El sistema verbal español según Samuel Gili Gaya

En este artículo nos centramos en uno de los temas de la gramática española más complejos: la conjugación verbal. A partir de la obra de Samuel Gili Gaya (1961), Curso superior de sintaxis española, analizamos en obras gramaticales representativas de la segunda mitad del siglo XX el estudio de este tema considerando la presencia de las teorías de Gili Gaya. Con ello, pretendemos comprobar nuestra hipótesis inicial: las ideas lingüísticas de este autor suponen, en gran medida, la unión de la Gramática tradicional con enfoques posteriores.

El llatí epigràfic de la Safor valenciana

In this paper, the author studies the main characteristics of the Latin epigraphy from a Valentian region, the Safor. His intention is to give us a whole exposition of the linguistic material. The words are classified according to their morphological condition, being included sigla, abbreviations, etc. Nominative and dative cases proliferate. This corpus is anchored in a rural region, so that political personalities are missing.

Espeleotoponímia de motivació paleontològica i antracotoponímia de les Illes Balears

En aquest treball es recopilen i estudien, des d’una perspectiva etnopaleontològica, les aportacions i influencies exercides pels fòssils en relació al patrimoni onomàstic toponímic relacionat amb cavitats càrstiques de l’àmbit geogràfic de les Illes Balears. Generalment es tracta de microtopònims moderns o recents, en vies de popularització i/o tradicionalització (neotopònims), establerts pels científics que estudien les coves i/o esportistes del món de l’espeleologia (topocultismes). Es poden distingir entre espeleotopònims de primer ordre (quan es refereixen a cavitats completes) i de segon ordre (quan es refereixen a un sector d’una cavitat). També es realitza una primera aproximació als topònims referits a mines d’extracció de carbó fòssil (antracotopònims).

Lenguas en contacto y educación: influencia del prestigio de las lenguas en las actitudes lingüísticas de los escolares

En el artículo se expone un estudio comparativo entre escolares de Cataluña y del Aragón catalanófono. Considerando que nos encontramos ante contextos caracterizados por una valoración muy dispar de las lenguas en presencia (catalán y castellano), el objetivo de la investigación es contrastar las actitudes ante dichas lenguas por parte de cada uno de estos grupos. El análisis de los resultados destacó que mientras los escolares catalanes tendían a primar la lengua catalana, los escolares del Aragón catalanófono mostraban una tendencia a valorar más posi[ivamente la lengua casteUana. En cuanto a las variables que podían explicar tales actitudes, la condición lingiiística familiar aparecía como detetminante. Además, en la justificación de los resultados se consideró el sentido de amenaza con que cada lengua puede ser vivida por parte de los grupos lingiiísticos.

Relaciones entre conocimiento del catalán y del castellano y el rendimiento matemático. Un estudio empírico

Este trabajo se desarrolla en el contexto sociocultural y lingüístico de la provincia de Lleida. En él se analiza la relación entre el dominio de las dos lenguas en contacto (catalán y castellano) con el rendimiento en matemáticas. Los resultados revelan que existe una correlación significativa entre el dominio de la lengua vehicular y el rendimiento matemático y, a su vez, que el mayor conocimiento de la lengua vehicular tiene efectos superiores en el rendimiento de los tres tipos de conocimiento que contempla la prueba de matemáticas. Por otra parte, se constata una elevada correlación entre el dominio del castellano y el resultado de la prueba de matemáticas, lo que revela que el conocimiento matemático obtenido a través de una de las lenguas se transfiere a la otra.

Inmigración, lengua y escuela en sociedades bilingües. Revisión de estudios

Al objeto de profundizar en el debate “inmigración-lengua- escuela”, en el presente trabajo se presentan algunos datos derivados de estudios sobre la temática llevados a cabo por nuestro grupo de investigación en el contexto catalán. A partir de destacar algunas cuestiones relacionadas con la incidencia demográfica del fenómeno migratorio, se muestran los resultados de una serie de investigaciones centradas en aspectos de carácter cognitivo-lingüístico y otros que hacen referencia a cuestiones actitudinales- motivacionales. Finalmente, se discuten posibles actuaciones que persiguen optimizar y reconsiderar la práctica educativa .

