Perspectivas tecnológicas: educación superior en Iberoamérica 2012-2017

La sèrie d'informes Horizon és el resultat més tangible del Projecte Horizon del New Media Consortium, un esforç de recerca qualitativa iniciat el 2002, que identifica i descriu les tecnologies emergents amb més potencial d'impacte en l'ensenyament, l'aprenentatge, la recerca i la expressió creativa en l'àmbit educatiu global. Aquest volum, Perspectivas tecnológicas: educación superior en Iberoamérica 2012-2017, és la segona edició del Projecte Horizon Iberoamèrica i se centra en la investigació en els països de la regió Iberoamericana (incloent-hi tota Llatinoamèrica, Espanya i Portugal) i en l'àmbit de l'educació superior. Ha estat produït pel NMC i l'eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya.

Perspectives tecnològiques: educació superior a Iberoamèrica 2012-2017

La sèrie d'informes Horizon és el resultat més tangible del Projecte Horizon del New Media Consortium, un esforç de recerca qualitativa iniciat el 2002, que identifica i descriu les tecnologies emergents amb més potencial d'impacte en l'ensenyament, l'aprenentatge, la recerca i la expressió creativa en l'àmbit educatiu global. Aquest volum, Perspectives tecnològiques: educació superior a Iberoamèrica 2012-2017, és la segona edició del Projecte Horizon Iberoamèrica i se centra en la investigació en els països de la regió Iberoamericana (incloent-hi tota Llatinoamèrica, Espanya i Portugal) i en l'àmbit de l'educació superior. Ha estat produït pel NMC i l'eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya.

Persistent left superior vena cava in cardiac congenital surgery

La persistance d'une veine cave supérieure gauche (VCSG) est une entité relativement fréquente dans le cadre des malformations cardiaques congénitales. Le but de cette étude est d'analyser à quel moment le diagnostic de la persistance de la VCSG est effectué, à quel moment le diagnostic des éventuelles anomalies du sinus coronarien associées est effectué, et de l'impact global de la persistance d'une VCSG sur la mortalité et la morbidité des patients après chirurgie cardiaque pour une malformation cardiaque congénitale. Analyse rétrospective d'une cohorte d'enfants ayant subi une chirurgie cardiaque avec circulation extracorporelle pour une malformation cardiaque congénitale. Trois-cent septante et un patients ont été inclus dans l'étude avec un âge médian de 2.75 ans (IQR 0.65-6.63). Parmi eux, 47 patients présentaient une persistance de la VCSG (12.7%), et cette persistance de la VCSG a été identifiée par échocardiographie dans le cadre du bilan préopératoire chez 39 patients (83%). Trois patients (6.4%) présentant une persistance de la VCSG, ont développé après chirurgie cardiaque, une obstruction significative de la voie d'entrée du ventricule gauche qui a aboutit à un débit cardiaque anormal ou à une hypertension pulmonaire secondaire. Chez huit patients (17%), la persistance de la VCSG, était associée à un défaut partiel ou total de fermeture du sinus coronarien et dans deux cas (4%) à une atrésie de l'ostium du sinus coronarien. La durée de la ventilation mécanique était plus courte de façon significative dans le groupe contrôle (1.2 vs. 3.0 jours, p = 0.004), tandis que la durée de séjour aux soins intensifs ne différait pas. La mortalité était significativement moins élevée dans le groupe contrôle que dans le groupe de patient avec persistance de la VCSG (2.5 vs. 10.6 %, p = 0.004). Les résultats de cette étude montrent que la persistance de la VCSG en association avec une malformation cardiaque congénitale augmente le risque de mortalité chez les enfants qui subissent une chirurgie cardiaque avec circulation extracorporelle. La mise en évidence d'une persistance de la VCSG et des anomalies associées, s'impose pour éviter des complications pendant et après une chirurgie cardiaque.

Les competències genèriques en l’educació superior. Recerca sobre la percepció dels estudiants respecte l’impacte que té la metodologia de Seminari de Blanquerna en l’adquisició de competències genèriques.

