Estudio, evaluación e introducción de nuevas especies autóctonas mediterráneas de la Península Ibérica y Baleares para usos ornamentales y paisajísticos.

1.-Estudio y evaluación de nuevas especies autóctonas arbustivas, subarbustivas y herbáceas, originarias de regiones de clima mediterráneo de la Pení­nsula Ibérica y Baleares con la finalidad de favorecer la innovación y la diversificación de la oferta en las distintas utilizaciones ornamentales u paisajísticas: -Jardinerí­a exterior en clima mediterráneo. -Restauración paisajística. -Nuevas especies para flor cortada, planta de maceta y vede de corte. 2.-Puesta a punto de los métodos de propagación necesarios para desarrollar formas de presentación comercial: -material vegetal. -planta para distintos usos ornamentales. La finalidad sería conseguir actividades económicas novedosas y de alto valor añadido para mejorar la competitividad del sector. 3.-Implementación de campos de plantas madres bancos de semillas y colección de campos de las especies de interés seleccionadas con la finalidad de proporcionar recursos fitogenéticos de utilidad al mismo proyecto en los ensayos de producción y aplicación y también a viveristas, productores especializados y jardineros. 4.-Promocionar la flora autóctona y darla a conocer y divulgar a los profesionales del sector como al público en general, haciendo especial énfasis en: -La promoción de la jardinería sostenible, usando plantas bien adaptadas como pueden ser las autóctonas. -Diversificando la estructura de la oferta ornamental a través de la innovación . -La conservación de la biodiversidad estudiando la posible introducción de endemismo y/o especies en peligro de extinción en el mundo de la jardinería.

Determinación in vitro de la digestibilidad de los nutrientes de la cebada. Aplicación práctica para calibración de un sistema NIRS, y para la utilización de enzimas en la alimentación porcina.

La intensificación de la producción porcina, sin duda es uno de los principales factores que han influido en la alta competitividad del sector. Dicha intensificación sin embargo debe enfrentarse a nuevos retos de acuerdo con la creciente preocupación de los estados europeos sobre problemas de bienestar animal y de contaminación medioambiental resultante de la producción animal intensiva. La excreción de nitrógeno en los purines (que es uno de los principales factores contaminantes), puede ser reducida substancialmente si se reduce el contenido proteico del pienso. Ello, sin embargo debe de hacerse de manera que la dieta aporte las cantidades mínimas de aminoácidos requeridas por los animales, y que por tanto los parámetros productivos no se vean afectados. Para asegurar un aporte mínimo adecuado de aminoácidos en el pienso, es esencial un conocimiento preciso del valor nutritivo de las materias primas utilizadas. En la actualidad se utilizan los valores de contenido en aminoácidos digestibles ileales presentes en tablas publicadas por diferentes fuentes de información. Dichas tablas, sin embargo, son valores medios que no contemplan la elevada variabilidad en el contenido de aminoácidos digestibles dentro de una misma materia prima. Debido a esta variabilidad, para asegurar que los requerimientos de aminoácidos queden cubiertos al menos en un 80% de los casos, se debe sobreformular a un 107-108% de los requerimientos. Se ha estimado que una rápida determinación del contenido de aminoácidos digestibles ileales en las materias primas mediante la utilización de espectroscopia del infrarojo cercano (NIRS), permitiría el conocimiento del valor nutritivo de cada partida de materia prima, y una reducción de la sobreformulación a un 103%, con el consiguiente beneficio medioambiental. El principal inconveniente, para la aplicación de dicha metodología NIRS, es que su calibración requiere un esfuerzo excepcional, que solamente puede conseguirse con el trabajo de varios años de determinaciones in vivo de digestibilidad ileal de aminoácidos de un elevadísimo número de muestras. El presente proyecto tenía como principal objetivo la puesta a punto de una técnica de digestibilidad ileal de nutrientes in vitro (validada con determinaciones in vivo), que nos permitiera un análisis más rápido de un número elevado de muestras para realizar la calibración del NIRS. Para ello se escogió la cebada como materia prima para realizar los estudios por su importancia económica en España.

