Empirical approaches to inequality of opportunity: principles, measures, and evidence

We put together the different conceptual issues involved in measuring inequality of opportunity, discuss how these concepts have been translated into computable measures, and point out the problems and choices researchers face when implementing these measures. Our analysis identifies and suggests several new possibilities to measure inequality of opportunity. The approaches are illustrated with a selective survey of the empirical literature on income inequality of opportunity.

Accesibilidad en los espacios públicos urbanizados

El libro, coordinado por el Director de ACCEPLAN, Fernando Alonso López, viene a ser un reflejo de los avances entorno a la búsqueda de accessibilidad universal en los espacios públicos urbanizados. Para aproximarse a la realidad normativa y técnica de la Orden Ministerial el libro se estructura en artículos referentes al contexto normativo, a los contenidos de la Orden, y a reflexiones y criterios en torno a la accesibilidad en la ciudad. Del conjunto de artículos, por su variedad y por su carácter multidiciplinar, se extrae un libro de referencia que ofrece la variedad de enfoques del tema y que ayuda a interpretar mejor la Orden Ministerial, su contribución a los objetivos de la Ley 51/2003 de Igualdad de Oportunidades No Discriminación y Accesibilidad Universal, LIONDAU, y su utilidad en la comformación de unas ciudades cada vez más abiertas a la diversidad funcional y a la convivencia.

An ex-post view of inequality of opportunity in France and its regions

This paper proposes an ex-post measure of inequality of opportunity in France and its regions by assessing the inequality between individuals exerting the same effort. To this end, we define a fair income that fulfils ex-post equality of opportunity requirements. Unfairness is measured by an unfair Gini based on the distance between the actual income and the fair income. Our findings reveal that the measures of ex-post inequality of opportunity largely vary across regions, and that this is due to di_erences in reward schemes and in the impact of the non responsibility factors of income. We find that most regions have actual incomes closer to fair incomes than to average income, excepted Ile de France where the actual income looks poorly related to effort variables. Finally, we find that income inequality and inequality of opportunity are positively correlated among regions.

L’elecció del centre en famílies d’origen immigrat a la ciutat de Barcelona

El projecte ha assolit la majoria d’objectius, ajustats a la reducció d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformació del paisatge agro-forestal i urbà a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figaró-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d'ús del sòl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecció de cobertes les matrius dels canvis d'ús; i 2) avaluar amb l’índex de connectivitat ecològica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resiliència del paisatges, amb un especial èmfasi en la reforestació induïda per l'abandonament rural i la pèrdua de paisatges en mosaic, en un àmbit més gran pel període 1956-1993-2005. Aquests resultats han permès preparar varis articles per publicar en co-autoría a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja és a punt de poder-se lliurar el primer amb el títol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memòria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sòl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econòmico-socials i el paper jugat per la protecció del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. Els resultats també permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energètic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinèrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperació d’una ramaderia extensiva i una agricultura ecològica que facin possible la restauració dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orquídies mediterrànies a Figaró-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox.

From bargaining solutions to claims rules: a proportional approach

Is it important to negotiate on proportions rather than on numbers? To answer this question, we analyze the behavior of well-known bargaining solutions and the claims rules they induce when they are applied to a "proportionally transformed" bargaining set SP -so-called bargaining-in-proportions set. The idea of applying bargaining solutions to claims problems was already developed in Dagan and Volij (1993). They apply the bargaining solutions over a bargaining set that is the one de ned by the claims and the endowment. A comparison among our results and theirs is provided. Keywords: Bargaining problem, Claims problem, Proportional, Constrained Equal Awards, Constrained Equal Losses, Nash bargaining solution. JEL classi fication: C71, D63, D71.

Programa d’educació intercultural als centres penitenciaris

Després de la Jornada de Bones Pràctiques dels educadors socials de l'àmbit penitenciari català (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educació per a la convivència en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificació del seu naixement continua essent vàlida, sí que hi ha matisacions teòriques que han canviat a l’hora d'entendre la convivència en la diversitat i, sobretot, a l’hora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educació intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democràtica. Cal promoure la reflexió sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensió social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Així, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva estàtica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educació intercultural, s'ha d'entendre com el dret a allò que és comú, o que hauria de ser comú. I per què un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perquè precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferències i les caracteritzacions tenint en compte que una sèrie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procés de globalització; interdependència a escala mundial; transformació dels models de comunicació, consum i treball; canvis polítics i econòmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Així doncs, us presentem un programa d'educació intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensió del món, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per allò social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acció educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. És per aquest motiu que plantegem una pràctica educativa que parteix d'un handicap metodològic d'actuació: la impossibilitat d'una acció comunitària. Entenem tota acció comunitària des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acció educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessàriament en un marc d'educació per a la transferència de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferència que pot posar en pràctica la persona interna en el moment en què s'incorpori a la vida en llibertat.

