[Voyage en Italie : 1824-1830]. , [Chapiteau] À la Villa Poniatowski : [vue perspective] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 639

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , [Chapiteau à la Villa Poniatowski ?] : [vue perspective, plan partiel et coupe] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 642

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , [Chapiteau] à la Villa Poniatowski : [vue perspective] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 643

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , [Chapiteau] à la Villa Poniatowski : [vue perspective] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 644

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , [La basilique et la place] St Pierre : [vue perspective] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 538

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , [Préparatifs pour la fête des SS. Pierre et Paul ?] St Pierre de Rome, 28 juin : [face et deux profils d'une femme voilée, vue perspective d'une porte intérieure de la basilique ornée de guirlandes] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 539

Denervation rénale endovascu- laire par radiofréquence: perspective d'un traitement prometteur de l'hypertension artérielle [Renal sympathetic denervation: perspective of a promising treatment for hypertension].

The crucial role of the sympathetic nervous system activity in the initiation and maintenance of hypertension was already in mind in the 1920s when surgical options were proposed to severely hypertensive patients. Despite constant evolution of pharmacological treatments, one estimates that 15-30% of hypertensive patients are still not well controlled and present resistant hypertension. The development of a new endovascular catheter used for selective sympathetic renal denervation by radiofrequency offers new perspectives of treatment. Encouraged by the recent results of the first clinical trials in a targeted population, this procedure could be used in some more indications in the future. However, long term morbidity and mortality of this technique are still not known.

Freud, l'art moderne et les "misérables cannibales nus": une perspective décalée sur le destin des pulsions

La «modernité» de la psychanalyse, comme entreprise à la fois thérapeutique et de savoir, dépend-elle, pour tout ou partie, du fond animique prétendument archaïque ou primitif défini par cette discipline comme son principal objet d'étude? Rapportée à l'horizon épistémique de la psychanalyse, cette articulation entre archaïsme et modernité aurait-elle seulement été du goût de Freud? En interrogeant de manière critique les rapports de Freud à l'art «moderne», à l'art «classique» et aux arts «primitifs», ce texte entend simultanément mettre en évidence l'importance du paradigme des arts dans la constitution de l'identité épistémique de la psychanalyse et proposer une possible relecture des relations entre nature et culture ou du phénomène de sublimation, tels que définis par le fondateur de la psychanalyse.

Web-based reference databases and subject gateways to locate current research information in agricultural and food sciences : a Finnish perspective

Selostus: Maatalous- ja elintarviketieteiden www-pohjaiset viitetietokannat ja aihehakemistot - suomalaisen tiedonetsijän näkökulma

Changes in volume, surface estimate, three-dimensional shape and total number of neurons of the human primary visual cortex from midgestation until old age.

Macroscopic features such as volume, surface estimate, thickness and caudorostral length of the human primary visual cortex (Brodman's area 17) of 46 human brains between midgestation and 93 years were studied by means of camera lucida drawings from serial frontal sections. Individual values were best fitted by a logistic function from midgestation to adulthood and by a regression line between adulthood and old age. Allometric functions were calculated to study developmental relationships between all the features. The three-dimensional shape of area 17 was also reconstructed from the serial sections in 15 cases and correlated with the sequence of morphological events. The sulcal pattern of area 17 begins to develop around 21 weeks of gestation but remains rather simple until birth, while it becomes more convoluted, particularly in the caudal part, during the postnatal period. Until birth, a large increase in cortical thickness (about 83% of its mean adult value) and caudorostral length (69%) produces a moderate increase in cortical volume (31%) and surface estimate (40%) of area 17. After birth, the cortical volume and surface undergo their maximum growth rate, in spite of a rather small increase in cortical thickness and caudorostral length. This is due to the development of the pattern of gyrification within and around the calcarine fissure. All macroscopic features have reached the mean adult value by the end of the first postnatal year. With aging, the only features to undergo significant regression are the cortical surface estimate and the caudorostral length. The total number of neurons in area 17 shows great interindividual variability at all ages. No decrease in the postnatal period or in aging could be demonstrated.

Us explico un conte? Ús de llibres il·lustrats per a la didàctica de l'educació visual i plàstica

L'objectiu d'aquest article és promoure la incorporació de llibres il-lustrats a l'espai docent, tot defensant la interacció entre escola i entorn. Amb aquesta intenció es presenta una experiència docent que es du a terme a les classes de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica (UB), en la formació inicial del professorat d'educació primària, que empra el llibre il-lustrat com a eina docent. Es tracta d'un corpus d'obres de gran qualitat, la temàtica dels quals està relacionada amb el fet artístic i la seva didàctica. Amb l'ús a les aules universitàries d'aquest tipus de llibres es volen aconseguir principalment tres objectius: donar-los a conèixer als futurs mestres per a la seva formació i perquè els puguin compartir amb els seus futurs alumnes a les aules d'Educació Primària; tractar temes específics de l'àrea de plàstica, i fomentar la reflexió sobre la pràctica docent o altres temes específics.

La didàctica de l'educació visual i plàstica, entre el discurs visual i el discurs estètic. La perversió del model

El presente trabajo es el resultado de un año de investigación de campo y de estudio bibliográfico, que se formalizó en un proyecto educativo dirigido a alumnos de 3 de secundaria en la área de educación visual y plástica. " Las manos" , título del proyecto, se presentó como una alternativa en la didáctica de la educación visual y plástica cuando se plantea desde un aprendizaje lineal, desde un modelo. El planteamiento consistió en potenciar la comprensión y expresión artísticas a partir de la interrelación de otras áreas de conocimiento con la visual y plástica para sensibilizar al alumno en la importancia que tiene el proceso en el acto creativo. Valorar el proceso facilitó la asimilación de conceptos como figuración, abstracción y síntesis tan importantes para entender el hecho artístico. La valoración positiva del proyecto no pretende contraponer dos metodologías diferentes: la lineal con modelos y la que se presenta en espiral, inductiva, con referentes que no tienen que ser necesariamente visuales. Las dos opciones pueden actuar en simbiosis siempre que el alumno sepa percibir el significado que quiere dar a su obra y que todo no quede en una pura representación decorativa.

Dins el bosc de la cultura visual. Apunts per a una actualització pedagògica

L'era de la comunicació acara la comunitat educativa davant de nous reptes, especialment en l'àmbit de la cultura visual. La cultura visual es manifesta avui arreu i no hi ha àmbit ni familiar ni social ni educatiu que no en participi. Més enllà de la visualització i experimentació d'alguns procediments artístics canònics, l'ensenyament de les arts visuals i plàstiques observa la necessitat d'ampliar el seu radi d'acció, reflexió i anàlisi de manera coparticipada. Un repàs a la trajectòria històrica de l'aprenentatge artístic dóna peu a algunes preguntes rellevants com ara, quins aprenentatges per a quines competències? Per a quina societat i amb quins instruments cal educar els infants? Quines inèrcies i teories s¿hereten del passat i quin lloc cal que tinguin en el futur? Quines aportacions cognitives o empíriques permetrien una renovació positiva en l'àmbit de l¿educació visual i plàstica? Són preguntes difícils però peremptòries si no es vol girar l'esquena a l'evidència dels canvis comunicatius i socials del nostre temps.