Mejora de variedades de almendro y pistachero

Los objetivos del proyecto, especificados en el protocolo, eran los siguientes: Objetivo global: - Incrementar la competitividad de las futuras plantaciones de almendro y pistachero, mediante la mejora de las variedades disponibles por los fruticultores. Objetivos principales: - Obtener variedades de almendro dotadas de alta capacidad productiva, excelente calidad de fruto, autofertilidad, floración tardía, facilidad de formación y poda, vigor importante y tolerancia a condiciones adversas de medio (enfermedades, sequía, frío, etc.). - Obtener variedades de pistachero con rápida entrada en producción, alta capacidad productiva, fruto de calidad, vigor elevado y tolerancia a condiciones adversas de medio (enfermedades, sequía, etc.). Objetivos secundarios: - Obtener información sobre el interés de la utilización de diferentes genitores y cruzamientos, así como de la aplicación de técnicas de selección, en los programas de mejora. - Obtención de material vegetal de interés como genitores para futuros programas de mejora

Calidad y aromas de nuevas variedades de manzana (Gala y Fuji) almacenadas en atmósfera controlada con bajo oxígeno

La calidad del fruto es uno de los factores clave para el éxito empresarial en la producción y comercialización de manzanas. En el caso de este tipo de fruta, al igual que en otras, habitualmente se han venido utilizando en el sector ciertos parámetros estándar para describir la calidad, tales como tamaño, color y firmeza, entre otros, que han sido de utilidad en las primeras etapas de la cadena comercial (tales como la producción y el almacenamiento). Sin embargo, es evidente que hoy día hay que prestar una mayor atención a otros parámetros que se aproximen más a la sensación percibida por el consumidor en el momento de compra y/o consumo final. Por ello, tiene interés el estudio de parámetros tales como la producción de compuestos volátiles aromáticos, y los atributos organolépticos (aroma, gusto, textura y apariencia). Así pues, para contribuir a la mejora de la competitividad del sector productor, conservador y comercializador de manzanas en los próximos años, se consideró de interés lograr en el presente Proyecto que los frutos: - pudiesen ser almacenados en cámara frigorífica durante periodos largos (hasta 6 meses); - experimentasen unas mínimas pérdidas de calidad y de alteraciones fisiológicas a lo largo de su almacenamiento frigorífico; - presentasen una excelente calidad (medida tanto con métodos fisico-químicos como sensoriales) en el momento de salida de cámara frigorífica y a la llegada al punto de venta y/o de consumo. En este sentido, se llevó a cabo un plan de trabajo durante 3 años, en el que se aplicaron unos tratamientos experimentales con las siguientes variables características: - variedades: Fuji (Nagafu-6), en la temporada 2001-02, y Mondial Gala, en las temporadas 2002-03 y 2003- 04. - duración del almacenamiento. - condiciones en cámara frigorífica, ya sea en Frío Normal o en Atmósfera Controlada. - duración de la vida útil (periodo "shelf-life"), tras la salida de cámara frigorífica.

Estudio y preparación de barbotinas de cerámicas técnicas avanzadas oxídicas mediante el molino de atrición

Las cerámicas técnicas se han identificado como uno de los primeros campos donde las mayores mejoras en el procesado y la obtención de productos más avanzados se podrán alcanzar. Avances en la tecnología del procesado cerámico se requerirán para la comercialización de nuevos productos y para el mantenimiento de la competitividad en los productos ya consolidados. El molino de atrición es capaz de suministrar alta energía en el proceso de molienda consiguiendo mayores reducciones de tamaño de partícula. El procesado con el molino de atrición permite conseguir partículas submicrónicas que facilitan las etapas de conformado posterior y mejoran las propiedades del producto final. Esta alta eficiencia del molino de atrición hace que se puedan conseguir partículas en el rango incluso manométrico lo que tiene interesantes implicaciones tecnológicas. El objetivo principal de este trabajo es el estudio de los parámetros que afectan a la desaglomeración y molturación del material de partida, más una caracterización de la microestructura y de las propiedades mecánicas que genera en el material desarrollado.

