Variación y periferia izquierda: la Anteposición de Foco Débil en español y en catalán

El objetivo de éste estudio es el análisis diacrónico y comparativo {español-catalán} de la Anteposición de Foco Débil (AFD) en las lenguas románicas medievales

Mesoclitic Romance futures and conditionals vs participle preposing

(INFINITIVE + CLITIC + AUX) is an evidential configuration in Old Spanish and Old Catalan, whereas (PARTICIPLE + CLITIC + AUX) is an instance of weak or unmarked focus fronting. The evidentiality of mesoclitic structures can be put forward on the bases of three main arguments: a) mesoclisis is not compulsory (i.e., whenever you have a clitic, you can either have mesoclisis or proclisis/enclisis); b) mesoclitic futures and conditionals are attested in interrogative sentences (with wh- elements); and c) they are not found in derived adverbial clauses (which is what you expect if they have an evidential value, since they bring about intervention effects corresponding to the derivational account of conditional and temporal sentences, for example - see Haegeman 2007 and ff.), and are related to high modal expressions (thus interfering with MoodPIrrealis)

Sintaxi dels clítics pronominals en català medieval

Article que fa una descripció general de la sintaxi dels clítics del català medieval des d’una perspectiva comparativa

Valors adverbials associats a la conjunció que: un estudi històric

En aquest article parlarem dels valors adverbials causal i final associats al nexe 'que' en català i també en altres llengües romàniques. Dedicarem la primera part del treball a l’estudi de l’evolució del sistema de nexes complexos del llatí clàssic i dels usos orals posteriors en/de les llengües romàniques preliteràries. La segona part de l’article se centrarà en l’estudi de les subordinades causals i finals de les llengües romàniques introduïdes pel nexe 'que'

El procés de gramaticalització en l'adquisició del llenguatge: la categoria formal de verb

Des de diverses perspectives, alguns autors han remarcat la importància del verb en l'adquisició del llenguatge (Bloom, 1991; Pinker, 1989; Tomasello, 1992). Donat que la seva estructura semàntica proporciona un marc conceptual per incloure-hi estructures lingüistiques més àmplies, esdevé un element clau en el pas a una fase de parla organitzada gramaticalment. Es per aquest motiu que l'adquisició de la categoria formal de verb és essencial per poder entendre com els nens arriben a ser gramaticalment competents. En aquest estudi pretenem explorar com s'adquireix la classe formal de verb tenint en compte les diferents propostes que intenten explicar el procés de gramaticalització i, en concret, l'adquisició de les categories de mot. En les dades sobre l'adquisició inicial dels verbs, es troba que a partir dels tres anys hi ha un ús consistent del elements verbals, però abans d'aquesta edat alguns autors han descrit un ús dels marcadors morfològics limitat a alguns verbs (Bloom, 90) i també que la utilització de l'estructura argumental inicial sembla anar lligada a verbs individuals (Tomasello, 92, Olguin i Tomasello, 93). Aquestes dades apunten que en un principi els verbs serien utilitzats de forma lexicalitzada, de manera que s'adquiririen individualment.

Elementos de gramática general con relacion a las lenguas orales, ó sea, Esposición [i.e. Exposición] de los principios que deben servir de base al estudio de las lenguas : á que acompaña una aplicacion de la doctrina á la traducción del latin al español /

Mode of access: Internet.

Pequín, London, Roma: un viatge lingüístic a través de la història de tres llengües: gramàtica comparada entre el xinès, l'anglès i el llatí

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. En aquest treball es vol trobar un vincle entre les cultures més influents al llarg de la història d’Àsia i Europa, prenent com a element bàsic les seves llengües: el xinès, l’anglès i el llatí. Ara bé, la comparació lingüística entre elles només té veritable interès si es cerca allò comú sobretot semàntica i sintàcticament, posat que d'entrada, visual i fonèticament, qualsevol profà pot observar-ne prou diferències. Aquestes característiques comunes, doncs, tenen valor independentment del temps i l'espai, ja que el que hi ha en joc aquí és, en el fons, el llenguatge verbal com a nervi del fet de ser humà. Els continguts s'estructuren mitjançant l'ús d'un mètode inductiu com a regla d’anàlisi comparativa; no es pot, tanmateix, prescindir d'una introducció teòrica de lingüística, absolutament necessària per a un estudi comparatiu de gramàtica. Una vegada conclòs el treball, es veu que els conceptes que totes tres expressen són comuns i el canvi, quan es dóna, afecta la forma i està relacionat amb les regles de la lògica: aquests casos, doncs, no fan sinó confirmar la tesi, ja que esperar una equivalència total seria no només ingenu, sinó gens natural ni realista. L'anhel del traductor és arribar a expressar, precisament, aquest univers.