Polítiques, pràctiques i estratègies d'inserció: una mirada des de les trajectòries de les dones immigrades

Aquesta recerca, amb l’objectiu general de conèixer i analitzar els processos d’inserció al mercat laboral, les estratègies i pràctiques d’inserció, i els àmbits d’ocupació de les dones immigrades en la societat de recepció, es va plantejar com a finalitat proposar línies d'actuació i pràctiques d'atenció vers aquest col•lectiu. Sota l’eix 1 del Pacte Nacional, apunta a garantir la igualtat de drets i l’accés al mercat laboral de les persones, des de la tranversalitat del gènere. Mitjançant l’aplicació d'entrevistes semiestructurades per tal de construir "trajectòries d’immigració" de dones, i obtenir una mirada sociohistòrica i dinàmica del procés de d’inserció laboral a la societat de recepció, es va portar a terme la recerca amb la participació de 17 dones immigrades al territori català. Entre els resultats, cal destacar que: en quant als relats d’origen destaca la diversitat de motius de la immigració, posant en qüestió les tesis purament economicistes, i en relació amb les polítiques i pràctiques d’inserció laboral, podem confirmar que els esforços dels recursos d’atenció tendeixen a encertar a les dones en els nínxols laborals més precaritzats, i sobre tot generitzats. Per altre banda, l’estudi ens ha permet apropar-nos a les estratègies que fan servir les dones per a sortejar les limitacions, sobre tot legals, que es troben a la societat de recepció. Aquestes accions ens permeten analitzar l’agència de les dones immigrades i la importància de les xarxes socials i de la participació, per a una inserció sociolaboral més plena. A més de les conclusions i recomanacions contingudes en aquest document, s'ha elaborat un material didàctic que es composa de: 1. Documental "Per compte aliè" en el qual hi ha les històries d'inserció de 5 dones i; 2. Guia de 12 tallers de treball com a proposta d’intervenció, destinats als col•lectius i serveis que treballen per a la inserció.

Health inequalities among the elderly in western Europe

Background: This paper analyses gender inequalities in health status and in social determinants of health among the elderly in Western Europe. Methods: Data came from the first wave of the “Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe” (SHARE, 2004). For the purposes of this study a subsample of community-residing people aged 65-85 years with no paid work was selected (4218 men and 5007 women). Multiple logistic regression models separated by sex and adjusted for age and country were fitted. Results: Women were more likely to report poor health status, limitations in mobility and poor mental health. Whereas in both sexes educational attainment was associated with the three health indicators, household income was only related to poor self-rated health among women. The relationship between living arrangements and health differed by gender and was primarily associated with poor mental health. In both sexes, not living with the partner but living with other people and being the household head was related to poor mental health status (aOR=2.14; 95% CI=1.11-4.14 for men and aOR=1.75; 95% CI=1.12-2.72 for women). Additionally, women living with their partner and other(s) and those living alone were more likely to report poor mental health status (aOR=1.67; 95% CI=1.17-2.41 and aOR=1.58; 95% CI=1.26-1.97, respectively). Conclusions: Health inequalities persist among the elderly. Women have poorer health status than men and in both sexes the risk of poor health status increases among those with low educational attainment. Living arrangements are primarily associated with poor mental health status with patterns that differ by gender.

Gender inequality in health among elderly people in a combined framework of socioeconomic position, family characteristics and social support

This study analyses gender inequalities in health among elderly people in Catalonia (Spain) by adopting a conceptual framework that globally considers three dimensions of health determinants : socio-economic position, family characteristics and social support. Data came from the 2006 Catalonian Health Survey. For the purposes of this study a sub-sample of people aged 65–85 years with no paid job was selected (1,113 men and 1,484 women). The health outcomes analysed were self-perceived health status, poor mental health status and long-standing limiting illness. Multiple logistic regression models separated by sex were fitted and a hierarchical model was fitted in three steps. Health status among elderly women was poorer than among the men for the three outcomes analysed. Whereas living with disabled people was positively related to the three health outcomes and confidant social support was negatively associated with all of them in both sexes, there were gender differences in other social determinants of health. Our results emphasise the importance of using an integrated approach for the analysis of health inequalities among elderly people, simultaneously considering socio-economic position, family characteristics and social support, as well as different health indicators, in order fully to understand the social determinants of the health status of older men and women.

