Mechanisms of immune protection in the asexual blood stage infection by Plasmodium falciparum: analysis by in vitro and ex-vivo assays

Mechanisms of immune protection against the asexual blood stage infection by Plasmodium falciparum are reviewed. Recent studies of two independent lines of research developed at the Institute Pasteur, in humans and primate infections clearly indicate an obligatory interaction of antibodies and effector cells to express the anti-parasitic effect.

Human papillomavirus detection in genital lesions by in situ hybridization and ultrastructural observations

Detection of papillomavirus DNA in sity hybridization technique was perfomed in 29 symptomatic patients (6 males and 23 females) during the period of 1989-1991 at the Clinic for Sexually Transmitted Diseases, Universidade Federal Fluminense, State of rio de Janeiro. All the male patients had condyloma acuminata. Only HPV 6/11 were found in these lesions. Clinical features inthe female patients included vulvar condyloma acuminata, bowenoid populosis, flat cervical condyloma, cervical condyloma acuminatum and cervical intraepithelialneoplasia grade II (CIN II). We also found cases of condyloma acuminata associated to vulvar intraepithelial neoplasia grade III (VIN III), as well as to vaginal invasive carcinoma. HPV 6/11 and 16/18 were found in vulvar condyloma acuminata. Mixed infection by 6/11-16/18 HPV were also seen in these lesions as well as in the patient who had cervical condyloma acuminatum. HPV 16/18 were found in the condyloma acuminatum plus VIN III and in the CIN II lesions. We have found HPV31/33/51 in the specimen of condyloma acuminatum plus invasive carcinoma. In order to investigate the ultrastructural aspects of HPV infection in genital tissue, the biopsies of three female patients were observed under electron microscope.Mature virus particles were found in the cells of a condyloma acuminatum as wellas in the condyloma acuminatum plus invasive carcinoma case. In another sample, chromosome breakages were found in the nuclei of the infected cells although no viral particles were observed.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques : la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian.

Fas ligand expression is restricted to nonlymphoid thymic components in situ.

The cell surface receptor Fas (Apo-1/CD95) and its ligand (FasL) are mediators of apoptosis that have been shown to be implicated in activation-induced death of mature T cells and in killing mediated by cytolytic T cells. The role of the Fas pathway in apoptosis associated with thymic selection events is, however, controversial. Although Fas and FasL are known to be expressed in the thymus, the nature and in vivo localization of FasL-expressing cells have not been determined. Using recently developed anti-FasL Abs in combination with in situ hybridization on tissue sections, we show in this work that FasL-expressing cells are present in the thymus, particularly within the medulla. FasL mRNA was detected readily in thymic stromal cell extracts, but not in isolated thymocytes. Moreover, immunohistochemical analysis of serial tissue sections stained with Abs against FasL in conjunction with epithelial and dendritic cell markers indicated that both thymic epithelial and dendritic cells express FasL in situ. The coexistence of FasL-expressing stromal cells and Fas-expressing thymocytes may have important implications for the role of the Fas pathway in apoptosis associated with thymic selection events.

Combined Ex-PRESS LR-50/IOL implantation in modified deep sclerectomy plus pharmacoemulsification for glaucoma associated with cataract

RAPPORT DE SYNTHESEBUTLe but de cette étude est de suivre prospectivement les résultats d'une sclérectomie profonde (SP) modifiée en utilisant le tube Ex-PRJESS LR-50, associée à une phacoémulsification avec implantation d'une lentille intraoculaire (LIO), dans la chirurgie combinée du glaucome et de la cataracte.METHODENous avons inclus dans l'étude 24 yeux de 24 patients présentant un glaucome médicalement non contrôlé et une cataracte justifiant son ablation.Une phacoémulsification avec implantation d'une LIO est effectuée. Puis le tube Ex-PRESS LR-50 est inséré au niveau du canal de Schlemm, dans la chambre antérieure, sous un volet scléral. Une SP postérieure partielle est ensuite pratiquée afin de créer une bulle de filtration intrasclérale.Le taux de succès complet a été défini par une pression intraoculaire (PIO) <18 mmHg sans traitement et le taux de succès relatif par une PIO <18 mmHg avec ou sans traitement. En cas de fibrose ou de kyste de la bulle de filtration, une injection sous-conjonctivale d'une solution de Mitomycin C à 0.02% est réalisée, avec ou sans needling.RESULTATSLe suivi moyen était de 40.1±10.8 [moyenne±DS] mois. En préopératoire, la PIO se situait à 18.1 ±5.3 mmHg; la meilleure acuité visuelle corrigée (MAVC) était mesurée à 0.6±0.3 (échelle de Snellen) et le nombre de médicaments hypotenseurs oculaires était de 2.3±1.1. La PIO a diminué de 25.4% à 24 mois et de 27.0% à 48 mois. A 24 mois, 19 patients (86.3%) avaient une MAVC supérieure ou égal à 0.5, et à 48 mois la MAVC était mesurée à 0.7±0.3. Lors de la dernière visite, le nombre moyen de médicaments se situait à 0.6±0.8 (p<0.05). Des injections sous conjonctivales d'une solution de Mitomycin C à 0.02% ont été nécessaires dans 5 yeux. Aucune érosion conjonctivale n'a été constatée. Deux complications majeures ont été observées. Une endophtalmie, deux jours après l'intervention chirurgicale avec phtisis secondaire du globe oculaire. Une obstruction du tube Ex-PRESS LR-50 par de la fibrine, ayant justifié son ablation avec SP classique en un autre site.CONCLUSIONLe tube Ex-PRESS LR-50 inséré dans la chambre antérieure avec une SP modifiée réduit efficacement la PIO dans la chirurgie combinée du glaucome et prévient l'érosion conjonctivale, une complication importante lorsque l'implant n'est pas couvert par un volet scléral.

