Études sur les moeurs religieuses et sociales de l'Extrême-Orient. Tome 2,Partie 2 / par Sir Alfred C. Lyall,... ; Traduit de l'anglais avec l'autorisation de l'auteur [par René de Kérallain]

Collection : Bibliothèque de l'histoire du droit et des institutions ; 3, 16-17

Études sur les moeurs religieuses et sociales de l'Extrême-Orient. Tome 2,Partie 1 / par Sir Alfred C. Lyall,... ; Traduit de l'anglais avec l'autorisation de l'auteur [par René de Kérallain]

Collection : Bibliothèque de l'histoire du droit et des institutions ; 3, 16-17

Status Epilepticus Severity Score (STESS): a tool to orient early treatment strategy

BACKGROUND : Status epilepticus (SE) treatment ranges from small benzodiazepine doses to coma induction. For some SE subgroups, it is unclear how the risk of an aggressive therapeutic approach balances with outcome improvement. We recently developed a prognostic score (Status Epilepticus Severity Score, STESS), relying on four outcome predictors (age, history of seizures, seizure type and extent of consciousness impairment), determined before treatment institution. Our aim was to assess whether the score might have a role in the treatment strategy choice. METHODS : This cohort study involved adult patients in three centers. For each patient, the STESS was calculated before primary outcome assessment: survival vs. death at discharge. Its ability to predict survival was estimated through the negative predictive value for mortality (NPV). Stratified odds ratios (OR) for mortality were calculated considering coma induction as exposure; strata were defined by the STESS level. RESULTS : In the observed 154 patients, the STESS had an excellent negative predictive value (0.97). A favorable STESS was highly related to survival (P < 0.001), and to return to baseline clinical condition in survivors (P < 0.001). The combined Mantel-Haenszel OR for mortality in patients stratified after coma induction and their STESS was 1.5 (95 % CI: 0.59-3.83). CONCLUSION : The STESS reliably identifies SE patients who will survive. Early aggressive treatment could not be routinely warranted in patients with a favorable STESS, who will almost certainly survive their SE episode. A randomized trial using this score would be needed to confirm this hypothesis.

Les percepcions sensorials, un mitjà per conèixer el món

Vivim en un món desbordat de sons, olors, imatges,.. que sovint adquirei-xen transparència en els ulls dels adults, no obstant durant la infància es posseeix una mirada molt oberta del món, però el dia a dia, les rutines i convencionalismes redueixen les percepcions que es reben de l’entorn. Tre-ballar i fer ús dels sentits desperta i situa a l’infant en posició de ser partícip del món que l’envolta i ajuda a la comprensió i expressió de tot allò que sent i percep. Mitjançant la metodologia de l’experimentació i l’art és possi-ble el desenvolupament de les percepcions sensorials, a través de les quals la ment comença a construir les seves pròpies idees del món. La sensibilitat en la manera de percebre la realitat permet obtenir noves perspectives, així com maneres d’expressar i comunicar, de forma creativa, tot allò que es percep.

Anàlisi de les eines TIC utilitzades a tres escoles bressol per a relacionar-se i comunicar-se amb les famílies i elaboració d'una guia per a l'elecció d'eines TIC com a mitjà de relació

A l’escola bressol el vincle entre equip educatiu i família és de gran importància i, en la societat canviant en la que vivim, és important cercar noves vies de comunicació. Aquesta recerca és un estudi de casos de l’ús de les TIC com a mitjà de comunicació entre escola i família a tres escoles bressol. Amb l’objectiu de descriure i analitzar aquestes eines s’utilitzen entrevistes, qüestionaris i anàlisi de documents com a instruments de recollida de dades. Els resultats mostren que les eines més utilitzades són el blog i el correu electrònic amb la funció d’informar a les famílies. Aquestes dades permeten identificar l’ús, la funció i els destinataris com a criteris necessaris per a escollir l’eina TIC més adient per a la relació família-escola d’un centre, i per elaborar una guia per a l’elecció d’eines TIC com a mitjà de relació entre els dos agents educatius.

La autoreferencialidad en el arte. El metalenguaje en el medio digital. L'autoreferencialitat en l'art. El metallenguatge en el mitjà digital.

Este artículo analiza las obras de algunos artistas digitales que utilizan los recursos propios del medio digital como mensaje central. Nuestra intención será exponer las múltiples formas de utilizar, desarrollar y manipular el metalenguaje. Primeramente, con la intención de comprender estas obras, se elabora un contexto en que se plantearán unos precedentes, para ver, en una segunda parte, cómo el metalenguaje en nuestra actualidad artística y digital vuelve a ser muy utilizado, de manera que llega a convertirse en una metodología característica del arte contemporáneo y de los medios digitales. Palabras clave aleatoriedad, simulación, glitch, net art, interfaz, reactividad, interactividad

Aplicació i avaluació d'activitats de grup per desenvolupar competències d'ensenyament-aprenentatge en un escenari de grup mitjà

El present treball, implementat durant els dos primers cursos de Grau de Psicologia en dos semestres consecutius, es focalitza en l’aplicació de diferents tècniques participatives, al voltant de la competència de treball en equip que figura en el pla docent dels mòduls d’ambdós cursos, i en la ubicació de l’espai docent, que anomenarem grup mitjà (petit grup en els plans d’estudis). Concretament, l’activitat del primer curs s’ha desenvolupat dins la matèria Psicologia Social i la de segon curs dins la matèria Psicologia dels Grups. El treball s’ha centrat tant en aspectes metodològics com en aspectes d’autoavaluació i heteroavaluació de les persones participants en els equips de treball formats en el grup mitjà. S’han analitzat competències relacionals procedents del model de Chaves (2007). La comprensió de l’activitat per part dels alumnes i la reflexió com a forma d’aprenentatge i millora del rendiment han estat cabdals en el procés. La coincidència en les valoracions de l’autoavaluació i de l’heteroavaluació, tant en el primer curs com en el segon curs, ens permet donar crèdit a l’evolució favorable experimentada en una gran part de les dimensions competencials estudiades al llarg dels dos semestres. Aquests resultats podran ser confirmats empíricament amb la recerca, encara en curs, que compara aquest grup focal (els mateixos subjectes de primer i segon curs de grau de Psicologia) amb un grup control de tercer curs de la llicenciatura de Psicologia.