L'objectiu de l'article és contribuir a la reflexió actual sobre les competències genèriques en l'educació superior. Es va desenvolupar una investigació sobre l'adquisició de competències genèriques en els programes de ciències socials de llicenciatura (Psicologia) de Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Per a aquests estudis s’ha estat desenvolupant una metodologia innovadora anomenada Seminari. El seu propòsit se centra, entre altres qüestions, en el desenvolupament de competències genèriques. En primer lloc, les competències genèriques són avaluades respecte si són o no són percebudes com a importants per part dels estudiants d'últim curs, i respecte quin és el context principal per la seva adquisició. La metodologia de Seminari, que es caracteritza en aquest estudi, correlaciona més estretament amb la percepció de la importància de les competències en el món professional que els altres contextos, fins i tot les assignatures o l’adquisició de competències fora de la universitat. La investigació té com a objectiu el contribuir a aconseguir una millor comprensió dels millors contextos per a l'adquisició de competències genèriques en l'educació superior i de la importància d’aquestes en el món professional. Es desenvolupa implícitament una metodologia per a l'estudi de l'adquisició de competències i per a la caracterització d'un model educatiu centrat en competències.

Produção e qualidade da videira 'Superior Seedless' sob restrição hídrica na fase de maturação

O objetivo deste trabalho foi avaliar o efeito das condições de deficit hídrico, na fase de maturação da uva, sobre a produção e qualidade da uva 'Superior Seedless' entre julho e novembro de 2007. O experimento foi realizado em delineamento de blocos ao acaso, com quatro repetições, em arranjo fatorial (3x3) + 1: três épocas de alteração da aplicação das lâminas de irrigação (21, 13 e 5 dias antes da colheita); três lâminas de irrigação (100, 50 e 0% da evapotranspiração da cultura); e um tratamento controle (manejo de irrigação adotado pelo produtor). As épocas de irrigação e as lâminas de irrigação utilizadas influenciaram a firmeza das bagas e a acidez titulável. A interrupção da irrigação, aos 13 ou 21 dias antes da colheita, resultou em produtividade, qualidade de frutos e eficiência do uso da água semelhante às obtidas pelo produtor, assim, pode ser adotada para economia da água de irrigação na Região do Submédio do Vale do São Francisco.

El estudio de casos en Educación Superior

El estudio de casos se considera una metodología activa deaprendizaje centrada más en el aprendizaje del alumnado que en laenseñanza del profesorado, aunque éste tenga una parte importante tantoen su elaboración como en su gestión con el alumnado...

Divergence and genetic variability among superior rubber tree genotypes

The objective of this work was to estimate the genetic variability and divergence among 22 superior rubber tree (Hevea sp.) genotypes of the IAC 400 series. Univariate and multivariate analyses were performed using eight quantitative traits (descriptors), including yield. In the univariate analyses, the estimated parameters were: genetic and environmental variances; genetic and environmental coefficients of variation; and the variation index. The Mahalanobis generalized distance, the Tocher agglomerative method and canonical variables were used for the multivariate analyses. In the univariate analyses, variability was verified among the genotypes for all the variables evaluated. The Tocher method grouped the genotypes into 11 clusters of dissimilarity. The first four canonical variables explained 87.93% of the cumulative variation. The highest genetic variability was found in rubber yield-related traits, which contributed the most to the genetic divergence. The most divergent pairs of genotypes are suggested for crossbreeding. The genotypes evaluated are suitable for breeding and may be used to continue the IAC rubber tree breeding program.

Nova realitat. Cicles Formatius de Grau Superior i universitat

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Nova realitat. Cicles Formatius de Grau Superior i universitat

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Superior pedicle breast reduction for hypertrophy with massive ptosis.

Breast hypertrophy, combined with massive ptosis with a suprasternal notch-to-nipple distance of more than 40 cm, remains an endeavour. Different refinements of the initial technique with free nipple grafts have been described to circumvent the problems of nipple underprojection, areolar hypopigmentation and loss of sensibility secondary to nipple grafting, as well as lacking breast projection due to scarce glandular tissue. Techniques relying on nipple areola complex transposition, rather than grafting, have been described with inferior, superomedial and medial pedicles. The aim of this study is to present the results obtained in a series of 10 patients suffering from bilateral breast hypertrophy with massive ptosis, which was defined as a distance >40 cm from the suprasternal notch-to the nipple. All breasts were managed with a superior pedicle and inverted T technique. The mean preoperative suprasternal notch-to-nipple distance was 44 ± 2 cm, and the resection weight ranged from 800 to 2490 g per breast with an average of about 1450 g in this patient population presenting with overweight or obesity. With a mean nipple areola complex (NAC) lift of 20 ± 3 cm, neither nipple nor areola necrosis was observed. One partial epidermolysis of the areola and two cases of delayed wound healing at the trifurcation point of the inverted T were conservatively managed. Only one re-operation was necessary for an important wound dehiscence of the lateral part of the horizontal scar. These results underscore the safety of the superior pedicle technique in cases of massive ptosis with transposition of the NAC of approximately 20 cm, that is, a pedicle length of about 25 cm.

