1000 resultados para Pagesos -- Balears -- Menorca
Resumo:
A stratified study of microhabitat use by grey mullet on the island of Minorca (Balearic archipelago, western Mediterranean) showed that the distribution of all the species was dramatically affected by salinity. Sites with a salinity level under 15 were positively selected in spring and summer by those species whose growth performance was the best in oligomesohaline water (Liza ramado and Mugil cephalus) but also by a species whose growth was not affected by salinity (Chelon labrosus). Liza aurata concentrated in polyhaline and euhaline sites, where growth was improved, a pattern also exhibited by Liza saliens. Both species avoided fresh water sites all year round. As a consequence, community structure was correlated with salinity. The above reported electivity patterns often disappeared in autumn, when most grey mullets migrate off-shore.
Resumo:
Experimental fishing and visual censuses were conducted at nine Posidonia oceanica sites off Minorca exposed to different levels of fishing intensity to assess the effects of recreational fishing on the species that dominate the catch. Total catch per unit effort (CPUE) was highly seasonal and a statistically significant interaction term existed between the season and the level of fishing intensity. CPUE decreased everywhere at the end of the fishing season (autumn), but such a reduction was more intense at those sites exposed to the highest level of fishing. Visual censuses confirmed that there was a lower abundance of vulnerable fish in autumn. Differences vanished in spring probably because fish reshuffled between the considered sites throughout the winter, when the level of fishing intensity was extremely low. Although the average total lengths of Serranus scriba and Diplodus annularis were unaffected by the level of fishing intensity, the average total length of Coris julis was smaller at the most heavily fished sites. In conclusion, recreational fishing has a relevant impact on most of the exploited species and some of the seasonality reported for the Posidonia oceanica fish assemblages might be caused by the seasonality of the fishery.
Resumo:
S'ha portat a terme una analisi estadística de les dades craniometriques de les principals poblacions catalano-balears del passat, des de J'Edat del Bronze fins a l'Edat Mitjana, i posteriorment s'han integrat les poblacions en un context peninsular més ampli. S'han analitzalles relacions entre poblacions per mitja d'un analisi d'agrupament (cluster), emprant els algoritmes UPGMA i del "veí més proper" i la distancia euclídea al quadrat. Així mateix, s'ha realitzat un re-mostreig (bootstrap) per comprovar la robustes de les agrupacions obtingudes i un test de Mantel per comprovar el grau de concordan~a entre les poblacions femenines i masculines. Els resultats mostren que, a nivell peninsular, els Bascos són la població més diferenciada de la resta des d'un punt de vista morfologic, la qual cosa pot estar relacionada amb una major antiguitat d'aquesta població, potser present des de temps pre-neolítics. La segona font de variació peninsular la constitueixen dues poblacions amb possibles influencies foranies d'origen africa: jueus i musulmans. La resta de poblacions, incloent-hi les de Mallorca, són notablement homogenies a pesar de la seva heterogene'itat cultural, temporal i geogràtfica. Finalment, es conclou que no hi ha cap analisi estadística que objectivament recolzi I'existencia deIs tipus racials tradicionalmcnt descrits a la Península Iberica, i que responen a una visió tipologica i estatica de la diversitat humana.
Resumo:
Fossil charophytes were recorded in two different stratigraphic units from the non-marine Palaeogene of the Balearic Islands. In the Peguera Limestone Fm. of Mallorca the charophyte flora is characterised by two assemblages. The first contains Raskyella peckii subsp. meridionale, Harrisichara caeciliana and Maedleriella mangenoti, from the Bartonian and Lutetian; whilst the second is characterised by Harrisichara vasiformistuberculata and Nitellopsis (Tectochara) aemula, Middle Priabonian in age. The Cala Blanca Detrital Fm. has yielded Lychnothamnus stockmansii and Sphaerochara inconspicua in Menorca whilst in Mallorca it contains Lychnothamnus praelangeri, L. langeri and Sphaerochara hirmeri. This flora is Late Priabonian and Oligocene in age. These results suggest that the beginning of Paleogene non-marine deposition was diachronic in Mallorca. In terms of biogeography, the Eocene charophytes of Mallorca show affinity with North-African floras. The presence of the Eocene African subspecies Raskyella peckii meridionale in Mallorca enables the biogeographic boundary between this form and the European subspecies R. peckii peckii to be drawn at about 32º N latitude in the Iberian Plate.
