1000 resultados para Sistema cardiovascular - Teses
Resumo:
Entre 2009 e 2010, a Clinics publicou um nmero relativamente grande de estudos originais, que tratam do sistema cardiovascular e pulmonar. Vinte desses estudos tm atrado um nmero significativo de citaes dentro deste intervalo de tempo relativamente curto. Esta reviso aborda esses aspectos de pesquisas recentes com interesse direto para os cardiologistas. Os artigos foram agrupados em trs categorias: Cardiologia, Pneumologia e Assuntos Multidisciplinares.
Resumo:
FUNDAMENTO: O resveratrol protege o sistema cardiovascular por meio de uma srie de mecanismos, incluindo atividades antioxidantes e antiplaquetrias. OBJETIVO: Avaliar os possveis efeitos anti-inflamatrios e antiaterognicos do resveratrol, utilizando coelhos alimentados com uma dieta hipercolesterolmica (1% de colesterol). MTODOS: Vinte coelhos brancos adultos do sexo masculino foram selecionados e divididos em dois grupos: grupo controle (GC), 10 coelhos; e grupo resveratrol (GR), 10 coelhos. Os animais foram alimentados com uma dieta hipercolesterolmica por 56 dias. Para a dieta do GR, o resveratrol (2mg/kg peso/dia) foi adicionado do 33 ao 56 dia. RESULTADOS: No houve diferena significativa entre os grupos no colesterol srico total, no colesterol HDL, no colesterol LDL e nos triglicerdeos. No GC, 70% apresentaram leses aterosclerticas avanadas da aorta (tipos III, IV, V ou VI). Todos os animais do GR apresentaram leses aterosclerticas leves da aorta (tipos I ou II) ou no apresentaram leses. A razo entre a rea intimal e a rea da camada intimal/medial mostrou-se significativamente menor no GR quando comparada ao GC (p < 0,001). reas positivas para molculas de adeso celular vascular-1 (VCAM-1) foram menores no GR (p = 0,007). As concentraes de protena quimiottica de moncitos-1 (MCP-1) e de interleucina-6 (IL-6) mostraram-se significativamente menores no GR do que no GC (p = 0,039 e p = 0,015, respectivamente). CONCLUSO: O Resveratrol apresentou importantes efeitos antiaterognicos e anti-inflamatrios em um modelo animal com coelhos alimentados com uma dieta hipercolesterolmica.
Resumo:
MicroRNAs (miRNAs) so um grupo recm-descoberto de pequenos RNAs, no codificantes, que representam uma das reas mais estimulantes da cincia mdica moderna por modularem uma enorme e complexa rede regulatria da expresso dos genes.Recentemente, linhas de evidncias sugerem que os miRNAs desempenham um papel crucial na patognese da insuficincia cardaca. Alguns miRNAs altamente expressos no corao como o miR-1, miR-133 e miR-208 esto fortemente associados ao desenvolvimento da hipertrofia cardaca, enquanto o exato papel de miR-21 no sistema cardiovascular permanece controverso. Os nveis sricos de miRNAs circulantes como o miR-423-5p esto sendo avaliados como potenciais biomarcadores no diagnstico e prognstico da insuficincia cardaca.Por outro lado, a manipulao dos nveis de miRNAs usando tcnicas como os mimetizadores de miRNAs (miRmimics) e miRNAs antagnicos(antagomiRs) est tornando cada vez mais evidente o enorme potencial dos miRNAs como promissoras estratgias teraputica sna insuficincia cardaca.
Resumo:
FUNDAMENTO: Frequncia Cardaca de Recuperao (RFC) reflete a capacidade do sistema cardiovascular de reverter a supresso vagal ocasionada pelo exerccio. A cintilografia com metaiodobenzilguanidina (I MIBG) avalia a inervao e ativao adrenrgica cardaca. A associao entre esses dois mtodos no est bem esclarecida. OBJETIVO: Avaliar associao entre RFC e Taxa de "Washout" (WO) de I MIBG em pacientes com Insuficincia Cardaca (IC). MTODOS: Vinte e cinco pacientes com frao de ejeo < 45% realizaram teste ergomtrico, sendo analisada a variao da RFC do 1 ao 8 minuto ps-esforo. Submetidos a I MIBG foram separados em grupos pela WO: G1) < 27% e G2) > 27%. Para anlise estatstica, foi utilizado teste U de Mann Whitney e o coeficiente de correlao de Spearman. RESULTADOS: G2 demonstrou uma variao mais lenta da RFC: 1 minuto: G1: 21,5 (16,12 - 26,87) vs G2: 11,00 (8,5 - 13,5) bpm, p = 0,001; 2 minuto: G1: 34 (29 - 39) vs G2: 20 (14 - 26) bpm, p = 0,001; 3 minuto: G1: 46 (37,8 - 54,1) vs G2: 30 (22 - 38) bpm, p = 0,005; 5 minuto: G1: 51,5 (42 - 61) vs G2: 39 (31,5 - 46,5) bpm, p = 0,013; e no 8 minuto: G1: 54,5 (46,5 - 62,5) vs G2: 43 (34 - 52) bpm, p = 0,037. A RFC no 1 (r = -0,555; p = 0,004), e 2 minuto (r = -0,550; p = 0,004) apresentaram correlao negativa com WO. CONCLUSO: Pacientes com IC e WO elevado apresentaram uma RFC anormal em comparao com pacientes com WO normal. Tais achados sugerem que a ativao adrenrgica pode influenciar na RFC.