Persistent left superior vena cava in cardiac congenital surgery.

Persistent left superior vena cava (LSVC) is a relatively frequent finding in congenital cardiac malformation. The scope of the study was to analyze the timing of diagnosis of persistent LSVC, the timing of diagnosis of associated anomalies of the coronary sinus, and the global impact on morbidity and mortality of persistent LSVC in children with congenital heart disease after cardiac surgery. Retrospective analysis of a cohort of children after cardiac surgery on bypass for congenital heart disease. Three hundred seventy-one patients were included in the study, and their median age was 2.75 years (IQR 0.65-6.63). Forty-seven children had persistent LSVC (12.7 %), and persistent LSVC was identified on echocardiography before surgery in 39 patients (83 %). In three patients (6.4 %) with persistent LSVC, significant inflow obstruction of the left ventricle developed after surgery leading to low output syndrome or secondary pulmonary hypertension. In eight patients (17 %), persistent LSVC was associated with a partially or completely unroofed coronary sinus and in two cases (4 %) with coronary sinus ostial atresia. Duration of mechanical ventilation was significantly shorter in the control group (1.2 vs. 3.0 days, p = 0.04), whereas length of stay in intensive care did not differ. Mortality was also significantly lower in the control group (2.5 vs. 10.6 %, p = 0.004). The results of study show that persistent LSVC in association with congenital cardiac malformation increases the risk of mortality in children with cardiac surgery on cardiopulmonary bypass. Recognition of a persistent LSVC and its associated anomalies is mandatory to avoid complications during or after cardiac surgery.

Superior flow for bridge to life with self-expanding venous cannulas.

BACKGROUND: Recently, a compact cardiopulmonary support (CPS) system designed for quick set-up for example, during emergency cannulation, has been introduced. Traditional rectilinear percutaneous cannulas are standard for remote vascular access with the original design. The present study was designed to assess the potential of performance increase by the introduction of next-generation, self-expanding venous cannulas, which can take advantage of the luminal width of the venous vasculature despite a relatively small access orifice. METHODS: Veno-arterial bypass was established in three bovine experiments (69+/-10 kg). The Lifebridge (Lifebridge GmbH, Munich, Germany) system was connected to the right atrium in a trans-jugular fashion with various venous cannulas; and the oxygenated blood was returned through the carotid artery with a 17 F percutaneous cannula. Two different venous cannulas were studied, and the correlation between the centrifugal pump speed (1500-3900 RPM), flow and the required negative pressure on the venous side was established: (A) Biomedicus 19 F (Medtronic, Tolochenaz, Switzerland); (B) Smart canula 18 F/36 F (Smartcanula LLC, Lausanne, Switzerland). RESULTS: At 1500 RPM, the blood flow was 0.44+/-0.26 l min(-1) for the 19 F rectilinear cannula versus 0.73+/-0.34 l min(-1) for the 18/36 F self-expanding cannula. At 2500 RPM the blood flow was 1.63+/-0.62 l min(-1) for the 19F rectilinear cannula versus 2.13+/-0.34 l min(-1) for the 18/36 F self-expanding cannula. At 3500 RPM, the blood flow was 2.78+/-0.47 l min(-1) for the 19 F rectilinear cannula versus 3.64+/-0.39 l min(-1) for the 18/36 F self-expanding cannula (p<0.01 for 18/36 F vs 19 F). At 1500 RPM, the venous line pressure was 18+/-8 mmHg for the 19F rectilinear cannula versus 19+/-5 mmHg for the 18/36 F self-expanding cannula. At 2500 RPM the venous line pressure accounted for -22+/-32 mmHg for the 19 F rectilinear cannula versus 2+/-5 mmHg for the 18/36 F self-expanding cannula. At 3500 RPM, the venous line pressure was -112+/-42 mmHg for the rectilinear cannula versus 28+/-7 mmHg for the 18/36 F self-expanding cannula (p<0.01 for 18 F/36 F vs 19 F). Conclusions: The negative pressure required to achieve adequate venous drainage with the self-expanding venous cannula accounts for approximately 31% of the pressure necessary with the 19 F rectilinear cannula. In addition, a pump flow of more than 4 l min(-1) can be achieved with the self-expanding design and a well-accepted negative inlet pressure for minimal blood trauma of less than 50 mmHg.