Scaffold attachment factor B1 directly interacts with nuclear receptors in living cells and represses transcriptional activity.

Transcriptional activity relies on coregulators that modify the chromatin structure and serve as bridging factors between transcription factors and the basal transcription machinery. Using the DE domain of human peroxisome proliferator-activated receptor gamma (PPARgamma) as bait in a yeast two-hybrid screen of a human adipose tissue library, we isolated the scaffold attachment factor B1 (SAFB1/HET/HAP), which was previously shown to be a corepressor of estrogen receptor alpha. We show here that SAFB1 has a very broad tissue expression profile in human and is also expressed all along mouse embryogenesis. SAFB1 interacts in pull-down assays not only with PPARgamma but also with all nuclear receptors tested so far, albeit with different affinities. The association of SAFB1 and PPARgamma in vivo is further demonstrated by fluorescence resonance energy transfer (FRET) experiments in living cells. We finally show that SAFB1 is a rather general corepressor for nuclear receptors. Its change in expression during the early phases of adipocyte and enterocyte differentiation suggests that SAFB1 potentially influences cell proliferation and differentiation decisions.

The use of different types of thermoluminescent dosimeters to measure extremity doses in nuclear medicine

Depth-dose curves in LiF detectors of different effective thicknesses, together with their responses, were calculated for typical nuclear medicine radiation fields with 99mTc, 18F and 90Y sources. Responses were analysed in function of the radionuclide, detector effective thickness and irradiation geometry. On the other hand the results of the nuclear medicine measurement campaign of the ORAMED project were presented focussing on the dose distribution across the hand and on the appropriate position to wear the dosimeter.According to the results, thin LiF detectors provide better responses in all cases. Its use is essential for 18F, since thick dosimeters can underestimate Hp(0.07) up to a 50% because of the very inhomogeneous dose deposition on the active layer. The preliminary results of the measurement campaign showed that the index tip of the non-dominant hand is usually the most exposed position among the 22 monitored positions. It was also found that, in average, wrist dosimeters are likely to underestimate the maximum skin dose by a factor of the order of 20. This factor is reduced to around 6 for a ring dosimeter worn on the base of the index of the non-dominant hand. Thus, for typical nuclear medicine procedures, the base of the index of the non-dominant hand is recommended as the best monitoring option.

Nuclear localization of mouse fibroblast growth factor 2 requires N-terminal and C-terminal sequences.

In vertebrates, different isoforms of fibroblast growth factor 2 (FGF2) exist, which differ by their N-terminal extension. They show different localization and expression levels and exert distinct biological effects. Nevertheless, genetic inactivation of all FGF2 isoforms in the mouse results in only mild phenotypes. Here, we analyzed mouse FGF2, and show that, as in the human, mouse FGF2 contains CTG-initiated high molecular-weight (HMW) isoforms, which contain a nuclear localization signal, and which mediate localization of this isoform to the nucleus. Using green fluorescent protein-FGF2 fusions, we furthermore observed, that C-terminal deletions disable nuclear localization of the short low-molecular-weight (LMW) 18-kDa isoform. This loss of specific localization is accompanied by a loss in heparin binding. We therefore suggest that, first, localization of mouse FGF2 is comparable to that in other vertebrates and, second, FGF2 contains at least two sequences important for nuclear localization, a nuclear localization sequence at the N terminus which is only contained in the HMW isoform, and another sequence at the C terminus, which is only required for localization of the LMW 18-kDa isoform.

Renda familiar disponible bruta, factor socioeconòmic associat amb la generació de residus sòlids urbans per habitant en els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona : anàlisis de la intensitat i forma de correlació i evolució dels nivells de generació 2000-2009

En aquest treball s’utilitzen les Quantitats de Residus Generats per Habitant (KRGH) en els diferents municipis de l’entitat administrativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant la primera dècada del segle XXI (2000 - 2011) com a indicador de sostenibilitat en matèria de Residus Sòlids Urbans (RSU). S’estudia la relació d’aquesta variable amb la Renda Familiar Disponible (RFD) i s’analitza l’evolució dels nivells de generació al llarg de la sèrie històrica per a grups de municipis amb nivells de generació ben diferenciats amb objecte d’avaluar l’efecte produït pels successos amb més impacte en matèria de gestió tal és la introducció del cànon de residus i discutir si es donen situacions d’iniquitat derivades del sistema de finançament dels serveis de gestió de residus.

