Las prácticas de recursos humanos y su incidencia en el bienestar laboral de los empleados

El objetivo del presente trabajo es formular, mediante una profunda revisión documental, bibliográfica y empírica, una fundamentación teórica sobre si existe o no incidencia de las prácticas de recursos humanos sobre el bienestar laboral de los empleados, y el que grado en que esta se presenta sobre aspecto como el engagement y la satisfacción laboral. Se realizó la revisión de múltiples estudios empíricos que aportaran evidencia sobre la relación que se presenta entre las principales prácticas de recursos humanos – provisión de personal, formación y desarrollo, promoción de personal, evaluación de desempeño, compensación y pago, y balance trabajo-familia – y el bienestar laboral, representado en el engagement y satisfacción en el trabajo de los empleados. Los resultados de este trabajo indican la existencia de una relación e incidencia de las prácticas de recursos humanos, el bienestar laboral, el engagement y la satisfacción laboral. De igual forma se encontró que estas relaciones son principalmente de carácter positivo, lo cual indica que las organizaciones que desarrollan este tipo de prácticas en su interior, fomentan tanto el desarrollo y la presencia de bienestar laboral en sus empleados, como su perdurabilidad.

Oaxaca-Blinder type counterfactual decomposition methods for duration outcomes

Los métodos disponibles para realizar análisis de descomposición que se pueden aplicar cuando los datos son completamente observados, no son válidos cuando la variable de interés es censurada. Esto puede explicar la escasez de este tipo de ejercicios considerando variables de duración, las cuales se observan usualmente bajo censura. Este documento propone un método del tipo Oaxaca-Blinder para descomponer diferencias en la media en el contexto de datos censurados. La validez de dicho método radica en la identificación y estimación de la distribución conjunta de la variable de duración y un conjunto de covariables. Adicionalmente, se propone un método más general que permite descomponer otros funcionales de interés como la mediana o el coeficiente de Gini, el cual se basa en la especificación de la función de distribución condicional de la variable de duración dado un conjunto de covariables. Con el fin de evaluar el desempeño de dichos métodos, se realizan experimentos tipo Monte Carlo. Finalmente, los métodos propuestos son aplicados para analizar las brechas de género en diferentes características de la duración del desempleo en España, tales como la duración media, la probabilidad de ser desempleado de largo plazo y el coeficiente de Gini. Los resultados obtenidos permiten concluir que los factores diferentes a las características observables, tales como capital humano o estructura del hogar, juegan un papel primordial para explicar dichas brechas.

Mercados laborales en entornos de conflictos armados: un análisis empírico para Colombia

Históricamente se ha reconocido que los conflictos internos afectan de manera directa variables a nivel individual como la salud de las personas, los niveles de escolaridad y el desplazamiento forzoso de los afectados. Sin embargo, solo hasta la última década las investigaciones académicas se han inclinado en documentar y cuantificar rigurosamente los efectos colaterales de la violencia sobre las condiciones de vida de los individuos. La presente investigación estudia cómo la exposición al conflicto en Colombia ha afectado las decisiones en términos de mercado laboral de las personas. La estrategia de identificación internaliza los reconocidos problemas de endogeneidad del conflicto con variables de actividad y desarrollo económico y presenta resultados robustos a fenómenos de migración interna y desplazamiento. En términos de participación laboral y desempleo, se encuentran efectos heterogéneos a nivel de género como respuestas a la violencia experimentada. En particular, la probabilidad de participación laboral de las mujeres se incremente como consecuencia de la exposición al conflicto, mientras que la de desempleo disminuye. Para los hombres, los resultados muestran una menor probabilidad de participación, efecto contrario al de las mujeres, y un efecto análogo en términos de desempleo. La investigación no encuentra efectos diferenciales en términos de informalidad laboral.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

Trabalho produtivo e acumulação de capital: uma perspectiva sociopolítica

Esta investigação visa analisar a relação entre trabalho produtivo e acumulação de capital desde a época do mercantilismo. Parte da hipótese de que não é a forma material ou imaterial do produto do trabalho que determina se este é ou não produtivo, mas a função que ele desempenha no processo global de acumulação de capital. Concebemos o capital como uma relação de produção em que trabalhadores assalariados produzem uma mais-valia para os proprietários dos meios de produção que não se limitam a consumi-la improdutivamente, mas a reinvesti-la periodicamente no processo produtivo. Pretendemos demonstrar que com o desenvolvimento do capitalismo a esfera do trabalho produtivo se alarga para além do processo de produção material porque a ciência se transforma numa força produtiva e, por conseguinte, num instrumento de valorização do capital. Além do mais, a revolução cibernética converte uma parte crescente do trabalho intelectual em trabalho produtivo. No entanto, como a desigualdade na repartição de rendimentos não parou de aumentar desde os anos oitenta do século passado, estas transformações tecnológicas não contribuíram para a melhoria das condições de existência de todos mas apenas para o incremento do sobretrabalho que sustenta a acumulação de capital.

