Structuring OER Using Learning Trajectories

The Wikiwijs program in the Netherlands is experimenting in structuring a repository with digital learning materials by labelling these materials with the learning goals and subjects handled by it. This makes it possible to create an interdependent arrangement of learning materials as building blocks for a curriculum. Such arrangements are called learning trajectories. A datamodel is presented in which the entities involved and their relationships are depicted. A first implementation of this is realized and published in September 2010.

Building a Manifesto for OER sustainability : UK experiences

Evidence of sustainability, or the potential to achieve this, is increasingly a pre-requisite for OER activity, whether imposed by funders, by institutions requiring a 'business case' for OER, or practitioners themselves - academics, educational technologists and librarians, concerned about how to justify engagement with a unfamiliar, and unproven practices, in today's climate of limited resource. However, it is not clear what is meant by 'sustainability' in relation to OER, what will be needed to achieve or demonstrate this, nor who the expectation of sustainability relates to. This paper draws on experiences of UK OER projects to identify aspirations that those involved in delivering OER activity have for OER sustainability ¿ what a 'manifesto' for OER sustainability beyond project funding, based on OER use, might look like.

Bridging Formal/Informal Learning

Recently many OER activities have been getting popular, and users who access those content for informal learning are increasing. Most popular OER must be OCW, which has been proposed and promoted by MIT since 2001. In Japan OCW has been penetrating gradually since 2005. However in terms of formal learning utilization ICT technology has not been so popular yet in Japanese higher education field. In this paper two case studies, one is formal e-Learning using OCW, and the other is portal site of open contents from universities are described

Capturing and Organizing Prior Student Learning with the OCW Backpack

The purpose of this paper is to present an approach for students to have non-traditional learning assessed for credit and introduce a tool that facilitates this process. The OCW Backpack system can connect self-learners with KNEXT assessment services to obtain college credit for prior learning. An ex post facto study based on historical data collected over the past two years at Kaplan University (KU) is presented to validate the portfolio assessment process. Cumulative GPA was compared for students who received experiential credit for learning derived from personal or professional experience with a matched sample of students with no experiential learning credits. The study found that students who received experiential credits perform better than the matched sample students on GPA. The findings validate the KU portfolio assessment process. Additionally, the results support the capability of the OCW Backpack to capture the critical information necessary to evaluate non-traditional learning for university credit.

Foundation Funded OER vs. Tax Payer Funded OER - A Tale of Two Mandates

Compare and contrast foundation funded OER with taxpayer funded OER in terms of global vs. local goals, licensing options, use cases, and outcomes.

Determinants of the educational use of digital learning materials: The mediating role of self-efficacy, perceived norm and attitude

Initiatives to stimulate the development and propagation of open educational resources (OER) need a sufficiently large community that can be mobilized to participate in this endeavour. Failure to achieve this could lead to underuse of OER. In the context of the Wikiwijs initiative a large scale survey was undertaken amongst primary and secondary school teachers to explore possible determinants of the educational use of digital learning materials (DLMs). Basing on the Integrative Model of Behaviour Prediction it was conjectured that self-efficacy, attitude and perceived norm would take a central role in explaining the intention to use DLMs. Several other predictors were added to the model as well whose effects were hypothesized to be mediated by the three central variables.All conjectured relationships were found using path analysis on survey data from 1484 teachers. Intention to DLMs was most strongly determined by self-efficacy, followed by attitude. ICT proficiency was in its turn the strongest predictor of self-efficacy. Perceived norm played only a limited role in the intention to use DLMs. Concluding, it seems paramount for the success of projects such as Wikiwijs to train teachers in the use of digital learning materials and ICT (e.g. the digital blackboard) and to impact on their attitude.

Opening Education Beyond the Property Relation: From Commons to Communism

Open Education, and specifically the OER movement, seeks to provide universal access to knowledge, undermining the historical enclosure and the increasing privatisation of the public education system. In this paper we examine this aspiration by submitting the implicit theoretical assumptions of Open Education to the test of critical political economy. We acknowledge the Open Education movement's revolutionary potential but outline the inherent limitations of its current focus on the commons (property relations) rather than the social relations of capitalist production (wage work, the company) and because of this, argue that it will only achieve limited, rather than revolutionary, impact.

Beyond the first steps: Sustaining Health OER Initiatives in Ghana

The introduction of open educational resources (OER) in two Ghanaian universities through a grant-funded project was embraced with a lot of enthusiasm. The project started on a high note and the Colleges of Health Sciences in the two universities produced a significant number of e-learning materials as health OER in the first year. Growing challenges such as faculty time commitments, technological and infrastructural constraints, shortage of technical expertise, lack of awareness beyond the early adopters and non-existent system for OER dissemination and use set in. These exposed the fact that institutional policy and integration was essential to ensure effective implementation and sustainability of OER efforts. Informed by the early OER experiences at the two institutions, this paper proposes that institutions in low resource settings perhaps need to pay close attention to awareness creation, initiative structuring, funding, capacity building, systemization for scalability and motivation if OER sustainability is to be achieved.

