Where developmental psychology and neuroscience meet : a thereatening or a felicitous encounter?. 'Donde la psicología evolutiva y la neurociencia se encuentran : ¿un encuentro amenazador u oportuno?'.

Resumen basado en el del autor

Reductionism's long shadow : commentary on ' Where developmental psychology and neuroscience meet : a threatening or a felicitous encounter?' by María José Rodrigo. 'La sombra del reduccionismo es alargada : comentarios sobre ' donde la psicología evolutiva y la neurociencia se encuentran : ¿un encuentro amenazador u oportuno?', por María José Rodrigo'.

Resumen basado en el de la publicación

Evaluación del lenguaje mediante la batería BLOC : BLOC Screening y BLOC Info : proceso de diseño, análisis y aplicación.

Resumen basado en el de los autores. Resumen en inglés

Phonological recovery in Spanish developmental dyslexics through the tip-of-the-tongue paradigm

Resumen tomado de la publicación

Validation of the Spanish version of the Alcohol, Smoking and Substance Involvement Screening Test (ASSIST)

Resumen tomado de la publicaci??n

The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia

La idea que per entendre alguna cosa hem d'entendre el procés pel qual s'ha produït va ser assumida des de l'origen de l'estudi "La construcció de la identitat nacional com a procés de desenvolupament des de la infància a l'adolescència a Catalunya". Per tal d'estudiar el procés de desenvolupament relacionat amb la construcció de la identitat nacional, no és suficient considerar-lo en el seu context social, sinó que és necessari considerar la seva construcció social. Tres objectius principals van orientar el nostre estudi . Primer, indagar si els processos de categorització, identificació, coneixement, imatge, avaluació i afecte són també elements implicats en la construcció de la identitat nacional des de la infància a l'adolescència. Segon investigar el procés de desenvolupament d'aquests elements des dels 6 anys fins als 15 anys per contribuir amb dades a I'explicació sobre com es desenvolupa del coneixement social. Tres són les explicacions principals; la primera que es basa en processos cognitius d'inclusió-decentració; la segona, si aquest desenvolupament es dóna en cercles concèntrics des de I'interior (contextos quotidians) fins a l'exterior (amb intercanvis més amples i una educació formal envers la vida social); i la tercera, si el desenvolupament del coneixement social d'allò més immediat i directe es reorganitzat i adquireix nous significats per la integració dels elements més generals i abstractes. Tercer, donat el fet que el 50% de les famílies tenen el català com a llengua materna, hem estudiat la influència de la llengua o llengües utilitzades en el context familiar en el procés de construcció de la identitat nacional. Es va dissenyar una entrevista individual seguint una estructura amb les parts següents: identificació subjectiva i identificació nacional; coneixement dels països; estereotips, avaluació i sentiments, i entorn social. La mostra del present estudi va estar formada per 495 nens i adolescents de 6, 9, 12 i 15 anys d'edat. Es va utilitzar per cada grup un número similar de nens i nenes. La mostra es va dividir en tres grups segons la o les llengües utilitzades pel nen o nena en el seu context familiar. Tres van ser les categones lingüístiques utilitzades: castellà, nens que només utilitzin el castellà a casa; català, nens que només usen el català en el context familiar; i bilingües, nens que utilitzin tots dos idiomes a casa. Aquestes categories lingüístiques s'han utilitzat com a indicador dels contextos familiars. Dues conclusions principals es poden extreure d'aquest estudi. Primer, I'ús de categories nacionals no és una conseqüència del procés cognitiu d'inclusió-decentració ni en cercles concentrics (concret/abstracte). La idea d'un procés del món en paral·lel, d'un coneixement que integra simultàniament creences i sentiments de l'ambient concret o proper i de l'abstracte o llunyà pot explicar millor els nostres resultats. Els nens aprenen i pensen sobre la vida quotidara, les característiques de l'ambient, la informació circulant en el seu entom social i la importància o els diferents nivells de coneixement depenent del context. Els nens integren la informació que està circulant en el seu ambient i construeixen un món que necessàriament no ha de coincidir amb el món deis adults, però que els ajuda a comunicar-se i a entendre les situacions en les quals estan immersos. Els nens més joves són capaços d'utilitzar categories nacionals de manera similar als adolescents. Segon, la identitat nacional a Catalunya es construeix al voltant del nucli de la llengua parlada a casa. A través de tot I'estudi es pot veure un resultat consistent i reiterat. Els infants d'un entom familiar en què s'usa només el castellà s'identifiquen com a pertanyents a tots dos grups nacionals, Espanyol i Català. Els infants d'un entom familiar que utilitzen només el català s'identifiquen com a pertanyents només al grup Català. Aquestes identificacions guien com aquests nens avaluen i senten envers el propi grup nacional i els altres. A més, sembla que el context sòcio-polític és un vehicle important en la transmissió de les estructures de semblances i que I'estructura d'afecte es transmet principalment a través de I'entom familiar.

Central Institute for the Deaf vision screening program

This paper examines the importance of vision screening for hearing-impaired children and proposes and evaluates a vision screening program for the Central Institute for the Deaf.

Hearing screening with otoacoustic emissions and patient age in a pediatrician's practice

This paper presents a study of the effectiveness of a neonatal hearing screener (the GSI AUDIOscreener, which is usually used in hospitals to test newborns), in a pediatrician's offices to test infants and children up to age 5-1/2 years.

Hearing screening with otoacoustic emissions in pediatric outpatient facilities : ages birth through five

This paper discusses the use of otoacoustic emissions (OAEs) in performing outpatient hearing screening for children, birth to age five.

The Developmental Sentence Scoring Procedure

This paper investigates the usefulness of the Developmental Sentence Scoring Procedure (DSS) as a clinical tool in rating the syntactic performance of young children.

Implications of newborn hearing screening: counseling parents of newborns with hearing loss

This paper reviews parental reactions to their newborn newly diagnosed with a hearing loss.

Newborn hearing screening: examining the presence of risk factors for hearing loss

This paper identifies risk factors associated with hearing loss in newborns, including family history, craniofacial abnormalities, and ototoxic medications.

A comparison of two techniques for evaluating the development of syntax in children's language: developmental sentence analysis and the CID grammatical analysis of elicited language: simple sentence level

This paper compares two language evaluation tests--Development Sentence Analysis and the CID Grammatical Analysis of Elicited Language: Simple Sentence Level.

A comparison between maximum length sequence and conventional auditory brainstem responses as a screening tool for auditory sensitivity

This paper compares conventional auditory brainstem response tests (ABRs) and Maximum Length Sequence auditory brainstem response tests (MLS ABRs). The results found that the faster MLS ABRs could prove an accurate screening tool for auditory sensitivity.

Parental response to newborn hearing screening

This paper investigates parental response to the results of screening programs mandated by Universal Newborn Hearing Screening (UHHS), a Missouri law requiring hearing screenings of all newborns that went into effect January 1, 2002.