Les alfabetitzacions digitals

El tema de l"alfabetització digital (o electrònica) requereix unes distincions inicials que la situïn en l"interior d"un marc teòric des del qual s"analitzarà. Altrament, la imatge més immediata que evoca és l"aprenentatge de determinades tècniques, i potser alguna competència associada, en una concepció funcional de l"alfabetització, és a dir, l"adequació d"una alfabetització genèrica al context pràctic que han introduït les tecnologies informàtiques i comunicatives: aprendre a usar els ordinadors, les aplicacions generals, el processador de textos, el correu electrònic, els navegadors i un llarg etcètera difícil de delimitar. És clar que aquest enfocament és necessari, i no es posa en qüestió, però pensar-lo com a únic deixa fora les aproximacions diferents del que és l"alfabetització, i alhora redueix la revolució digital a un conjunt d"aplicacions.

Somos lo que decimos. Reflexiones en torno a las competencias comunicativas en los estudios universitarios de las artes

Este artículo da noticia de los debates acaecidos en las Jornadas de Innovación Docente en los Estudios de las Artes (IDEA) promovidas por el Observatorio sobre la Didáctica de las Artes (ODAS), la Universitat de Barcelona y la Universitat de Girona. Se presenta una revisión crítica de las ponencias que trataron la competencia comunicativa en los estudios universitarios de las artes, y que fueron discutidas los días 7 y 14 de marzo de 2011, en Girona y Barcelona respectivamente.

The proportional distribution in a cooperative model with external opportunities

[cat] En aquest article es considera un problema de cooperació entre agents on cada agent realitza una contribució (diners, capital, treball, esforç) per tal d'obtenir un benefici comú a repartir. El repartiment proporcional respecte a les contribucions és una distribució que pertany al nucli del joc cooperatiu associat. A partir d'aquest model bàsic s'introdueix un agent extern que pot realitzar una determinada aportació que serveix per avaluar el potencial benefici de cada subcoalició d'agents si aquest nou agent finalment entrés. Aquesta anàlisi pot produir que el poder relatiu dels agents hagi variat. en concret s'avalua si la distribució proporcional és encara robusta des del punt de vista de la seva pertinença al conjunt de negociació. Amb aquest objectiu, analitzem el problema utilitzant el model de joc cooperatius amb estructura de coalició. Donat que, en general, la distribució proporcional, no pertany al conjunt de negociació, s'estudia una condició suficient per a que així sigui. També enunciem una condició necessària, i finalment es proposa una condició suficient que garanteix que el repartiment proporcional és la única distribució existent dins del conjunt de negociació.

The proportional distribution in a cooperative model with external opportunities

[cat] En aquest article es considera un problema de cooperació entre agents on cada agent realitza una contribució (diners, capital, treball, esforç) per tal d'obtenir un benefici comú a repartir. El repartiment proporcional respecte a les contribucions és una distribució que pertany al nucli del joc cooperatiu associat. A partir d'aquest model bàsic s'introdueix un agent extern que pot realitzar una determinada aportació que serveix per avaluar el potencial benefici de cada subcoalició d'agents si aquest nou agent finalment entrés. Aquesta anàlisi pot produir que el poder relatiu dels agents hagi variat. en concret s'avalua si la distribució proporcional és encara robusta des del punt de vista de la seva pertinença al conjunt de negociació. Amb aquest objectiu, analitzem el problema utilitzant el model de joc cooperatius amb estructura de coalició. Donat que, en general, la distribució proporcional, no pertany al conjunt de negociació, s'estudia una condició suficient per a que així sigui. També enunciem una condició necessària, i finalment es proposa una condició suficient que garanteix que el repartiment proporcional és la única distribució existent dins del conjunt de negociació.