Aspectos organizacionales y de cooperación en I+D como criterios de clasificación. El caso de la industria alimentaria en la Comunidad Valenciana

En el presente artículo se presenta una clasificación del sector alimentario valenciano mediante la técnica estadística del análisis cluster. Esta técnica permite conformar conglomerados con similares características que permitirán diseñar políticas adecuadas a las mismas. Dentro de los factores considerados para la conformación de los clusters destacan la colaboración con la universidad, el tamaño empresarial (en número de empleados y en facturación), la existencia de un departamento de I+D que no realice controles de calidad y dos factores internos relacionados a la competitividad: el dominio de nuevas tecnologías y el desarrollo de nuevos productos. Se han conformado tres conglomerados conformados por tres tipos de empresas que denominamos líderes, innovadoras potencialmente colaboradoras con la universidad y tradicionales, que presentan características significativamente diferentes.

La formació permanent en el context de l'Espai Europeu de la Formació Permanent

La importància de la formació permanent és indiscutible en qualsevol context laboral i molt especialment en les actuals circumstàncies de crisi econòmica mundial. Però en l'actual espai europeu d'educació superior (EEES), les tendències i els plans de formació contínua adquireixen una dimensió global, que supera o, millor dit, hauria de superar els plantejaments reduccionistes. Per això, la construcció i el desenvolupament de l'espai europeu de formació permanent, EEFP (Comissió de les Comunitats Europees, 2001a), ha d'entendre's com un procés que està immers en un teixit més ampli. Es tracta d'una acció en xarxa on és necessària la implicació de molts agents actius professionals i on la convergència, el reconeixement i la cohesió han de ser els seus màxims elements qualitatius

Integració d'un business intelligence en un ERP

Aquest projecte mostra la importància que pot tenir un sistema basat en Business Intelligence, dins d’una empresa o organització, donant una eina per augmentar la competitivitat, treballant les dades que s’obtenen dels diferents sistemes de gestió que hi ha dins l’empresa. Aquest gran nombre de dades històriques les transformarem per formar una base de dades de qualitat, i les explorarem per tal d’extreure’n informació útil en format gràfic, per ajudar a la pressa de decisions per part dels directius.

Gestió del coneixement aplicada a projectes informàtics

Avui dia el coneixement s'ha convertit en l'actiu més valuós de qualsevol organització, i la gestió d'aquest actiu, en una necessitat. La competitivitat de les empreses i, per tant, la seva supervivència depenen, en gran manera, del fet que aquest coneixement es pugui preservar i emprar eficientment. Quantes vegades hem perdut el temps innecessàriament cercant documents que nosaltres mateixos hem guardat en algun lloc i que no sabem trobar, o hem desaprofitat la informació d'altres perquè no sabem que existeix, o hem hagut de demanar informació a altres persones perquè nosaltres no la tenim a la nostra disposició o no sabem com trobar-la. Tot això i molt més pot quedar resolt amb una bona gestió del coneixement. Si haguéssim de definir què és la gestió del coneixement, podríem dir que és tot el conjunt d'activitats que tenen com a finalitat fer servir, compartir i desenvolupar els coneixements d'una organització i de les persones que hi treballen per a aconseguir una millora en els seus objectius, ser més precisos en la presa de decisions i poder donar una resposta més ràpida a les necessitats del mercat. Però implantar la gestió del coneixement en una empresa no és una tasca fàcil ni immediata. A banda de comportar un canvi organitzatiu important, cal que hi hagi un suport tecnològic, cosa que implica definir uns processos, abans inexistents i que ara han de ser aplicats i veure com s'integra en el funcionament de l'activitat diària de l'empresa, en aquest cas, el desenvolupament de projectes informàtics.

