convertida després en oratori, i que fou descoberta a la necròpolis alta de l’antiga ciutat d’Oxirinc (Mínia, Egipte). El cicle pictòric presenta una sobrietat simbolista que evoluciona després en una iconografia rica en figures i colors.Tot això, completat per la gens menyspreable qualitat artística de les representacions pictòriques, fa d’aquest conjunt una peça arqueològica molt singular.L’estudi inclou un primer capítol a càrrec del Dr. Josep Padró, de la Universitat de Barcelona, Maite Mascort i Hassan Ibrahim Amer, on es sintetitzen els treballs arqueològics i històrics realitzats, des de l’any 1992, a l’antiga Oxirin. Tot seguit, la Dra. Eva Subías, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili i col·laboradora de l’Institut des del primer moment, ens ofereix l’estudi històricoartístic del cicle mural. Finalment, Concepció Piedrafita ens dóna la lectura i traducció dels textos grecs presents en les pintures.L’obra inclou una presentació a càrrec de Josep Guitart, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i una traducció dels textos al francès.

Vie de saint Denis par Hilduin.

Acquis le 1er avril 1837 de MM. de Bure, "manuscrits provenant de la bibliothèque de Rosny, ou plutôt de M. Lepelletier de Rosambo", pour le prix de 100 francs 50 centimes; cf. B.n.F., département des Manuscrits, registre des acquisitions 1833-1848, n° 2029; Rosny 2371, cf. Delisle, Cab. des mss., II, 294 n. 4; — bibliothèque de Rosny, cf. ex-libris gravé aux armes de Marie-Caroline de Bourbon-Sicile, duchesse de Berry et cote "45" (contreplat sup.); Catalogue Rosny, n° 2371; — Louis Le Peletier de Rosambo (?); — Pierre Pithou, cf. ex-libris "P. Pithoei" (1); B.n.F., département des Manuscrits, nouv. acq. fr. 5527, f. 13; — , cote "26" (dos)

"Regula domni Isidori junioris".

Acquis le 3 mai 1837 parmi 66 mss. d'Armans-Alexis Monteil pour 20 francs; cf. B.n.F., département des Manuscrits, registre des acquisitions 1833-1848, n° 2052

"[Carmen] de miseriis guerre Anglorum et utilitatibus pacis eorum".

Acquis en décembre 1819 de MM. de Bure, libraires du roi, suite à la vente de la bibliothèque de l'abbé de Tersan, pour le prix de 65 francs; cf. B.n.F., département des Manuscrits, Archives Modernes 492bis, registre des acquisitions du département des Manuscrits 1806-1820, f. 269 et 272; Archives Modernes 492ter, registre des acquisitions du département des Manuscrits 1821-1830, f. 172 "Poema de miseriis guerrae Anglorum, in 8° sur velin"; nouv. acq. fr. 5523, f. 145; Catalogue Tersan, n° 1177; — ex-libris du XVIe s. "L. de Kalkemberga" (1v)

Cartulaire C de l'église de Cambrai.

Acquis le 23 février 1856 de M. Benjamin Duprat, libraire, suite à la vente Hurez, pour le prix de 182 francs, cf. étiquette de papier vert collée au contreplat "BENJAMIN DUPRAT Libraire de l'Institut, de la Bibliothèque impériale etc. Langues et Littérature orientales. Paris, Cloître-Saint-Benoît, 7" (contreplat sup.); B.n.F., département des Manuscrits, registre des acquisitions 1848-1893, n° 5021 "Recueil de chartes des XIIe, XIIIe et XIVe s., cartulaire sur le Cambrésis, in 4° vél."; Delisle, Cab. des mss., II, 303

Cartulaire de l'abbaye de Chaalis (dioc. de Senlis).

Acquis le 2 mai 1832 de M. Dantar sculpteur pour le prix de 200 francs; cf. B.n.F., département des Manuscrits, registre des acquisitions 1828-1833, n° 112; cf. Delisle, Cab. des mss., II, 292. — Ex-libris de l'abbaye de Chaalis "Beata Maria de Karoliloco" (1). — Note « Pièce unique inventoriée Muze » (5)

Table de quelques chartes de l'abbaye de Longpont.

Acquis le 28 novembre 1821 de M. Renard de la Savonnerie, avec 6 autres mss., pour le prix global de 600 francs; cf. B.n.F., département des Manuscrits, Archives Modernes 492ter, registre des acquisitions du département des Manuscrits 1821-1830, f. 41 "Relief de chartes de l'abbaye de Longpont, un vol. 8°"; nouv. acq. fr. 5530.

Registre du notaire de Caunes.

Acquis le 7 août 1840 de M. Gérard, libraire, pour le prix de 20 francs; cf. B.n.F., département des Manuscrits, registre des acquisitions 1833-1848, n° 2822 "Livre censier d'une seigneurie, ms. du XIIIe s. "[sic].

Cartulaire de l'abbaye de Saint-Evroul (dioc. de Lisieux).

Acquis le 9 mars 1836 d'Armans-Alexis Monteil pour 150 francs; cf. B.n.F., département des Manuscrits, registre des acquisitions 1833-1848, n° 1885.