Elementos para la formulación de planes de mejoramiento de la calidad de agua para consumo humano

Los planes de mejoramiento son el instrumento para encauzar la gestión de la calidad del agua. Esta propuesta aborda enfoques estratégicos y frentes de acción para el suministro de agua potable. Se incluye una guía metodológica y un esquema de evaluación integral, para formular planes viables y verificables.

Instal•lació solar tèrmica per la producció d’ACS i climatització de 10 H.P.O. a Quart

Aquesta instal•lació solar tèrmica s’ha dissenyat per cobrir part de les necessitats energètiques d’un edifici que consta de 10 habitatges de protecció oficial construïts en 2 plantes a la localitat de Quart. L’objectiu d’aquest projecte és arribar a una cobertura solar aproximada del 50% de les necessitats d’ aigua calenta sanitària (ACS) i climatització

Análisis de la política pública de acceso al agua potable. Caso: Río de Oro, Cesar

El propósito de esta investigación fue el de hacer un análisis transversal de la política pública de acceso al agua en Colombia, desde la implementación, funcionamiento y efectividad de la misma, en el contexto del municipio de Río de Oro en el departamento del Cesar.

Determinantes sociales de la salud en Bogotá DC: el caso del acceso y calidad de los servicios 2003, 2007 y 2011

Bogotá D.C. es una ciudad de más de siete millones de habitantes en su mayoría de estrato medio, dividida políticamente por veinte localidades. Aquí se generan la mayoría de oportunidades de desarrollo y día a día llega la población fluctuante de otras ciudades de Colombia en busca de un mejor futuro. Las necesidades de la población en una metrópolis como ésta no se hacen esperar y la salud entendida, como un buen estado físico y mental, además de ser una necesidad humana primordial se ha convertido en uno de los temas más agobiantes para los ciudadanos y los creadores de políticas públicas en el Distrito Capital. Alcanzar un adecuado estado de salud no es solo cuestión de asegurar y dar cobertura de servicio, también se requiere que las diferentes políticas públicas que existen estén articuladas para llegar al deseado estado de salud. Estas políticas públicas son los mismos determinantes sociales de salud, por los cuales la Organización Mundial de la Salud (OMS) ha impartido la instrucción de incrementar esfuerzos con el fin de mejorar el estado de salud de la población mundial. En esta investigación se realiza un análisis del Índice de Condiciones de Vida, calculado por el DANE, en la Encuesta Calidad de Vida para Bogotá en 2003, 2007 y Encuesta Multipropósito 2011, estudiando el primer factor que hace parte de dicho índice, el Acceso y Calidad de los Servicios, el cual se compone por cuatro aspectos: i) Abastecimiento y calidad del agua, ii) Eliminación de excretas; iii) Recolección de basuras y iv) Combustible para cocinar. La revisión teórica que aborda a los determinantes sociales de la salud evidencia que estos cuatro componentes son fundamentales para garantizar el estado de salud de los bogotanos y hacen parte de los objetivos del milenio. Adicionalmente se realizan regresiones lineales para determinar el peso que ha tenido el factor acceso y calidad de los servicios, en el estado de salud de los bogotanos, definiendo el Índice de Condiciones de Vida como variable proxy al estado de salud, para cada uno de los años de estudio. Por último se presentan algunos datos de los resultados de las políticas públicas relacionadas con el acceso y calidad de los servicios de los gobiernos de la ciudad correspondientes a los años de estudio.

Conflicto por el agua: un análisis geopolítico al sistema Tigris-Éufrates. 1990-2003

El interés de este estudio de caso es analizar la situación vivida entre los Estados de la cuenca del Sistema Tigris-Éufrates, un recurso hídrico transfronterizo entre 1990 y el 2003. Se estudia y explica cómo el Interés Nacional de Turquía, Siria e Irak, Estados ribereños del Sistema supuso un obstáculo para la implementación de la Gestión Integrada de Recursos Hídricos sobre la cuenca, al impedir la cooperación y coordinación de las políticas gubernamentales, dificultando la protección de la cuenca y la garantía del acceso al recurso de forma equitativa. Este trabajo se enmarca en los estudios sobre Seguridad Ambiental, particularmente en la teoría de la Escasez Ambiental de Thomas Homer-Dixon y el Grupo de Toronto, referente a la relación entre la escasez de un recurso natural renovable y el surgimiento de un conflicto.

Alcances y limitaciones del modelo de privatización del agua en Bolivia como política pública auspiciada desde organismos internacionales (Década 2000-2010)

Bajo la tipología de estudio de caso, la presente investigación pretende explicar la influencia ejercida desde el Banco Mundial en la configuración de políticas públicas nacionales en Bolivia para la privatización del suministro, transporte y acceso al agua potable. El objetivo general de la investigación es explicar los alcances y limitaciones del modelo de privatización del agua en Bolivia como política pública, promovido por el Banco Mundial (BM), en la primera década del siglo XXI. Sosteniendo que el modelo de privatización del BM ha sido permeado y superado por el interés nacional del pueblo boliviano en materia de acceso al agua. Finalmente, la metodología empleada será de corte cualitativa a partir del análisis de documentos oficiales, textos académicos y científicos, legislaciones y disposiciones tomadas desde el BM y desde Bolivia en lo que respecta a la privatización del agua.

