Inverse Gaussian Modeling of Turbulence-Induced Fading in Free-Space Optical Systems

We propose the inverse Gaussian distribution, as a less complex alternative to the classical log-normal model, to describe turbulence-induced fading in free-space optical (FSO) systems operating in weak turbulence conditions and/or in the presence of aperture averaging effects. By conducting goodness of fit tests, we define the range of values of the scintillation index for various multiple-input multiple-output (MIMO) FSO configurations, where the two distributions approximate each other with a certain significance level. Furthermore, the bit error rate performance of two typical MIMO FSO systems is investigated over the new turbulence model; an intensity-modulation/direct detection MIMO FSO system with Q-ary pulse position modulation that employs repetition coding at the transmitter and equal gain combining at the receiver, and a heterodyne MIMO FSO system with differential phase-shift keying and maximal ratio combining at the receiver. Finally, numerical results are presented that validate the theoretical analysis and provide useful insights into the implications of the model parameters on the overall system performance. © 2011 IEEE.

Proteomic identification of plasma proteins as markers of growth promoter abuse in cattle

Growth-promoting agents are continually misused for increasing animal growth and fraudulent gain in the meat industry, yet detection rates from conventional targeted testing for drug residues do not reflect this. This is because testing currently relies on direct detection of drugs or related metabolites and administrators of such compounds can take adaptive measures to avoid detection through the use of endogenous or unknown drugs, and low dose or combined mixtures. New detection methods are needed which focus on the screening of biological responses of an animal to such growth-promoting agents as it has been demonstrated that genomic, proteomic and metabolomics profiles are altered by xenobiotic intake. Therefore, an untargeted proteomics approach using comparative two-dimensional gel electrophoresis (2DE) was carried out to identify putative proteins altered in plasma after treatment with oestradiol, dexamethasone or prednisolone. Twenty-four male cattle were randomly assigned to four groups (n = 6) for experimental treatment over 40 days, namely a control group of non-treated cattle, and three groups administered 17β-oestradiol-3-benzoate (0.01 mg/kg, intramuscular), dexamethasone sodium phosphate (0.7 mg/day, per os) or prednisolone acetate (15 mg/day, per os), respectively. Plasma collected from each animal at day 25 post study initiation was subjected to proteomic analysis by 2DE for comparison of protein expression between treated and untreated animals. Analysis of acquired gel images revealed 22 plasma proteins which differed in expression by more than 50 % (p < 0.05) in treated animals compared to untreated animals. Proteins of interest underwent identification by LC–MS/MS analysis and were found to have associated roles in transport, blood coagulation, immune response and metabolism pathways. In this way, seven proteins are highlighted as novel biomarker candidates including transthyretin which is shown to be significantly increased in all treatment groups compared to control animals and potentially may find use as global markers of suspect anabolic practice.

On the antioxidant properties of erythropoietin and its association with the oxidative-nitrosative stress response to hypoxia in humans

Aim: The aim of this study was to examine if erythropoietin (EPO) has the potential to act as a biological antioxidant and determine the underlying mechanisms.

Methods: The rate at which its recombinant form (rHuEPO) reacts with hydroxyl (HO center dot), 2,2-diphenyl-1-picrylhydrazyl (DPPH center dot) and peroxyl (ROO center dot) radicals was evaluated in-vitro. The relationship between the erythopoietic and oxidative-nitrosative stress response to poikilocapneic hypoxia was determined separately in-vivo by sampling arterial blood from eleven males in normoxia and following 12 h exposure to 13% oxygen. Electron paramagnetic resonance spectroscopy, ELISA and ozone-based chemiluminescence were employed for direct detection of ascorbate (A(center dot-)) and N-tert-butyl-a-phenylnitrone spin-trapped alkoxyl (PBN-OR) radicals, 3-nitrotyrosine (3-NT) and nitrite (NO2-).

