Encomenda, uso e coleccionismo de ourivesaria no século XVIII: a Mantearia da Casa de Aveiro em 1752

Neste artigo procuramos analisar a Mantearia da Casa de Aveiro em 1752. Através do inventário mandado realizar pelo 8.º Duque de Aveiro, logo no seu primeiro ano à frente da casa, permite‑se reflectir sobre a importação de obras de luxo dos grandes centros produtores da Europa para Portugal, ao longo do século XVIII: Augsburgo, Roma, Londres e Paris. As obras em prata pertencentes ao Museu Nacional de Arte Antiga, tomadas pela Casa Real na sequência do “processo dos Távoras” em 1759, apenas foram encomendadas após a realização deste inventário. Todavia podemos aferir a grande importância da Mantearia dos Duques de Aveiro, pela importância das obras de aparato, de que destacamos o conjunto de centros de mesa, e pelo coleccionismo de ourivesaria antiga, nomeadamente do período da renascença, que gozou de grande prestígio no Portugal de setecentos.

A arte ao serviço do império e das colónias: o contributo de alguns programas expositivos e museológicos para o discurso de legitimação territorial

Artigo escrito no âmbito da realização de tese de doutoramento em História da Arte financiado por bolsa FCT (SFRH/BD/63763/2009)

On Notochaeta (Diptera, Sarcophagidae) with descriptions of five new species

Nine species of Notochaeta, five of them proposed as new species (napoensis, flavipes, hixtlaensis, affinis and setifrons) were described and figured. Mostly of the species were obtained from the Amazon Region of Peru and Ecuador; one species was collected in Mexioc and the paratype of N. panamensis Dodge was redescribed. The typical material belongs to the collection of the Biosystematics Research Institute, Ottawa and "Museu Nacional", Rio de Janeiro.

Cordiluroides Albuquerque from Costa Rica: first records, descriptions and taxonomic changes (Diptera, Muscidae, Coenosiinae)

Cordiluroides Albuquerque is a genus of Neotropical Coenosiinae (Muscidae), known from six species. The genus is here recorded for the first time from Costa Rica, on the basis of three species: C. listrata Albuquerque, 1954, C. insularis (Willliston, 1896) and C. bistriata (Wulp, 1896) sp. rev.. We provide a key for the identification of these Costa Rican species, redescribe and illustrate their external morphological characters and terminalia. C. bistriata and C. vittifera (Stein, 1904) are both considered to be good species and are re-instated from the synonymy of C. insularis. The type material of C. listrata (Museu Nacional, Rio de Janeiro), of C. insularis and C. bistriata (The Natural History Museum, London) and of C. vittifera (Museum für Naturkunde, Humboldt-Universität zu Berlin) has been examined.

Description of the male of Lepidodexia (Xylocamptopsis) teffeensis (Townsend) (Diptera, Sarcophagidae)

Description of the male of Lepidodexia (Xylocamptopsis) teffeensis (Townsend) (Diptera, Sarcophagidae). The male of Lepidodexia (Xylocamptopsis) teffeensis (Townsend, 1927) is described and illustrated for the first time based on material housed in the entomological collection of Museu Nacional, Rio de Janeiro (MNRJ). This monotypic subgenus has been recorded in the Brazilian Amazon Rainforest, first in the state of Amazonas and now in the state of Pará. The general structure of the male terminalia is similar that of other Lepidodexia, especially of the subgenus Lepidodexia, by the short distiphallus, juxta with apical projection, and vesica with a membranous spinous lobe.

