High Prevalence of Systemic Autoimmune Diseases in Patients with Meniere's Disease

BACKGROUND. Autoimmunity appears to be associated with the pathophysiology of Meniere's disease (MD), an inner ear disorder characterized by episodes of vertigo associated with hearing loss and tinnitus. However, the prevalence of autoimmune diseases (AD) in patients with MD has not been studied in individuals with uni or bilateral sensorineural hearing loss (SNHL). METHODS AND FINDINGS. We estimated the prevalence of AD in 690 outpatients with MD with uni or bilateral SNHL from otoneurology clinics at six tertiary referral hospitals by using clinica criteria and an immune panel (lymphocyte populations, antinuclear antibodies, C3, C4 and proinflammatory cytokines TNFα, INFγ). The observed prevalence of rheumatoid arthritis (RA), systemic lupus erythematosus (SLE) and ankylosing spondylitis (AS) was higher than expected for the general population (1.39 for RA, 0.87 for SLE and 0.70 for AS, respectively). Systemic AD were more frequently observed in patients with MD and diagnostic criteria for migraine than cases with MD and tension-type headache (p = 0.007). There were clinical differences between patients with uni or bilateral SNHL, but no differences were found in the immune profile. Multiple linear regression showed that changes in lymphocytes subpopulations were associated with hearing loss and persistence of vertigo, suggesting a role for the immune response in MD. CONCLUSIONS. Despite some limitations, MD displays an elevated prevalence of systemic AD such as RA, SLE and AS. This finding, which suggests an autoimmune background in a subset of patients with MD, has important implications for the treatment of MD.

“El Mediterráneo en el diálogo Norte-Sur”: III Curso Internacional de Defensa. Jaca (Huesca), 19-23 de septiembre de 1995

Del 19 al 23 de setembre de 1995 es va celebrar a Jaca (Osca) el III Curs Internacional de Defensa, amb el títol específic “ El Mediterrani en el Diàleg Nord Sud”, organitzat per la Càtedra Miguel de Cervantes de l’Acadèmia General Militar i la Universitat de Saragossa. Els objectius assenyalats pels organitzadors es van centrar a potenciar l’intercanvi d’opinions entre especialistes i representants de les institucions sobre aspectes polítics, socials, econòmics i de defensa que afecten l’espai geopolític de les dues riberes del Mediterrani, i a analitzar els mecanismes de cooperació que actuen a l’àrea i la política de la Unió Europea a la zona

Disseny i implementació d'un dispositiu de localització GPS

L'objectiu final d'aquest projecte ha estat el de fer un localitzador GPS.Inicialment es parteix d'un mòdul LCD amb retroil•luminació Optrex DMF-5005Ni un mòdul GPS Connexant TU30. De la unió d'aquests dos, més la circuiteriadissenyada, en sorgeix un sistema capaç de proporcionar dades fiables i útilsper a l'usuari, com són les coordenades, la velocitat, l'alçada, la data i l'hora,entre d'altres. El resultat final del projecte està contingut en una carcassa al frontal de la qual, hi podem veure el panell LCD, un pulsador per canvi de pantalla i un altre per variar la velocitat de quilòmetres per hora a nusos i a la inversa

Disseny i implementació de la base de dades d'un sistema de control energètic

Aquest projecte ha estat creat per a la presentació a un concurs públic de licitació de disseny i implementació d'una base de dades per al control de la generació, transport i consum de l'energia elèctrica dins el marc de la Unió Europea.

Avenços en l'estudi de la litiasi renal: mètodes de chemical imaging i intel·ligencia artificial (ANN) per la caracterització de càlculs renals