Results: We found rHuEPO to be a potent scavenger of HO center dot (k(r) = 1.03-1.66 x 10(11) M-1 s(-1)) with the capacity to inhibit Fenton chemistry through catalytic iron chelation. Its ability to scavenge DPPH. and ROO center dot was also superior compared to other more conventional antioxidants. Hypoxia was associated with a rise in arterial EPO and free radical-mediated reduction in nitric oxide, indicative of oxidative-nitrosative stress. The latter was confirmed by an increased systemic formation of A(center dot-), PBN-OR, 3-NT and corresponding loss of NO2- (P <0.05 vs. normoxia). The erythropoietic and oxidative-nitrosative stress responses were consistently related (r =-0.52 to 0.68, P <0.05).

Conclusion: These findings demonstrate that EPO has the capacity to act as a biological antioxidant and provide a mechanistic basis for its reported cytoprotective benefits within the clinical setting.

Rapid-bTB: a novel lateral flow test able to differentiate Mycobacterium bovis from Mycobacterium tuberculosis in sputum

Background: A novel lateral flow, immunochromatographic assay (LFD) specific for Mycobacterium bovis, the cause of bovine tuberculosis and zoonotic TB, was recently developed at Queen’s University Belfast. The LFD detects whole M. bovis cells, in contrast to other commercially available LFD tests (BD MGITTM TBc ID, SD Bioline TB Ag MPT 64, Capilia TB-Neo kit) which detect MPT64 antigen secreted during growth. The new LFD test has been evaluated in the veterinary context, and its specificity for M. bovis in the broadest sense (i.e. subsp. bovis, subsp. caprae and BCG) and sensitivity to detect M. bovis in positive MGIT™ liquid cultures was demonstrated comprehensively.
Methods: Preliminary work was carried out by researchers at Queen’s University Belfast to optimise sputum sample preparation, estimate the limit of detection (LOD) of the LFD with M. bovis-spiked sputum samples, and check LFD specificity by testing a broad range of non-tuberculous Mycobacterium spp. (NTM) and other bacterial genera commonly encountered in sputum samples (Haemophilus, Klebsiella, Pseudomonas, Staphylococcus). In the Cameroon laboratory direct detection of M. bovis in human sputa was attempted, and 50 positive sputum MGIT™ cultures and 33 cultures of various Mycobacterium spp. originally isolated from human sputa were tested.
Results: Sputum sample preparation consisted of digestion with 1% NALC for 30 min, centrifugation at 3000g for 20 min, PBS wash, centrifugation again, and pellet resuspended in KPL blocking buffer before 100 µl was applied to the LFD. The LOD of the LFD applied to M. bovis-spiked sputum was estimated to be 104 CFU/ml. A small number of confirmed Ziehl-Neelsen ‘3+’ M. bovis positive sputum samples were tested directly but no positive LFD results were obtained. All of the sputum MGIT™ cultures and mycobacterial cultures (including M. tuberculosis, M. africanum, M. bovis, M. intracellulare, M. scrofulaceum, M. fortuitum, M. peregrinum, M. interjectum) tested LFD negative when read after 15 min except for the M. bovis cultures, thereby confirming specificity of LFD for M. bovis in the clinical microbiology context.
Conclusions: Results indicate that the ‘Rapid-bTB’ LFD is a very specific test, able to differentiate M. bovis from M. tuberculosis, M. africanum, and a range of NTM isolated from human sputa in MGITTM liquid cultures. However, the LFD lacks sufficient sensitivity to be applied earlier in the diagnostic process to directly test human sputa.