Particularités du variant logopénique au sein des aphasies progressives primaires [Specificities of the logopenic variant of primary progressive aphasia].

The logopenic variant of primary progressive aphasia is a syndrome with neuropsychological and linguistic specificities, including phonological loop impairment for which diagnosis is currently mainly based on the exclusion of the two other variants, semantic and nonfluent/agrammatic primary progressive aphasia. The syndrome may be underdiagnosed due (1) to mild language difficulties during the early stages of the disease or (2) to being mistaken for mild cognitive impairment or Alzheimer's disease when the evaluation of episodic memory is based on verbal material and (3) finally, it is not uncommon that the disorders are attributed to psychiatric co-morbidities such as, for example, anxiety. Moreover, compared to other variants of primary progressive aphasia, brain abnormalities are different. The left temporoparietal junction is initially affected. Neuropathology and biomarkers (cerebrospinal fluid, molecular amyloid nuclear imaging) frequently reveal Alzheimer's disease. Consequently this variant of primary progressive aphasia does not fall under the traditional concept of frontotemporal lobar degeneration. These distinctive features highlight the utility of correct diagnosis, classification, and use of biomarkers to show the neuropathological processes underlying logopenic primary progressive aphasia. The logopenic variant of primary progressive aphasia is a specific form of Alzheimer's disease frequently presenting a rapid decline; specific linguistic therapies are needed. Further investigation of this syndrome is needed to refine screening, improve diagnostic criteria and better understand the epidemiology and the biological mechanisms involved.

Complex syntax in autism spectrum disorders: a study of relative clauses.

BACKGROUND: The few studies that have evaluated syntax in autism spectrum disorder (ASD) have yielded conflicting findings: some suggest that once matched on mental age, ASD and typically developing controls do not differ for grammar, while others report that morphosyntactic deficits are independent of cognitive skills in ASD. There is a need for a better understanding of syntax in ASD and its relation to, or dissociation from, nonverbal abilities. AIMS: Syntax in ASD was assessed by evaluating subject and object relative clause comprehension in adolescents and adults diagnosed with ASD with a performance IQ within the normal range, and with or without a history of language delay. METHODS & PROCEDURES: Twenty-eight participants with ASD (mean age 21.8) and 28 age-matched controls (mean age 22.07) were required to point to a character designated by relative clauses that varied in syntactic complexity. OUTCOMES & RESULTS: Scores indicate that participants with ASD regardless of the language development history perform significantly worse than age-matched controls with object relative clauses. In addition, participants with ASD with a history of language delay (diagnosed with high-functioning autism in the DSM-IV-TR) perform worse on subject relatives than ASD participants without language delay (diagnosed with Asperger syndrome in the DSM-IV-TR), suggesting that these two groups do not have equivalent linguistic abilities. Performance IQ has a positive impact on the success of the task for the population with ASD. CONCLUSIONS & IMPLICATIONS: This study reveals subtle grammatical difficulties remaining in adult individuals with ASD within normal IQ range as compared with age-matched peers. Even in the absence of a history of language delay in childhood, the results suggest that a slight deficit may nevertheless be present and go undetected by standardized language assessments. Both groups with and without language delay have a similar global performance on relative clause comprehension; however, the study also indicates that the participants with reported language delay show more difficulty with subject relatives than the participants without language delay, suggesting the presence of differences in linguistic abilities between these subgroups of ASD.

La teoría de los códigos. Desigualdades lingüísticas en educación

Las desigualdades lingüísticas en educación constituyen un problema que puede acentuarse con el cambio de sociedad. Este artículo recupera la teoría de los códigos de Basil Bernstein desde una perspectiva culturalista para aclarar sus aspectos más polémicos y, al mismo tiempo, introducir un nuevo modelo de análisis que pone en relación el capital cultural de las familias con el nivel de desarrollo lingüístico de los adolescentes. Se observa que el nivel de estudios alcanzado por los padres adquiere una notable importancia en el desarrollo de la competencia comunicativa, especialmente en el desarrollo de las habilidades correspondientes al lenguaje escrito en los adolescentes de primer curso de Educación Secundaria Obligatoria.