Auge y decadencia de la fábrica de hilados y tejidos de algodón La Industrial, 1935-1999 (Estudios)

Este artículo presenta una aproximación general al mundo obrero de Quito, tomando como estudio de caso una de las fábricas de textiles e hilados de la ciudad, entre los años treinta y noventa del siglo XX. El autor presenta, en primer lugar, una descripción sobre la industria en la ciudad, para centrar, luego, su atención en la Fábrica La Industrial, su producción textil, ambiente de trabajo y dinámicas internas, la vida de los obreros, su organización sindical y relaciones con los propietarios de la fábrica. Las fuentes que alimentan el análisis son documentación proveniente de los acervos administrativos de la fábrica, litigios, notas de prensa relacionadas con las protestas y movilizaciones sociales de los trabajadores en reivindicación de sus demandas salariales y laborales, así como testimonios de exobreros de La Industrial.

Compositional effects on productivity, labour cost and export adjustments. Bruegel Policy Contribution 2012/11, June 2012

Sectoral shifts, such as shrinkage of low labour productivity and the low-wage construction sector, can lead to apparent increased aggregate average labour productivity and average wages, especially when capital intensity differs across sectors. For 11 main sectors and 13 manufacturing sub-sectors, we quantify the compositional effects on productivity, wages and unit labour costs (ULCs) based and real effective exchange rates (REER), for 24 EU countries. Compositional effects are greatest in Ireland, where the pharmaceutical sector drives the growth of output and productivity, but other sectors have suffered greatly and have not yet recovered. Our new ULC-REER measurements, which are free from compositional effects, correlate well with export performance. Among the countries facing the most severe external adjustment challenges, Lithuania, Portugal and Ireland have been the most successful based on five indicators, and Latvia, Estonia and Greece the least successful. There is evidence of downward wage flexibility in some countries, but wage cuts have corrected just a small fraction of pre-crisis wage rises and came with massive reductions in employment even in the business sector excluding construction and real estate, highlighting the difficulty of adjusting wages downward.

Intra-Euro rebalancing is inevitable, but insufficient. Bruegel Policy Contribution 2012/15, August 2012

Greece, Portugal and Spain face a serious risk of external solvency due to their close to minus 100 percent of GDP net negative international investment positions, which are largely composed of debt. The perceived inability of these countries to rebalance their external positions is a major root of the euro crisis. Intra-euro rebalancing through declines in unit labour costs (ULC) in southern Europe, and ULC increases in northern Europe should continue, but has limits because: The share of intra-euro trade has declined. Intra-euro trade balances have already adjusted to a great extent. The intra-euro real exchange rates of Greece, Portugal and Spain have also either already adjusted or do not indicate significant appreciations since 2000. There are only two main current account surplus countries, Germany and the Netherlands. A purely intra-euro adjustment strategy would require too-significant wage increases in northern countries and wage declines in southern countries, which do not seem to be feasible. Before the crisis, the euro was significantly overvalued despite the close-to balanced current account position. The euro has depreciated recently, but more is needed to support the extra-euro trade of southern euro-area members. A weaker euro would also boost exports, growth, inflation and wage increases in Germany, thereby helping further intra-euro adjustment and the survival of the euro.

The euro crisis: ten roots, but fewer solutions. Bruegel Policy Contribution 2012/17, October 2012

Many factors have contributed to the euro crisis. Some have been addressed by policymakers, even if belatedly, and European Union member states have been willing to improve the functioning of the euro area by agreeing to relinquish national sovereignty in some important areas. However, the most pressing issue threatening the integrity, even the existence, of the euro, has not been addressed: the deepening economic contraction in southern euro-area member states. The common interest lies in preserving the integrity of the euro area and in offering these countries improved prospects. Domestic structural reform and appropriate fiscal consolidation, wage increases and slower fiscal consolidation in economically stronger euro-area countries, a weaker euro exchange rate, debt restructuring and an investment programme should be part of the arsenal. In the medium term, more institutional change will be necessary to complement the planned overhaul of the euro area institutional framework. This will include the deployment of a euro-area economic stabilising tool, managing the overall fiscal stance of the euro area, some form of Eurobonds and measures to make euro-area level decision making bodies more effective and democratically legitimate.

