L'estat dels recursos residencials per a la inf??ncia i l'adolesc??ncia a Barcelona : l'opini?? dels professionals i les professionals

Resumen basado en el de la publicaci??n

Instrumentos de la inspecci??n educativa (I) : cuaderno de campo

Resumen tomado de la publicaci??n

Una mirada a l'estudiant universitari: què necessitarà saber i saber fer quan s'incorpori al mercat laboral?

Una mirada a l'estudiant universitari: què necessitarà saber i saber fer quan s'incorpori al mercat laboral? Aquesta ponència exposa la recerca que s'està duent a terme dins un projecte REDICE, finançat per l'ICE de la UB. Es mostra el context en què s'emmarca, els seus objectius i metodologia, i els resultats esperats. La recerca analitza una de les arrels de la manca de rendiment laboral dels treballadors, remuntant-se a un dels seus orígens: la formació que han rebut, en particular aquells que han seguit una trajectòria universitària. Segons el plantejament del projecte, una planificació de la docència més centrada en l'estudiant, des de la perspectiva de formar-lo de manera integral, pot contribuir de forma significativa a incrementar la seva futura productivitat laboral

La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)

"La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)" es el primer estudi integral dedicat a aquest artista i teòric del Noucentisme. La tesi analitza amb profunditat la trajectòria d’Aragay com a dibuixant, pintor, gravador i ceramista, però també com a poeta, professor i polític; a més del paper que va exercir com a crític, polemista i teòric de l’art. La tesi posa de manifest la labor artística i intel•lectual d’aquest personatge que va assumir, defensar i projectar, fins el final de la seva vida, aquell ideal estètic de signe mediterraneista i classitzant, que sorgia a Catalunya a principis del segle XX.

Política i legislació educativa a l'entorn de l'escola unitària i cíclica. Evolució i situació actual a les comarques gironines (1970-1998)

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar. Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum.

Dzieje współpracy amerykańskich i polskich związkowców, 1918-1989

Wydział Historyczny

Las rutas del tráfico ilegal de migrantes hacia Estados Unidos de América. Labor de la marina ecuatoriana: Análisis de la normativa aplicable en los países de tránsito [México y Guatemala] (Artículos Varios)

Se presenta una visión global del tráfico ilegal de migrantes ecuatorianos que tienen como destino los Estados Unidos de América. Se incluyen los puntos de salida y las rutas que utilizan los coyotes para transportar a los migrantes desde las costas ecuatorianas hacia diferentes puertos en Centroamérica, principalmente a Guatemala, para continuar por tierra hacia México, por lo que se expone la normativa guatemalteca en la materia y se analiza la legislación mexicana aplicable a migrantes irregulares, considerando que el Ecuador es el primer país, luego de los centroamericanos, con mayor número de deportados desde México. En este contexto se estudia las funciones de control, así como las labores de prevención de la marina ecuatoriana en aguas jurisdiccionales. Finalmente se proporcionan estadísticas relativas a embarcaciones capturadas por la marina, y migrantes ecuatorianos deportados desde México y Guatemala.

Att möta sorg i arbetet : En kvantitativ enkätundersökning över begravningsrådgivare anslutna till SBF (Sveriges Begravningsbyråers Förbund).

This quantitative survey aims to highlight the impact of the meeting with the grief for customer advisers and representatives of funeral homes connected to the SBF (Sveriges Begravningsbyråers förbund). It also aims to demonstrate any differences between the sexes on this subject. Issues include: How does the person experience expectations and requirements in relation to their professional role? Does the person experience a personal impact due to the encounter with grief and death in their profession, in what way and to what extent? What consequences does the expectations, reactions and the possible impact result in for that person? What conditions does the person have to help cope with the professional role? Is there a gender difference in this experience? The theory base, which consists of theories taken from The Managed Heart: The commercialization of Human Feeling by Arlie Hochschild (2003) and descriptions taken from Yrke: begravningsentreprenör. Om utanförskap, döda kroppar, riter och professionalisering by Anna Davidsson Bremborg (2002), has been fundamental in both the preparatory work and the analysis. The population consists of those with client contact at funeral homes connected to the SBF. The questionnaire was answered through an internet page and the contact with the particiants were made via e-mail. The questionnaire consisted of 44 claims which were answered by how well the respondents agreed with them. The responses were then coded and calculations were made of mean and significance of these figures. Comparisons were made on several levels between the different variables in order to find patterns and indications. The results showed trends that the respondents to some extent experienced high demands in their profession, stress connected with the customer interactions and that this to some extent resulted in negative consequences. The results suggests that respondents were expected to and strove to go the "extra mile" to please the customers. The results also showed trends that the respondents enjoyed their work, experienced relatively good conditions in their profession and that the benefits outweighed the sacrifices. The results also showed an interesting pattern of that women, more than men, experience pressures and stress due to the encouter with grief at work, and that the higher education the respondents had the greater the impact. This study resulted in some interesting indications that can be used in further research.