La litiasi urinària és un trastorn que implica la formació de precipitats en qualsevol part del tracte urinari. Aquest és un desordre comú que afecta aproximadament a una desena part de la població de la Unió Europea al llarg de la seva vida. A més, durant els cinc anys posteriors a un episodi litiàsic el percentatge de recurrència dels pacients és del 45 al 75%. Aquest trastorn urinari està influït per una gran quantitat de variables, d’origen fisiològic, psicològic i ambiental. Els episodis litiàsics, es poden solucionar espontàniament, amb l’expulsió del càlcul renal, o bé a través de diverses intervencions mèdiques. Els tractaments mèdics derivats de la litiasi urinària; és a dir, la fragmentació del càlcul, intervencions quirúrgiques i tractaments posteriors generen unes grans despeses als sistemes mèdics. Pels motius exposats, la identificació del desordre que ha originat l’episodi litiàsic és de radical importància, per tal de minimitzar el risc de reincidència. Els mètodes més usuals per determinar les causes que desencadenen la formació del càlcul renal són les anàlisis d’orina i l’estudi del càlcul generat. La correcta descripció de la composició i, especialment, l’estructura del càlcul renal pot aportar informació clau sobre les possibles causes de la seva formació, tant de l’inici de nucleació del càlcul com de les successives etapes de creixement cristal·lí. Tenint en compte aquest darrer aspecte, el present estudi s’ha dirigit a la caracterització de càlculs urinaris mitjançant l’aplicació de metodologies d’imatge química (Hyperspectral Imaging), el que va contribuir a determinar les principals característiques espectrals de cada compost majoritari als càlculs renals. D’altra banda, la utilització de mostres de composició coneguda ha possibilitat la creació d’un model amb Xarxes Neuronals Artificials, que permet la classificació de noves mostres de composició desconeguda, de manera més ràpida que el procediment actual. Aquest treball constitueix una nova contribució a la comprensió de l’estructura de les pedres de ronyó, així com les condicions de la seva formació. Els resultats obtinguts destaquen les possibilitats que presenten les tècniques emprades al camp de la litiasi renal, que permeten complementar els coneixements existents enfocats a millorar la qualitat de vida dels pacients.

Estudi de la relació estructura-funció de les proteïnes CPT1

En aquest treball s’ha analitzat la relació estructura-funció dels enzims CPT1, o Carnitina palmitoïltransferasa 1, que catalitza la reacció de transesterificació dels àcids grassos de cadena llarga a acil-carnitines, per tal que puguin accedir a la matriu mitocondrial i ser oxidats. Aquest enzim es troba estrictament regulat per malonil-CoA, primer intermediari de la síntesi d’àcids grassos, establint-se així una regulació coordinada entre la formació i la degradació de grasses. S’han estudiat els tres isotips de CPT1 descrits fins al moment: CPT1A, CPT1B i CPT1C. Mitjançant l’expressió heteròloga de mutants de CPT1A de rata i CPT1B de porc en el llevat P. pastoris, s’ha estudiat l’efecte sobre la inhibició per malonil-CoA de petits canvis en la seva estructura, per tal de trobar una relació entre la seva funció enzimàtica i la disposició conformacional de la proteïna. Segons els resultats obtinguts, el residu Glu590 de CPT1A de rata estaria impedint la unió de l’inhibidor, mentre que el residu Met593 estaria afavorint aquesta unió. Els estudis amb l’enzim CPT1B de porc demostraren l’existència d’un determinant positiu per la sensibilitat al malonil-CoA en els primers 18 residus de la proteïna, i definiren la posició Glu17 com la responsable de l’alta afinitat a la carnitina i la baixa sensibilitat a la inhibició per malonil-CoA (8). Es clonà i caracteritzà la regió promotora del gen de CPT1C humana, amb la intenció d’analitzar la funcionalitat de putatius elements de resposta identificats in silico. Cap dels elements estudiats resultà ser funcional in vivo. A més, es demostrà que la manca d’activitat catalítica de la proteïna no és deguda a l’extensió C-terminal que presenta respecte els isotips A i B, tot i presentar un alt percentatge d’identitat de seqüència. S’ha amplificat una isoforma humana de CPT1C (Pubmed Acc. Num. AK299866), corresponent a la regió carboxiterminal de la proteïna, que es pretén utilitzar per obtenir el primer cristall de la part soluble d’una proteïna CPT1.     

Disseny i implementació de la base de dades: Sistema de votació ciutadana a nivell Europeu a través d'Internet

La Unió Europea necessita i per tant ens encarrega, un disseny de base de dades per tald'emmagatzemar la informació de futures eleccions ciutadanes a través d'Internet.

