Investigación sobre las ideas de los estudiantes acerca de la Historia

Resumen basado en el de la publicación

Los puntos de información juvenil : un instrumento hacia la participación de los centros educativos

Se ofrece una visión general de los puntos de información juvenil como modelos de participación que pueden proporcionar, en colaboración con los centros educativos, un acercamiento entre la escuela y las políticas municipales, intensificando la importancia de la información a los y las jóvenes para la participación de este sector de la población.

Adiós a los mitos del amor romántico : prevención de la violencia de género

Experiencia realizada en el IES Cabo Blanco (Tenerife) sobre algunos de los mitos románticos que perviven entre la juventud. A través de sesiones multidisciplinares se activa la conciencia crítica de los alumnos ante formas obsoletas de entender el amor que son caldo de cultivo de la violencia de género. El respeto a las opciones de vida de los demás es también una cuestión esencial para combatir la homofobia y el machismo.

Los centros educativos ante la desprotecci??n de la infancia y la adolescencia : gu??a para la comunidad educativa

Explica c??mo los centros educativos desempe??an un papel important??simo en la protecci??n de la infancia y la adolescencia, siendo el profesorado un agente importante para detectar, prevenir y noti???car las situaciones de desprotecci??n del alumnado. Esta gu??a, dirigida a la comunidad educativa, pretende sensibilizar sobre este problema y ofrecer los instrumentos necesarios para que se puedan abordar las situaciones de desamparo y de falta de apoyo en la poblaci??n infantil y adolescente, con el fin de garantizar y mejorar su protecci??n.

??Por qu?? es necesario realizar una educaci??n medi??tica? : un an??lisis de caso con la pel??cula Cobardes

Resumen basado en el de la publicaci??n

El naixement de la cultura juvenil a trav??s del cinema

Resumen basado en el de la publicaci??n

Importancia de la salud auditiva

Resumen basado en el de la publicaci??n

Las intuiciones pedag??gicas de Juan Bosco. Una lectura desde la educaci??n social

Resumen basado en el de la publicaci??n

La formaci?? lectora m??s enll?? de l'escola

Resumen basado en el de la publicaci??n

La escuela de primera educaci??n en Valencia a principios del siglo XIX

Resumen basado en el de la publicaci??n

J??venes tutelados y transici??n a la vida independiente : indicadores de ??xito

Resumen basado en el de la publicaci??n

Relacions entre escola i comunitat : la transformaci?? cap al concepte de comunitat

Resumen basado en el de la publicaci??n

La Evaluación en las enseñanzas procedimentales. El cuaderno como herramienta de evaluación continua en las enseñanzas de dibujo

El dibujo como actividad procedimental implica realizar una serie de acciones consecutivas que requieren condiciones más exigentes para su aprendizaje, tanto en cantidad de práctica como en su organización. La evaluación del aprendizaje de procedimientos tiene carácter continuado, procesual, contextual y estratégico, favoreciendo la autorregulación del alumno en su proceso de aprendizaje gracias a la ayuda que el profesorado le presta. La evaluación de un proceso que se adquiere en el tiempo conlleva a plantear el cuaderno como elemento de control de dicho proceso que ayuda en la evaluación continua del mismo

La Mentoría, un sistema de tutorización del máster en docencia universitaria para profesorado novel de la Universidad de Barcelona

En este trabajo se describe el funcionamiento de un sistema de tutorización de profesores universitarios que realizan un Máster en Docencia Universitaria para Profesorado Novel en la Universidad de Barcelona. La tutorización está basada en las mentorías. La mentoría es una modalidad de tutoría que se ha adaptado a la formación de profesorado novel. Esta forma de tutorización es bastante diferente de la tutoría académica o la de carrera de los estudiantes de grado. El mentor es un profesor con experiencia docente e investigadora, que tiene una triple función: a) supervisar la formación y la práctica docente del profesorado novel; b) acompañarlo en su integración en equipos docentes de departamento o de facultad, y c) orientarlo en la toma de decisiones que como profesional ha de asumir. La mentoría, en este máster, se complementa con el apoyo de una Comisión de seguimiento que proporciona asistencia y ayuda a la acción tutorial

Contribució al coneixement de variables geoambientals en l'àmbit de la Costa Brava (Girona)

La tesi doctoral desenvolupada, emmarcada dins del camp de les Ciències Ambientals, aplica la Geologia Ambiental orientada al coneixement dels processos i recursos geològics de cara a la planificació i a l'ordenació del territori. Com a zona d'estudi s'ha seleccionat la Costa Brava meridional, concretament tota l'àrea litoral compresa per les conques hidrogràfiques de l'Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa i riera de Lloret (75 km de línia de costa i una extensió de 291 km2). Aquest treball, amb l'aptitud integradora dels conceptes i mètodes propis de les Ciències Geològiques i Ambientals, s'ha proposat com a objectius globals l'anàlisi de la qualitat i del comportament físic i químic dels materials terrestres en front les accions humanes i de la seva utilització com a recursos; l'estudi dels processos naturals i de la influència que puguin tenir sobre l'home o bé els efectes que aquest pot causar sobre aquells, i per últim, com a derivació dels anteriors, el disseny i aplicació d'instruments de tipus preventiu en la gestió del territori; és a dir, la planificació dels usos del territori. Amb la filosofia de recerca basada en que els factor geològics són uns elements d'ajuda per a la visió integral d'un territori, s'han estudiat diferents variables geoambientals procurant traduir el coneixement del medi en informació apta per a la presa de decisions sobre l'ús i preservació d'aquest àmbit litoral. Els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) han estat clau per a la visió sistèmica del territori, per a la integració de les diferents variables geoambientals, així com per a la producció cartogràfica temàtica i final. Pel que fa als processos geològics, lligats a la dinàmica fluviotorrencial, s'han cartografiat les principals àrees d'actuació així com analitzat els factors que inicien, afavoreixen o magnifiquen la seva ocurrència. S'han estudiat les accions denudatives, els processos de transport-sedimentació i amb l'estudi integrat d'aquests processos i formes resultants s'han identificat unitats territorials caracteritzades per un comportament geomòrfic uniforme. En quant a l'anàlisi dels recursos geològics s'ha aprofundit en el coneixement dels recursos hídrics subterranis, les roques industrials i els georecursos litorals. Pel que fa als primers s'ha centrat en la delimitació de les principals unitats i subunitats aqüíferes, així com en acotar les geometries i principals característiques hidràuliques. Pel que fa als àrids i roques de construcció l'objectiu fonamental ha estat la delimitació cartogràfica d'aquells materials que per les seves propietats fisicoquímiques són potencialment aptes per als usos indicats. Finalment s'ha fet una recerca orientada a l'estudi de factors que limiten o condicionen el potencial geoturístic d'aquesta àrea litoral, concretament en els penya-segats i les platges. Les principals aportacions d'aquesta tesi doctoral es poden emmarcar en l'àmbit regional i fenomenològic, aspectes clau en la gestió i planificació territorial. Pel que fa al primer, destaquem l'aportació de dades geoambientals a nivell cartogràfic en relació a variables litoestructurals, de processos dinàmics com de recursos geològics. Des del punt de vista de l'àmbit fenomenològic destaquem la interacció de les variables estudiades a nivell de conca hidrogràfica, com són, entre d'altres, les relacions existents entre les diferents formacions aqüíferes; la possible participació de les aigües subterrànies en la resposta hidrològica del sistema fluviotorrencial, o la problemàtica derivada de l'antropització de la sorra de la platja com a conseqüència d'abocaments de terres i residus inerts als marges de les rieres.