Variació temporal de paràmetres de qualitat del sòl ocasionada per l’ús i abandó agrícola del Cap de Creus

Estudi i avaluació de les principals propietats del sòl i la dinàmica erosiva relacionades amb l’ús del sòl i l’abandó agrícola en diferents ambients de la península del Cap de Creus. Per dur a terme aquest estudi s’han seleccionat 7 ambients diferents representatius d’una seqüència d’usos fins l’abandó en diferents etapes de successió vegetal. Els ambients són diferenciats entre sòls cultivats (vinya i olivera), sòls forestals (sureda i pineda), pastures (prats) i matollars (Cistus monspeliensis i d’Erica arborea) respectivament cremat reiteradament i no cremat durant 25 anys. En cada ambient s’han instal.lat parcel.les d’erosió que permeten avaluar la producció de sediments i la mobilització de nutrients (carboni i nitrogen) durant els episodis de precipitació que generen escolament superficial

Català als salons Éclairés [Ressenya del llibre Partinuples: précis sur la romance catalane; Histoire du vaillant chevalier Tirant le Blanc: facsímils d'unes desconegudes impressions franceses de 1779 i 1783]

Ressenya del llibre Partinuples: précis sur la romance catalane; Histoire du vaillant chevalier Tirant le Blanc: facsímils d'unes desconegudes impressions franceses de 1779 i 1783. L’obra és un compendi sobre la llengua i la literatura catalanes i un resum del Tirant lo Blanc

María Antonieta, la última reina: sinopsis fílmica y reseña literaria [Ressenya del llibre María Antonieta: la última reina, d'Antonia Fraser; Ressenya de la pel·lícula María Antonieta, de Sofia Coppola]

Sinopsi fílmica i ressenya literària d’aquestes dues obres sobre la figura de la última reina de França, amb 8 suggeriments didàctics que tenen com a fil conductor ambdues obres

Panorama de l'educació de la dona mallorquina entre 1895 i 1945. 'Panorama de la educación de la mujer mallorquina entre 1895 y 1945'.

Resumen tomado del propio recurso

Dones i educadores a la Menorca de la primera meitat del segle XX. 'Mujeres y educadoras en la Menorca de la primera mitad del siglo XX'.

Resumen tomado del propio recurso

Mestres i educadores a Eivissa : un llarg camí cap al segle XX. 'Maestras y educadoras en Ibiza : un largo camino hacia el siglo XX'.

Resumen tomado del propio recurso

Actituds lingüístiques i aprenentatge de la lengua. 'Actitudes lingüísticas y aprendizaje de la lengua'.

Partiendo de que las actitudes constituyen una de las preocupaciones fundamentales del ámbito de la enseñanza. Respecto a la lengua, se propone fomentar actitudes favorables para el uso de la lengua catalana, para la normalización lingüística. Para ello se tiene que fomentar un contexto social en el cual el uso de la lengua sea valorado positivamente, difundiendo la necesidad del uso instrumental. Se incluye una encuesta realizada a los jóvenes de Ibiza sobre las actitudes lingüísticas.

Immigració, incorporació tardana, diversitat, llengua i escola. Inmigración, incorporación tardía, diversidad, lengua y escuela'.

Expone la problemática que supone el hecho de la inmigración en la comunidad autónoma de las Islas Baleares. Problemática derivada de la falta de adecuación de las infraestructuras institucionales para la incorporación, la adaptación y el conocimiento de los ejes fundamentales de esta realidad particular. También existe una confusión sobre la manera a utilizar para integrar a las personas que llegan, las estrategias a seguir y la lengua de acogida, teniendo presente que la lengua tiene que ser una puerta de entrada hacia la diversidad y no una barrera. Ante la convivencia intercultural, se tiene que aprender a gestionar los conflictos, que de esta se deriven para que sea positiva y enriquecedora. También se analiza el programa de educación compensatoria, el cual pretende ayudar para la plena integración escolar de los niños y niñas con problemas de marginación social: que pertenecen a minorías culturales, padecen condiciones sociales desfavorables o inician tarde su escolarización.

Ja tenim projecte lingüístic : i ara què?. 'Ya tenemos proyecto lingüístico : ¿y ahora qué?'.

Se hace referencia a los diversos tipos de proyecto lingüístico y a los diferentes procesos que se pueden dar para su elaboración. Se aconseja la creación de la Comisión de Normalización, para la traducción, la corrección y el asesoramiento lingüístico. Otra de las funciones de esta comisión seria la evaluación y la dinamización para garantizar el logro de los objetivos, además de encargarse de dar criterios y coordinar el tratamiento de las lenguas del PCC y en el día a día la atención de los alumnos de incorporación tardía.

Verdaguer i la poesia èpica. 'Verdaguer y la poesía épica'.

Resumen del autor en catalán

Raons i paraules : una aproximació a l'obra de Joan Fuster. 'Razones y palabras : una aproximación a la obra de Joan Fuster'.

Resumen en catalán del autor

Memòria i biografia d'una ciutat : un retrat de Barcelona, la marsiana : els anys quaranta i cinquanta. 'Memoria y biografía de una ciudad : un retrato de Barcelona, la marsiana : los años cuarenta y cincuenta'.

Resumen tomado de la publicación en catalán

Una nova mirada a l’espai educatiu: l’experiència de la cooperativa Ikastola Arizmendi de Mondragón als centres escolars de 0 a 6 anys

El centro escolar infantil de la ikastola Arizmendi estar integrada por 7 centros de educación infantil y es el resultado de muchos años de investigación, estudio y formación de todos los estamentos de la cooperativa de enseñanza. Este es un proyecto que no se circunscribe sólamente en la etapa de educación infantil, sino que abraza toda la cooperativa ikastola y se adapta a cada etapa en particular. El marco teórico en el que nos hemos basado para la elaboración del proyecto pedagógico y arquitectónico se inspira en diferentes teorias psicológicas contemporáneas: la etologia animal y humana, la teoria del attachment, la psicologia de la conducta y la psicologia cognitiva.

Els Materials de construcció de la bòbila romana d’Ermedàs

Estudi i descripció dels materials de construcció d’un centre terrisser concret, la bòbila d’Ermedàs situada a la comarca del Pla de l’Estany. Mitjançant aquests materials pretén acostar-se a les formes socials, històriques, econòmiques i tècniques que es donaven a la bòbila i als seus entorns, i també comprendre el marc natural, geogràfic, polític i històric d’aquesta zona

Força i violència en educació social: la bufetada com a mesura de correcció entre els adolescents

El desembre de 2008 l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social (OEAIS) va publicar Força i violència en educació social. En Pere i en Josep, anàlisi d’un cas pràctic sobre els límits de la força física en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). Aquest informe partia d’una situació real ocorreguda a Catalunya en la qual un educador social que treballava en un CRAE havia donat una bufetada a un noi del centre, el pare l’havia denunciat i en la sentència el jutge va considerar que l’acció no era punible. Arran d’aquest i altres fets, en la normativa i en els protocols dels CRAE de Catalunya es va establir que en cap cas es podia donar una bufetada als nois i noies que hi vivien i que en una situació límit, els professionals de l’educació han de fer una contenció física o avisar a la policia o al servei hospitalari d’urgències