Kansainvälisen politiikan opetus Suomessa1970- ja 1980-lukujen taitteessa : Morgenthaun realistisen opetusfilosofian näkökulma

English abstract: Teaching international relations in Finland : perspective of Morgenthau's realistic philosophy of education

Educació moral: la via (no només) aristotèlica

Quin és el plantejament essencial que Aristòtil fa de l"educació moral? Podem dir que manté la seva eventual vigència històrica, si més no com a proposta? Es tracta d"un plantejament isolat, o podem trobar-ne epígons (més enllà de la inspiració més o menys aristotèlica que aquests tinguin)? El text que segueix pretén donar una resposta esquemàtica a les anteriors preguntes, i, de retruc, plantejar un repte conceptual (i, al capdavall, també pràctic) a tots aquells que puguin desqualificar la proposta aristotèlica per considerar-la corruptora dels principis liberals.

El mestre ignorant: la filosofia de l'educació de Joseph Jacotot

El mestre ignorant és, per definició, la condició d"impossibilitat de la pedagogia. Potser no de tota, però sí de la pedagogia, almenys tal com l"hem entès fins ara (suposant que es pugui entendre absolutament d"una altra manera sense estar parlant ja d"una altra cosa). És per això que, com a màxim, només en els seus marges hi podria tenir lloc una proposta com la que glossaré aquí. Una proposta que, bo i partint de les idees de Joseph Jacotot (1770-1840), planteja la contingència del mestre, és a dir, que a l"hora d"aprendre uns continguts fa prescindible la figura d"algú que els expliqui. En altres paraules, fa que aquells que volen aprendre alguna cosa no hagin de dependre d"un mestre que ho hagi après abans, ni del mestre que va ensenyar aquell mestre, i així successivament, trencant d"aquesta manera el cercle de la transmissió pedagògica - almenys pel que fa al procés instructiu. Tanmateix, això és només la punta de l"iceberg i més avall hi aprofundirem. Però fem ara una mirada enrere, tot just quan se li van presentar a Jacotot els seus primers deixebles belgues per estudiar francès.

Democracia y mesianicidad: consideraciones entorno a lo político en el pensamiento de Derrida

[spa]El objetivo de este trabajo es demostrar que aquello que vincula la deconstrucción con lo político es la idea de acontecimiento y, en concreto, la fe en el acontecimiento. Lo mesiánico consiste en esta fe en el acontecimiento que Derrida recupera de Marx. Para demostrar esta tesis procederé, en primer lugar, a distinguir la idea de mesianicidad de la idea reguladora kantiana; en segundo lugar, se analizará el concepto de creencia que, según Derrida, debe habitar el concepto mismo de democracia; y finalmente se mostrará cómo este elemento fiduciario de la deconstrucción desborda el ámbito de lo ético para abrir una concepción de lo político vinculada a lo religioso.

Säästämisen rakennemuutos – Case Nordea Pankki Suomi Oyj

Tutkimuksen tavoitteena on tutkia ja ymmärtää sitä todellisuutta, jossa asiakkaat tekevät päätöksiään säästämisen vaihtoehdoista sekä tutkia kuinka se on muuttunut viimeisten vuosien aikana. Mitkä tekijät ovat taustalla, kun todellisuus muuttuu? Mikä on eri osapuolten rooli tässä muutoksessa? Tutkielma koostuu teoreettisesta ja empiirisestä osioista. Teoreettinen osio on kirjoituspöytätutkimusta, jonka tietolähteinä ovat teoriakirjallisuus ja aikaisemmat tutkimukset säästämisen rakenteesta Suomessa ja asiakkaiden säästämisaikeista, -kohteista ja –motiiveista. Empiirisen osion aineisto koostuu 20 henkilökohtaisen pankkineuvojan ja 10 johtajan haastattelujen tulkinnasta, analysoinnista ja johtopäätöksistä. Henkilökohtaisten pankkineuvojien haastattelussa tuli ilmi, että säästämisen filosofia on muuttunut viimeisen kymmenen vuoden aikana. Säästämisen ajatus on lähentynyt sijoittamisen ajatusta. Tutkimuksessa ilmeni, että säästämisen todellisuus syntyy asiakkaiden, henkilökohtaisten pankkineuvojien ja pankinjohtajien vuorovaikutuksessa. Lisäksi merkittävässä vaikuttajan roolissa ovat myös viranomaiset, jotka säätävät puitteet säästämisen palveluiden tarjonnalle.

