Determinants of the omega-3 index in a Mediterranean population at increased risk for CHD.

The omega-3 index, defined as the sum of EPA and DHA in erythrocyte membranes expressed as a percentage of total fatty acids, has been proposed as both a risk marker and risk factor for CHD death. A major determinant of the omega-3 index is EPA þ DHA intake, but the impact of other dietary fatty acids has not been investigated. In a cross-sectional study on 198 subjects (102 men and 96 women, mean age 66 years) at high cardiovascular risk living in Spain, the country with low rates of cardiac death despite a high prevalence of cardiovascular risk factors, dietary data were acquired from FFQ and blood cell membrane fatty acid composition was measured by GC. The average consumption of EPA þ DHA was 0·9 g/d and the mean omega-3 index was 7·1%. In multivariate models, EPA þ DHA intake was the main predictor of the omega-3 index but explained only 12% of its variability (P,0·001). No associations with other dietary fatty acids were observed. Although the single most influential determinant of the omega-3 index measured here was the intake of EPA þ DHA, it explained little of the former"s variability; hence, the effects of other factors (genetic, dietary and lifestyle) remain to be determined. Nevertheless, the high omega-3 index could at least partially explain the paradox of low rates of fatal CHD in Spain despite a high background prevalence of cardiovascular risk factors.

The Impact of Monetary Union on EU-15 Sovereign Debt Yield Spreads

With European Monetary Union (EMU), there was an increase in the adjusted spreads (corrected from the foreign exchange risk) of euro participating countries' sovereign securities over Germany and a decrease in those of non-euro countries. The objective of this paper is to study the reasons for this result, and in particular, whether the change in the price assigned by markets was due to domestic factors such as credit risk and/or market liquidity, or to international risk factors. The empirical evidence suggests that market size scale economies have increased since EMU for all European markets, so the effect of the various risk factors, even though it differs between euro and non-euro countries, is always dependent on the size of the market.

Determinants of the omega-3 index in a Mediterranean population at increased risk for CHD.

The omega-3 index, defined as the sum of EPA and DHA in erythrocyte membranes expressed as a percentage of total fatty acids, has been proposed as both a risk marker and risk factor for CHD death. A major determinant of the omega-3 index is EPA þ DHA intake, but the impact of other dietary fatty acids has not been investigated. In a cross-sectional study on 198 subjects (102 men and 96 women, mean age 66 years) at high cardiovascular risk living in Spain, the country with low rates of cardiac death despite a high prevalence of cardiovascular risk factors, dietary data were acquired from FFQ and blood cell membrane fatty acid composition was measured by GC. The average consumption of EPA þ DHA was 0·9 g/d and the mean omega-3 index was 7·1%. In multivariate models, EPA þ DHA intake was the main predictor of the omega-3 index but explained only 12% of its variability (P,0·001). No associations with other dietary fatty acids were observed. Although the single most influential determinant of the omega-3 index measured here was the intake of EPA þ DHA, it explained little of the former"s variability; hence, the effects of other factors (genetic, dietary and lifestyle) remain to be determined. Nevertheless, the high omega-3 index could at least partially explain the paradox of low rates of fatal CHD in Spain despite a high background prevalence of cardiovascular risk factors.

Propuesta de programa de prevención de trastornos de la conducta alimentaria y la obesidad dirigido a profesores de educación física de secundaria

En la actual concepción bio-psico-social, los Trastornos del Comportamiento Alimentario (TCA) y la obesidad están plurideterminados por factores biológicos, psicológicos y socioculturales que actúan como elementos perpetuantes en el tiempo. Se pueden modificar actitudes contraproducentes con un programa de prevención multidisciplinar y disminuir de modo significativo la población con riesgo de obesidad y de padecer un TCA. Para ello, es necesario desarrollar dichos programas de prevención, previos a la atención primaria, y la estrategia para lograrlo es la intervención ante factores de riesgo, integrada en un conjunto de actividades de educación para la salud más global. Esta propuesta educativa pretende brindar a los profesores de Educación Física una revisión bibliográfica sobre la dimensión que desde la cultura occidental se tiene de los Trastornos del Comportamiento Alimentario (TCA) y la obesidad, al tiempo que promueve la reflexión sobre las posibilidades de intervención que ofrece la Educación Física desde el ámbito educativo en cuanto a la prevención de la obesidad, de los TCA, y de las conductas de riesgo. La presente propuesta de proyecto de prevención quiere destacar la función que cumplen docentes, tutores y tutoras, como acompañantes de los estudiantes, su posición privilegiada para conocerlos de cerca y estar así atentos a sus vivencias y la posibilidad de identificar oportunamente conductas no saludables en estudiantes que necesiten ciertas pautas para mejorar su estilo de vida, modificar sus habitos, o ser derivados para una atención especializada. Por ese motivo, en esta propuesta educativa se invita a los docentes y tutores a revisar sus convicciones personales y cuestionar la manera de pensar sobre la belleza física y el cuidado corporal. Esta reflexión junto a las pautas metodológicas permitirá abordar el tema de los TCA y la obesidad con tacto, respeto y la atención necesaria frente a los sentimientos de los y las estudiantes que se encuentran en un periodo de cambios importantes y con interrogantes en torno a su identidad e imagen corporal