Els termenals de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) de l'any 916 al 1057

The boundaries of Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) from 916 to 1057. Basing its study on seven documentsfrom the years 916 to 1057, the place names are described and located on two maps marking the boundaries of the district of Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà). There is an attempt to show, among these facts, that there actually existed three different districts of Solius, which we call here Solius Whole, Solius Maritime and Solius Continental; there is also reference made to the names of the different owners as well as the border relations with the neighbouring villages

Les exposicions del Guernica de Picasso

Aproximació al procés de creació del Guernica de Pablo Picasso i a la seva presentació pública, a través de les exposicions de caràcter temporal i les corresponents a les col·leccions dels museus en les quals es va dipositar, per a poder reconstruir la història d’una de les icones mundials de l’art modern universal. El treball atent a la creació, contingut simbòlic i característiques principals de l’obra, a les circumstàncies històriques que la van envoltar, als itineraris expositius, els discursos museogràfics i les condicions de la seva presentació pública: al Pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París de 1937, al Museu d’Art Modern de New York (MoMA), al Museo Nacional del Prado i al Museu Nacional Centre de Artes Reina Sofía de Madrid, institució que acull actualment l’obra. Al llarg del treball es descriu el procés de transformació de la seva significació en funció del context en el qual s’insereix en cada moment, des d’un instrument de propaganda política, icona de l’art modern occidental, fins a la seva consideració com a obra mestra en la articulació de l’art espanyol modern i contemporani.

'Reflexos d'Apol·lo'. Educació i esport a la Mediterrània antiga

En ocasió dels XV Jocs de la Mediterrània celebrats a Almeria l"any 2005 es va organitzar una exposició, del 6 de juny al 28 d"agost, sota el títol de Reflexos d"Apol·lo, que després va viatjar a Tarragona on va romandre al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, del 22 de desembre de 2006 al 4 de febrer de 2007. Finalment, s"ha exposat a Barcelona, del 22 de febrer al 20 de maig de 2007, al Museu d"Arqueologia de Catalunya, exposició que vam visitar i que dóna peu a aquest comentari que presentem a manera de reflexió bibliogràfica1. Situats en aquest punt, assenyalem que ens trobem davant d"una exposició itinerant que ha permès gaudir d"una mostra de materials arqueològics (vasos, àmfores, estàtues, copes, ceràmiques, monedes, mosaics, etc.), procedents en bona part del Museo Arqueológico Nacional de Madrid (MAN), que gira entorn d"un tema, el de l"esport i la competició, però que no ha bandejat -ans al contrari- la presència de l"educació física en el món clàssic.

La conservació-restauració en el préstec de Béns Culturals per a exposicions temporals. Recursos per sistematitzar la documentació i garantir les millors condicions per als Béns Culturals en trànsit

Com a resultat de les práctiques realitzades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entrenovembre de 2010 i febrer de 2011, emmarcades dins del Practicum del Màster de Direcció de Projectes de Conservació Restauració (Facultat de Belles Arts, Universitat Barcelona) vaig entraren contacte amb l'activitat del préstec d'obres d'art per a exposicions temporals. L'interès que em va suscitar, juntament amb el desconeixement que tenia en la matèria, em van portar a dedicarel Treball Final de Master a la recerca deis diferents aspectes que envolten el préstec de Béns Culturals en exposicions temporals, començant per una visió més global i acabant de centrar laproposta en l'àmbit de la conservació-restauració (i especialment en l'activitat documental que requereix).El treball pretén demostrar que la sistematització d'aquesta documentació és una eina bàsica per a un bon desenvolupament del procés de préstec, i ho fa fixant-se especialment en la documentació que depen de l'Àrea de Conservació-Restauració que, al cap i a la fi, és la documentació que hade permetre neutralitzar els riscos que pot comportar el préstec per a la integritat de les obres en trànsit...