Signalling by neurotrophins and hepatocyte growth factor regulates axon morphogenesis by differential β-catenin phosphorylation

Tyrosine phosphorylation of ß-catenin, a component of adhesion complexes and the Wnt pathway, affects cell adhesion, migration and gene transcription. By reducing ßcatenin availability using shRNA-mediated gene silencing or expression of intracellular N-cadherin, we show that ß-catenin is required for axon growth downstream of Brain Derived Neurotrophic Factor (BDNF) and Hepatocyte Growth Factor (HGF) signalling. We demonstrate that receptor tyrosine kinases (RTK) Trk and Met interact with and phosphorylate ß-catenin. Neurotrophins (NT) stimulation of Trk receptors results in phosphorylation of ß-catenin at residue Y654 and increased axon growth and branching. Conversely, pharmacological inhibition of Trk or a Y654F mutant blocks these effects. ß-catenin phospho(P)-Y654 colocalizes with the cytoskeleton at growth cones. However, HGF that also increases axon growth and branching, induces ß-catenin phosphorylation at Y142 and a nuclear localization. Interestingly, dominant negative ΔN-TCF4 abolishes the effects of HGF in axon growth and branching, but not of NT. We conclude that NT and HGF signalling differentially phosphorylate ß-catenin, targeting ß-catenin to distinct compartments to regulate axon morphogenesis by TCF4-transcription-dependent and independent mechanisms. These results place ß-catenin downstream of growth factor/RTK signalling in axon differentiation.

Negative feedback regulation of calcineurin-dependent Prz1 transcription factor by the CaMKK-CaMK1 axis in fission yeast

Calcium signals trigger the translocation of the Prz1 transcription factor from the cytoplasm to the nucleus. The process is regulated by the calciumactivated phosphatase calcineurin, which activates Prz1 thereby maintaining active transcription during calcium signalling. When calcium signalling ceases, Prz1 is inactivated by phosphorylation and exported to the cytoplasm. In budding yeast and mammalian cells, different kinases have been reported to counter calcineurin activity and regulate nuclear export. Here, we show that the Ca2+/calmodulin-dependent kinase Cmk1 is first phosphorylated and activated by the newly identified kinase CaMKK2 homologue, Ckk2, in response to Ca2+. Then, active Cmk1 binds, phosphorylates and inactivates Prz1 transcription activity whilst at the same time cmk1 expression is enhanced by Prz1 in response to Ca2+. Furthermore, Cdc25 phosphatase is also phosphorylated by Cmk1, inducing cell cycle arrest in response to an increase in Ca2+. Moreover, cmk1 deletion shows a high tolerance to chronic exposure to Ca2+, due to the lack of cell cycle inhibition and elevated Prz1 activity. This work reveals that Cmk1 kinase activated by the newly identified Ckk2 counteracts calcineurin function by negatively regulating Prz1 activity which in turn is involved in activating cmk1 gene transcription. These results are the first insights into Cmk1 and Ckk2 function in Schizosaccharomyces pombe.

Immunization against the colonization factor antigen I of enterotoxigenic Escherichia coli by administration of a bivalent Salmonella typhimurium aroA strain

An expression plasmid (pCFA-1) carrying the cfaB gene that codes for the enterotoxigenic Escherichia coli (ETEC) fimbrial adhesin colonization factor antigen I (CFA/I) subunit was constructed and used to transform a derivative of the attenuated Salmonella typhimurium aroA vaccine strain SL3261 carrying an F'lacIq. Treatment of the transformed strain with isopropyl-ß-D-thiogalactopyranoside (IPTG) resulted in elevated in vitro expression of the CFA/I subunit. Although flagellar function and lipopolysaccharide (LPS) synthesis were similar in both the parental and the recombinant strains, spleen colonization was reduced in the recombinant strain. All BALB/c mice parenterally inoculated with the recombinant strain developed significant anti-CFA/I and anti-LPS serum antibody titers (P<0.05). Moreover, 2 of 5 mice orally inoculated with the engineered Salmonella strain developed anti-CFA/I intestinal IgA (P>0.05) while 4/5 of the same mice developed anti-LPS IgA (P<0.05). The results indicate that the vaccine strain elicited an antibody response against the bacterial host both after oral and intravenous immunization while the response against the CFA/I antigen was significant only after inoculation by the intravenous route

La intervenció familiar com a factor en la prevenció de la violència i l'exclusió. 'La intervención familiar como factor en la prevención de la violencia y la exclusión'.

Reflexiones y propuestas desarrolladas a través de una larga serie de investigaciones sobre como mejorar la convivencia educativa y prevenir los principales obstáculos, como son la exclusión y la violencia. La ponencia se estructura en cinco apartados: La exclusión y la violencia, dos problemas estrechamente relacionados; la educación familiar hoy; las condiciones de riesgo y de protección desde las familias; los principios básicos para los programas de intervención a través de la familia; los programas para familias con adolescentes en situación de riesgo desarrollados a través de la investigación-acción.