Microbiological quality of bivalves: relevance to food safety

Os moluscos bivalves constituem um recurso haliêutico de elevada importância na economia (inter)nacional pelas suas características organolépticas, valor nutritivo e relevância na gastronomia tradicional. Não obstante, representam um produto alimentar de elevado risco para a saúde pública. A contaminação microbiológica (autóctone e antropogénica), sendo crónica nos bancos de bivalves das zonas estuarino-lagunares, constitui uma das principais preocupações associadas à segurança alimentar. Aquando da filtração inerente aos processos de respiração e alimentação, os bivalves bioacumulam passivamente microrganismos incluindo os patogénicos. A sua colocação no mercado impõe pois, prévia salubrização para níveis microbiológicos compatíveis com a legislação em vigor, salvaguardando a saúde pública. Apesar da monitorização das áreas de apanha e produção, das medidas de prevenção e da depuração, a ocorrência de surtos associados ao consumo de bivalves tem aumentado. Tal deve-se à insuficiente monitorização da contaminação microbiológica dos bivalves, contribuindo para uma gestão ineficaz do produto e consequente sub-valorização. O presente trabalho pretendeu caracterizar o estado de desenvolvimento do sector de exploração de bivalves em Portugal do ponto de vista da segurança alimentar, e analisar os aspectos cruciais da monitorização e da depuração do produto apresentando alternativas abrangentes e aplicáveis ao sector. Assim, desenvolveu-se uma metodologia de base molecular passível de adaptação à monitorização dos bivalves das zonas conquícolas, como alternativa ao método de referência vigente do Número Mais Provável que é baseado apenas na quantificação de Escherichia coli. O mexilhão (Mytilus edulis) da Ria de Aveiro, bivalve de interesse comercial a nível (inter)nacional serviu de modelo para a comparação de protocolos de extração de DNA. Esta metodologia foi desenvolvida de modo a que os métodos de extração de DNA sejam passíveis de aplicação a outras matrizes biológicas ou ambientais. Para além da detecção e quantificação directa de bactérias patogénicas, esta metodologia poderá ser aplicada à monitorização da transferência vertical microbiana nos bancos de bivalves bem como à caracterização da dinâmica espacio-temporal das populações microbianas no ambiente e à monitorização dos processos de depuração. Foi ainda abordado o potencial da aplicação de bacteriófagos ou de enzimas líticas para a optimização dos processos de purificação. O trabalho realizado e as perspectivas futuras propostas pretendem contribuir para a dinamização e requalificação do sector de exploração de bivalves através da melhoria do nível de segurança alimentar dos moluscos bivalves comercializados para alimentação humana, valorizando este recurso.

Análise de sistemas de comunicação óptica com multiplexagem de subportadora e transmissão em banda lateral única

Tese dout., Engenharia Electrónica e Computação, Universidade do Algarve, 2005

Validação do método de deteção de eritropoietina recombinante humana em urina humana por focalização isoelétrica

A eritropoietina (EPO) é uma substância que estimula a produção de eritrócitos, aumentando a oxigenação muscular, sendo segregada de forma natural pelo organismo e excretada na urina em baixas concentrações. Devido às suas propriedades e características, a EPO foi rapidamente introduzida no mundo do desporto, como substância ilícita, proporcionando vantagens no rendimento desportivo. No início de 2000 foi desenvolvido um método de deteção direta de EPO Recombinante (rHuEPO) em urina humana por Lasne, baseado na focalização isoelétrica (IEF) em gel de poliacrilamida, seguido de duplo blote, tendo este sido publicado e validado. Em 2002, a Agência Mundial Antidopagem (AMA) implementou este mesmo método, sendo atualmente um dos métodos oficiais utilizado pelos laboratórios acreditados pela AMA. Desta forma, o ponto de partida para a realização deste trabalho consistiu na necessidade de implementar e validar o método de referência de IEF para a deteção de rHuEPO em urina humana. O trabalho foi realizado no Laboratório de Análises e Dopagem (LAD) do Instituto do Desporto de Portugal (IDP), atual Instituto Português do Desporto e Juventude (IPDJ). O principal objetivo deste trabalho consistiu no estudo/investigação de diferentes parâmetros de validação (especificidade/seletividade; capacidade de identificação; limite de deteção; exatidão e repetibilidade), de acordo com o protocolado no Procedimento Geral interno do Laboratório de Análises de Dopagem de Lisboa (LAD). O referido método de triagem e confirmação revelou possuir características de desempenho conformes com os requisitos aplicáveis, pelo que é considerado validado e apto.