La Selva, comarca de l'aigua

Parlar d’hidrografia a la comarca de la Selva és parlar del Ter i de la Tordera, dels dos cursos fluvials bàsics que estructuren la pràctica totalitat de la xarxa hídrica de la demarcació. Ambdós, amb les seves conques respectives, tenen un paper determinant a l’hora de definir les relacions que s’estableixen entre societat i medi. Tenint en compte aquest punt de partida, al llarg del text es farà una aproximació als aprofitaments i recursos que se n’obtenen, incidint sobretot en les seves singularitats. Pel cas del Ter el tema s’abordarà des de la perspectiva de la gran obra hidràulica ubicada dins els límits de la comarca, però tenint en compte que el seu abast transcendeix l’escala regional i que els recursos que proporciona, respecte a la Selva, són més de passada que d’estada. En canvi, quant a la Tordera, s’incidirà més com a conca, els recursos i explotació de la qual reverteixen de manera molt més directa dins la comarca i àrees veïnes com el Vallès Oriental i l’Alt Maresme. En darrer terme es farà esment d’algunes de les problemàtiques i contradiccions que comporta la gestió d’un recurs tan valuós com l’aigua

Conflictes socioterriorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà)

Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà) és un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gestió dels rius mediterranis i prospecta en la participació pública -activa i vinculant- per a la resolució de conflictes i la planificació i gestió dels recursos hídrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius: Objectius del marc teòric - Comprovar l'existència de dos discursos antagònics (radicalment oposats) en l'esfera social, científica i de gestió dels rius que generen conflicte i que són insostenibles per a una gestió integral dels recursos fluvials: el discurs antropocèntric i el discurs ecocèntric. Matèria d'estudi: L'excepcionalisme humà i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulació de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la ciència; El contracte antropocèntric i el balanç ecocèntric en la gestió; El discurs ambiental (el riu antròpic i ecosistemàtic). - Valorar si les estratègies de participació pública (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisió unilaterals (siguin autoritàries o arbitràries)- de més garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials. Matèria d'estudi: Definició de conflicte en positiu; L'estratègia de cooperació i consens en la Resolució Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gestió integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califòrnia, Estats Units). Objectius del marc pràctic. Conca del riu Muga (Alt Empordà) - Contextualitzar la diversificació i intensificació dels usos de l'aigua dins un procés de canvi dels usos del sòl, particularment accelerat a partir de la dècada de 1960 i objecte de problemàtiques socioterritorials d'ençà de la dècada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sòl de la conca anys 1993 i 1957. Matèria d'estudi: Cartografia i estadística dels usos del sòl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats. - Identificar i descriure les tensions i conflictes en l'ús de l'aigua, així com les característiques de les solucions adoptades en el període 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemàtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs. Matèria d'estudi: 50 incidents problemàtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptació de la demanda i 41 d'adaptació de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga). - Caracteritzar quins són els temes en matèria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconòmics, tècnics i polítics locals reunits en les sessions de discussió del projecte MUGA. Determinar si les estratègies participatives poden prosperar perquè són factibles i idònies. Matèria d'estudi: Projecte MUGA: Gestión del recurso agua con participación de agentes. Estudio para la cuenca del río Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensió d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussió entorn l'ús i gestió de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussió, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunció en la gestió de l'aigua de la conca).

Abastecimiento de agua y políticas de saneamiento en Quito, 1880-1930 (Estudios)

Partiendo de una mirada retrospectiva del período colonial, el artículo ofrece una visión general sobre el sistema de abastecimiento de agua en la ciudad de Quito, a fines del siglo XIX e inicios del XX. Con este propósito, se estudian las políticas municipales de higienización y salud pública y cómo incidieron en los hábitos domésticos de los habitantes. Además, se aborda el crecimiento urbano en relación a la provisión de agua potable y al crecimiento poblacional.

Impacts of climate change scenarios on dissolved oxygen in the River Thames, UK

A water quality model is used to assess the impact of possible climate change on dissolved oxygen (DO) in the Thames. The Thames catchment is densely populated and, typically, many pressures are anthropogenic. However, that same population also relies on the river for potable water supply and as a disposal route for treated wastewater. Thus, future water quality will be highly dependent on future activity. Dynamic and stochastic modelling has been used to assess the likely impacts on DO dynamics along the river system and the probability distributions associated with future variability. The modelling predictions indicate that warmer river temperatures and drought act to reduce dissolved oxygen concentrations in lowland river systems

Changing precipitation patterns alter plant community dynamics and succession in an ex-arable grassland