Integration in strategic alliances : a conceptual framework of IT use in marketing as NPD key factor

En una economia basada en el coneixement, la innovació del producte es considera un factor clau a l'hora de determinar la competitivitat, la productivitat i el creixement d'una companyia. No obstant això, l'experiència de les companyies demostra la necessitat d'un nou model de gestió de la innovació del producte: una gestió basada en el màrqueting, en què la cooperació i l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) són especialment importants. En els darrers anys, la bibliografia sobre màrqueting ha analitzat el paper de la cooperació en l'èxit del procés d'innovació. No obstant això, fins ara pocs treballs han estudiat el paper que té l'ús de les TIC en el màrqueting en l'èxit del desenvolupament de nous productes (NPD, New Product Development en anglès). És una omissió curiosa, tenint en compte que el nou entorn competitiu és definit per una economia i una societat basades principalment en l'ús intensiu de les TIC i del coneixement. L'objectiu d'aquest treball és investigar el paper que l'ús de les TIC en el màrqueting té en el procés de desenvolupament de nous productes, com a element que reforça la integració d'agents al projecte, afavorint l'establiment de relacions dirigides a la cooperació i l'adquisició d'intel·ligència de mercat útil en el procés de desenvolupament de nous productes. L'estudi d'una mostra de 2.038 companyies de tots els sectors de l'activitat econòmica a Catalunya ens permet contrastar hipòtesis inicials i establir un perfil de companyia innovadora basat en les importants relacions que hi ha entre la innovació, l'ús de TIC en el màrqueting i la integració. Sobresurten dues idees en la nostra anàlisi. En primer lloc, l'ús intensiu de les TIC en el màrqueting fa que la companyia sigui més innovadora, ja que percep que el seu ús ajuda a superar barreres a la innovació i accelera els processos, que es tornen més eficients. En segon lloc, incrementant l'ús de les TIC en el màrqueting es fa augmentar la predisposició de la companyia a integrar agents particulars en l'entorn de negoci en el desenvolupament del procés d'innovació i a col·laborar-hi, de manera que es millora el grau d'adaptació del nou producte a les demandes del mercat.

El impacto de las TIC en la empresa turística : el caso de Cataluña

En aquest article s'aporten proves de l'impacte positiu que té l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'empresa turística catalana. La transcendència que en els darrers anys ha adquirit el mercat turístic català en el context europeu el converteix en un laboratori d'anàlisi idoni per al sector. Els resultats obtinguts posen de manifest que l'ús d'aquestes tecnologies s'acompanya d'un major grau d'internacionalització de l'empresa, el desenvolupament de canvis organitzatius i la implantació de noves estratègies competitives, cosa que dóna lloc a un model de negoci allunyat de les concepcions tradicionals del sector. A més, l'ús estratègic de les TIC afavoreix l'ús de mà d'obra més qualificada, un servei més personalitzat i una major proximitat a proveïdors i distribuïdors. Tanmateix, és en el procés d'innovació empresarial on l'impacte positiu de les TIC és percep més, atès que el seu ús ha contribuït a superar alguns dels obstacles existents, a interioritzar el procés en el si de l'empresa i a fer més partícips els mateixos treballadors, i això ha donat com a resultat una àmplia diversitat d'innovacions de tota mena (de producte, de procés i organitzatives). La participació en xarxes de cooperació, el fet de tenir treballadors amb un nivell educatiu elevat i l'aplicació intensiva de les TIC han estat elements indispensables en aquest procés innovador. Finalment, gràcies a l'ús de les TIC i el seu impacte en la innovació, però també al canvi organitzatiu dins l'empresa, s'han millorat els registres de productivitat, amb la qual cosa s'afavoreix una major competitivitat en un context canviant i de forta pressió de l'entorn.

The Network Company in Catalonia : ICT, Productivity, Competitiveness, Salaries and Performance in Catalonia's Companies. Research report (synthesis document)

Resum en anglès del projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.

FABP4 Dynamics in Obesity: Discrepancies in Adipose Tissue and Liver Expression Regarding Circulating Plasma Levels.