Les hépatectomies majeures : mortalité, morbidité et facteurs de risque

RESUME L'objectif de ce travail est de rappeler l'historique des hépatectomies majeures, les bases anatomiques et les techniques opératoires de la chirurgie du foie. Puis, à partir de 212 cas d'exérèses majeures recencées entre 1992 et 2001 dans le service de Chirurgie Viscérale du CHUV, les facteurs de risques, la mortalité et la morbidité des hépatectomies majeures seront étudiés et comparés avec les données récentes de la littérature. L'anatomie hépatique peut être considérée de plusieurs façons morphologiquement (poids, faces, lobe droit, gauche et caudé...), fonctionnellement (segmentation en fonction de la distribution des pédicules portes et de la localisation des veines hépatiques) et chirurgicalement. La terminologie est rappelée (hépatectomies «typique », «atypique », «réglée », «majeure »...). A partir de ces données, les exérèses du foie sont ensuite classées. Les techniques d'hépatectomies sont expliquées, en rappelant les principes généraux, et les voies d'abord. Puis, les techniques de contrôle de l'hémostase, la reconstruction des voies biliaires, les méthodes utilisées par rapport à la tranche de section hépatique et à la loge d'hépatectomie sont discutées, Les acquisitions récentes sont abordées. Sur les 494 hépatecomies réalisées entre janvier 1992 et août 2001, 212 sont majeures. Elles sont reparties en 7 groupes selon l'exérèse (lobectomie G ou D, hépatecomie G ou D etc...). `Sur ces 212 résections, 177 cas concernaient des lésions malignes et 35 cas des lésions bénignes. Les indications ont été classées en 4 groupes : cancer primitif du foie, métastases hépatiques, maladies bénignes (par exemple l'échinococcose alvéolaire), et 8 cas classés dans le groupe «autres ». Une intervention en urgence a été réalisée dans 7 cas. Le bilan préopératoire comprend un bilan biologique et morphologique. Une embolisation de l'artère hépatique a été réalisées dans 6 cas, alors qu'une embolisation dans la veine porte a été faite dans 17 cas. Les modalités chirurgicales (voies d'abord, contrôle vasculaire, drainage biliaire post- opératoire, transfusions per- opératoires, et interventions extra- hépatiques) sont expliqués. En fin, les méthodes statistiques utilisées sont rappelées. Il n'y a pas eu de décès per- opératoire. La mortalité post- opératoire dans les 30 jours a été de 3,3 % (7 cas) et la mortalité globale hospitalière de 5,2 %. Dans cette série, 132 patients n'ont eu aucune complication. La morbidité est de 17% si on considère les complications majeures, ayant concerné 36 patients, mais de 37,75 si l'on considère toutes les complications. Les complications chirurgicales sont le faite d'hémorragie, de fuite biliaire et d'infection du foyer opératoire. Dans notre étude, 33 facteurs de risque ont été analysés. L'analyse statistique uni- variée met den évidence les facteurs de risque suivants : Le nombre de culots de sang transfusés, la présence d'une hépatite, celle d'une cirrhose, le tabagisme, la lobectomie droite, et la présence d'une hypertension artérielle. L'analyse multi variée réalisée a permis de faire ressortir une combinaison de facteur de risque avec une valeur statistique significative et de réaliser une échelle et un score de gravité en fonction des facteurs de risques obtenus dans l'analyse uni variée. Le taux de mortalité globale hospitalière obtenu dans notre série (5,2%) est comparable aux résultats reportés dans d'autres séries.

