1000 resultados para Haiti História 1937
Resumo:
El Dr. Josep Maria Nolla ha contribut de manera decisiva al coneixement dels orgens de la ciutat de Girona. El seu treball i el dels seus companys en aquesta aventura de recerca s a l'abast de tothom en la collecci "Histria urbana de Girona", que ha tingut, la tardor del 2007, una traducci brillant en l'exposici "De Kerunta a Gerunda. Els orgens de la ciutat"
Resumo:
Resumen basado en la publicaci??n
Resumo:
El Grup de Recerca dHistria de les Societats Rurals de la UdG, dirigit per Rosa Congost, el 2006 va aconseguir un ajut poc convencional: un projecte del programa Explora, una iniciativa ministerial que vol impulsar lexploraci didees transgressores i la implicaci dels estudiants en aquesta aventura. Es tractava de remoure all que els historiadors acceptaven sobre la noci de propietat, estudiant-la en una poca concreta a cavall dels segles XVIII i XIX. Dos anys intensos de treball han donat els seus fruits i, amb els resultats a la m, es pot afirmar que, pel que fa al tema investigat, les coses no eren ben b com les havem pensat
Resumo:
Amb lobjectiu de formar els estudiants dHistria de lArt en el coneixement de la iconografia cristiana, la doctora M. Assumpta Roig va decidir dur-los a treballar al Museu dArt de Girona. All, van poder conixer de primera m les obres amb les quals senfrontarien. Per les peces no es trobaven exposades a les sales, no eren obres conegudes. Dormien, gaireb totes, a la reserva. Els estudiants es disposaven a treballar amb les obres del Museu del Prado que, des de fa ms dun segle, hi ha en dipsit al Museu
Resumo:
Resumen tomado de la publicaci??n
Resumo:
Creaci duna ruta a la Vall del Llmena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet dAdri, Sant Mart de Llmena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme ms sostenible i promocionar el patrimoni cultural, histric i natural de la Vall
Resumo:
Resumen tomado de la autora. Resumen tambi??n en ingl??s. Separata de: Sarmiento : anuario galego de historia da educaci??n. Vigo, 2003, n. 7 ; p. 129-151, el art??culo se public?? en la revista Sarmiento con el t??tulo: Retazos de la actividad escolar asturiana durante los cursos 1937-1939
Resumo:
Lobjectiu daquesta comunicaci s presentar el treball que sha vingut desenvolupant al llarg dels darrers anys en els estudis dHistria de lart de la Universitat de Girona, i ms concretament entorn de lrea de coneixement dArt contemporani. Aquest treball, emmarcat en diversos programes dinnovaci docent, va consistir, en una primera fase, en la digitalitzaci del material visual utilitzat en la docncia (les anteriors diapositives); i en la fase que actualment estem desenvolupant, en la creaci i posta en marxa duna Base dimatges dart contemporani en lnia, que est actualment en fase de proves. Des del punt de vista docent, aquest projecte posa mfasi en laspecte que nosaltres considerem clau en lmbit de la nostra tasca docent: el que hem intentat s crear una eina que faciliti la tasca dels nostres estudiants posant a la seva disposici tot el material visual treballat a les classes, de manera que el seu procs daprenentatge esdevingui molt ms autnom i individualitzat. La valoraci que els estudiants han fet de les fases del projecte executades fins ara ha estat molt positiva, i per aix creiem que aquest projecte continua essent vlid per al seu desenvolupament futur. Aix mateix, aquesta eina sest mostrant tamb molt til pel que fa a temes de recerca, tant per als docents com per els estudiants, i voldrem aprofundir tamb en aquesta direcci. En la propera fase el que pretenem s afavorir molt ms la implicaci de lestudiant, ja que posant al seu abast ms recursos, esperem que els utilitzi tamb de forma ms autnoma i creativa, i que aix tingui una repercussi positiva en el seu procs daprenentatge. Aix mateix, i partint del fet que tot aquest material ser disponible on-line, pretenem explorar les possibilitats de connectar el nostre recurs amb altres de similars que puguin altres universitats, amb lobjectiu doptimitzar-ne ls i les potencialitats
Resumo:
En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, la retirada i els camps dinternament a Frana, el Grup dEstudis de Comunicaci i Poltica (GECP) de la Universitat Autnoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposici didctica a la sala dexposicions de la Biblioteca de Comunicaci i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemride. Lexposici Els camins de lexili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps va ser plantejada des dun punt de vista didctic, intentant facilitar a lalumnat de la Universitat el coneixement daquest perode histric que, moltes vegades, s feixuc de treballar amb el mtode tradicional que sempre ha usat lAcadmia. Abans de muntar lexposici, per, el GECP va recrrer el territori catal per tal de treballar amb fonts de primera m i, tamb, conixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb lobjectiu de coordinar sinrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu dHistria de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball collectiu que, finalment, es va traduir amb lexposici que va ser presentada a la UAB durant el mar i abril de 2009
Resumo:
L'Associaci d'Histria Rural de les Comarques Gironines ens ofereix una monografia elaborada per un gran nombre de participants i collaboradors que utilitzen, amb rigor, un mtode d'investigaci encara poc utilitzat. El volum d'investigadors converteix aquest treball en una obra singular i interessant per a la recerca histrica
Resumo:
El profesorado como el resto de los funcionarios p??blicos se vio sometido, durante el per??odo de la Guerra Civil y los a??os posteriores en los que se consolid?? el franquismo, a un proceso de depuraci??n impuesto por la represi??n y el control ideol??gico del nuevo r??gimen. La depuraci??n llevada a cabo en las instituciones acad??micas supuso la eliminaci??n de cualquier atisbo de modernidad educativa gestado en el per??odo de la Rep??blica y en etapas anteriores. Aqu?? se analiza el caso del Instituto Jovellanos, durante el periodo de 1937 a 1940, constatando que en 1938 este proceso supuso la separaci??n del servicio de dos profesores, el traslado fuera de Asturias de un tercero y el encarcelamiento de otro profesor durante quince a??os. Paralela a la condena de los profesores considerados desafectos al nuevo r??gimen pol??tico se llevo a cabo la confirmaci??n en sus puestos de aquellos profesores con ideolog??a af??n al franquismo y se impusieron unas f??rreas normas educativas.
Resumo:
Resumen tomado de la publicaci??n
Resumo:
Dins del marc del nmero monogrfic dedicat a Jaume Vicens Vives, lautora fa un breu reps per lobra de lhistoriador, destacant sobretot la preocupaci de Vives per les qestions de carcter epistemolgic i metodolgic de lanlisi histrica
Resumo:
Ressenya del llibre Histria de la moneda de la Guerra dels Segadors (Primera Repblica Catalana), 1640-1652. La Catalunya de la guerra dels Segadors mai no va esdevenir una repblica, per s que va actuar com si ho fos en matria monetria. Lobra tracta el paper, no sols de caire econmic, que va jugar la moneda en aquell temps
Resumo:
Ressenya daquesta obra que es compon de tretze articles de temtica diversa (paisatge, divisions territorials, xarxa viaria, espais industrials i rurals, geografia urbana histrica...), que mostren un ampli ventall d'idees, conceptes i temes que ofereix la recerca en aquests camps; tot plegat, sense allunyar-se del seu context acadmic i geogrfic ms immediat
