Report on a special investigation of the City of Dunkerton Police Department for the period January 1, 2013 through August 31, 2014

Report on a special investigation of the City of Dunkerton Police Department for the period January 1, 2013 through August 31, 2014

Report on a special investigation of the City of Neola for the period January 1, 2009 through December 31, 2013

Report on a special investigation of the City of Neola for the period January 1, 2009 through December 31, 2013

Special investigation of the City of Defiance for the period March 12, 2013 through April 30, 2015

Special investigation of the City of Defiance for the period March 12, 2013 through April 30, 2015

Special Events Planning, 2010

The Iowa Department of Transportation (Iowa DOT) Special Events Planning (SEP) document is a collection of Special Event Management Strategic Plans for individual events throughout the state of Iowa. The development of the SEP document focused on improving travel, safety and efficiency to and from Iowa’s largest traffic generating events through the review of event specific traffic management components. Initially, three events were selected from the state of Iowa for inclusion in the SEP document. As Strategic Plans are developed for additional events, those events will be included in the SEP document. The three initial events that are included in this SEP are: • Iowa State Fair; • Iowa State University Home Football Games; • University of Iowa Home Football Games. The Strategic Plan for each event documents existing transportation conditions for the event based on field observations, highlights positive existing practices and issues for consideration, and provides recommendations, both short and long term, to be considered as potential improvements to event operations. The objective of each Strategic Plan was, at a high-level, to analyze traffic and pedestrian flow at each event and to work with event staff, agencies and others in developing roadway, operations and safety improvements where appropriate. The SEP document is intended to be a “living” document with updates to the Strategic Plans occurring as warranted and additional Strategic Plans being incorporated for other events. The enacting of recommendations contained within each Strategic Plan is not a mandate for the responsible agency for a particular event. The Strategic Plans are intended to provide a basis for discussion between the Iowa DOT and agencies involved in the planning and implementation of transportation operations for large traffic events regarding opportunities to improve the event patron’s experience.

Report on a special investigation of the Nutrition Department of the Northeast Hamilton Community School District for the period August 1, 2013 through June 4, 2014

Report on a special investigation of the Nutrition Department of the Northeast Hamilton Community School District for the period August 1, 2013 through June 4, 2014

Análisis de dos traducciones de la obra The Importance of Being Earnest, de Oscar Wilde

El siguiente trabajo consiste en el análisis de dos traducciones, una al catalán y otra al castellano, de la comedia The Importance of Being Earnest de Oscar Wilde. El análisis se centra en los aspectos más problemáticos de la traducción de esta obra

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Superstars need social benefits: an experiment on network formation

We investigate contributions to the provision of public goods on a network when efficient provision requires the formation of a star network. We provide a theoretical analysis and study behavior is a controlled laboratory experiment. In a 2x2 design, we examine the effects of group size and the presence of (social) benefits for incoming links. We find that social benefits are highly important. They facilitate convergence to equilibrium networks and enhance the stability and efficiency of the outcome. Moreover, in large groups social benefits encourage the formation of superstars: star networks in which the core contributes more than expected in the stage-game equilibrium. We show that this result is predicted by a repeated game equilibrium.

Itinéraire clinique en traumatologie, une mode ou un besoin [Clinical pathway in traumatology, a fashion or need?].

A clinical route is defined as a "set of methods and instruments to members of a multidisciplinary and Interprofessional team to agree on the tasks for a specific patient population. This is a program of care to ensure the provision of quality care and efficient realization". The University Hospital is not immune to this phenomenon. In the Department of the musculoskeletal system, a first project of this kind concerns the fracture of the proximal femur in the elderly.

Local re-inversion coronary MR angiography: arterial spin-labeling without the need for subtraction.

PURPOSE: To implement a double-inversion bright-blood coronary MR angiography sequence using a cylindrical re-inversion prepulse for selective visualization of the coronary arteries. MATERIALS AND METHODS: Local re-inversion bright-blood magnetization preparation was implemented using a nonselective inversion followed by a cylindrical aortic re-inversion prepulse. After an inversion delay that allows for in-flow of the labeled blood-pool into the coronary arteries, three-dimensional radial steady-state free-precession (SSFP) imaging (repetition/echo time, 7.2/3.6 ms; flip angle, 120 degrees, 16 profiles per RR interval; field of view, 360 mm; matrix, 512, twelve 3-mm slices) is performed. Coronary MR angiography was performed in three healthy volunteers and in one patient on a commercial 1.5 Tesla whole-body MR System. RESULTS: In all subjects, coronary arteries were selectively visualized with positive contrast. In addition, a middle-grade stenosis of the proximal right coronary artery was seen in one patient. CONCLUSION: A novel T1 contrast-enhancement strategy is presented for selective visualization of the coronary arteries without extrinsic contrast medium application. In comparison to former arterial spin-labeling schemes, the proposed magnetization preparation obviates the need for a second data set and subtraction.

Report on a special investigation of the City of Hornick for the period July 1, 2003 through June 30, 2014

Report on a special investigation of the City of Hornick for the period July 1, 2003 through June 30, 2014

Report on a special investigation of the City of Garwin Ambulance Service for the period July 1, 2010 through March 31, 2015

Report on a special investigation of the City of Garwin Ambulance Service for the period July 1, 2010 through March 31, 2015

05031-011 Rathbun Lake Watershed Final Report

This project proposes a unique approach to addressing one of the more challenging issues facing efforts to protect water quality in Rathbun Lake; reducing sediment and phosphorus delivery from land on which best management practices (BMPs) will not be applied. This project will construct ten impoundments at key locations in the watershed to reduce the annual delivery of 2,970 tons of sediment and 12,100 pounds of phosphorus to Rathbun Lake. Features of this approach are: (a) impoundments will be constructed at sites below areas with high concentrations of priority land that has the greatest potential to deliver sediment and phosphorus to Rathbun Lake and on which landowners are unable or unwilling to apply BMPs and (b) strategically placed, large impoundments can be a cost effective means of reducing the sediment and phosphorus delivered to Rathbun Lake from priority land on which BMPs will not be applied. This project will significantly enhance the success of efforts underway in the Rathbun Lake Special Project as it addresses a critical water quality protection need that is not being met by current Special Project activities.

Report on a special investigation of certain bank accounts held by the City of Davenport Fire Department for the period January 1, 2009 through October 22, 2014

Report on a special investigation of certain bank accounts held by the City of Davenport Fire Department for the period January 1, 2009 through October 22, 2014

Report on a special investigation of the Clinton High School Band Boosters for the period August 1, 2014 through May 31, 2015

Report on a special investigation of the Clinton High School Band Boosters for the period August 1, 2014 through May 31, 2015