[5 phot. par Moser senior, phot. à Berlin, de Thuringe et des Riesengebirge, don E. Reclus en 1886]

Donateur : Reclus, Élisée (1830-1905)

Herramientas que eliminan los conflictos de la dimensión familiar y aseguran la continuidad de la empresa familiar

L’empresa familiar es defineix com l’empresa en què el capital, la gestió i el govern estan en mans d’una o més famílies que exerceixen un control sobre ella. La complexitat d’aquest tipus d’empreses es deriva de la unió dels dos ens que la formen, empresa i família. Aquesta unió suposa la barreja dels assumptes purament empresarials amb altres de caràcter mes personal. La barreja de tots dos interessos dins de l’empresa suposa un important focus de conflictes i problemes per a l’organització. Per aquest motiu, l’empresa ha d’actuar amb temps i avançar-se a les futures dificultats que es puguin donar en l’organització. Aquest treball és una guia sobre l’empresa familiar on tractarem la relació entre família i empresa, així com, els mecanismes característics d’aquest tipus d’organitzacions. En aquest treball ens hem plantejat analitzar la següent hipòtesis: “Un pla de comunicació, els òrgans de govern, el Protocol Familiar i el pla de successió son mecanismes per garantir la continuïtat de l’empresa familiar”. Per resoldre aquesta hipòtesis, estudiarem els mecanismes dels que disposa l’empresa familiar per veure si permeten evitar o prevenir possibles conflictes, de manera, que es garanteixi la continuïtat de l’empresa, tant des d’un punt de vista teòric com a traves d’exemples d’empreses reals, que permetin obtenir una visió mes practica. D’aquesta manera, ens hem proposat identificar les posicions d’interès que existeixen en l’empresa familiar y analitzar com s’ha de realitzar un bon pla de comunicació per evitar els conflictes que es derivin d’aquesta relació família y empresa. A més estudiarem els òrgans de govern per veure com reforcen aspectes rellevant de l’empresa familiar. Per altra banda, tractarem la necessitat de tenir un protocol familiar, que reguli i gestioni les relacions entre la família, l’empresa i els propietaris de l’organització.

Cambio de las herramientas de comunicación en las organizaciones

El present treball de recerca reflexiona sobre com han influenciat les noves tecnologies com l‟Internet i les seves eines derivades en la forma de comunicar de les empreses. Des del punt de vista de comunicació es presenten les eines més conegudes i utilitzades per part de les empreses des d‟una visió global. Seguidament s'incideix en el sector de l'automòbil i especialment en la marca automobilística Honda per observar com està duent a terme algunes de les seves accions de comunicació a través de diferents mitjans socials digitals: quins plantejaments ha hagut de fer, com ha treballat la seva estratègia digital així com els resultats obtinguts. L‟aportació del cas d‟Honda pretén reflectir el canvi que han tingut que abordar la majoria d‟empreses, en quan a comunicació es refereix, degut a la unió de la crisi econòmica i el plantejament digital.

Coping specificities in bipolar affective disorder: relations with symptoms and therapeutic alliance

Ways to enhance research into coping have been suggested by Lazarus (2000). The issues of adaptiveness and conceptual structure of coping (Cramer, 1998; Skinner et al., 2003) are particularly relevant; thus, this study addresses them in a clinical research setting. A total of 30 inpatients presenting with Bipolar Affective Disorder (BD) have been interviewed twice, as well as the participants of a matched control group (N = 30). Self-report (CISS) and observerrater methods (CAP) of coping have been applied: low correlations were found between the instruments. Coping specificities in BD have been identified: opposition and support-seeking are most frequently practiced by BD patients, in comparison with controls. No significant link has been found between coping processes, symptom level and the therapeutic alliance. This study lends support for a quantitative definition of coping adaptiveness which is discussed, along with clinical implications on psychological treatments of BD (German J Psychiatry 2009; 12: 19-27).

No es posible predecir la afectación unilateral en pacientes con cáncer de próstata de bajo riesgo

OBJETIVO: Identificar factores predictivos de afectación unilateral en el cáncer de próstata (CaP) de bajo riesgo. MATERIAL Y METODOS: 95 pacientes con CaP de bajo riesgo. Evaluamos la presencia de CaP unilateral en la pieza de prostatectomía. Se realizó análisis uni y multivariante estudiando las variables: edad, PSA, volumen prostático, porcentaje de cilindros afectos y presencia de biopsias previas. RESULTADOS: el 36% presentaron CaP unilateral en la pieza. No se han encontrado diferencias significativas entre el grupo de pacientes con CaP unilateral y el bilateral. CONCLUSION: No hemos identificado ningún factor predictivo de CaP unilateral en pacientes de bajo riesgo.