Els premis literaris a Catalunya i en català fora del Principat (anys 2000-2001)

Peer-reviewed

Selecció i implementació d'un motor de cerca a la Biblioteca Virtual de la UOC

A partir de diferents enquestes de satisfacció institucional i de l'anàlisi de l'arxiu 'log' del servidor de la biblioteca respecte a l'ús i al comportament dels usuaris, es va detectar que cada cop era més complex accedir als continguts i serveis de manera proporcional al creixement d'aquests darrers i de l'augment del nombre d'usuaris. El creixement dels recursos i de les diferents aplicacions desenvolupats a la Biblioteca Virtual de la UOC (BUOC) va fer necessari la selecció i la implementació d'un motor de cerca que facilités de manera global l'accés als recursos d'informació i als serveis oferts a la comunitat virtual de la UOC d'acord amb la tipologia d'usuari, l'idioma i el seu entorn d'aprenentatge. En aquest article s'exposa el procés d'anàlisi de diferents productes i la implementació de Verity a la BUOC amb els desenvolupaments realitzats en les diferents aplicacions perquè el motor de cerca pugui fer la seva funció.

El desplegament d'un servei de préstec i consulta de llibres electrònics: l'experiència de la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (BUOC)

La Biblioteca de la UOC (BUOC) ha ofert durant tres mesos (octubre-desembre 09), en fase de prova pilot, un servei de consulta i préstec de lectors de llibres electrònics (e-readers). Aquest nou desplegament s'ha desenvolupat en consonància amb l'aposta general de la Universitat en innovació en tecnologies aplicades a l'educació, i la voluntat de potenciar les col·leccions de llibres electrònics i l'ús dels dispositius de lectura de llibres electrònics com una extensió més de la tecnologia del Campus 5.0, en el suport a l'aprenentatge dels seus estudiants durant la seva formació a la Universitat. Aquest treball presenta en detall les especificacions de la prova pilot a més de contenir un anàlisi i avaluació dels resultats obtinguts: punts forts i punts febles, relació dels aspectes a millorar i modificar, de cara a la consolidació final del servei.

El despliegue de un servicio de préstamo y consulta de libros electrónicos : la experiencia de la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (BUOC)

La Biblioteca de la UOC (BUOC) ha ofert durant tres mesos (octubre-desembre09), en fase de prova pilot, un servei de consulta i préstec de lectors dellibres electrònics (e-readers). Aquest nou desplegament s'ha desenvolupat d'acordamb l'aposta general de la Universitat per la innovació en tecnologies aplicades al'ensenyament, i la voluntat de potenciar les col·leccions de llibres electrònics i l'úsdels dispositius de lectura de llibres electrònics com una extensió més de latecnologia del Campus 5.0, en el suport a l'aprenentatge dels estudiants durant laseva formació a la Universitat. Aquest treball presenta en detall les especificacionsde la prova pilot, a més de contenir una anàlisi i una avaluació dels resultatsobtinguts: punts forts i punts febles, i relació dels aspectes que cal millorar i modificaramb vista a la consolidació final del servei.

Estudio comparativo de la calidad de la información ofrecida sobre los servicios en las webs de las bibliotecas virtuales de universidades a distancia

S'exposa el resultat d'un estudi comparatiu sobre la comunicació web dels serveis de les biblioteques virtuals universitàries d'una selecció d'universitats a distància entre les quals hi ha la UNED, la UOC i l'Open University. Aquest estudi es fa observant les diferències qualitatives de diversos aspectes, com ara l'organització, l'accessibilitat, els formats, el redactat, la utilitat i la presentació de la informació sobre els serveis de la biblioteca oferta en la web als usuaris d'aquelles universitats i/o Biblioteques que han realitzat el procés de gestió de qualitat o han confeccionat la carta de serveis i les que no. Entre diverses recomanacions i exemples de bones pràctiques, l'estudi conclou que les universitats i biblioteques que no mostren cap tipus de procés de qualitat en la seva institució podem veure que són les que obliden alguns elements essencials i molts detalls pel que fa a la descripció de la oferta de serveis es refereix. Conclusió i recomanacions extensibles a qualsevol biblioteca universitària que ofereixi informació en línia sobre els seus serveis. A partir de l'elaboració de fitxes que recullen els diversos aspectes a observar de cadascuna de les biblioteques hem ponderat, d'acord amb la diversa bibliografia consultada, cadascun com desaconsellable, recomanable i excel·lent amb el resultat d'un informe que mostra totes les recomanacions per a cadascun dels elements.

E-MOVE project : a case of successfulcooperation of European academic librariesof distance teaching universities

El Library and Learning Support Working Group (LLSWG) és una xarxa europea de professionals de biblioteca i de la informació i educadors dins de l'Associació Europea d'Universitats d'Ensenyament (EADTU). EADTU és l'organització que representa tant les universitats obertes i d'ensenyament a distància com els consorcis nacionals d'institucions d'ensenyament superior actius en els camps d'educació de distància i e-learning. El 2005 l'Associació Europea d'Universitats d'Ensenyament de Distància (EADTU) presentava a la Comissió Europea una proposta de projecte sobre Mobilitat Virtual anomenada E-MOVE. El projecte incloïa, entre d'altres, un paquet de treball referent a biblioteca i suport a l'aprenentatge al context de mobilitat virtual. Aquest fou desenvolupat pel LLSWG de l'EADTU.

La gestió del document electrònic : l'experiència de la Biblioteca de la UOC

En aquest treball es fa una aproximació al tractament dels documents electrònics (sobretot recursos d'Internet) en el context de la biblioteca d'una universitat a distància. També es relata l'experiència de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya en el procés de creació de pàgines electròniques de sumaris de revistes i monografies que formen part de la col·lecció de la biblioteca. Tots aquests serveis de valor afegit estan directament orientats vers uns usuaris que es posen en contacte amb la biblioteca des del Campus Virtual de la UOC.