L'entorn de treball i el factor humà. 'El entorno de trabajo y el factor humano'.

Este documento no está publicado

Radioactivitat i energia nuclear. 'Radioactividad y energía nuclear'.

Crédito variable para Secundaria en Física inserto en Ciencias de la Naturaleza y la Salud por la modalidad de Tecnología. Enfrenta el tema de la radioactividad y la energía nuclear y sus aplicaciones tecnológicas, tema que suele quedar marginado por no considerarse fundamental en este nivel. Dentro de esta temática plantea hasta 15 subapartados en que va desde la historia de la energía nuclear y la opinión apriorística hasta la detección en la atmósfera o los problemas medioambientales de los resíduos, pasando por toda la teoría, y su planteamiento pedagógico, y las leyes físicas que la rigen. Concluye el planteamiento con un debate entre los alumnos.

Olimp??ades, concursos i altres activitats : un factor d'est??mul per a l'alumnat?

Resumen basado en el de la publicaci??n

Producció i caracterització de variants de la ribonucleasa pancreàtica humana dissenyades per a adquirir propietats citotòxiques

Amb la finalitat d'aprofundir en les bases moleculars de la citotoxicitat de les ribonucleases pancreàtiques, es van construir variants derivades de l'HP-RNasa seguint dues estratègies. En la primera, es van generar variants de l'enzim resistents a l'acció de l'inhibidor proteic de les ribonucleases (hRI), substituint residus implicats en la interfície de contacte entre la ribonucleasa i l'hRI. En la segona, es va addicionar el motiu RGD en regions de superfície de la proteïna implicades en la formació del complex amb l'hRI, a fi de promoure la seva interacció amb la membrana plasmàtica de les cèl·lules i a la vegada disminuir l'afinitat de les variants per l'hRI. Es va comprovar que només les variants portadores de substitucions múltiples adquirien la capacitat de resistència a l'hRI. L'estudi del percentatge d'inhibició de la síntesi proteica en cèl·lules incubades amb cadascuna de les variants va mostrar que només dues de les variants construïdes havien adquirit propietats citotòxiques. La citotoxicitat més elevada la va presentar una variant que no era resistent a l'hRI, amb valors que eren només entre 5 i 15 vegades inferiors als de l'onconasa. Aquest resultat demostrà que la sensibilitat a l'hRI no és necessàriament un paràmetre limitant per a la citotoxicitat de les ribonucleases. Cap de les variants que incorporava un motiu RGD presentà citotoxicitat, evidenciant que aquest motiu no és efectiu a fi de dotar les ribonucleases pancreàtiques de propietats citotòxiques. Es van estudiar les bases moleculars de la citotoxicitat de la variant més citotòxica. En primer lloc, l'anàlisi de la internalització per marcatge radioactiu d'aquesta variant en relació amb l'onconasa i amb altres variants de l'HP-RNasa no citotòxiques, va posar en evidència que només l'onconasa era internalitzada eficientment. Es descartava així la possibilitat que l'acció citotòxica de l'enzim estudiat fos conseqüència d'una major eficiència d'endocitosi. També es va comprovar que l'addició del motiu RGD no era capaç de promoure la internalització de les proteïnes amb més eficàcia. Per microscòpia confocal de fluorescència, les variants humanes només es van començar a detectar a l'interior de la cèl·lula a partir de les 24 h d'incubació. Totes les variants generades van presentar una eficiència catalítica superior al 50 % de l'activitat de la seva proteïna parental, PM5, indicant que probablement l'estructura del centre actiu no havia estat afectada de manera dràstica per les substitucions introduïdes. No obstant, en tots els casos es va produir una disminució en la termoestabilitat respecte a PM5. Aquest resultat indicà que la correlació descrita a la bibliografia entre l'increment de termoestabilitat i l'increment de citotoxicitat per les ribonucleases no sempre es compleix. Per microscòpia confocal es va comprovar que tant la proteïna més citotòxica, com una variant no citotòxica resistent a l'hRI, així com la proteïna parental, seguien la via de degradació lisosomal. Aquesta ruta de trànsit no va ser afectada per l'addició de drogues que alteren les vies de trànsit retrògrad (monensina i brefeldina A), però sí per l'addició de la bafilomicina A1, una droga que neutralitza el pH endosomal i que va actuar alentint el trànsit de les proteïnes als lisosomes. D'acord amb aquests resultats, els valors de citotoxicitat de les variants es van incrementar de manera significativa només en presència de bafilomicina A1, suggerint que les ribonucleases transloquen al citoplasma a partir d'algun punt de la via de trànsit endosomal. Es va comprovar que l'acció de la variant més citotòxica era deguda a que l'addició d'un segon motiu de tres Arg en PE5 dota a aquesta proteïna amb un senyal de transport nuclear. La fracció d'enzim que aconsegueix translocar al citoplasma a partir d'algun punt de la via endosomal previ als lisosomes, és conduït ràpidament al nucli de la cèl·lula per mitjà del mecanisme clàssic de transport actiu. Per la seva afinitat amb l'rRNA, l'enzim es concentra en el nuclèol, on probablement duu a terme la seva activitat catalítica. La interacció d'aquesta variant amb els receptors nucleocitoplasmàtics, les importines, impediria per altra banda el bloqueig de l'enzim per part de l'hRI. Els resultats obtinguts presenten una nova estratègia de disseny de ribonucleases citotòxiques, basada en l'addició de segments NLS a fi de promoure el transport nuclear dels enzims. Aquesta estratègia podria permetre superar limitacions que fins al moment han estat descrites com a limitants de la citotoxicitat de les ribonucleases pancreàtiques, com la sensibilitat a l'hRI o la baixa eficiència d'internalització.