Gramática general : lecciones preliminares sobre las facultadesdel alma

UANL

Los métodos de la educación comparada. I.

La educación comparada ha atravesado dos fases fundamentales en su proceso evolutivo: el período precientífico y un periodo científico. El período precientífico da comienzo en la Antigüedad, y se prolonga hasta el siglo XVIII, cuando da comienzo el periodo científico. Nos centraremos en el análisis de los principales métodos científicos de la educación comparada, que como tales, son propios de la segunda etapa de desarrollo de la educación comparada. Uno de los más interesantes es el método comparativo, definido como un medio de estudio extremadamente general, de tal suerte que es difícil delimitar sus cuadros de investigación. Pero para asentar la reflexión sobre los métodos de la educación comparada, vamos a recoger la división propuesta por George Z. F. Bereday, que distingue tres períodos en la fase científica: period of borrowing, o periodo de tomar prestado; Period of prediction, o periodo de predicción y Period of análisis, o periodo de análisis. En esta primera parte del artículo se estudiarán los dos primeros periodos, mientras que del tercero se hablará en una segunda parte.

As vogais médias pretônicas dos verbos na fala culta do interior paulista

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Segmentações alternativas e constituintes prosódicos em Português brasileiro: uma análise através de canções da MPB

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Praeclarissimum opus diui Isidori Hyspalensis, quod aetimologiarum inscribitur ... : quasi i hoc volumine solu[m] de re gra[m]matica, atq[ue] vocabulor[m] interpretationibus ...

Mode of access: Internet.

Principios de gramática general /

Mode of access: Internet.

As vogais médias tônicas: um estudo contrastivo da metafonia com base em corpus

This research analyzes the average previous stressed vowels [ε] and [e] and later [ɔ] and [o] in nominal and verbal forms in the 1st person singular and 3rd person singular and plural in the present tense, specifically the umlaut process of mid vowels /e/ and /o/, which assimilate in /ε/ and /ᴐ/ in stressed position. The general objective of this research is to describe and quantify the occurrence of umlaut and subsequently analyze in which words there is regularity or not. As specific objectives we have: i) to compile and to label an oral, spontaneous, synchronic and regional corpus, from radio programs produced in the city of Ituiutaba, Minas Gerais; ii) to describe the characteristics of the corpus to be compiled; iii) to investigate the alternating timbre of mid vowels in stressed position; iv) to identify instances of nominal and verbal umlaut of the middle vowels in stressed position; v) to describe the identified cases of nominal and verbal umlaut; vi) to analyze the probable causes for the variation of the middle vowels. To perform the proposed analysis, we have adopted as a theoretical-methodological basis multi-representational models: Phonology of Use (BYBEE, 2001) and Exemplar Theory (PIERREHUMBERT, 2001) combined with the precepts of Corpus Linguistics (BEBER SARDINHA, 2004). The corpus consisted of 16 radio programs – eight political and eight religious – from the city of Ituiutaba-MG, with recordings of about 20 to 40 minutes. We note, by means of the results generated by WordSmith Tools® software, version 6.0 (SCOTT, 2012), that the analyzed forms show little variation, which shows that the umlaut is a process already lexicalized in participants of the radio programs analyzed. We conclude that the results converge with the proposal of the Phonology of Use (BYBEE, 2001; PHILLIPS, 1984) that less frequent words that have no phonetic environment conducive to change, are changed first.

Wörter stehen da einige. On nominal split topicalization in non-standard viennese german

This work investigates the syntactic, semantic, and pragmatic properties of nominal Split Topicalization (ST) constructions in Standard and non-Standard German. The topic phrase denotes a property, and the MF phrase either modifies this property or picks out a specific entity. Semantically, the topic phrase will be analysed as a property-denoting expression which restricts the denotation of the verbal predicate, while the MF phrase is composed either via specify or restrict (cf. Chung and Ladusaw, 2003). Syntactically, the base position of the topic phrase is the (incorporating) verb, and the MF phrase is generated independently as the complement of the verb containing an empty pronoun. Since predicates introduce abstract discourse referents, the topic phrase can be resumed via "pro" in the MF phrase.