Molecular tools in the diagnostic and epidemiology of infections caused by members of Mycobacterium avium Complex

Mycobacterium avium Complex (MAC) comprises microorganisms that affect a wide range of animals including humans. The most relevant are Mycobacterium avium subspecies hominissuis (Mah) with a high impact on public health affecting mainly immunocompromised individuals and Mycobacterium avium subspecies paratuberculosis (Map) causing paratuberculosis in animals with a high economic impact worldwide. In this work, we characterized 28 human and 67 porcine Mah isolates and evaluated the relationship among them by Multiple-Locus Variable number tandem repeat Analysis (MLVA). We concluded that Mah population presented a high genetic diversity and no correlations were inferred based on geographical origin, host or biological sample. For the first time in Portugal Map strains, from asymptomatic bovine faecal samples were isolated highlighting the need of more reliable and rapid diagnostic methods for Map direct detection. Therefore, we developed an IS900 nested real time PCR with high sensitivity and specificity associated with optimized DNA extraction methodologies for faecal and milk samples. We detected 83% of 155 faecal samples from goats, cattle and sheep, and 26% of 98 milk samples from cattle, positive for Map IS900 nested real time PCR. A novel SNPs (single nucleotide polymorphisms) assay to Map characterization based on a Whole Genome Sequencing analysis was developed to elucidate the genetic relationship between strains. Based on sequential detection of 14 SNPs and on a decision tree we were able to differentiate 14 phylogenetic groups with a higher discriminatory power compared to other typing methods. A pigmented Map strain was isolated and characterized evidencing for the first time to our knowledge the existence of pigmented Type C strains. With this work, we intended to improve the ante mortem direct molecular detection of Map, to conscientiously aware for the existence of Map animal infections widespread in Portugal and to contribute to the improvement of Map and Mah epidemiological studies.

Imagerie à haut contraste et caractérisation d'exoplanètes par la spectroscopie intégrale de champ

Cette thèse porte sur l’amélioration des techniques d’imagerie à haut-contraste permettant la détection directe de compagnons à de faibles séparations de leur étoile hôte. Plus précisément, elle s’inscrit dans le développement du Gemini Planet Imager (GPI) qui est un instrument de deuxième génération pour les télescopes Gemini. Cette caméra utilisera un spectromètre à champ intégral (SCI) pour caractériser les compagnons détectés et pour réduire le bruit de tavelure limitant leur détection et corrigera la turbulence atmosphérique à un niveau encore jamais atteint en utilisant deux miroirs déformables dans son système d’optique adaptative (OA) : le woofer et le tweeter. Le woofer corrigera les aberrations de basses fréquences spatiales et de grandes amplitudes alors que le tweeter compensera les aberrations de plus hautes fréquences ayant une plus faible amplitude. Dans un premier temps, les performances pouvant être atteintes à l’aide des SCIs présentement en fonction sur les télescopes de 8-10 m sont investiguées en observant le compagnon de l’étoile GQ Lup à l’aide du SCI NIFS et du système OA ALTAIR installés sur le télescope Gemini Nord. La technique de l’imagerie différentielle angulaire (IDA) est utilisée pour atténuer le bruit de tavelure d’un facteur 2 à 6. Les spectres obtenus en bandes JHK ont été utilisés pour contraindre la masse du compagnon par comparaison avec les prédictions des modèles atmosphériques et évolutifs à 8−60 MJup, où MJup représente la masse de Jupiter. Ainsi, il est déterminé qu’il s’agit plus probablement d’une naine brune que d’une planète. Comme les SCIs présentement en fonction sont des caméras polyvalentes pouvant être utilisées pour plusieurs domaines de l’astrophysique, leur conception n’a pas été optimisée pour l’imagerie à haut-contraste. Ainsi, la deuxième étape de cette thèse a consisté à concevoir et tester en laboratoire un prototype de SCI optimisé pour cette tâche. Quatre algorithmes de suppression du bruit de tavelure ont été testés sur les données obtenues : la simple différence, la double différence, la déconvolution spectrale ainsi qu’un nouvel algorithme développé au sein de cette thèse baptisé l’algorithme des spectres jumeaux. Nous trouvons que l’algorithme des spectres jumeaux est le plus performant pour les deux types de compagnons testés : les compagnons méthaniques et non-méthaniques. Le rapport signal-sur-bruit de la détection a été amélioré d’un facteur allant jusqu’à 14 pour un compagnon méthanique et d’un facteur 2 pour un compagnon non-méthanique. Dernièrement, nous nous intéressons à certains problèmes liés à la séparation de la commande entre deux miroirs déformables dans le système OA de GPI. Nous présentons tout d’abord une méthode utilisant des calculs analytiques et des simulations Monte Carlo pour déterminer les paramètres clés du woofer tels que son diamètre, son nombre d’éléments actifs et leur course qui ont ensuite eu des répercussions sur le design général de l’instrument. Ensuite, le système étudié utilisant un reconstructeur de Fourier, nous proposons de séparer la commande entre les deux miroirs dans l’espace de Fourier et de limiter les modes transférés au woofer à ceux qu’il peut précisément reproduire. Dans le contexte de GPI, ceci permet de remplacer deux matrices de 1600×69 éléments nécessaires pour une séparation “classique” de la commande par une seule de 45×69 composantes et ainsi d’utiliser un processeur prêt à être utilisé plutôt qu’une architecture informatique plus complexe.