Control de respiració en temps real per dispositius Android

El projecte està basat en la creació d'una aplicació per dispositius mòbils android i que fent servir l'ús del micròfon capturi el so que genera l'usuari i pugui determinar si s'està respirant i en quin punt de la respiració es troba l'usuari. S'ha dut a terme una filosofia de disseny orientada a l'usuari (DCU) de manera que el primer pas ha sigut realitzar un prototip i un 'sketch'. A continuació, s'han realitzat 10 aplicacions test i en cadascuna d'elles s'ha ampliat la funcionalitat fins a arribar a obtenir una aplicació base que s'aproxima al disseny inicial generat per mitjà del prototip. El més important dels dissenys algorísmics que s'han realitzat per la aplicació es la capacitat de processar el senyal en temps real, ja que fins i tot s'ha pogut aplicar la transformada ràpida de Fourier (FFT) en temps real sense que el rendiment de l'aplicació es veies afectat. Això ha sigut possible gràcies al disseny del processament amb doble buffer i amb un fil d'execució dedicat independent del fil principal d'execució del programa 'UI Thread'

Filosofia i pedagogia: notes sobre una posició limítrofa

Parlar d'alguna cosa implica distanciar-se'n. El títol mateix d'un text ja fa un efecte de distanciament perquè, en assenyalar el 'tema' del discurs, marca una posició d'exterioritat respecte a allò de què hom vol tractar. Per aixo, titulant aquest treball 'Filosofia i Pedagogia' indiquem que, respecte a aquestes 'coses', no donarem res per suposat. 0, almenys, que els supòsits hauran d'ésser explicitats. Que són justament aquestes coses que es plantegen com un problema. El nostre punt de partença és, dones, una pregunta: Quan parlem de 'Pedagogia' o de 'Filosofia', de què parlem?

La Pedagogia al deixant del segle XX

No hi ha dubte que la pedagogia, com a filia directa de la 1I·lustració, ha estat un gran projecte modern De fet, foren els somnis deis il·lustrats -amb Kant al capdavant- els que precipitaren l'aparició d'una disciplina que busca la regeneració de la societat a través de l'educació, tal com van plantejar els reformadors neohumanistes de la segona meitat del segle XVIII en desenvolupar la idea de la Bildung (entesa com a teoria de la formació humana).1 El cas és que filantropia, reformisme i pedagogia constitueixen els tres pilars d'una gran il·lusió: irradiar una nova consciencia moral i social per tal d'aconseguir individus amb més autonomia i, al hora, una societat més lliure i emancipada.

Educació per a la felicitat i felicitat per a l'educació.

No fa gaire, en el lapse de pocs anys, en el mercat editorial espanyol hi va haver una petita eclosió d'obres dedicades al tema de la felicitat.2 Això fou, més o menys, durant la segona meitat deis vuitanta, i potser aquesta moda va tenir alguna cosa a veure amb el fet que aquells foren uns anys d'una certa eufòria econòmica i de grans projectes. (És probable que alguns, per acompanyar l'enriquiment ràpid, també busquessin la fórmula d'un «enfelicitament» ràpid). La major part de les obres tractaven la felicitat des de la filosofia, però algunes també ho feien des de la psiquiatria, la biologia o la narrativa.

Reliable misrepresentation and teleosemantics

Mendelovici (forthcoming) has recently argued that (1) tracking theories of mental representation (including teleosemantics) are incompatible with the possibility of reliable misrepresentation and that (2) this is an important difficulty for them. Furthermore, she argues that this problem commits teleosemantics to an unjustified a priori rejection of color eliminativism. In this paper I argue that (1) teleosemantics can accommodate most cases of reliable misrepresentation, (2) those cases the theory fails to account for are not objectionable and (3) teleosemantics is not committed to any problematic view on the color realism-antirealism debate

Les classiques du soin

On trouvera ici un recueil des grands textes médicaux, littéraires, de philosophie et de sciences sociales sur l'expérience de la maladie et du soin. Il révèle combien cette expérience était déjà au coeur de la pensée la plus classique, mais aussi comment elle est devenue classique dans la pensée la plus contemporaine. D'Hippocrate à Georges Canguilhem, de Tolstoï à Susan Sontag, de Montaigne à Michel Foucault et Erving Goffman, ces classiques permettent d'appréhender les tensions les plus profondes et actuelles du soin : geste technique et relation éthique ; souci de soi et présence à l'autre ; quête de sens et travail ; solidarité et risque d'exclusion ; raison d'être ou point aveugle de la médecine. Chaque texte est suivi d'un commentaire destiné aux étudiants de philosophie et de médecine (notamment de Première Année Commune des Études de Santé) et à tous ceux qu'intéressent les dimensions scientifiques, éthiques et sociales du soin.

Economic Methodology: A Historical Introduction.

Ever since the inception of economics over two hundred years ago, the tools at the discipline's disposal have grown more and more more sophisticated. This book provides a historical introduction to the methodology of economics through the eyes of economists. The story begins with John Stuart Mill's seminal essay from 1836 on the definition and method of political economy, which is then followed by an examination of how the actual practices of economists changed over time to such an extent that they not only altered their methods of enquiry, but also their self-perception as economists. Beginning as intellectuals and journalists operating to a large extent in the public sphere, they then transformed into experts who developed their tools of research increasingly behind the scenes. No longer did they try to influence policy agendas through public discourse; rather they targeted policymakers directly and with instruments that showed them as independent and objective policy advisors, the tools of the trade changing all the while. In order to shed light on this evolution of economic methodology, this book takes carefully selected snapshots from the discipline's history. It tracks the process of development through the nineteenth and twentieth centuries, analysing the growth of empirical and mathematical modelling. It also looks at the emergence of the experiment in economics, in addition to the similarities and differences between modelling and experimentation. This book will be relevant reading for students and academics in the fields of economic methodology, history of economics, and history and philosophy of the social sciences.