Täysivaltaisuuden rajoituksesta täysivaltaisuuden käyttöön : havaintoja valtiosääntöisen täysivaltaisuuskäsityksen muutoksesta

Ylänimeke: Käsitteitä

Water planning law and government.

Water planning efforts typically identify problems and needs. But simply calling attention to issues is usually not enough to spur action; the end result of many well-intentioned planning efforts is a report that ends up gathering dust on a shelf. Vague recommendations like “Water conservation measures should be implemented” usually accomplish little by themselves as they don’t assign responsibility to anyone. Success is more likely when an implementation strategy — who can and should do what — is developed as part of the planning process. The more detailed and specific the implementation strategy, the greater the chance that something will actually be done. The question then becomes who has the legal authority or responsibility to do what? Are new laws and programs needed or can existing ones be used to implement the recommendations? ... This document is divided into four main parts. The first, “Carrots and Sticks” looks at two basic approaches — regulatory and non-regulatory — that can be, and are, used to carry out water policy. Both have advantages and disadvantages that need to be considered. The second, “The powers of federal, state and local governments…,” looks at the constitutional powers the federal government and state and local governments have to carry out water policy. An initial look at the U. S. Constitution might suggest the federal government’s regulatory authority over water is limited but, in fact, its powers are very substantial. States have considerable authority to do a number of things but have to be mindful of any federal efforts that might conflict with those state efforts. And local governments can only do those things the state constitution or state legislature says they can do and must conform to any requirements or limitations on those powers that are contained in the enabling acts. Parts three and four examine in more detail the main programs and agencies at the federal level as well as Iowa’s state and local levels and the roles they play in national and state water policy.

Declaraciones estatutarias ¿de derechos? Un análisis a la luz de las SSTC 247/2007 y 31/2010

La resolución de los recursos de inconstitucionalidad contra los Estatutos de la Comunidad Valenciana y de Cataluña parece haber zanjado el debate sobre licitud de las declaraciones estatutarias de Derechos a la luz de la Constitución. Las sentencias 247/2007 y 31/2010 y la más reciente de 16 de diciembre admiten que los Estatutos de Autonomía puedan contener derechos. La detenida lectura de los fundamentos jurídicos de las citadas sentencias plantea, sin embargo, otro tema de gran importancia desde la perspectiva constitucional: ¿tienen algún valor estas cartas estatutarias de derechos? A este interrogante se da respuesta abordando dos cuestiones distintas aunque complementarias. La primera de ellas hace referencia al contenido de esta parte de la norma estatutaria. Para el Tribunal estos derechos estatutarios no son derechos fundamentales, los cuales sólo pueden ser proclamados en la Constitución. Y son derechos que, además, deben estar conectados al ámbito competencial de la Comunidad Autónoma y solo pueden vincular a los poderes públicos autonómicos. La segunda se centra en la verdadera naturaleza de estos derechos estatutarios. El Tribunal, a pesar de reconocer la existencia de derechos subjetivos en los Estatutos, niega tal condición a los derechos estatutarios que aparezcan vinculados solo a las competencias configurándolos como meros mandatos de la actuación de los poderes públicos autonómicos. La existencia del derecho, en este supuesto, dependerá de la actuación del legislador autonómico. La conclusión es que, contrariamente a lo querido por el legislador estatutario, el Tribunal les reconoce la eficacia de un principio rector al convertir la mayoría de los derechos que las integran en meros mandatos a los poderes públicos. El análisis de las citadas sentencias ha constatado que la licitud constitucional de este nuevo contenido estatutario viene acompañada de una contrapartida: su desactivación normativa.