Anàlisi polifàsica de soques de "Pseudomonas fluorescens" potencials agents de biocontrol de malalties de fruiters

Molts bacteris del grup fluorescent del gènere Pseudomonas són capaços de controlar malalties de les plantes causades per fongs i bacteris fitopatògens (ACBs) o mostren activitat com a bacteris promotors del creixement de les plantes (BPCPs). S'han descrit diversos metabòlits que intervenen de manera important en la seva activitat com a ACBs i BPCPs entre els quals en destaquen el 2,4-diacetilfloroglucinol (Phl), àcid fenazin-1-carboxílic (PCA), Pirrolnitrina (Prn), àcid cianhídric (HCN), àcid 3-indolacètic (IAA), sideròfors i quitinases. L'objectiu principal del nostre treball ha estat la comparació de les característiques d'un grup de Pseudomonas del grup fluorescent utilitzant una aproximació polifàsica amb la finalitat d'establir possibles relacions entre algunes de les característiques i la capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Atesa la importància en el biocontrol de la producció de metabòlits com Phl, PCA i Prn, l'objectiu preliminar ha estat la recerca i obtenció de soques productores d'aquests metabòlits. Per assolir aquest objectiu s'ha emprat una aproximació molecular basada en la detecció dels gens biosintètics implicats en la seva producció en lloc de la detecció directa dels metabòlits per evitar els efectes que poden tenir les condicions de cultiu en la inducció o repressió de la seva síntesi. S'han realitzat diferents protocols basats (i) en la cerca assistida de productors mitjançant l'ús de marcadors fenotípics i posterior confirmació per PCR i, (ii) en l'ús de la PCR per a la detecció dels gens directament dels extractes bacterians, d'enriquiments d'aquests extractes i la realització de la hibridació en colònies per al posterior aïllament. La cerca assistida de productors de Phl mitjançant marcadors fenotípics i posteriorment la utilització de tècniques moleculars (amplificació per PCR del gen phlD), ha estat el millor mètode en el tipus de mostres processades en el nostre treball, on la proporció de productors és relativament baixa. En total s'han aïllat a partir de diversos ambients 4 soques portadores dels gens de la síntesi de PCA, 15 de Phl i 1 de Prn. S'ha constituït una col·lecció de 72 soques de Pseudomonas del grup fluorescent que inclou 18 aïllats propis portadors dels gens biosintètics necessaris per la producció de Phl PCA i Prn; 6 soques de referència procedents de col·leccions de cultius tipus, 14 soques productores dels diferents antibiòtics cedides per altres investigadors i una selecció de 34 soques procedents d'un treball previ realitzat en el nostre grup de recerca. A la col·lecció s'hi troben soques candidates a ACB i BPCP de diverses malalties i plantes. Les 72 soques s'han caracteritzat fenotípica i genotípicament. La caracterització fenotípica s'ha portat a terme mitjançant la identificació a nivell d'espècie amb galeries API 20NE i proves bioquímiques específiques; la producció de metabòlits com PCA, Phl, Prn, IAA, HCN, quitinases i sideròfors mitjançant l'ús de diferents tècniques; antagonisme in vitro en diversos medis enfront dos fongs (Stemphylium vesicarium i Penicillium expansum) i tres bacteris fitopatògens (Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae pv. syringae i Xanthomonas arboricola pv. juglandis); l'eficàcia de la inhibició de la infecció en bioassaigs in vivo sobre material vegetal enfront els fongs P. expansum en poma i S. vesicarium en fulles de perera i enfront el bacteri E. amylovora en fruits immadurs de perera i, finalment, en assaigs de promoció de creixement en dos portaempelts comercials de Prunus. Cal destacar que