The Impact of Doing Business Regulations on Investments in ICT

null

Estanislao Reynals i Rabassa: la reacció catalana al Projecte de Codi Civil de 1851. La qüestió de la llibertat de testar

En ple procés de codificació del dret civil de Catalunya, pot semblar quelcom romàntic analitzar com es visqué al Principat un altre moviment co- dificador: el del segle XIX. És clar que aquest darrer tenia un caràcter que no s"assembla en res a l"actual, tret de la mateixa voluntat de codificar. Es va tractar aleshores d"unificar i sistematitzar el dret civil d"Espanya, en resposta a una tendència generalitzada que s"havia estès a bona part d"Europa. Es tracta, ara, de codificar el dret civil de Catalunya en exercici d"una competència legislativa constitucionalment i estatutàriament reconeguda. Malgrat aquesta diferent significació, o potser per això, sentim un agradable sentimentalisme en mirar enrere. L"objecte del nostre comentari se centra, només, en l"intent de codificació de mitjan segle XIX: en l"anomenat Projecte de Codi civil de 1851. A Catalunya, el dit Projecte va despertar reaccions apassionades, quasi totes desfavorables al text codificat i no tant pel fet de voler codificar el dret civil, sinó pel caire castellanitzant del seu contingut, que negava tota vigència als altres drets territorials. Alhora, l"anàlisi que es proposa es redueix a la regulació projectada de la llegítima. I la resposta que va merèixer des de Catalunya s"esbossà de la mà d"un jurista autoritzat de l"època: Estanislao Reynals i Rabassa. Esdevé un més entre una gran munió de personatges vuitcentistes, tots ells intel·lectuals, que apareixen aquí i allà, en el decurs d"esdeveniments literaris, acadèmics, polítics, etc., i que permeten identificar una reacció prou sentida en contra dels elements revulsius dels trets de la identitat catalana.

La liberalización de las telecomunicaciones en España : control de la inflación y universalización del servicio

Los estudios sobre la liberalización han enfatizado la importancia de las presiones externas en el impulso a las reformas pro mercado. Sin negar esta influencia, en este trabajo sostenemos que son los intereses nacionales los que determinan la estrategia y ritmos de la liberalización. La liberalización de las telecomunicaciones realizada en España en el período 1987-2003 presenta diferencias significativas respecto a la de otros países de la UE. Esas diferencias están relacionadas con las estrategias que se adoptaron internamente al ver cómo la liberalización podía afectar a los objetivos de política económica general. El artículo destaca la existencia de dos tipos de conflictos. En primer lugar, la tensión entre, por un lado, la necesidad de universalizar el acceso al servicio y, por otro, la de reducir los precios de las telecomunicaciones con el objetivo de controlar la inflación. En segundo lugar, los reformadores españoles tuvieron que escoger entre un modelo de competencia intraplataforma que permitiera a los entrantes utilizar la red de Telefónica a precios reducidos y asegurase rápidas reducciones de precios o un modelo de competencia inter-plataforma que fomentase la inversión, la competencia tecnológica y el bienestar a largo plazo. La consideración de estos conflictos internos es clave para entender la economía política de la política española de telecomunicaciones. Nuestra conclusión es que la liberalización en España se vio frenada cuando entró en conflicto con objetivos de interés general internos, pero se aceleró cuando fue percibida como un instrumento útil para el logro de los interesas nacionales.

One more lie: the Monday effect in Spain’s retail petrol market

Empirical evidence drawn from the economic literature points to a low level of competition in the retail petrol market. Similar evidence can be found for the Spanish market. In fact, both Spain’s antitrust authority -Comisión Nacional de la Competencia- and its energy regulator -Comisión Nacional de la Energía- have recently initiated disciplinary proceedings against the majors on the grounds of suspected price manipulation in the retail petrol market. They are accused of cutting retail prices on Mondays so as to distort the rank position of Spain in European Union statistics in a practice that has received the name of the Monday effect. Here, we analyze this effect by constructing a database that includes daily retail prices for all petrol stations in Spain in the period 2009-2012, and a more detailed database for the city of Barcelona in 2013. Our estimations confirm that: 1- in 2011 and 2012 prices fell on Mondays at retailers branded by majors; 2- prices were unchanged at stations in our two control groups; 3- prices were also seen to fall when a more detailed analysis was conducted, and this price cut was also found in 2013. In short, one more indicator of collusion in this sector and … one more lie.

FDI from European Union to Western Balkan Countires: is the economic development being intensified in the region?

