Optable : The operation table serious game

Aquest treball consisteix en la realització d'un estudi al voltant dels anomenats serious games, jocs destinats a l'aprenentatge. Concretament, el projecte es centra en els serious games d'àmbit sanitari. A més d'un estudi de l'art, el treball consta del desenvolupament d'un serious game anomenat Optable per a la pràctica de la preparació del material quirúrgic d'una taula d'operacions. Aquesta aplicació ha estat desenvolupada sota llicència GNU GPL.

Avoiding crimes of obedience: A comparative study of the autobiographies of M. K. Gandhi, N. Mandela and M. L. King

This research aims to provide a contribution towards understanding how and why certain people can display disobedience behaviors, to overcome unjust situations, and withstand persecutions deployed by authority. The paper presents a hermeneutic content analysis of the autobiographical speeches and texts of Gandhi, M. L. King and Mandela. Our results show that parents' value orientation, experience of injustice during childhood and exploration of alternative viewpoints during adolescence play a crucial role in structuring prosocial disobedience. Findings show also that social responsibility and ingroup communication are important conditions for facing persecutions without dropping original goals.

Corporate criminal law and organization incentives: A managerial perspective

Corporate criminal liability puts a serious challenge to the economictheory of enforcement. Are corporate crimes different from other crimes?Are these crimes best deterred by punishing individuals, punishing corporations, or both? What is optimal structure of sanctions? Shouldcorporate liability be criminal or civil? This paper has two majorcontributions to the literature. First, it provides a common analyticalframework to most results presented and largely discussed in the field.In second place, by making use of the framework, we provide new insightsinto how corporations should be punished for the offenses committed bytheir employees.

Garlic mustard, alliara petiolata. A serious threat to Iowa's woodlands

Pamphlet describing the plant garlic mustard and it's threat to Iowa woodland and wildlife

Exudative mineral losses after serious burns: a clue to the alterations of magnesium and phosphate metabolism.

Hypomagnesemia and hypophosphatemia are frequent after severe burns; however, increased urinary excretion does not sufficiently explain the magnitude of the mineral depletion. We measured the mineral content of cutaneous exudates during the first week after injury. Sixteen patients aged 34 +/- 9 y (mean +/- SD) with thermal burns were studied prospectively and divided in 3 groups according to the extent of their burn injury and the presence or absence of mineral supplements: group 1 (n = 5), burns covering 26 +/- 5% of body surface; group 2 (n = 6), burns covering 41 +/- 10%; and group 3 (n = 5), burns covering 42 +/- 6% with prescription of magnesium and phosphate supplements. Cutaneous exudates were extracted from the textiles (surgical drapes, dressings, sheets, etc) surrounding the patients from day 1 to day 7 after injury. Mean magnesium serum concentrations decreased below reference ranges in 12 patients between days 1 and 4 and normalized thereafter. Phosphate, normal on day 0, was low during the first week. Albumin concentrations, normal on day 0, decreased and remained low. Urinary magnesium and phosphate excretion were within reference ranges and not larger in group 3. Mean daily cutaneous losses were 16 mmol Mg/d and 11 mmol P/d (largest in group 2). Exudative magnesium losses were correlated with burn severity (r = 0.709, P = 0.003). Cutaneous magnesium losses were nearly four times larger than urinary losses whereas cutaneous phosphate losses were smaller than urinary phosphate losses. Mean daily losses of both magnesium and phosphate were more than the recommended dietary allowances. Exudative losses combined with urinary losses largely explained the increased mineral requirements after burn injury.

Woody Allen i l'esperit de la tragèdia grega: de Crimes and Misdemeanors a Match Point

Nombrosos són ja els estudis que s'han centrat en l'anomenat "cinema seriós" de Woody Allen i, entre ells, paga la pena de mencionar el que Pau Gilabert Barberà, autor d'aquest article, va escriure (2006) sobre el que, en opinió seva, és el llegat sofístic subjacent en el guió de Crimes and Misdemeanors. En aquesta ocasió, el seu objectiu és analitzar la trajectòria fluctuant del director americà en relació a la tragèdia grega, des de la convicció que, només així, és possible revelar la seva empatia amb l'esperit tràgic dels grecs i comprendre la seva necessitat de presentar aquell gènere literari com un paradigma des del qual entendre les grandeses i misèries del món contemporani.

Woody Allen y el espíritu de la tragedia griega: de Crimes and Misdemeanors a Match Point

Numerosos son ya los estudios que se han centrado en el llamado "cine serio" de Woody Allen y, entre ellos, cabe mencionar el que Pau Gilabert Barberà, autor de este artículo, escribió (2006) sobre lo que, en su opinión, es el legado sofístico subyacente en el guión de Crimes and Misdemeanors. En esta ocasión, su objetivo es analizar la trayectoria fluctuante del director americano en relación con la tragedia griega, desde la convicción de que, sólo así, es posible revelar su empatía con el espíritu trágico de los griegos y comprender su necesidad de presentar aquel género literario como un paradigma desde el cual entender las grandezas y miserias del mundo contemporáneo.

New York versus la tragedia y Edipo. El legado sofocleo -y sofístico- en Crimes and Misdemeanors de W. Allen

Más allá de la referencia explícita a la tragedia griega y Edipo, el objetivo de este artículo es presentar la estrecha relación, en opinión del autor, entre lo que mantienen los protagonistas en Crimes and Misdemeanors y las teorías de los sofistas griegos sobre Dios, la ley, etc. Una confrontación minuciosa de sus textos con el guión de la película revela claramente unas raíces sofísticas que no pueden ser atribuidas, en este caso, a la presencia constante del legado judío en la obra de W. Allen.

New York versus Tragedy and Oedipus. The Legacy of Sophocles and the Sophists in Woody Allen's "Crimes and Misdemeanors"

Beyond the explicit reference to the Greek tragedy and Oedipus, the aim of this article is to show the clear relationship, in the author's opinion, between what the protagonists of the film maintain and the theories of the Greek Sophists about God, the law, etc. An accurate analysis both of their texts and the screenplay of Crimes and Misdemeanors reveals different sophistic roots, which, in this case, cannot be attributed to the constant presence of the Jewish legacy in W. Allen's work.

New York versus la tragedia y Edipo. El legado sofocleo -y sofístico- en Crimes and Misdemeanors de W. Allen

Más allá de la referencia explícita a la tragedia griega y Edipo, el objetivo de este artículo es presentar la estrecha relación, en opinión del autor, entre lo que mantienen los protagonistas en Crimes and Misdemeanors y las teorías de los sofistas griegos sobre Dios, la ley, etc. Una confrontación minuciosa de sus textos con el guión de la película revela claramente unas raíces sofísticas que no pueden ser atribuidas, en este caso, a la presencia constante del legado judío en la obra de W. Allen.

New York versus la tragèdia i Èdip. El llegat de Sòfocles -i dels sofistes- a Crimes and Misdemeanors de W. Allen

Més enllà de la referència explícita a la tragèdia grega i Èdip, l'objectiu d'aquest article és presentar l'estreta relació, en opinió del autor, entre allò que mantenen els protagonistes a Crimes and Misdemanors i les teories del sofistes grecs sobre Déu, la llei, etc. Una confrontació acurada dels seus textos amb el guió de la pel·lícula revela clarament unes arrels sofístiques que no poden ser atribuïdes, en aquest cas, a la constant presència del llegat jueu en l'obra de W. Allen.