Pre-B-cell transcription factor 1 and steroidogenic factor 1 synergistically regulate adrenocortical growth and steroidogenesis

variety of transcription factors including Wilms tumor gene (Wt-1), steroidogenic factor 1 (Sf-1), dosage-sensitive sex reversal, adrenal hypoplasia congenita on the X-chromosome, Gene 1 (Dax-1), and pre-B-cell transcription factor 1 (Pbx1) have been defined as necessary for regular adrenocortical development. However, the role of Pbx1 for adrenal growth and function in the adult organism together with the molecular relationship between Pbx1 and these other transcription factors have not been characterized. We demonstrate that Pbx haploinsufficiency (Pbx1(+/-)) in mice is accompanied by a significant lower adrenal weight in adult animals compared with wild-type controls. Accordingly, baseline proliferating cell nuclear antigen levels are lower in Pbx1(+/-) mice, and unilateral adrenalectomy results in impaired contralateral compensatory adrenal growth, indicating a lower proliferative potential in the context of Pbx1 haploinsufficiency. In accordance with the key role of IGFs in adrenocortical proliferation and development, real-time RT-PCR demonstrates significant lower expression levels of the IGF-I receptor, and up-regulation of IGF binding protein-2. Functionally, Pbx1(+/-) mice display a blunted corticosterone response after ACTH stimulation coincident with lower adrenal expression of the ACTH receptor (melanocortin 2 receptor, Mc2-r). Mechanistically, in vitro studies reveal that Pbx1 and Sf-1 synergistically stimulates Mc2-r promoter activity. Moreover, Sf-1 directly activates the Pbx1 promoter activity in vitro and in vivo. Taken together, these studies provide evidence for a role of Pbx1 in the maintenance of a functional adrenal cortex mediated by synergistic actions of Pbx1 and Sf-1 in the transcriptional regulation of the critical effector of adrenocortical differentiation, the ACTH receptor.

A hydrogen-1 nuclear magnetic resonance, mass spectral and extended Hückel study of some olefin complexes of rhodium(I) and iridium(I) and the crystal and molecular structure of η4-2,4-dimethylpenta-1,4-diene(η5-formylcyclopentadienyl)rhodium(I)

A 1H NMR study of monosubstituted η-cyclopentadienyl-rhodium(I) complexes of type LLRh(C5H4X) and -iridium(I) complexes of type L2Ir(C5H4X) (L = ethene, LL = 1,3- or 1,5-diolefin; X = C(C6H5)3, CHO, or COOCH3) has been carried out. For complexes of both metals in which the neutral ligand is ethene or a non-conjugated diolefin the NMR spectra of the cyclopentadienyl protons are unusual in that H(2), H(5) resonate to high field either at room temperature or below. The corresponding NMR spectra for the cyclopentadienyl ring protons of complexes where the neutral ligand is a conjugated diene are, with one exception, normal. A single crystal X-ray structural analysis of (η4-2,4-dimethylpenta-1,4-diene)(η5-formylcyclopentadienyl)rhodium(I) (which exhibits an abnormal 1H NMR spectrum) reveals substantial localisation of electron density in the C(3)C(4) Cp ring bond (1.283(33) Å) which may be consistent with a contribution from an ‘allyl-ene’ rotamer to the ring—metal bonding scheme. An extended Hückel calculation with self consistent charge iteration was performed on this complex. The results predict a greater Mulliken overlap population for the C(3)C(4) bond in the cyclopentadienyl ring and show that the localisation is dependent on both the Cp ring substituent and the nature of the diolefin. The mass spectral fragmentation patterns of some representative diene complexes of iridium(I) and rhodium(I) are presented.