Intervenció educativa per a la millora de la detecció precoç de la depressió major en adolescents

La depressió major és una patologia mental que afecta a persones de qualsevol edat, condició econòmica, nivell educatiu, cultural i suposen un gran cost per l’individu, la família, el sistema sanitari i la comunitat en general. Es creu que una de cada cinc persones arribarà a desenvolupar un trastorn depressiu al llarg de la seva vida i que al 2020 serà la segona causa de discapacitat i de pèrdua d’anys de vida saludables a escala mundial i la primera en països desenvolupats. L’objectiu d’aquest estudi quasi experimental és millorar la detecció precoç de la simptomatologia depressiva en adolescents, descriure els factors de risc i atendre les necessitats d’aquests joves. Utilitzarem el Test de Beck Depression Inventory-2nd (BDI-II) i el Patient Health Questionnaire-Adolescent version (PHQ-9) per detectar l’estat de salut mental dels alumnes. No tenim la certesa de que la mostra sigui representativa, ja que escollim un grup intacte d’alumnes de 1r d’ ESO, del municipi de Cardedeu, amb una edat per norma general de 12 -13 anys i per tant, potser una amenaça per la nostra validació ja que el factor entorn influeix directament en la situació sociodemografica de la població escollida, la situació econòmica i familiar.

El consum de drogues i cocaïna dels joves de l’IES Miquel Martí i Pol de Roda de Ter

En l’actualitat, l’ús i el consum de substàncies il·legals pels joves de l’IES Miquel Martí i Pol de Roda de Ter és un fenomen associat a l’oci, per tant es tracta d’un consum recreatiu per fer referència al consum que fan els joves que el que busquen és diversió i plaer, moltes vegades, sense percebre’n el risc. Pel que fa a les drogues legals, alcohol i tabac són les substàncies psicoactives de major consum. La cocaïna és pels joves la segona substància consumida, rere el cànnabis, que és la més estesa entre la població adolescent i joves de l’IES. Es pot dir que existeixen una sèrie de situacions de caràcter personal i social que poden predisposar certes persones a consumir drogues. Aquestes circumstàncies són els anomenats factors de risc, com són l’autoestima, absència de normes i límits, manca d’informació, manca de comunicació, entre d’altres. També hi ha d’altres situacions socioculturals i característiques individuals que fan que se’n redueixi la possibilitat de consum, aquests serien els anomenats factors de protecció com són l’economia, tenir aficions, disposar d’adults de referència, etc. Conèixer i comprendre aquests factors és fonamental per poder realitzar un abordatge educatiu i preventiu basat en la reducció de riscos i en la responsabilitat i l’autonomia de les persones usuàries de drogues.

Restrenyiment i teràpies alternatives i complementàries en persones grans

Restrenyiment i teràpies alternatives i complementàries és la base de la intervenció en persones grans, sent el grup de població amb més incidència de patir restrenyiment. En elles s’hi atribueixen factors de risc força recurrents: immobilitat, polifarmàcia, dieta pobra en fibra, ingesta hídrica inadequada, etc. L’objectiu de la realització del treball és millorar el restrenyiment a través de l’aplicació de les teràpies alternatives i complementàries en persones grans institucionalitzades per tal d’aconseguir una millora del problema de salut i de la qualitat de vida mitjançant un tractament no farmacològic. El/la professional d’infermeria durà a terme la intervenció a partir d’un canvi en la dieta de la persona gran tot augment el seu contingut en fibra, potenciant la ingesta hídrica, l’aplicació de la fitoteràpia, la recomanació de la reflexologia podal, incrementar l’activitat física i la realització de tècniques de relaxació i de massatges abdominals per disminuir l’angoixa que aquest problema de salut genera a la persona i millorar el dolor abdominal que li comporta. El pla de cures d’infermeria es desenvoluparà en 12 setmanes consecutives en les quals s’aplicaran i s’avaluaran les diferents teràpies naturals de forma setmanal per poder observar l’evolució de la persona respecte a les activitats programades. Per últim, esmentar que durant tot el treball s’ha contrastat l’evidència científica de diversos autors especialitzats en el restrenyiment i en les teràpies alternatives i complementàries. La cerca de tota la informació s’ha realitzat a partir de diverses bases de dades tot aplicant els criteris d’inclusió i exclusió que m’han permès l’obtenció d’articles, llibres, guies i protocols vàlids per utilitzar-los i plasmar-los en el treball.

