1000 resultados para Sujeito (Filosofia) na literatura Séc. XVII
Resumo:
The present paper aims to describe the temporal and spatial distribution of the composition and abundance of Decapoda larvae in the shallow waters around Arvoredo Marine Biological Reserve. Stomatopod occurrence is also discussed. Plankton samples were collected at five sites around the Arvoredo Island every two months for one year from May, 2002 to April, 2003. Thirty-nine morphotypes, 11 genus and 4 species (Artemesia longinaris Bate, 1888, Hexapanopeus schmitii Rathbun, 1930, Menippe nodifrons Stimpson, 1859 and Pleoticus muelleri Bate, 1888) were identified, among them only two morphotypes of Stomatopoda larvae, and the remainder Decapoda larvae. Brachyuran zoeae were the most abundant group and they were well represented by Portunidae and Xanthidae zoeae. Lucifer sp. and Caridea zoeae were the most abundant non-brachyuran taxa. Decapod larvae were observed to occur at all sampling sites, however the spatial distribution demonstrated a general tendency to greater abundance and diversity at the southern sites of the Island. Decapoda and Stomatopoda larvae occurred throughout the year, showing that reproduction is continuous, but that larval input in planktonic community was significantly higher during autumn and spring.
Resumo:
Foi feita uma revisão critica da literatura sobre cardiopatia da Doença de Chagas, discutindo-se os principais aspectos clÃnicos desta cardiopatia á luz da experiência por nós adquirida nestes últimos anos. A evolução dos conhecimentos clÃnicos sobre esquisotripanose pode ser sintetisada em três fases: a) A primeira corresponde á descoberta da doença, feita por Chagas, e á descrição por ele e seus primeiros colaboradores das manifestações clÃnicas essenciais da nova entidade mórbida, na qual distinguiu a forma aguda e várias formas crônicas. b) Na segunda fase, a pesquisa orientou-se essencialmente pela busca dos casos de infecção aguda, havendo considerável duvida a respeito da realidade clinica das formas crônicas da infecção. Durante um longo perÃodo raros casos de cardiopatia crônica foram publicados. Ate o momento acual (1948) encontram-se na literatura estrangeira 134 casos de cardiopatia crônica chagásica, dos quais 9 autopsiados; ate fins de 1944, o numero de casos publicados no Brasil, fora de Lassance, era de 45, dos quais 3 autopsiados. c) A terceira fase ou fase atual, tende a caracterisar-se por um interesse particular nos casos de infecção crônica, orientando-se porém a pesquisa cli¬nica essencialmente pelas manifestações da cardiopatia. Contribuições recentes de ordem clÃnica e experimental trouxeram ampla confirmação as idéias de Chagas a respeito desta cardiopatia e colocaram-na em posição de entidade clinica de realidade indiscutÃvel. Sua importância social esta sendo determinada e os dados disponÃveis já lhe apontam relevante significação em certas regiões. Mais de 600 casos de cardiopatia crônica chagásica foram publicados no Brasil nestes últimos quatro anos.
Resumo:
Es presenta crÃticament l’obra de Hans-Robert Jauss, fent incÃs en la seva teoria de l’experiència estètica. El capÃtol 1 descriu el context de l’obra d’aquest esteta i hermeneuta alemany en tres à mbits: a) l’ històricointel•lectual, que s’emmarca dintre la teoria literà ria de la recepció o Escola de Constança; b) l’evolució en el temps teòrica de l’obra, i c) la seva pretesa relació amb la postmodernitat. El capÃtol 2 relaciona les aportacions teòriques de Jauss amb el seu antecedent filosòfic més important: l’hermenèutica de Gadamer. El tercer capÃtol presenta la teoria de l’experiència estètica de Jauss, deixada al marge pel nostre à mbit acadèmic, malgrat el seu interès, i en fa una valoració crÃtica. Finalment, un Annex sobre la teoria estètica kantiana i una conclusió indiquen la continuació d’aquesta investigació.
Resumo:
Foram estudados os grãos de pólen de 5 espécies de 2 gêneros da famÃlia Elaeocarpaceae e de 4 espécies de 2 gêneros da famÃlia Tiliaceae, todas ocorrentes no Sul do Brasil. Pela morfologia dos grãos de pólen, as duas famÃlias são distintas; igualmente distinguem-se os gêneros estudados. Uma separação exata das quatro espécies do gênero Sloanea em bases palinológicas não foi possÃvel, salientando-se apenas S. monosperma das demais. Para as Tiliaceae pode-se fazer uma separação palinológica exata de suas espécies.
Resumo:
Resum en castellà : Partiendo de la necesidad de dar a conocer un rostro nuevo para Alejandra Pizarnik, que no olvidara el resto pero que se singularizara de ellos, en este ensayo se ha buscado sobre todo trazar un recorrido de lectura diferente, donde la voz de Antonin Artaud resuena como intertexto fundamental, y donde las posibilidades de un cuerpo troceado y resignificado constituyen el escenario exclusivo de un tipo de expresividad que no olvida las existencia de un sujeto doble: mujer y escritora, cuerpo y lenguaje. Resum en català : Partint de la necessitat de donar a conèixer un rostre nou d’Alejandra Pizarnik, que no oblidi la resta però que se singularitzi d’ells, en aquest assaig s’ha buscat sobretot traçar un recorregut de lectura diferent, en elq ue la veu d’Antonin Artaud ressona com a intertexto fonamental, i on les possibilitats d’un cos trossejat i resignificat conformen l’escenari exclusiu d’un tipus d’expressivitat que no oblida l’existència d’un subjecte doble: dona i escriptora, cos i llenguatge.
Resumo:
Aquest treball analitza l’impacte que ha tingut el dramaturg Harold Pinter a la ciutat de Barcelona des de la primer vegada que s’hi va representar, l’any 1963, fins que es va celebrar el festival Tardor Pinter, l’any 1996. La investigació s’ha fet, sobretot, a partir de la premsa de l’època però també s’ha tingut en compte material grà fic i entrevistes. L’objectiu ha estat observar l’evolució de l’opinió que suscitaven les obres d’aquest autor i com, de mica en mica es va arribar a convertir en un model creatiu per al grup d’El Teatro Fronterizo, encapçalat per José Sanchis Sinisterra.
Resumo:
Les llengües de signes són llengües naturals, però difereixen de les llengües orals en la forma d’interpretació i de transmissió del llenguatge. Els parà metres fonològics són diferents i la seva organització també. El projecte de base de dades lexicogrà fica presenta una proposta per recollir i descriure els Ãtems lèxics de la llengua de signes catalana, d’acord amb els parà metres de la modalitat visual. L’objectiu del treball és que pugui ser una eina de consulta per als usuaris d’aquesta llengua, una eina de recerca sobre els parà metres que regeixen la LSC i sobre la competència gramatical dels humans, i una font per a l’elaboració de diversos materials lexicogrà fics