La conservació-restauració en el préstec de Béns Culturals per a exposicions temporals. Recursos per sistematitzar la documentació i garantir les millors condicions per als Béns Culturals en trànsit

Com a resultat de les práctiques realitzades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entrenovembre de 2010 i febrer de 2011, emmarcades dins del Practicum del Màster de Direcció de Projectes de Conservació Restauració (Facultat de Belles Arts, Universitat Barcelona) vaig entraren contacte amb l'activitat del préstec d'obres d'art per a exposicions temporals. L'interès que em va suscitar, juntament amb el desconeixement que tenia en la matèria, em van portar a dedicarel Treball Final de Master a la recerca deis diferents aspectes que envolten el préstec de Béns Culturals en exposicions temporals, començant per una visió més global i acabant de centrar laproposta en l'àmbit de la conservació-restauració (i especialment en l'activitat documental que requereix).El treball pretén demostrar que la sistematització d'aquesta documentació és una eina bàsica per a un bon desenvolupament del procés de préstec, i ho fa fixant-se especialment en la documentació que depen de l'Àrea de Conservació-Restauració que, al cap i a la fi, és la documentació que hade permetre neutralitzar els riscos que pot comportar el préstec per a la integritat de les obres en trànsit...

El primer tractat de gravat calcogràfic a España

Els estudis sobre la història del gravat coincideixen a designar l'obra de Manuel de Rueda 'Instrucción para gravar en cobre', publicada l'any 1791, com el primer manual calcogràfic escrit a Espanya. Es tracta, bàsicament, d'una traducció de les fonts bibliogràfiques franceses, entre les quals cal destacar la d'Abraham Bosse. En aquest article tenim la satisfacció de publicar un manuscrit espanyol, inèdit fins ara, que precedeix un segle l'obra de Manuel de Rueda. Es titula 'Método para gravar al agua fuerte y sobre marfil' i forma part dels fons de la Biblioteca Nacional de Madrid amb la referència ms. 9338.

Tècnica d'execució del frontal gòtic de Sant Llorenç de Morunys: a propòsit del dibuix preparatori

Els traços primigenis del dibuix preparatori del Frontal de Sant Llorenç de Morunys, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, s"observen a ull nu, sense haver d"emprar tècniques sofisticades, a causa d"una pèrdua important de l"estrat pictòric que, de conservar-se, impediria la lectura de les capes més profundes. S"han examinat aquestes traces, font de documentació privilegiada que se"ns ofereix per incrementar el coneixement de l"obra i també, per comprendre el procés d"elaboració d"una pintura sobre taula en el context del bisbat d"Urgell al tombant del segle XIII. Durant l"estudi ha estat possible reconstruir, amb el suport inestimable dels tractats medievals, la seqüència d"execució del dibuix preliminar: primer, la distribució provisional de les línies mestres a mà alçada, amb carbonet, seguit de la seva fixació amb una punta metàl·lica dura; segon, el traçat de l"esbós figuratiu, amb un estil tou, i el posterior repàs definitiu amb una agulla o punta afilada sobre l"estrat preparatori, creant un dibuix incís que romandria visible després de recobrir tota la superfície amb una làmina d"estany. Finalment, s"aplicaria una complexa policromia, que combinaria tècniques opaques i vernissos translúcids. La revisió d"un corpus d"obres catalanes de característiques similars, moltes en les reserves dels museus pel seu precari estat de conservació, podria aportar dades rellevants quant a les diferents tècniques del dibuix preparatori emprades en la pintura sobre taula d"època medieval.

Resultados científicos do cruzeiro do "Baependí" e do "Vega" à I. da Trindade: Peixes

Trata o presente trabalho de uma coleção de peixes obtida em Cabo Frio, em São João da Barra, no Banco de São Tomé, no Banco Jaseur e na Ilha da Trindade. Considerando-se a ocorrência das espécies, por localidade, chega-se ao seguinte resultado: Cabo Frio ........................................... 13 espécies. São João da Barra ............................... 8 " " " Banco São Tomé ................................. 16 " " " Banco Jaseur ...................................... 2 " " " Ilha da Trindade .................................. 32 " " " Examinando-se as espécies da Ilha da Trindade, verifica-se que as frequentadoras da região representam, na realidade, 37,5% do total capturado, cifra obtida nessa primeira viagem de estudo. A maioria é encontratada tanto na região pelágica como nas proximidades da costa. Analisando-se a fauna da região estudada pelo Museu Americano de Nova Iorque, pelo Museu Nacional, do Rio de Janeiro e pelo Instituto Paulista de Oceanografia, constata-se que sobe a 66 o número de espécies lá encontradas entre 1912 e 1950. É de se presumir que ulteriores observações, levadas a efeito em várias épocas do ano, possam ainda acrescer esse número. A contribuição do Instituto Paulista de Oceanografia foi de 24 espécies que, incorporadas às 42 já constatadas per outras expedições, dão o total das até agora conhecidas no local.