Kinesiska affärsetableringar i Sverige : Kartläggning över områden som förbättrar chanserna att lyckas

Aim and starting point: The aim of the Bachelor thesis is to examine and define the paramount knowledge Chinese businessmen need in order to succeed with their establishment in Sweden. The authors also seek to answer what incentives attract Chinese businessmen to come to Sweden, as well as how Chinese establishments in Sweden can be predicted to appear in the future. Results/conclusions: The study outlines key areas in which Chinese businessmen should have knowledge in order to succeed with their establishment in Sweden. The results also gives an indication on how Chinese business establishments in Sweden will appear in the future, into which areas the Chinese mainly invest/establish in, as well as why and how these are done. On the basis of this material the authors generate proposals for educational packages which among others can be sold to Chinese businessmen. Knowledge overview: Here relevant theory connected to the area of study is presented. The knowledge overview presents the Swedish in relation to the Chinese perspective in areas such as: culture, hierarchy, relations, Face, communication, HRM, education, CSR and labour law. The knowledge overview can itself contribute to fostering an understanding of differences between Sweden and China. Method: The area of research has been accessed by a combination of methods. The study is both deductive and explorative. The main channel of information and data collection are in-depth interviews which are used as a deductive starting point, an expert investigation and as a Grounded Theory. As a complement the authors have also conducted a delphi study in which an expert panel answered questions concerning the future of Chinese establishments in Sweden. The deductive and explorative parts have been analyzed individually and have each generated a conclusion. These conclusions have then been interwoven in a synthesis that highlights and creates new knowledge.

Flyktingguide: En väg till integration? : Brukarutvärdering av projektet Flyktingguide i Falun

In this qualitative user evaluation participants in the project refugee guide, Falun, was interviewed about their experience of the project and how the project contributed to their integration into society and establishment on the labor market. The collection of empirical data has been made by six interviews. The results of the evaluation indicate that participants feel that they through the project had the opportunity to meet new people, practice the language and learn about each other's culture. The results also show that participants are satisfied with the project. Some participants expressed a desire to meet with several people at once while others don´t have that need. Furthermore, the interviews shows that establishment on labor market occurred through job placement and not through participation in the project. Integration proved to be a difficult concept to define, but the interviews show that the participants have a perception that it is about learning the Swedish language and culture.

Labor earnings dynamics in post-stabilization Brazil

This paper analyzes both the levels and evolution of wage inequality in the Brazilian formal labor market using administrative data from the Brazilian Ministry of Labor (RAIS) from 1994 to 2009. After the covariance structure of the log of real weekly wages is estimated and the variance of the log of real weekly wages is decomposed into its permanent and transitory components, we verify that nearly 60% of the inequality within age and education groups is explained by the permanent component, i.e., by time-invariant individual productive characteristics. During this period, wage inequality decreased by 29%. In the rst years immediately after the macroeconomic stabilization (1994

Effects on mother and fetus of epidural and combined spinal-epidural techniques for labor analgesia