La inserció laboral dels ex-interns dels centres penitenciaris de Catalunya

L’estudi parteix d’un repàs de la literatura, 11 entrevistes a experts, 25 a ex-interns o interns i l’anàlisi de dades sòcio-demogràfiques, penitenciàries i d’activitats d’inserció i trajectòria laboral de 3.225 ex-interns espanyols que han sortit en llibertat definitiva a Catalunya entre l’1 de gener 2004 i el 31 de desembre 2007 Es constata que el 43,6% d’ex-interns obté ocupació amb alta a la Seguretat Social un cop en llibertat definitiva. La inserció laboral sol ser fràgil: contractes temporals, feines manuals, poc qualificades i de breu duració, la qual cosa els fa constituir-se com a un col·lectiu vulnerable. En general participen d’una cultura del treball no arrelada i de trajectòries laborals prèvies a la reclusió breus o inexistents. D’aquí, que existeixi una línia de continuïtat entre els vincles amb el mercat de treball abans i després de la reclusió. El treball productiu a presons repercuteix moderadament en més inserció laboral. Però treball productiu i formació professional són poc professionalitzadors, més útils per als que no han treballat, sense estudis ni habilitats laborals. Els estudis són un factor clau en la inserció laboral; també els vincles socials, sobretot els més propers, parella per als homes, fills per a les dones. La major predisposició de les dones per a la inserció no reverteix en altes a la S.S., explicable per factors culturals, dificultats d’obtenció de feina regularitzada o de conciliació d’horaris laborals i familiars. Finalment, l’estudi constata que els joves accedeixen més a una ocupació, no tant per motivació personal sinó per tenir més fàcil accés que els adults.

La inserción laboral de los ex internos de los centros penitenciarios de Catalunya

El estudio analiza –a partir de datos de la Seguridad Social- el impacto del trabajo productivo y la formación profesional en la inserción laboral de los exinternos de nacionalidad española que, en Catalunya, han obtenido la libertad definitiva entre el 2004 y el 2007.

Eficacia del implante Ex-press en el tratamiento del glaucoma crónico de ángulo abierto

Estudi observacional i prospectiu que analitza la eficàcia de l’Ex-press mini glaucoma shunt en 20 ulls que presenten un control deficient de la PIO amb el tractament mèdic i es practica cirurgia. El període de seguiment és d’un any i s’analitza el descens de la PIO a la setmana, al mes, als 6 mesos i a l’any en relació amb la PIO prèvia. Al mateix temps analitzarem la necessitat d’utilitzar tractament mèdic posterior a la intervenció quirúrgica i les complicacions derivades de la utilització de l’implant.

The in vivo performance of magnetic particle-loaded injectable, in situ gelling, carriers for the delivery of local hyperthermia.

We investigated the use of in situ implant formation that incorporates superparamagnetic iron oxide nanoparticles (SPIONs) as a form of minimally invasive treatment of cancer lesions by magnetically induced local hyperthermia. We developed injectable formulations that form gels entrapping magnetic particles into a tumor. We used SPIONs embedded in silica microparticles to favor syringeability and incorporated the highest proportion possible to allow large heating capacities. Hydrogel, single-solvent organogel and cosolvent (low-toxicity hydrophilic solvent) organogel formulations were injected into human cancer tumors xenografted in mice. The thermoreversible hydrogels (poloxamer, chitosan), which accommodated 20% w/v of the magnetic microparticles, proved to be inadequate. Alginate hydrogels, however, incorporated 10% w/v of the magnetic microparticles, and the external gelation led to strong implants localizing to the tumor periphery, whereas internal gelation failed in situ. The organogel formulations, which consisted of precipitating polymers dissolved in single organic solvents, displayed various microstructures. A 8% poly(ethylene-vinyl alcohol) in DMSO containing 40% w/v of magnetic microparticles formed the most suitable implants in terms of tumor casting and heat delivery. Importantly, it is of great clinical interest to develop cosolvent formulations with up to 20% w/v of magnetic microparticles that show reduced toxicity and centered tumor implantation.

In-situ revascularisation for secondary aorto-enteric fistulae: the success of silver-coated Dacron is closely linked to a suitable bowel repair.

