A model of school behavior: tuition fees and grading standards

This paper uses a hybrid human capital / signaling model to study grading standards in schools when tuition fees are allowed. The paper analyzes the grading standard set by a profit maximizing school and compares it with the efficient one. The paper also studies grading standards when tuition fees have limits. When fees are regulated a profit maximizing school will set lower grading standards than when they are not regulated. Credit constraints of families also induce schools to lower their standards. Given that in the model presented competition is not feasible, these results show the importance of regulation of grading standards.

A new model of school discipline : engaging students and preventing behavior problems.

Las políticas restrictivas, de tolerancia cero y suspensión en los colegios de Estados Unidos no han conseguido mejorar su seguridad ni el comportamiento de los estudiantes, y está creciendo el riesgo de abandono. El autor presenta un nuevo modelo de disciplina transformador que es preventivo, proactivo y basado en la construcción de relaciones y en la consolidación de las habilidades sociales de los estudiantes que les permitirán mejorar su conexión con el colegio. El autor guía a los profesores y administradores para identificar sus necesidades particulares y para seleccionar las estrategias más apropiadas a aplicar en cada nivel de conflicto.

The simple view of reading in elementary school : a systematic review

Resumen basado en la publicaci??n

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

The relationship of hearing-impaired children's scores on the Beery Visual-Motor Integration Test and the reading subtests of the American School Achievement Test

This paper discusses visual-motor tests and reading tests for hearing impaired children.

Average annual reading growth rate progress of children who are deaf, use a cochlear implant and attend an auditory-oral school

Reading growth rate averages were established for children who are deaf, have a unilateral cochlear implant and attend an auditory-oral school.

The role of the disulfide bond in amyloid-like fibrillogenesis in a model peptide system

The role of the disulfide bond in amyloid-like fibrillogenesis in a model peptide system Apurba Kumar Das,(a) Michael G. B. Drew,(b) Debasish Haldar(a) and Arindam Banerjee*(a) (a)Department of Biological Chemistry, Indian Association for the Cultivation of Science, Jadavpur, Kolkata 700 032, India. E-mail: bcab@mahendra.iacs.res.in; Fax: +91-33-2473-2805 b School of Chemistry, The University of Reading, Whiteknights, Reading, UK RG6 6AD Received 28th June 2005, Accepted 20th July 2005 First published as an Advance Article on the web 11th August 2005

A systematic review of the routine monitoring of growth in children of primary school age to identify growth-related conditions

Objectives: To clarify the role of growth monitoring in primary school children, including obesity, and to examine issues that might impact on the effectiveness and cost-effectiveness of such programmes. Data sources: Electronic databases were searched up to July 2005. Experts in the field were also consulted. Review methods: Data extraction and quality assessment were performed on studies meeting the review's inclusion criteria. The performance of growth monitoring to detect disorders of stature and obesity was evaluated against National Screening Committee (NSC) criteria. Results: In the 31 studies that were included in the review, there were no controlled trials of the impact of growth monitoring and no studies of the diagnostic accuracy of different methods for growth monitoring. Analysis of the studies that presented a 'diagnostic yield' of growth monitoring suggested that one-off screening might identify between 1: 545 and 1: 1793 new cases of potentially treatable conditions. Economic modelling suggested that growth monitoring is associated with health improvements [ incremental cost per quality-adjusted life-year (QALY) of pound 9500] and indicated that monitoring was cost-effective 100% of the time over the given probability distributions for a willingness to pay threshold of pound 30,000 per QALY. Studies of obesity focused on the performance of body mass index against measures of body fat. A number of issues relating to human resources required for growth monitoring were identified, but data on attitudes to growth monitoring were extremely sparse. Preliminary findings from economic modelling suggested that primary prevention may be the most cost-effective approach to obesity management, but the model incorporated a great deal of uncertainty. Conclusions: This review has indicated the potential utility and cost-effectiveness of growth monitoring in terms of increased detection of stature-related disorders. It has also pointed strongly to the need for further research. Growth monitoring does not currently meet all NSC criteria. However, it is questionable whether some of these criteria can be meaningfully applied to growth monitoring given that short stature is not a disease in itself, but is used as a marker for a range of pathologies and as an indicator of general health status. Identification of effective interventions for the treatment of obesity is likely to be considered a prerequisite to any move from monitoring to a screening programme designed to identify individual overweight and obese children. Similarly, further long-term studies of the predictors of obesity-related co-morbidities in adulthood are warranted. A cluster randomised trial comparing growth monitoring strategies with no growth monitoring in the general population would most reliably determine the clinical effectiveness of growth monitoring. Studies of diagnostic accuracy, alongside evidence of effective treatment strategies, could provide an alternative approach. In this context, careful consideration would need to be given to target conditions and intervention thresholds. Diagnostic accuracy studies would require long-term follow-up of both short and normal children to determine sensitivity and specificity of growth monitoring.

Does the PMSP connectionist model of single word reading learn to read in the same way as a child?

The Plaut, McClelland, Seidenberg and Patterson (1996) connectionist model of reading was evaluated at two points early in its training against reading data collected from British children on two occasions during their first year of literacy instruction. First, the network’s non-word reading was poor relative to word reading when compared with the children. Second, the network made more non-lexical than lexical errors, the opposite pattern to the children. Three adaptations were made to the training of the network to bring it closer to the learning environment of a child: an incremental training regime was adopted; the network was trained on grapheme– phoneme correspondences; and a training corpus based on words found in children’s early reading materials was used. The modifications caused a sharp improvement in non-word reading, relative to word reading, resulting in a near perfect match to the children’s data on this measure. The modified network, however, continued to make predominantly non-lexical errors, although evidence from a small-scale implementation of the full triangle framework suggests that this limitation stems from the lack of a semantic pathway. Taken together, these results suggest that, when properly trained, connectionist models of word reading can offer insights into key aspects of reading development in children.

Encountering migration: English primary school teachers’ responses to Polish children

Schools in England have recently undergone a shift in their pupil demographic which in part reflects changing patterns of trans-European migration since the accession of new member states to the EU in 2004 and 2007. There is evidence that this shift is one experienced not just in inner-city schools most commonly associated with minority ethnic populations, but in a wide range of schools in rural and smaller town settings in a number of counties across the country (Vertovec, 2007). This article explores the responses of English primary school teachers to Polish children arriving since 2006 in a county in the South of England. Using Bourdieu’s logic of practice, interview data are analysed in order to examine attitudes towards Polish children and their families. Discussion centres on how teachers’ professional habitus may unconsciously govern their reception of children from Poland, and of how the teacher-friendly behaviour of Polish children and families may support a generalised construction of the Polish model learner.