Tekijänoikeudet ja perusoikeusnäkökulma

English summary: Copyright and constitutional rights (s. 533)

Local Agency Pavement Marking Plan, TR-551, 2010

The proposed Federal Highway Administration (FHWA) amendments to the Manual of Uniform Traffic Control Devices (MUTCD) will change the way local agencies manage their pavement markings and places a focus on pavement marking quality and management methods. This research effort demonstrates how a pavement marking maintenance method could be developed and used at the local agency level. The report addresses the common problems faced by agencies in achieving good pavement marking quality and provides recommendations specific towards these problems in terms of assessing pavement marking needs, selecting pavement marking materials, contracting out pavement marking services, measuring and monitoring performance, and in developing management tools to visualize pavement marking needs in a GIS format. The research includes five case studies, three counties and two cities, where retroreflectivity was measured over a spring and fall season and then mapped to evaluate pavement marking performance and needs. The research also includes over 35 field demonstrations (installation and monitoring) of both longitudinal and transverse durable markings in a variety of local agency settings all within an intense snow plow state.

Perustuslakivaliokunta valtiosääntötuomioistuinnäkökulmasta

English summary: The Committee for Constitutional Law of the Parliament from a constitutional court perspective (s. 723)

The Coverage of the European independence movements from a Canadian perspective: Comparisons of the francophone online press in Quebec with the English Canadian press on the independence movements in Scotland and Catalonia

This research paper provides the basis of a future doctoral thesison the construction of foreign news. We aim to highlight similarities and differences in the online news coverage of the nationalist movments in Scotland and Catalonia in the Canadian Anglophone and Francophone press. Through a qualitative and quantitative content analysis of The Montreal Gazette, The National Post, The Globe and Mail, Le Devoir and La Presse, we attempt to show the frames used in the coverage of the political developments in both “stateless regions” from January 2011 to September 2014, when a referendum on the constitutional status of Scotland has beenagreed on. In parallel to the analysis of daily online newspapers, we will use semi-structured interviews of journalists from each news organization to obtain more in-depth knowledge of the factors influencing the construction of news. Lastly, we want to find out to the extent to which the coverage on the nationalist movements in Scotland and Catalonia serve to revive the debate on the independence question of Québec

From Master Plan to punctual interventions. Slums in Barcelona

The sloppy process of urbanization that took place in the outskirts of Barcelona from mid XIXth to mid XXth century resulted on large informal slums with evident urban deficiencies. The Metropolitan Masterplan of 1976 and its subsequent amendments could only partially improve the conditions of these areas of the city. Since 2005 some initiatives, in which local community or academic research played an important role, were undertaken following a tactical approach. The paper summarizes six proposed strategies that are a reaction to the traditional planning and zoning approach for the area. Some of them are currently been discussed or have already been included in the planning framework of the city.

Chemical and biological attributes of a lowland soil affected by land leveling

The objective of this work was to evaluate the relationship between soil chemical and biological attributes and the magnitude of cuts and fills after the land leveling process of a lowland soil. Soil samples were collected from the 0 - 0.20 m layer, before and after leveling, on a 100 point grid established in the experimental area, to evaluate chemical attributes and soil microbial biomass carbon (MBC). Leveling operations altered the magnitude of soil chemical and biological attributes. Values of Ca, Mg, S, cation exchange capacity, Mn, P, Zn, and soil organic matter (SOM) decreased in the soil profile, whereas Al, K, and MBC increased after leveling. Land leveling decreased in 20% SOM average content in the 0 - 0.20 m layer. The great majority of the chemical attributes did not show relations between their values and the magnitude of cuts and fills. The relation was quadratic for SOM, P, and total N, and was linear for K, showing a positive slope and indicating increase in the magnitude of these attributes in cut areas and stability in fill areas. The relationships between these chemical attributes and the magnitude of cuts and fills indicate that the land leveling map may be a useful tool for degraded soil recuperation through amendments and organic fertilizers.