Who benefits from parental leave in Spain? : a life course analysis

This paper analyses the extent to which individual and workplacecharacteristics and regional policies influence the use and duration ofparental leave in Spain. The research is based on a sample of 125,165people, and 6,959 parental leaves stemming from the ‘Sample ofWorking Life Histories’ (SWLH), 2006. The SWLH consists of administrative register data which include information from threedifferent sources: Social Security, Municipality and Income TaxRegisters. We adopt a simultaneous equations approach to analyse theuse (logistic regression) and duration (event history analysis) ofparental leave, which allows us to control for endogeneity and censoredobservations. We argue that the Spanish parental leave scheme increases gender and social inequalities insofar as reinforces genderrole specialization, and only encourages the reconciling of work andfamily life among workers with a good position in the labour market(educated employees with high and stable working status).

Una federació necessita una llengua comuna?

Tradicionalment s’ha considerat que una comunitat política necessita una llengua comuna com a base d’una cultura política compartida, necessària per al funcionament de les institucions democràtiques, l’exercici de la solidaritat ciutadana, el foment de la igualtat d’oportunitats i la unitat, l’estabilitat i la fortalesa de l’estat. Aquesta idea va guiar la constitució d’estats nació com França, Itàlia o Espanya i en va legitimar les polítiques d’assimilació lingüística. I també és present en la construcció d’estats federals, com els mateixos EUA. Ara bé: en el cas de les federacions constituïdes pel pacte entre demoi amb llengües diferents aquest no hauria de ser necessàriament el model, ja que el sistema federal facilita l’acomodació de la diversitat. Però quina és la realitat? Quantes federacions tenen llengua comuna? Per què algunes en tenen i unes altres no? La manca d’una llengua comuna impedeix d’aconseguir els objectius polítics amb què se l’ha relacionat? El meu corpus d’estudi són les federacions i prenc com a punt de partida les que recull el Fòrum de Federacions en el seu web. En primer lloc les caracteritzo segons la seva diversitat lingüística de iure (llengües oficials en el nivell federal) i de facto (llengües que es parlen a la federació i percentatge de parlants de les principals). En segon lloc defineixo el concepte de llengua comuna d’acord amb unes determinades consideracions, per establir quantes federacions actuals tenen llengua comuna. A continuació descric les funcions polítiques que la normativa associa a la possessió d’una llengua comuna i les causes per les quals un percentatge significatiu de federacions no en tenen. Finalment, analitzo els tres casos de federacions que funcionen tant de iure com de facto sense llengua comuna (Bèlgica, Canadà i Suïssa) amb l’objectiu d’explorar si aquesta mancança pot estar relacionada directament amb els seus nivells de participació democràtica, solidaritat, igualtat d’oportunitats o estabilitat política.

Cultural differences on seeking information: an eye tracking study

The main goal of this research is to investigate how people with different cultural background differ in their interaction style and visual behavior on search engine results pages (SERP), more specifically between groups from the Middle Eastern region vs. Western Europe. We conducted a controlled eye-tracking experiment to explore and evaluate the visual behavior of Arabs and Spaniardusers when scanning through the first page of the search results in Google. Big differences can be observed in the 4 aspects studied: U.A.E. participants stayed on the SERPs for longer, they read more results and they read each snippet in a more complete way than Spaniards. In Spain, people tended to scan the SERP, reading less text on each snippet, and choose a result among the first top rankedones without hardly seeing those in bottom positions.

Fums desiguals. Comentari a la STSJC, Sala Civil i Penal, 31.3.2008 (MP: Ma. Eugènia Alegret Burgués)

L'objecte del plet són els requisits necessaris per a la instal·lació d¿una xemeneia per a l'evacuació dels fums del local situat en els baixos d'un edifici en règim de propietat horitzontal. La matèria no és nova, però la STSJC de 31 de març de 2008 suposa un canvi de criteri jurisprudencial en relació amb la STSJC de 15 de gener de 2005, que la Sala ha de justificar per evitar la infracció del principi d¿igualtat en l¿aplicació de la llei.

Socio-economic inequalities in reported depression in Spain : a decomposition approach

Recent evidence questions some conventional view on the existence of income-related inequalities in depression suggesting in turn that other determinants might be in place, such as activity status and educational attainment. Evidence of socio-economic inequalities is especially relevant in countries such as Spain that have a limited coverage of mental health care and are regionally heterogeneous. This paper aims at measuring and explaining the degree of socio-economic inequality in reported depression in Spain. We employ linear probability models to estimate the concentration index and its decomposition drawing from 2003 edition of the Spanish National Health Survey, the most recent representative health survey in Spain. Our findings point towards the existence of avoidable inequalities in the prevalence of reported depression. However, besides ¿pure income effects¿ explaining 37% of inequality, economic activity status (28%), education (15%) and demographics (15%) play also a key encompassing role. Although high income implies higher resources to invest and cure (mental) illness, environmental factors influencing in peoples perceived social status act as indirect path as explaining the prevalence of depression. Finally, we find evidence of a gender effect, gender social-economic inequality in income is mainly avoidable.