On the determinants of optimal border enforcement

We extend the current immigration-enforcement literature by incorporating both the practice of people smuggling and a role for non-wage income into a two-country, dynamic general equilibrium model. We use the model economy to examine three questions. First, how does technological progress in the smuggling industry affect the level of migration and capital accumulation for a given level of enforcement? Second, do changes in border enforcement affect the level of migration, capital accumulation, and smuggling activity? Third, is the optimal level of enforcement sensitive to technological progress in the smuggling industry? We show that the government chooses to devote resources to border enforcement only if the deterrent effect on smugglers is large enough. Otherwise, it is not worth taxing host-country natives as the taxes paid will more than offset any income gain resulting from fewer migrants.

The performance of football club managers: skill or luck?

This paper evaluates the extent to which the performance of English Premier League football club managers can be attributed to skill or luck when measured separately from the characteristics of the team. We first use a specification that models managerial skill as a fixed effect and we examine the relationship between the number of points earned in league matches and the club’s wage bill, transfer spending, and the extent to which they were hit by absent players through injuries, suspensions or unavailability. We next implement a bootstrapping approach to generate a simulated distribution of average points that could have taken place after the impact of the manager has been removed. The findings suggest that there are a considerable number of highly skilled managers but also several who perform below expectations. The paper proceeds to illustrate how the approach adopted could be used to determine the optimal time for a club to part company with its manager. We are able to identify in advance several managers who the analysis suggests could have been fired earlier and others whose sackings were hard to justify based on their performances.

The politics of temporary work deregulation in Europe: solving the French puzzle

Temporary work has expanded in the last three decades with adverse implications for inequalities. Because temporary workers are a constituency that is unlikely to impose political costs, governments often choose to reduce temporary work regulations. While most European countries have indeed implemented such reforms, France went in the opposite direction, despite having both rigid labour markets and high unemployment. My argument to solve this puzzle is that where replaceability is high, workers in permanent and temporary contracts have overlapping interests, and governments choose to regulate temporary work to protect permanent workers. In turn, replaceability is higher where permanent workers’ skills are general and wage coordination is low. Logistic regression analysis of the determinants of replaceability — and how this affects governments’ reforms of temporary work regulations — supports my argument. Process tracing of French reforms also confirm that the left has tightened temporary work regulations to compensate for the high replaceability.

An ultimatum bargaining experiment on trade union efficiency

We present an ultimatum wage bargaining experiment showing that a trade union facilitating non-binding communication among workers, raises wages by simultaneously increasing employers’ posted offers and toughening the bargaining position of employees, without reducing overall market efficiency.

Essays on labour market dualisation in Western Europe: active labour market policies, temporary work regulation and inequality

European labour markets are increasingly divided between insiders in full-time permanent employment and outsiders in precarious work or unemployment. Using quantitative as well as qualitative methods, this thesis investigates the determinants and consequences of labour market policies that target these outsiders in three separate papers. The first paper looks at Active Labour Market Policies (ALMPs) that target the unemployed. It shows that left and right-wing parties choose different types of ALMPs depending on the policy and the welfare regime in which the party is located. These findings reconcile the conflicting theoretical expectations from the Power Resource approach and the insider-outsider theory. The second paper considers the regulation and protection of the temporary work sector. It solves the puzzle of temporary re-regulation in France, which contrasts with most other European countries that have deregulated temporary work. Permanent workers are adversely affected by the expansion of temporary work in France because of general skills and low wage coordination. The interests of temporary and permanent workers for re-regulation therefore overlap in France and left governments have an incentive to re-regulate the sector. The third paper then investigates what determines inequality between median and bottom income workers. It shows that non-inclusive economic coordination increases inequality in the absence of compensating institutions such as minimum wage regulation. The deregulation of temporary work as well as spending on employment incentives and rehabilitation also has adverse effects on inequality. Thus, policies that target outsiders have important economic effects on the rest of the workforce. Three broader contributions can be identified. First, welfare state policies may not always be in the interests of labour, so left parties may not always promote them. Second, the interests of insiders and outsiders are not necessarily at odds. Third, economic coordination may not be conducive to egalitarianism where it is not inclusive.

Are dangerous jobs paid better? European evidence

This article tests whether workers are indifferent between risky and safe jobs provided that, in labour market equilibrium, wages should serve as a utility equalizing device. Workers’ preferences are elicited through a partial measure of overall job satisfaction: satisfaction with job-related risk. Given that selectivity turns out to be important, we use selectivity corrected models. Results show that wage differentials do not exclusively compensate workers for being in dangerous jobs. However, as job characteristics are substitutable in workers’ utility, they could feel satisfied, even if they were not fully compensated financially for working in dangerous jobs.