Toimintolaskennan hyödyntäminen Kelan johtamisessa ja toiminnan ohjauksessa

Pro gradu-tutkielman päätavoite on mallintaa toimintolaskennan ja sen tulosten hyödyntämisen mahdollisuuksia Kelan johtamisessa. Tutkielma on empiirinen työ ja sen tutkimusmenetelmänä on case-tutkimus. Tutkielman doktriini koostui eritoten julkishallinnon toimintolaskentaa jatoimintojohtamista koskevasta kirjallisuudesta. Tutkielman empiirinen aineisto kerättiin haastatteluin, dokumentteja tutkimalla sekä havainnoimalla työskentelyä Kelan päätoimitalossa Helsingissä. Tutkielman perusteella Kelalla on laajat mahdollisuudet hyödyntää toimintolaskentaa johtamisessa. Hyödyntämisen mahdollisuudet voidaan ryhmitellä sisäisen laskennan tehtävien mukaisesti. Tehtävät ovat raportointi ulkoisille sidosryhmille ja tiedon tuottaminen strategiseen ja operatiiviseen johtamiseen. Ulkoisiin sidosryhmiin liittyviä mahdollisuuksia ovat tulosten raportointi, rahoituksen uudistaminen, lainmuutoskustannusten arviointi sekä muilta organisaatioilta ja asiakkailta veloitettavien palveluiden hinnoittelu ja hintojen perusteleminen. Strategiseen ohjaukseen liittyviä mahdollisuuksia ovat tulosohjauksen kehittäminen, investointilaskelmat sekä ulkoistamispäätökset. Operatiiviseen ohjaukseen liittyviä mahdollisuuksia ovat puolestaan prosessien analysointi ja kehittäminen, benchmarking, sisäinen hinnoittelu ja tulosten viestiminen henkilöstölle. Sekä strategiseen että operatiiviseen ohjaukseen liittyviä hyödyntämisen mahdollisuuksia ovat resurssien käytönseuranta ja tehostaminen, työn tasauksen kehittäminen sekä suorituksen mittaaminen.

Uuden osakeyhtiölain verovaikutukset

Suomen uusi osakeyhtiölaki tuli voimaan 1.9.2006. Tutkielmassa on selvitetty uuden osakeyhtiölain keskeisimpiä vaikutuksia osakeyhtiöiden ja niiden osakkaiden verotukseen. Tutkielmassa on tarkasteltu uuden osakeyhtiölain nimellisarvotonta pääomajärjestelmää, varojenjakotapoja sekä yritysjärjestelytilanteita yhtiö- ja vero-oikeudelliselta kannalta. Valtiovarainministeriön asettama yritysverotuksen kehittämistyöryhmä on muistiossaan ehdottanut muutoksia verolakeihin uuden osakeyhtiölain vuoksi. Työryhmä on ehdottanut mm. osinkoverotuksen alaa ja peitellyn osingonjaonverottamista laajennettavaksi ja laittoman varojenjaon verotusta kiristettäväksi. Tutkielmassa on tarkasteltu työryhmän ehdotuksia ja pohdittu ehdotusten vaikutusta käytännön yritystoimintaan elinkeinoverolain näkökulmasta. Työryhmän ehdotukset eivät kuitenkaan kata kaikkia tilanteita. OYL:ssa mahdollistetut uudet yritysmuodonmuutos- ja yritysjärjestelytilanteet eivät toistaiseksi ole toteutettavissa veroneutraalisti. Verolainsäädännön joustamattomuuden vuoksi useat uuden lain mahdollistamattoimintavaihtoehdot eivät ole yhtiöiden käytettävissä. Muutoksia verolakeihin on odotettavissa aikaisintaan vuoden 2007 eduskuntavaalien jälkeen. Ennen verolakien uudistamista verotuskäytäntö on epävarmaa, mikä tehokkaasti estää uusien toimintamahdollisuuksien toteuttamisen.