The Brazilian and patagonian fishes of the wilkes expedition: 1838-1842

Na viagem efetuada à volta do mundo pela U. S. Exploring Expedition mais conhecida pelo nome de Expedição Wilkes e durante o período em que a mesma operava no Atlântico Ocidental, foram visitadas as regiões do Rio de Janeiro e da Patagônia. Por ocasião da festa comemorativa do centenário da The American Philosophical Society, de Filadélfia, ocorrida a 23 de Fevereiro de 1930, o autor teve a oportunidade de apresentar uma nota prévia da qual constava uma lista de peixes capturados durante o cruzeiro da Expedição. Teve, então, o ensejo de examinar o diário redigido pelo Dr. Charles Pickering, botânico da Expedição, nele encontrando anotações valiosas para a História Natural, considerada em seu sentido amplo, detalhes a respeito das localidades percorridas e relações extensas de animais e plantas, além de diversos representantes pertencentes a outros grupos. Sob o ponto de vista histórico, os comentários aí constantes são de importância significativa. Em muitos casos, essas apreciações fornecem base sólida para a efetivação de estudos faunísticos, de caráter comparativo, muito instrutivos e úteis. O autor examinou a coleção de peixes da Expedição Wilkes que se encontra no Museu Nacional dos Estados Unidos, em Washington, acervo esse gentilmente posto à sua disposição para estudo. Dessa maneira, no presente trabalho, fornece matéria de amplo interesse histórico, visando com isso lançar alguma luz sobre a imensa fauna do Brasil e da Argentina. Baseando-se nos dados fornecidos por Pickering, o autor divulga dados curiosos a respeito da baía do Rio de Janeiro e adjacências, no ano de 1838. Segue-se uma lista contendo a diagnose de 82 espécimes de água doce, salobra e salgada, estudados e comparados com outros de várias procedências. Referindo-se ao Rio Negro, descreve o autor o aspeto da região patagônica, durante certo período de 1839, fazendo comentários a respeito de 7 espécies de peixes nela, encontradas.

Engraulídeos brasileiros do gênero Anchoviella

Nos anos de 1948-49, o autor teve ocasião de estudar os representantes da família Engraulidae que frequentam a costa brasileira, pesquisa essa supervisionada gentilmente pelo Dr. Samuel F. Hildebrand, ictiólogo do U. S. Fish & Wildlife Service, de Washington. Dessa investigação resultou a conveniência de se identificar e redescrever as espécies que fazem parte das coleções do Instituto Paulista de Oceanografia. O presente trabalho é, pois, baseado na revisão das manjubas americanas publicada pelo Dr. Hildebrand em 1943 e no trabalho em que figurou como co-autor: "Notes on some Brazilian anchovies (Family Engraulidae) with description of four new species" (1948). Graças à gentileza do Dr. Hildebrand, foi examinada uma coleção extensa do Museu Nacional dos Estados Unidos. De inestimável valor foi a manipulação de exemplares constantes da coleção do Dr. W. C. Schroeder, do Museu de Zoologia Comparada, especialmente rica em exemplares do Brasil. O autor muito deve ao Dr. Hildebrand pelo trabalho enorme desenvolvido nesse sentido. No texto, obedeceu-se a seqüência sempre uniforme quanto aos caractéres peculiares a cada espécie, de modo a facilitar o estudo, por parte de outras pessoas interessadas no grupo. A distribuição geográfica dos espécimes aqui considerados figura no Mapa n.º 1.