Llengua i educació: una relació de poder contradictòria

A partir d'una aproximació a les dades estadístiques aparegudes en dues enquestes recents sobre el coneixement, l'ús i la configuració de les identitats lingüístiques en els joves, s'analitza la influència de l'escola en la reproducció lingüística d'una llengua minoritzada. S'observa que, mentre que el sistema educatiu té una gran importància en la reproducció dels coneixements tant orals com escrits de la llengua, disminueix la seva influència en la determinació dels usos lingüístics en llengua catalana, així com és nul el seu efecte en la configuració de la identitat lingüística catalana dels joves. A partir d'aquesta constatació, s'analitzen les possibles causes i es proposen alternatives que plantegen la configuració de la identitat lingüística dels joves com un projecte de futur.

El medievalismo fértil de Paloma Díaz-Mas

The author of this article is concerned with trying to understand why Paloma Díaz-Mas, the writer of such an excellent novel as La tierra fértil (1999), has not received much critical attention. He underlines three main reasons. First, she does not live in Madrid or Barcelona and so she is far away from the main centres of cultural power. Second, she teaches Spanish literature in the Basque Country, a political and linguistic community which significantly differs from that of many other writers. Third, she writes historical novels, which does not appear to be very fashionable in Spain these days. Moreover, Díaz-Mas is a woman writer who does not make use of the most commonly available feminine patterns, and she does not seem to offer a model easy to include in a given feminist methodology either. However, Mérida-Jiménez argues that Paloma provides an intelligent deconstruction of “male authority” through subtle rhetorical means, as well as a representation of the weakness of his “domination” in very innovative ways, such as those derived from the dialectics between history and fiction, centrality and marginality, heterosexuality and homosexuality, individual and society, dream and reason or tradition and modernity.

El desenvolupament de la morfologia verbal: l'imperfet nord-occidental en la producció infantil

L'objectiu d'aquest article és contribuir a l'estudi de la morfologia verbal catalana, en aquest cas amb dades relatives a la varietat nord-occidental. Les formes que forneixen la part descriptiva corresponen a mostres de producció oral obtingudes en informants de 3 -4, 6- 7 i 11- 12 anys, la qual cosa signi ca una descripció morfològica del període de desenvolupament lingüístic del nen. Pel que fa a la interpretació dels resultats es proposa una perspectiva d'anàlisi que inclou tant les consideracions que tenen a veure amb aspectes interns del llenguatge com amb els de caràcter extern.

Notes per a la caracterització de la parla de la Conca de Tremp

Aquest article pretén contribuir a completar i actualitzar les dades disponibles sobre l'ús oral a la Conca de Tremp. Aquesta comunitat de parla de transició intradialectal entre l'àrea ribargorçanopallaresa i el lleidatà presenta característiques lingüístiques específiques que cal descriure per contribuir a conèixer el seu paper en el contínuum dialectal i per il·lustrar les tendències de l'ús oral actual.

Espigueo por la toponimia mayor del Valle Medio e Inferior del Ésera (Huesca)

El present treball pretén donar llum a una sèrie de topònims majors de la Ribagorça occidental, tot al llarg de la vall mitjana i inferior del riu Éssera. Aquests topònims es remunten a temps molt antics: preromans, romans i germànics bàsicament. Aquesta anàlisi permet apreciar l'estratigrafi a lingüística de la zona. La no-aparició de topònims d'origen àrab en el nostre treball no vol dir que no hi hagués penetració àrab a la zona, sinó que la seva arribada va ser posterior a la creació dels principals nuclis de població. Sí que hi ha topònims àrabs a la toponímia menor, que resta fora del present treball.

El clític 'es' i la construcció anticausativa

L'objectiu d'aquest article és defensar la responsabilitat del component lèxic pel que fa a la presència (o l'absència) del clític en la construcció anticausativa. Es presenten proves que justifiquen que les argumentacions sobre aquest fenomen des de la semàntica o l'estructura eventual, que són les més prolíferes en la bibliografia, no són vàlides per a tots els verbs que participen en l'estructura sintàctica esmentada. Es considera que ni la sintaxi ni la morfologia tampoc poden donar llum dels fets i es proposa que l'explicació de la manca d'uniformitat pel que fa a l'aparició del pronom ha de trobar-se a partir de fenòmens que no es poden discernir en observar només l'estat actual de la llengua.