OBJETIVO: A peridural (AP) e a técnica de duplo bloqueio (DB) são utilizadas em analgesia para o trabalho de parto. Este estudo comparou os efeitos na mãe e no feto de ambas as técnicas em analgesia e anestesia para o parto. MÉTODOS: Quarenta parturientes ASA I e II receberam por via peridural 15 ml de ropivacaína a 0,125% (grupo AP) e 5 µg de sufentanil com 2,5 mg bupivacaína por via subaracnóidea (grupo DB). Foram avaliados: intensidade de dor, altura do bloqueio sensitivo, tempo de latência, bloqueio motor, duração da analgesia de parto, tempo para a resolução do parto, hipotensão materna e presença de prurido. Os recém-nascidos foram avaliados pelo índice de Apgar e escore da capacidade adaptativa e neurológica (ECAN), método de Amiel-Tison. RESULTADOS: Não houve diferenças significativas entre os grupos na intensidade da dor, no tempo de latência, no nível do bloqueio sensitivo e no índice de Apgar. O bloqueio motor, a duração da analgesia e o tempo para resolução do parto foram maiores no grupo DB, do qual sete parturientes apresentaram prurido leve. ECAN foi maior no grupo AP após meia hora, duas horas e 24 horas. Noventa e cinco por cento dos recém-nascidos do grupo AP e 60% do grupo DB foram considerados neurologicamente vigorosos ao exame de 24 horas. CONCLUSÃO: As duas técnicas mostraram-se eficazes para analgesia do trabalho de parto. As parturientes do grupo DB apresentaram prurido e trabalho de parto mais prolongado. Recém-nascidos de mães que receberam analgesia de parto via peridural apresentaram melhor ECAN.

Labor analgesia with ropivacaine added to clonidine: a randomized clinical trial

CONTEXTO E OBJETIVO: A associação entre ropivacaína e clonidina agiria menos que a ropivacaína isolada na mãe e no feto? Foram pesquisados os efeitos materno-fetais de duas técnicas farmacológicas: pequena dose de ropivacaína ou dose menor de ropivacaína mais clonidina na analgesia peridural para parto. TIPO DE ESTUDO E LOCAL: Estudo prospectivo, Departamento de Anestesiologia, Faculdade de Medicina de Botucatu, Universidade Estadual Paulista. MÉTODOS: Trinta e duas parturientes, estado físico de acordo com a American Society of Anesthesiologists I e II, foram aleatoriamente submetidas à analgesia peridural com 15 ml de ropivacaína 0,125% (grupo R) ou 15 ml de ropivacaína 0,0625% mais clonidina, 75 µg (grupo RC). Foram avaliados: intensidade da dor, nível do bloqueio sensitivo, latência, intensidade do bloqueio motor, duração da analgesia de parto e da analgesia peridural. Os neonatos foram avaliados pelo Apgar e método de Amiel-Tison (capacidade neurológica e adaptativa). RESULTADOS: Não houve diferenças significativas entre grupos para dor, nível de bloqueio sensitivo, duração da analgesia peridural e Apgar. Para latência, duração da analgesia de parto e bloqueio motor, grupo R < grupo RC. O escore da capacidade neurológica e adaptativa de meia e duas horas foi maior para o grupo R. Cem por cento dos neonatos do grupo R e 75% dos do grupo RC estavam neurologicamente saudáveis ao exame de 24 horas. CONCLUSÃO: Pequena dose de ropivacaína e dose menor mais clonidina aliviaram a dor materna durante o parto. Neonatos de mães que receberam apenas ropivacaína mostraram melhores escores da capacidade neurológica e adaptativa.

Fixed-time artificial insemination with estradiol and progesterone for Bos indicus cows I: Basis for development of protocols

Five experiments were conducted on commercial farms in Brazil aiming to develop a fixed-time artificial insemination (TAI) protocol that achieved pregnancy rates between 40% and 55% in Bos indicus cows. These studies resulted in the development of the following protocol: insertion of all intravaginal device containing 1.9 g of progesterone (CIDR) plus 2.0 mg im estradiol benzoate on Day 0; 12.5 mg im dinoprost tromethamine on Day 7 in cycling cows or oil Day 9 in anestrous cows; CIDR withdrawal plus 0.5 mg im estradiol cypionate plus temporary calf removal on Day 9; TAI (48 h after CIDR withdrawal) plus reuniting of calves with their dams on Day 11. Reduced dose of prostaglandin F(2 alpha) (PGF(2 alpha): 12.5 mg im dinoprost tromethamine) effectively caused luteolysis. In cycling cows, fertility was greater when the treatment with PGF(2 alpha) was administered on Day 7 than oil Day 9, but in anestrous cows, no effects of time of the PGF(2 alpha) treatment were found. Estradiol cypionate effectively replaced estradiol benzoate or gonadotropin-releasing hormone as the ovulatory stimulus, reducing labor and cost. In this protocol, CIDR inserts were successfully used four times (9 d each use) with no detrimental effects on fertility. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Two stops in today's new global geographies: shaping novel labor supplies and employment regimes

Includes bibliography