La inversió estrangera directa és important a causa dels seus avantatges per al país d'acollida, per exemple augmentarà la competitivitat i s’intensifica el desenvolupament. Els avantatges són significatives als països dels Balcans occidentals que s'enfronten a les dificultats de la competència i el creixement més baix de la UE-27. El treball analitza el tipus dominant de la IED de la UE-27 a la regió dels Balcans Occidentals a escala nacional i sectorial per formar les implicacions sobre el futur creixement de la competitivitat i la intensitat del desenvolupament econòmic. Es troba que la IED horitzontal domina als Balcans occidentals, per tant, el creixement de la competitivitat i el desenvolupament econòmic es va intensificar a la regió.

What hurts the dominant airlines at hub airports?

This paper estimates a frequency equation to explain the determinants of network airline service levels at their hub airports. Drawing on European data for 2002 - 2013, we find that network airlines reduce frequencies when the share of low - cost airlines increases both on the route and at the hub airport. On the contrary, frequency choices of network airlines are not affected by competition from low - cost airlines operating in nearby secondary airports. We also find some evidence that mergers in Europe may result in a re - organization of the route structure in favor of the hubs of the larger airline.

What hurts the dominant airlines at hub airports?

This paper estimates a frequency equation to explain the determinants of network airline service levels at their hub airports. Drawing on European data for 2002 - 2013, we find that network airlines reduce frequencies when the share of low - cost airlines increases both on the route and at the hub airport. On the contrary, frequency choices of network airlines are not affected by competition from low - cost airlines operating in nearby secondary airports. We also find some evidence that mergers in Europe may result in a re - organization of the route structure in favor of the hubs of the larger airline.

Does Rigidity of Prices Hide Collusion?

Cartel detection is one of the most basic and most complicated tasks of competition authorities. In recent years, however, variance filters have provided a fairly simple tool for rejecting the existence of price-fixing, with the added advantage that the methodology requires only a low volume of data. In this paper we analyze two aspects of variance filters: 1- the relationship established between market structure and price rigidity, and 2- the use of different benchmarks for implementing the filters. This paper addresses these two issues by applying a variance filter to a gasoline retail market characterized by a set of unique features. Our results confirm the positive relationship between monopolies and price rigidity, and the variance filter's ability to detect non-competitive behavior when an appropriate benchmark is used. Our findings should serve to promote the implementation of this methodology among competition authorities, albeit in the awareness that a more exhaustive complementary analysis is required.

Air services on thin routes : Regional versus low-cost airlines

An examination of the impact in the US and EU markets of two major innovations in the provision of air services on thin routes - regional jet technology and the low-cost business model - reveals significant differences. In the US, regional airlines monopolize a high proportion of thin routes, whereas low-cost carriers are dominant on these routes in Europe. Our results have different implications for business and leisure travelers, given that regional services provide a higher frequency of flights (at the expense of higher fares), while low-cost services offer lower fares (at the expense of lower flight frequencies).

Price rivalry in airline markets: A study of a successful strategy of a network carrier against a low-cost carrier

Competition in airline markets may be tough. In this context, network carriers have two alternative strategies to compete with low-cost carriers. First, they may establish a low-cost subsidiary. Second, they may try to reduce costs using the main brand. This paper examines a successful strategy of the first type implemented by Iberia in the Spanish domestic market. Our analysis of data and the estimation of a pricing equation show that Iberia has been able to charge lower prices than rivals with its low-cost subsidiary. The pricing policy of the Spanish network carrier has been particularly aggressive in less dense routes and shorter routes.

De les pràctiques monolingües familiars a la identificació bilingüe: el cas dels preadolescents de Mataró i la Franja

En aquest article es presenten dades sobre la relació entre la llengua amb els progenitors i la llengua d’identificació en la població preadolescent de Mataró i la Franja. En concret, s’investiga la manera com diferents variables sociolingüístiques intervenen en aquesta relació per tal de crear dos subgrups lingüístics: un grup que té pràctiques monolingües familiars en castellà i s’identifica amb la mateixa llengua; i un altre que, malgrat tenir un entorn familiar també monolingüe, té una identificació bilingüe. S’analitzen diverses variables sociolingüístiques (competència oral, xarxes socials, actituds, autoconfiança i llengua amb els germans) per tal de predir la pertinença a un grup o a l’altre. Els resultats indiquen que les xarxes socials entre iguals és la variable que millor permet discriminar la llengua d’identificació dels individus.