Resumo:
El análisis sedimentológico de distintos sectores de la plataforma continental balear (Bahia de Campos, Sur de Menorca y Canal de Menorca) ha puesto de manifiesto la existencia de siete grupos de facies: A) algales, B) de bivalvos, C) de gasterpodos, D) bioclsticas, E) mixtas, F) de fragmentos liticos y G) cementadas (costras algales y calcarenitas). La distribución de estas facies sedimentarias guarda una estrecha relación con la profundidad, excepto en el Sur de Menorca, y con las comunidades bentónicas que se desarrollan en la plataforma continental. Las facies que recubren actualmente la plataforma balear se depositaron durante la fase del ascenso del nivel del mar de la transgresión Versiliense.
Resumo:
En aquest llibre el doctor Calbet i Camarasa ofereix una història de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears el seu orígen encara com a "Societat Mèdica el Laboratori" al segle XIX fins l'època més actual. Recull ell títols i autors dels discursos de totes les sessions inaugurals i inclou també un annex amb transcricpions de documents originals.
Resumo:
This work aims to characterise the current autotrophic compartment of the Albufera des Grau coastal lagoon (Menorca, Balearic Islands) and to assess the relationship between the submerged macrophytes and the limnological parameters of the lagoon. During the study period the submerged vegetation was dominated by the macrophyte Ruppia cirrhosa, which formed dense extensive meadows covering 79% of the surface. Another macrophyte species, Potamogeton pectinatus, was also observed but only forming small stands near the rushing streams. Macroalgae were only occasionally observed. Macrophyte biomass showed a clear seasonal trend, with maximum values in July. The biomass of R. cirrhosa achieved 1760 g DW m-2, the highest biomass ever reported for this species in the literature. The seasonal production-decomposition cycle of the macrophyte meadows appears to drive the nutrient dynamics and carbon fluxes in the lagoon. Despite the significant biomass accumulation and the absence of a washout of nutrients and organic matter to the sea, the lagoon did not experience a dystrophic collapse. These results indicate that internal metabolism is more important than exchange processes in the lagoon.
Resumo:
El análisis sedimentológico de distintos sectores de la plataforma continental balear (Bahia de Campos, Sur de Menorca y Canal de Menorca) ha puesto de manifiesto la existencia de siete grupos de facies: A) algales, B) de bivalvos, C) de gasterpodos, D) bioclsticas, E) mixtas, F) de fragmentos liticos y G) cementadas (costras algales y calcarenitas). La distribución de estas facies sedimentarias guarda una estrecha relación con la profundidad, excepto en el Sur de Menorca, y con las comunidades bentónicas que se desarrollan en la plataforma continental. Las facies que recubren actualmente la plataforma balear se depositaron durante la fase del ascenso del nivel del mar de la transgresión Versiliense.
Resumo:
En el presente trabajo se proponen cuatro cambios nomenclatures: Verbascum erosun Cav. (= V. laciniatum (Poiret) O. Kuntze); V. masguindali (Pau) comb, nov.; V. pseudocreticurn nom. nov. y V. fontqueri nom. nov. Se adjuntan dos nuevas ilustraciones, una clave dicotómica de las ocho especies ibéricas y baleáricas con cuatro estambres (Celsia L.) y una relación de los ejemplares de herbario estudiados. Verbascum masguindali se indica por primera vez en la Península Ibérica.