P. expansum causa la podridura blava en pomes i peres en postcollita, S. vesicarium la taca bruna de la perera i E. amylovora el foc bacterià de les rosàcies. El nombre de soques de Pseudomonas, sobre el total de les 72 estudiades, productores d'IAA (4) i quitinases (6) és baix, mentre que és elevat en el cas del HCN (32), que a més està associat a la producció de Phl. Els resultats obtinguts en l'antagonisme in vitro han mostrat en el cas dels bacteris que és dependent del patogen indicador i del medi de cultiu. La presència o absència de ferro no sembla ser un factor que potencií l'antagonisme. En el cas dels fongs no s'ha observat però, influència del medi de cultiu emprat. En el total de 72 soques s'ha observat un percentatge baix de soques que manifesten antagonisme en tots els medis assajats vers 3 o 4 dels patògens (7). Solament 2 d'aquestes 7 soques han mostrat ser també efectives en bioassaigs d'inhibició de les infeccions causades per 2 dels 3 patògens assajats. Algunes de les soques efectives en els bioassaigs no són antagonistes in vitro en cap dels medis assajats enfront el mateix patogen. En el cas de la promoció del creixement, s'han observat més soques promotores del creixement del portaempelts de prunera Marianna 2624 que no en l'híbrid de presseguer-ametller GF677 i les eficàcies assolides són també majors en el cas de Marianna 2624, detectant una elevada especificitat soca/portaempelts La caracterització genotípica s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de restricció de DNA ribosomal (RFLP-rDNA) i l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de macrorestricció genòmica de DNA cromosòmic separats per electroforesi en camp polsant (MRFLP-PFGE). Ambdues anàlisis van mostrar una gran heterogeneïtat genètica entre les soques caracteritzades i no s'ha pogut relacionar les agrupacions obtingudes amb les característiques fenotípiques o capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Els patrons de macrorestricció genòmica (MRFLP-PFGE) del bacteri model P. fluorescens EPS288 són estables en el temps i independents de les condicions de cultiu assajades al laboratori o en mostres naturals, mostrant ser una tècnica eficaç en la identificació de reaïllats de mostres naturals inoculades prèviament amb el bacteri. Una selecció de soques que comparteixen el fet de produir floroglucinol s'han caracteritzat mitjançant RFLP i seqüenciació del gen phlD. S'ha establert una relació entre les agrupacions obtingudes en les anàlisis RFLP-rDNA, RFLP-phlD i les seqüències del gen. En l'anàlisi filogenètica de les seqüències del gen phlD s'ha observat un elevat grau de polimorfisme obtenint-se 3 agrupacions principals. Les agrupacions semblen relacionar-se amb els patrons de producció de metabòlits (Phl, HCN i Prn en una primera agrupació; Phl i HCN en la segona i solament Phl en la tercera), però aquestes no s'han pogut relacionar amb l'origen geogràfic de les soques o la seva activitat com a ACBs i/o BPCP. Amb les dades obtingudes de la caracterització fenotípica i genotípica s'ha realitzat una anàlisi multivariant (correspondències, correlacions d'Spearman i de freqüències amb variables categòriques). S'ha demostrat la importància de disposar d'una tècnica que permeti depurar una col·lecció de soques descartant les soques genèticament idèntiques, ja que influeixen en els resultats de les anàlisis. Pels tres patògens assajats com a indicadors i els dos portaempelts emprats, no s'ha observat cap correlació entre la inhibició de la infecció o la promoció del creixement amb les característiques fenotípiques i genotípiques de les soques que fos significatiu i consistent en les tres tècniques emprades.