1. Changes in the frequency of extreme events, such as droughts, may be one of the most significant impacts of climate change for ecosystems. Models predict more frequent summer droughts in much of England: this paper investigates the impact on different types of plants in an ex-arable grassland community. 2. A long-term experiment simulated increased and decreased summer precipitation. Substantial interannual variation allowed the effects of summer drought to be tested in combination with wet and dry weather in other seasons. This is important, as climate models predict increased winter precipitation. 3. Total cover abundance in early summer increased with increasing water supply in the previous summer; there was no effect of winter precipitation. Productivity is therefore likely to decrease with more frequent summer droughts, with no mitigating effect of wetter winters. 4. The percentage cover of perennial grasses declined during a natural drought in 1995-97; this was exacerbated by the experimental drought treatment and reduced by supplemented rainfall. Simultaneously, short-lived ruderal species increased; this was greatest in drought treatments and least with supplemented rainfall. 4. These trends were subsequently reversed during several years of unusually wet weather, with perennial grasses increasing and short-lived forbs decreasing. This occurred even in experimentally droughted plots, and we propose that it resulted from rapid coverage of gaps during wet autumns and winters. 6. Deep-rooted species generally proved to be more drought resistant, but there were exceptions. 7. We conclude that increased frequency of summer droughts could have serious implications for the establishment and successional development of ex-arable grasslands. Increased winter precipitation would moderate the impact on species composition, but not on productivity.

Performance evaluation of wall mounted convector for pre-heating naturally ventilated spaces

This paper presents the results of performance monitoring under real winter weather conditions, controlled laboratory testing and computational fluid dynamics (CFD) analysis of a wall mounted ventilation air inlet heat convector. For real winter weather monitoring, the wall-mounted convector was installed in a laboratory room of the Engineering Building of the School of Construction Management and Engineering. Air and hot water temperatures and air speeds were measured at the entrance to the convector and in the room. The hot water temperature was controlled at 40, 60 and 80 °C. The monitoring results were later used as boundary conditions for a CFD simulation to investigate the air movement in the room. Controlled laboratory testing was conducted in laboratories at the University of Reading, UK and at Wetterstad Consultancy, Sweden. The results of the performance investigation showed that the system contributed greatly to the room heating, particularly at a water temperature of 80 °C. Also adequate fresh air was supplied to the room. Such a system is able to provide an energy efficient method of eliminating problems associated with cold winter draughts.

Observed adaptation to climate change: UK evidence of transition to a well-adapting society

This paper investigates whether and to what extent a wide range of actors in the UK are adapting to climate change, and whether this is evidence of a social transition. We document evidence of over 300 examples of early adopters of adaptation practice to climate change in the UK. These examples span a range of activities from small adjustments (or coping) to building adaptive capacity, implementing actions and creating deeper systemic change in public and private organisations in a range of sectors. We find that adaptation in the UK has been dominated by government initiatives and has principally occurred in the form of research into climate change impacts. These actions within government stimulate a further set of actions at other scales in public agencies, regulatory agencies and regional government (or in the devolved administrations), though with little real evidence of climate change adaptation initiatives trickling down to local government level. The water supply and flood defence sectors, requiring significant investment in large scale infrastructure such as reservoirs and coastal defences, have invested more heavily in identifying potential impacts and adaptations. Economic sectors that are not dependent on large scale infrastructure appear to be investing far less effort and resources in preparing for climate change. We conclude that while the government-driven top-down targeted adaptation approach has generated anticipatory action at low cost, it may also have created enough niche activities to allow for diffusion of new adaptation practices in response to real or perceived climate change. These results have significant implications for how climate policy can be developed to support autonomous adaptors in the UK and other countries.

A method of formulating energy load profile for domestic buildings in the UK

There are varieties of physical and behavioral factors to determine energy demand load profile. The attainment of the optimum mix of measures and renewable energy system deployment requires a simple method suitable for using at the early design stage. A simple method of formulating load profile (SMLP) for UK domestic buildings has been presented in this paper. Domestic space heating load profile for different types of houses have been produced using thermal dynamic model which has been developed using thermal resistant network method. The daily breakdown energy demand load profile of appliance, domestic hot water and space heating can be predicted using this method. The method can produce daily load profile from individual house to urban community. It is suitable to be used at Renewable energy system strategic design stage.

Effects of modified atmosphere packaging on quality of ‘Alphonso’ Mangoes

Postharvest quality of Alphonso mangoes (Mangifera indica L) is vital to ensure proper ripening and good quality. 500 g mature green mangoes, were subjected to three pre- packaging hot water dips (20, 30 & 40°C) for 40 min, two packaging films (OPP unperforated and perforated), using three levels of gas concentrations of 25,50 and 75% v/v CO2 treatments (balance N2) and stored at 10°C for 21 days. During the storage period headspace gas composition, weight loss, ascorbic acid, pulp firmness, external fruit colour and overall quality score were measured to determine optimum storage conditions. The most effective postharvest condition was found to be dipping in water maintained at 40°C for 40 min, followed by packaging under 50% CO2 in bags made of unperforated film when compared to mangoes packed under 25 and 75% CO2 which showed deteriorated quality including spoilage and mould. Good keeping quality of at least 21 days was achieved under these conditions, which was much superior to the control samples that showed deterioration after 12 days of storage.