Resumo:
Se realiza una revisión taxonómica del género Chamaemelum Miller (Asteraceae) en la Península Ibérica e Islas Baleares. Se proponen dos cambios nomenclaturales: Chamaemelum nobile(L.) All. forma discoideum (Willk.) comb. i stat. nov. y C. fuscatum (Brot.) Vasc. forma minor (Hoffmanns. i Link) comb. i stat. nov. Para cada taxon se da el nombre correcto, así como las correspondientes sinonimias. Se adjunta una clave dicotómica de los táxones reconocidos y una relación de los testimonios de herbario estudiados.
Resumo:
Biosystemalic study of the Ferula communis populations in NE of the Iberian Peninsula and in the Balearic Islands. this paper presents the results of a taxonomic revision of the collective species Ferula communis L. (Umbelliferae) in NE of the Iberian Peninsula and Balearic Islands. The main goal of the research has been to characterize the Ferula communis populations in the region under study and to place them into infraspecific taxa. The proposed classification is based on morphology, anatomy, phenology, karyology and numerical taxonomy. A new taxon is described: Ferula communis L. subsp. cardonae Sanchez-Cuxart and Bernal and two new nomenclatural combinations are proposed: Ferula communis L. subsp. catalaunica (Pau) Sanchez- Cuxart and Bernal and Ferula communis L. subsp. catalaunica var. microcarpa (Cauwet-Marc) Sanchez-Cuxart and Bernal. Description, phenology and chorology for each taxon are included. Also an identification key for infraspecific taxa and a list of new localities are provided.
Resumo:
This paper proposes a very fast method for blindly initial- izing a nonlinear mapping which transforms a sum of random variables. The method provides a surprisingly good approximation even when the basic assumption is not fully satis¯ed. The method can been used success- fully for initializing nonlinearity in post-nonlinear mixtures or in Wiener system inversion, for improving algorithm speed and convergence.
Resumo:
El Camí de Cavalls és un element característic amb una importància històrica, cultural i recreativa considerable a Menorca. Aquesta illa va ser declarada Reserva de la Biosfera per l UNESCO l’any 1993; com a conseqüència, a l’any 2000 es va implantar el Pla Especial del Camí de Cavalls amb diversos objectius: definir les característiques del Camí i els seus instruments de gestió i aplicació; implantar mecanismes i normes que permetin l’ús públic que garanteixin la seva protecció i conservació; i finalment definir polítiques de sostenibilitat i conscienciació ambiental. Al llarg dels anys, la seva gestió ha permès que el Camí presenti una millora del seu estat de conservació i fer-ne un ús favorable a nivell socioambiental. L’any 2008 es va realitzar una diagnosi del Sector nord-est de la illa, aplicant-ne diversos indicadors per tal de determinar l’estat del Cam,í coincidint amb l’aplicació dels criteris plantejats pel Pla Especial del 2000 (Diagnosi Socioambiental del Camí de Cavalls de Menorca 2008). En aquest document s’explica la realització de la segona diagnosi, a partir del protocol dissenyat cinc anys abans, per tal de valorar l’estat actual del Camí i observar i definir les variacions que s’han produït en aquest període de temps. Els resultats mostren una tendència global positiva de millora del Camí, tal i com es planteja en la hipòtesis del projecte, tot i presentar-se una sèrie d’inconvenients a l’hora d’aplicar i valorar qualitativament els indicadors utilitzats. L’estudi s’ha realitzat amb la col·laboració dels centres de estudis ambientals de l’ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals) amb seu a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), i l’OBSAM (Observatori Socioambiental de Menorca) amb seu a l’IME (Institut Menorquí d’Estudis).
Resumo:
Study on the composition and distribution of Phytobenthic Assemblages of Addaia Bay (Menorca, Western Mediterranean)
Resumo:
En aquest article s’estimen models de comportament de la demanda turística alemanya i britànica posant èmfasi a treballar amb la sèrie del deflactor dels preus de l’hostaleria balear, tot evitant fer estimacions amb preus declarats de “paquets” turístics, que tenen l’ inconvenient de no recollir els descomptes reals de darrera hora, especialment importants en el cas del mercat britànic