Resumo:
Fundamento: O hipertireoidismo (Hi) exerce um amplo leque de influências em diversos parâmetros fisiológicos. Seu efeito perturbador sobre o sistema cardiovascular é um de seus impactos mais importantes. Além disso, o Hi foi clinicamente associado com o estresse induzido pela hiperativação do eixo hipotalâmico-pituitário-adrenal. Objetivo: Avaliar o impacto do Hi de curto prazo sobre o desempenho cardíaco e a atividade adrenal de ratos. Métodos: A indução de Hi em ratos Wistar através de injeções de T3 (150 μg/kg) por 10 dias (grupo com hipertireoidismo - GH) ou veículo (grupo controle). O desempenho cardiovascular foi avaliado por: ecocardiograma (ECO); razão peso do coração/peso corporal (mg/gr); contratilidade de músculos papilares isolados (MPI) e mensuração direta da pressão arterial. A atividade adrenal foi avaliada pela razão peso adrenal/ peso corporal (mg/gr) e níveis de 24 horas de corticosterona fecal (CF) no 1º, 5º e 10º dias de tratamento com T3. Resultados: No GH, o ECO mostrou redução dos Volumes Finais Sistólico e Diastólico, Tempos de Ejeção, Relaxamento Isovolumétrico e Diastólico Total, Áreas Sistólicas e Diastólica e razão E/A. Aumentaram a frequência cardíaca, a fração de ejeção e o débito cardíaco. A razão peso corporal/peso do coração foi maior. Da mesma forma, nos MPI, a taxa máxima de degradação da força durante o relaxamento foi maior em todas as concentrações extracelulares de cálcio. Os níveis de pressão arterial sistólica (PAS) foram maiores. (p ≤ 0,05). Por outro lado, não houve diferença na razão peso das adrenais/peso corporal ou níveis de 24 horas de CF. Conclusões: O Hi induz efeitos inotrópicos, cronotrópicos e lusitrópicos positivos no coração através de efeito direto do T3, e aumenta a PAS. Essas alterações não estão correlacionadas com as alterações na atividade adrenal.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada al National Research Institute for Food and Nutrition, Itlia, des de novembre del 2006 fins a febrer del 2007. La capacitat antioxidant total (TAC) en plasma pot ser un bon biomarcador del estat antioxidant dels humans. Prenent les mostres de dos projectes diferents de recerca sha mesurat la TAC mitjanant el FRAP (ferric reductant antioxidant potencial) i el TRAP (total radical-trapping antioxidant parameter ). Duna banda el PREDIMED, s un estudi prospectiu aleatoritzat i controlat, amb una cohort d individus sense patologa vascular coneguda, per amb un alt risc de patir-la. En aquest es valora la utilitat duna intervenci diettica del tipus mediterrnia en la prevenci primria de la malaltia cardiovascular. Laltre s el de biodisponibilitat en humans dels metablits dels polifenols presents en els solubles de cacau, un estudi crnic (28 dies) on es vol mesurar la influncia de la llet en labsorci dels polifenols del cacau, en voluntaris amb elevat risc de sofrir patologia cardiovascular.