Infecção por C. psittaci: uma revisão com ênfase em psitacídeos

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Canine ehrlichiosis: clinical, hematological, serological and molecular aspects

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Survey on Chlamydophila psittaci in captive ramphastids in São Paulo State, Brazil

Chlamydophila psittaci (C. psittaci) has been detected in 460 avian species, among them the most frequent are the Psittaciformes, Columbiformes, Anseriformes and raptors. In Brazil, the main avian species recognized as healthy carriers belong to the order Psittaciformes and Columbiformes, but very few studies have been done in other bird families. Reports of the occurrence of this disease in the clinical form are rare in the Ramphastids; consequently, they are not commonly evaluated for this agent. The present study reports the investigation of C. psittaci in 25 captive ramphastids from a zoological park in São Paulo State, Brazil. Swabs samples from the cloaca were submitted to semi-nested polymerase chain reaction (semi-nested PCR) for direct detection of the microorganism. Additionally, blood samples obtained from these birds were submitted to the Complement Fixation Test (CFT) for detection of antibodies anti-C. psittaci. The presence of C. psittaci was not detected in the cloacal swab samples tested by the PCR. Nevertheless, 16% (4/25) of the bird's sera were positive by the CFT. Among the species with positive results, there are the saffron toucanet (Pteroglossus bailloni) and black-necked-aracari (Pteroglossus aracari), two species with no descriptions of the survey of C. psittaci published in the literature. Intermittent elimination of C. psittaci is a feature of chronically infected birds; however the absence of a positive-antigen sample did not guarantee that the bird is Chlamydophila-free. The serological results obtained show that the ramphastids tested were previously exposed to the pathogen and developed immune response, but showed no clinical signs of the disease and didn't eliminate regularly the organism in their feces in the moment of the sample collection.

A double antibody sandwich ELISA for rapid diagnosis of virus infection and to measure the humoral response against infectious bursal disease on clinical material

A double antibody sandwich ELISA (DAS-ELISA) was developed and employed for simultaneous direct detection of infectious bursal disease virus (IBDV) from bursal samples and to measure the humoral response, using the same basic immunoreagents, the purified and non-purified antigen, capture antibody and chicken hyperimmune sera were prepared, and standardized for this purpose, the DAS-ELISA was applied to both 80 bursal suspensions and 224 corresponding serum samples from vaccinated and non-vaccinated commercial hocks, Bursae samples were collected at 2 weeks of age, and submitted to histological examination, virus isolation in specific pathogen-free chickens embryos, and the DAS-ELISA technique, Serum titres obtained in indirect ELISA and serum neutralization test were compared with those in DAS-ELISA, the agreement was 80% between DAS-ELISA, and the conventional techniques, with high sensitivity (87%) and specificity (90%).

Search for dark matter and large extra dimensions in monojet events in pp collisions at root s=7 TeV

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)