Els polítics de Lleida al Trienni Liberal (1820-1823)

En aquest estudi es pretén analitzar la composició social i ideològica dels quatre consistoris municipals que es van formar a la ciutat de Lleida al Trienni Liberal. A l'inici d'aquesta nova etapa històrica ja es va comprovar com els individus (sobretot nobles) que van controlar l'Ajuntament de Lleida al sexenni absolutista posterior a la Guerra del Francés van perdurar, per tant, no es produir cap revolució. Tot i que poc a poc aquests elements més absolutistes i com a màxim més identificats amb el liberalisme més moderat i proper al tradicionalisme van anant deixant pas a una nova classe dirigent política procedent dels sectors socials més dinàmics (professions liberals i activitats comercials), la qual va fer-se amb el consistori lleidatà a l'any 1823, va ser el triomf dels "exaltats". Aquesta experiència va finalitzar amb la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la posterior destrucció del règim constitucional.

La repressió dels eclesiàstics absolutistes lleidatans al Trienni Liberal: el cas del bisbe Renteria

El bisbe Simón Renteria y Reyes va ocupar la Mitra de la diòcesi de Lleida durant el període 1819-1824. Al Trienni Liberal Renteria va esdevenir un eix molt important de l’absolutisme a la ciutat de Lleida ja que va oposar-se notablement a les reformes legislatives liberals, defensant una clara tendència al conservadorisme i al tradicionalisme dins de l’àmbit del pensament polític. Per aquest motiu va protestar contra les noves lleis i Decrets del govern liberal i va enviar tot un seguit de cartes i oficis amb l’objectiu de capgirar la política de les Corts Constitucionals. Fruit d’aquesta oposició al règim liberal les autoritats lleidatanes el van expulsar de la ciutat. També altres membres de l’Església van patir, en diferent grau, la repressió del poder liberal. Amb el retorn un altre cop de l’absolutisme a finals de l’any 1823 els religiosos que s’havien mantingut fidels al tradicionalisme van rebre diverses recompenses.

La Milícia Nacional de Lleida al Trienni Liberal

En aquest treball d'investigació dedicat a la Milícia Nacional de la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal s'ha pretés estudiar la seva implantació, l'evolució, la dinàmica interna i la composició socioprofessional dels seus membres. La Milícia a l'inici del període liberal va tenir dificultats per formar-se. Aquest fet ens va indicar que no hi havia molt individus amb tendència liberal i que la major part de la població treballava en l'àmbit agrari, o sigui, no hi havia gaire comerç i els individus dedicats a les professionals liberals o no eren molts quantitativament o no tenien massa poder polític i econòmic. Tot i que la consolidació i l'actuació del bàndol reialista va potenciar l'organització de la Milícia a la ciutat lleidatana. Per aturar l'avanç dels seguidors absolutistes, l'abril de l'any 1821 es va crear una nova milícia, aquesta vegada de caire voluntari. La Milícia Local va triomfar perquè la seva principal característica residia en el voluntarietat. Les persones que es van apuntar ho van fer per motius derivats de les seves pròpies conviccions polítiques. Finalment apuntar que la Milícia Nacional a Lleida a les darreries del règim liberal va aconseguir mantenir el poder constitucional fins l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluis.

La resistència liberal de Lleida davant la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

Davant del fracàs de la contrarevolució interior efectuada pels reialistes, a partir pràcticament de l’inici del sistema constitucional inaugurat per la revolució de Riego, els elements més absolutistes van organitzar mitjançant la celebració del Congrés de Verona la invasió del territori espanyol per les tropes franceses (els Cent Mil Fills de Sant Lluís). La reacció de les institucions locals lleidatanes, sobretot la Paeria (l’Ajuntament) no es va fer esperar. Ràpidament van rebutjar ferventment la imposició estrangera i van organitzar la resistència a l’interior de la ciutat. Aquesta resistència va topar amb la penúria econòmica de la hisenda municipal, motiu pel qual van haver de realitzar una guerra defensiva, que va tenir èxit, ja que van resistir la invasió fins a l’últim dia d’octubre de l’any 1823 i es van convertir, juntament amb ciutats com ara Barcelona o Tarragona, en els baluards del liberalisme.