Resumo:
Les procianidines sn un tipus de compostos fenlics que es troben en aliments com la xocolata, i en begudes com el vi negre. Actualment es coneix que les procianidines exerceixen efectes beneficiosos sobre la salut, especialment sobre el sistema cardiovascular. Estudis realitzats pel grup de recerca Nutrigenmica daquesta universitat, mostren indicis que les procianidines afecten la funci secretora dinsulina del pncrees. En aquest estudi shan avaluat els efectes que du a terme lextracte de procianidines de pinyol de ram (GSPE) sobre la sntesi i la secreci dinsulina en el pncrees, mitjanant experiments realitzats in vitro, amb la lnia cellular pancretica MIN-6, i in vivo, en models de rata sans i amb sndrome metablica. In vitro, sobserva que GSPE realitza una acci inhibidora de la secreci dinsulina en les cllules MIN-6 en condicions basals de glucosa, essent a una concentraci de 1 mg/l de GSPE on sobserva un efecte ms clar. Els responsables daquesta inhibici sn els cids fenlics i els monmers presents en lextracte. En condicions destimulaci aquest extracte produeix una certa activaci de la secreci dinsulina, en la mateixa lnia cellular, a lexposar les cllules a una dosi de 10 mg/l. In vivo, lassaig de lexpressi gnica de la insulina mostra que GSPE redueix la transcripci daquest gen, i que aquest efecte depn tant de la dosi com del perode dadministraci de lextracte. Estudis preliminars per determinar el mecanisme dacci de GSPE, indiquen que aquestes molcules modulen lexpressi del gen de Pdx-1, el qual s un factor de transcripci que estimula lexpressi del gen de la insulina. Amb els resultats obtinguts es pot concloure que GSPE actua frenant tant la sntesi com la secreci dinsulina, tot i que sha daprofundir ms en la descripci de lefecte observat, i els mecanismes moleculars pels quals te lloc.
Resumo:
La incidncia descrita desdeveniments cardiovasculars adversos postcirurgia no cardaca a la bibliografia es del 1-4%. Basant-nos en lestudi MASCARA realitzat al nostre hospital en varem proposar estudiar la incidncia i mortalitat en cirurgia de risc mitj-alt en el nostre hospital en 2009, aix com la relaci amb els diferents factors de risc avaluats. Tenint presents les limitacions de lestudi concloem que la incidncia fou del 6.3% y la mortalitat del 4.4% . Noms ledat va poder ser considerada com a factor de risc amb significaci estadstica tant per als esdeveniments durant lingrs com per a la mortalitat.
Resumo:
La vena safena interna es considera el conducte ptim per a la revascularitzaci quirrgica del sector infragenicular per fins a un 25% dels casos, aquesta no es troba disponible o b no es apte per a bypass. Lobjectiu de lestudi s analitzar els resultats en quant a permeabilitat, taxa de salvament de lextremitat i morbiditat associada dels procediments de revascularitzaci infragenicular utilitzant les venes braquials (ceflica i baslica) com a conducte arterial.
Resumo:
En el cor embrional, la senyalitzaci de mort cellular apopttica iniciada per receptors de mort i les caspases executores 3 i 7 exerceixen un paper important durant el desenvolupament cardac no relacionat amb la mort cellular, i posteriorment sn silenciats en ladult, on les vies independents de caspases estan implicades en la mort cellular patolgica. Resultats previs del nostre grup han contribut a entendre com es regula i silencia en el cor lexpressi dels gens de la via apopttica depenent de caspases durant el desenvolupament; a ms, resultats no publicats demostren que les caspases regulen el procs dexpressi de gens en el cor i, contrriament a la maquinria depenent de caspases, TatD, una nucleasa, expressa abundantment al cor postnatal. Es desconeixen les funcions de la senyalitzaci apopttica durant el desenvolupament cardac, tot i que sn essencials per al desenvolupament, a ms, la senyalitzaci independent de caspases implicada al dany cellular en els micits noms es coneix parcialment, el nostre objectiu s contribuir al coneixement dambds fenmens. Creiem que les caspases podrien processar protenes reguladores de lexpressi de gens musculars alterant la seva activitat, mentre que TatD t un paper rellevant en el dany cellular per tamb en la funci cardaca normal. Volem caracteritzar la contribuci de les caspases 3 i 7 en el desenvolupament cardac, utilitzant models in vivo (estem finalitzant els creuaments necessaris per a disposar dels animals amb el genotip desitjat) i in vitro (prcticament hem preparat tot el material i hem optimitzat els protocols per a tirar-ho endavant). Tamb volem caracteritzar la funci de TatD durant el desenvolupament i fisiologia del cor i conixer-ne la seva funci utilitzant models in vitro i in vivo.