BACKGROUND FABP4 is predominantly expressed in adipose tissue, and its circulating levels are linked with obesity and a poor atherogenic profile. OBJECTIVE In patients with a wide BMI range, we analyze FABP4 expression in adipose and hepatic tissues in the settings of obesity and insulin resistance. Associations between FABP4 expression in adipose tissue and the FABP4 plasma level as well as the main adipogenic and lipolytic genes expressed in adipose tissue were also analyzed. METHODS The expression of several lipogenic, lipolytic, PPAR family and FABP family genes was analyzed by real time PCR. FABP4 protein expression in total adipose tissues and its fractions were determined by western blot. RESULTS In obesity FABP4 expression was down-regulated (at both mRNA and protein levels), with its levels mainly predicted by ATGL and inversely by the HOMA-IR index. The BMI appeared as the only determinant of the FABP4 variation in both adipose tissue depots. FABP4 plasma levels showed a significant progressive increase according to BMI but no association was detected between FABP4 circulating levels and SAT or VAT FABP4 gene expression. The gene expression of FABP1, FABP4 and FABP5 in hepatic tissue was significantly higher in tissue from the obese IR patients compared to the non-IR group. CONCLUSION The inverse pattern in FABP4 expression between adipose and hepatic tissue observed in morbid obese patients, regarding the IR context, suggests that both tissues may act in a balanced manner. These differences may help us to understand the discrepancies between circulating plasma levels and adipose tissue expression in obesity.

Molecular and immunological characterization of gluten proteins isolated from oat cultivars that differ in toxicity for celiac disease.

A strict gluten-free diet (GFD) is the only currently available therapeutic treatment for patients with celiac disease (CD). Traditionally, treatment with a GFD has excluded wheat, barley and rye, while the presence of oats is a subject of debate. The most-recent research indicates that some cultivars of oats can be a safe part of a GFD. In order to elucidate the toxicity of the prolamins from oat varieties with low, medium, and high CD toxicity, the avenin genes of these varieties were cloned and sequenced, and their expression quantified throughout the grain development. At the protein level, we have accomplished an exhaustive characterization and quantification of avenins by RP-HPLC and an analysis of immunogenicity of peptides present in prolamins of different oat cultivars. Avenin sequences were classified into three different groups, which have homology with S-rich prolamins of Triticeae. Avenin proteins presented a lower proline content than that of wheat gliadin; this may contribute to the low toxicity shown by oat avenins. The expression of avenin genes throughout the development stages has shown a pattern similar to that of prolamins of wheat and barley. RP-HPLC chromatograms showed protein peaks in the alcohol-soluble and reduced-soluble fractions. Therefore, oat grains had both monomeric and polymeric avenins, termed in this paper gliadin- and glutenin-like avenins. We found a direct correlation between the immunogenicity of the different oat varieties and the presence of the specific peptides with a higher/lower potential immunotoxicity. The specific peptides from the oat variety with the highest toxicity have shown a higher potential immunotoxicity. These results suggest that there is wide range of variation of potential immunotoxicity of oat cultivars that could be due to differences in the degree of immunogenicity in their sequences.

The MRC1/CD68 Ratio Is Positively Associated with Adipose Tissue Lipogenesis and with Muscle Mitochondrial Gene Expression in Humans.

BACKGROUND Alternative macrophages (M2) express the cluster differentiation (CD) 206 (MCR1) at high levels. Decreased M2 in adipose tissue is known to be associated with obesity and inflammation-related metabolic disturbances. Here we aimed to investigate MCR1 relative to CD68 (total macrophages) gene expression in association with adipogenic and mitochondrial genes, which were measured in human visceral [VWAT, n = 147] and subcutaneous adipose tissue [SWAT, n = 76] and in rectus abdominis muscle (n = 23). The effects of surgery-induced weight loss were also longitudinally evaluated (n = 6). RESULTS MCR1 and CD68 gene expression levels were similar in VWAT and SWAT. A higher proportion of CD206 relative to total CD68 was present in subjects with less body fat and lower fasting glucose concentrations. The ratio MCR1/CD68was positively associated with IRS1gene expression and with the expression of lipogenic genes such as ACACA, FASN and THRSP, even after adjusting for BMI. The ratio MCR1/CD68 in SWAT increased significantly after the surgery-induced weight loss (+44.7%; p = 0.005) in parallel to the expression of adipogenic genes. In addition, SWAT MCR1/CD68ratio was significantly associated with muscle mitochondrial gene expression (PPARGC1A, TFAM and MT-CO3). AT CD206 was confirmed by immunohistochemistry to be specific of macrophages, especially abundant in crown-like structures. CONCLUSION A decreased ratio MCR1/CD68 is linked to adipose tissue and muscle mitochondrial dysfunction at least at the level of expression of adipogenic and mitochondrial genes.