OBJECTIVES: The purpose of this study was to assess short- and mid-term results of in-situ revascularisation (ISR) using silver-coated Dacron prostheses and bowel repair for management of secondary aorto-enteric fistulae (SAEF). DESIGN: Single-centre retrospective chart review. MATERIAL AND METHODS: This study includes all the patients treated by ISR using silver-coated Dacron for SAEF between 2006 and 2010. Primary end points were mortality and survival rates. Secondary end points were reinfection-free survival and secondary patency rates. RESULTS: Eighteen male patients with SAEF with a median age of 64 years were operated by ISR using silver-coated Dacron during the study period without operative death. The 30-day mortality was 22% and the in-hospital mortality rate was 39%. Indeed, during hospitalisation, a duodenal leak was observed in four patients including three who died. Four others patients died due to multi-system organ failure. Median follow-up was 16 months (range 1-66). The survival rate at 12 months was 55%. One duodenal leak was observed leading to death. The reinfection-free survival and the secondary patency rates at 12 months were 60% and 89%, respectively. CONCLUSION: In-situ revascularisation with silver-coated Dacron provides acceptable results in terms of mortality. This treatment may be useful for simple vascular reconstruction and allow greater attention to bowel repair that is a determinant in short- and mid-term survival.

Mieloma múltiple: rendimiento del estudio del cariotipo por técnicas convencionales y de hibridación in situ fluorescente. Significado pronóstico de las ganacias de 1 q.

En éste estudio analizamos el rendimiento de las técnicas citogenéticas utilizadas en los protocolos diagnósticos del MM (CC y técnicas de FISH). En primer lugar caracterizamos la serie de pacientes y los estratificamos en grupos de riesgo según los sistemas de estadificación actuales. Después estudiamos el porcentaje de cariotipos patológicos con cada una de las técnicas y en conjunto, encontrando un 40% de cariotipos patológicos por CC y de estos un 11,5% pertenecían a estudios con recuentos de CP ≤20% por citomorfología. La técnica de FISH aumentó hasta un 68% los cariotipos patológicos. También hemos realizado la caracterización de los pacientes con ganancias de 1q y su impacto en la evolución de la enfermedad.

Ex vivo detectable activation of Melan-A-specific T cells correlating with inflammatory skin reactions in melanoma patients vaccinated with peptides in IFA.

The purpose of this study was to test melanoma vaccines consisting of peptides and immunological adjuvants for optimal immunogenicity and to evaluate laboratory immune monitoring for in vivo relevance. Forty-nine HLA-A2 positive patients with Melan-A positive melanoma were repeatedly vaccinated with Melan-A peptide, with or without immune adjuvant AS02B (QS21 and MPL) or IFA. Peptide-specific CD8 T cells in PBLs were analyzed ex vivo using fluorescent HLA-A2/Melan-A multimers and IFN-gamma ELISPOT assays. The vaccines were well tolerated. In vivo expansion of Melan-A-specific CD8 T cells was observed in 13 patients (1/12 after vaccination with peptide in AS02B and 12/17 after vaccination with peptide in IFA). The T cells produced IFN-gamma and downregulated CD45RA and CD28. T-cell responses correlated with inflammatory skin reactions at vaccine injection sites (P < 0.001) and with DTH reaction to Melan-A peptide (P < 0.01). Twenty-six of 32 evaluable patients showed progressive disease, whereas 4 patients had stable disease. The two patients with the strongest Melan-A-specific T-cell responses experienced regression of metastases in skin, lymph nodes, and lung. We conclude that repeated vaccination with Melan-A peptide in IFA frequently leads to sustained responses of specific CD8 T cells that are detectable ex vivo and correlate with inflammatory skin reactions.

Characterization of metabolites in infiltrating gliomas using ex vivo &supl;H high-resolution magic angle spinning spectroscopy.

Gliomas are routinely graded according to histopathological criteria established by the World Health Organization. Although this classification can be used to understand some of the variance in the clinical outcome of patients, there is still substantial heterogeneity within and between lesions of the same grade. This study evaluated image-guided tissue samples acquired from a large cohort of patients presenting with either new or recurrent gliomas of grades II-IV using ex vivo proton high-resolution magic angle spinning spectroscopy. The quantification of metabolite levels revealed several discrete profiles associated with primary glioma subtypes, as well as secondary subtypes that had undergone transformation to a higher grade at the time of recurrence. Statistical modeling further demonstrated that these metabolomic profiles could be differentially classified with respect to pathological grading and inter-grade conversions. Importantly, the myo-inositol to total choline index allowed for a separation of recurrent low-grade gliomas on different pathological trajectories, the heightened ratio of phosphocholine to glycerophosphocholine uniformly characterized several forms of glioblastoma multiforme, and the onco-metabolite D-2-hydroxyglutarate was shown to help distinguish secondary from primary grade IV glioma, as well as grade II and III from grade IV glioma. These data provide evidence that metabolite levels are of interest in the assessment of both intra-grade and intra-lesional malignancy. Such information could be used to enhance the diagnostic specificity of in vivo spectroscopy and to aid in the selection of the most appropriate therapy for individual patients.