Resumo:
INTRODUCCIN: La asociacin entre la arteriopata perifrica y los nuevos eventos cardiovasculares ya es conocida, no as, en funcin del ndice tobillo-brazo (ITB). OBJETIVOS: Identificar los valores a partir de los que un ITB patolgico se correlaciona con la aparicin de eventos cardiovasculares. PACIENTES Y MTODOS: Se analiza el resgistro FRENA de pacientes a los que se realiza una nica medicin del ITB. CONCLUSIONES: No hemos encontrado un valor a partir del cual el ITB se asocie significativamente a un peor pronstico pero s una asociacin entre un ITB & 0.6 y el riesgo de IAM.
Resumo:
Aortic stiffness is an independent predictor factor for cardiovascular risk. Different methods for determining pulse wave velocity (PWV) are used, among which the most common are mechanical methods such as SphygmoCor or Complior, which require specific devices and are limited by technical difficulty in obtaining measurements. Doppler guided by 2D ultrasound is a good alternative to these methods. We studied 40 patients (29 male, aged 21 to 82 years) comparing the Complior method with Doppler. Agreement of both devices was high (R = 0.91, 0.84-0.95, 95% CI). The reproducibility analysis revealed no intra-nor interobserver differences. Based on these results, we conclude that Doppler ultrasound is a reliable and reproducible alternative to other established methods for themeasurement of aortic PWV
Characterization of human gene expression changes after olive oil ingestion: an exploratory approach
Resumo:
Olive oil consumption is protective against risk factors for cardiovascular and cancer diseases. A nutrigenomic approach was performed to assess whether changes in gene expression could occur in human peripheral blood mononuclear cells after oli ve oil ingestion at postprandial state. Six healthy male volunteers ingested, at fasting state, 50 ml of olive oil. Prior to intervention a 1-week washout period with a controlled diet and sunflower oil as the only source of fat was followed. During the 3 days before and on the intervention day, a very low-phenolic compound diet was followed. At baseline (0 h) and at post-ingestion (6 h), total RNA was isolated and gene expression (29,082 genes) was evaluated by microarray. From microarray data, nutrient-gene interactions were observed in genes related to metabolism, cellular processes, cancer, and atherosclerosis (e.g. USP48 by 2.16; OGT by 1.68-fold change) and associated processes such as inflammation (e.g. AKAP13 by 2.30; IL-10 by 1.66-fold change) and DNA damage (e.g. DCLRE1C by 1.47; POLK by 1.44- fold change). When results obtained by microarray were verified by qRT-PCR in nine genes, full concordance was achieved only in the case of up-regulated genes. Changes were observed at a real-life dose of olive oil, as it is daily consumed in some Mediterranean areas. Our results support the hypothesis that postprandial protective changes related to olive oil consumption could be mediated through gene expression changes.
Resumo:
Human arteries affected by atherosclerosis are characterized by altered wall viscoelastic properties. The possibility of noninvasively assessing arterial viscoelasticity in vivo would significantly contribute to the early diagnosis and prevention of this disease. This paper presents a noniterative technique to estimate the viscoelastic parameters of a vascular wall Zener model. The approach requires the simultaneous measurement of flow variations and wall displacements, which can be provided by suitable ultrasound Doppler instruments. Viscoelastic parameters are estimated by fitting the theoretical constitutive equations to the experimental measurements using an ARMA parameter approach. The accuracy and sensitivity of the proposed method are tested using reference data generated by numerical simulations of arterial pulsation in which the physiological conditions and the viscoelastic parameters of the model can be suitably varied. The estimated values quantitatively agree with the reference values, showing that the only parameter affected by changing the physiological conditions is viscosity, whose relative error was about 27% even when a poor signal-to-noise ratio is simulated. Finally, the feasibility of the method is illustrated through three measurements made at different flow regimes on a cylindrical vessel phantom, yielding a parameter mean estimation error of 25%.
Resumo:
A medida da presso arterial um procedimento imprescindvel na avaliao do sistema cardiovascular. O ambiente digital de aprendizagem tem-se constitudo em uma poderosa ferramenta do processo de ensino aprendizagem, pois acrescenta significado e concretude aos contedos que precisam ser aprendidos, podendo ser til para o ensino deste procedimento. O objetivo deste trabalho foi construir uma hipermdia educacional para o ensino da tcnica de medida da presso arterial e descrever as etapas do processo de construo. O referencial pedaggico adotado foi o de Robert Gagn; para a construo, segue-se o modelo proposto por Price. O produto final apresenta vdeos, fotos, animaes e simulaes demonstrando e ensinando a realizao do procedimento. Embora a construo da hipermdia tenha sido complexa, sua utilizao pode incrementar positivamente o ensino de procedimentos de enfermagem.