Malestar psicològic i somatització en els pacients immigrants africans, a les consultes d’atenció primària

Objectiu. Estudiar la relació entre els símptomes somàtics que presenten els pacients immigrants a les consultes d'atenció primària amb els factors de risc psicosocials que viuen. Els participants són immigrants magrebins (n=57) i subsaharians (n=57) pacients d'atenció primària. Mètode. Estudi quantitatiu, s'han administrat tres qüestionaris; el DPSI (Ritsner, 1995) per estudiar els factors psicosocials del procés migratori, el BSI-versió espanyola (Ruipérez, 2001) i l'SSI (Escobar, 1989) per estudiar el grau de simptomatologia psicopatològica i concretament el grau de somatització. Resultats. Puntuacions elevades en l'índex general i l'escala de somatització del BSI. En el DPSI no s'obtenen puntuacions elevades, tampoc en l'SSI. Correlació significativa entre els resultats del DPSI i de les escales BSI i SSI en el cas dels magrebins. Discussió i conclusions. S'observa un clar mal estat de salut en els dos grups, tot i que els factors de risc psicosocial que comporta la immigració tenen una repercussió més clara a nivell de malestar psicològic i somàtic en els pacients magrebins. En tota la mostra s'aprecia un empitjorament de l'estat de salut després d'haver immigrat. Els subsaharians perceben més els factors de risc, però tenen millor salut i millor adaptació.

El Dol en la vellesa : significació i afrontament de la pèrdua de la parella en les persones grans

La mort de la parella és un dels estressors més importants que afronten les persones en la vellesa. Tot i ser previsible, trenca amb un lligam de mútua interdependència i s’esdevé en un moment del cicle vital on conflueixen altres moltes pèrdues (físiques, socials, econòmiques...). Com afronten les persones grans aquest esdeveniment? Quins factors contribueixen a l’evolució del dol? Aquest treball te per objectiu aprofundir en la significació i l’afrontament i de la pèrdua de la parella entre els adults grans. En primer lloc, revisarem les característiques especials en què s’emmarca el dol en la vellesa, característiques que inclouen tant factors de risc (pèrdua de relació de mútua interdependència) com de protecció (previsibilitat i experiència vital, entre d’altres). En un segon apartat, veurem les principals conseqüències biopsicosocials que es deriven de la pèrdua del cònjuge per a la persona gran i que afecten aspectes com la soledat, els canvis en els cercles de relacions socials, l’adaptació a una nova identitat i a unes noves circumstàncies econòmiques. Apuntarem algunes de les limitacions d’estudis previs sobre el dol abans d’explicar cinc patrons típics de resposta psicològica davant la pèrdua del cònjuge en la tercera i quarta edats. Finalment, repassarem alguns dels factors que incideixen en l’ajustament al dol per a considerar, en darrer lloc, les diferències de gènere observables en aquest procés.

Disparities in work, risk and health between immigrants and native-born Spaniards

We analyse the impact of working and contractual conditions, particularly exposure to job risks, on the probability of acquiring a permanent disability, controlling for other personal and firm characteristics. We postulate a model in which this impact is mediated by the choice of occupation, with a level of risk associated with it. We assume this choice is endogenous, and that it depends on preferences and opportunities in the labour market, both of which may differ between immigrants and natives. To test this hypothesis we apply a bivariate probit model to data for 2006 from the Continuous Sample of Working Lives provided by the Spanish Social Security system, containing records for over a million workers. We find that risk exposure increases the probability of permanent disability arising from any cause - by almost 5%.

Avaluació de la dieta d'una mostra de pacients fumadors i no fumadors

Les principals causes de mortalitat en el món són les malalties cardiovasculars, les malalties respiratòries i el càncer. Entre els factors de risc que predisposen a l’individu a patir aquestes malalties s’hi situen el tabac i la dieta poc saludable així com també la inactivitat física com el consum nociu d’alcohol.

Cáncer colorrectal hereditario

El cáncer colorrectal (CCR) es una de las neoplasias más frecuentes en nuestro medio. En la actualidad, constituye la segunda neoplasia tanto en varones como en mujeres, tras el cáncer de pulmón y de mama, respectivamente. Cuando se consideran ambos sexos conjuntamente, ocupa el primer lugar en incidencia y representa la segunda causa de muerte por cáncer. En los últimos años hemos asistido a un avance muy significativo en el conocimiento de los mecanismos que participan en el desarrollo y progresión del CCR. Este avance abarca desde la identificación de diversos factores genéticos o moleculares implicados en la fisiopatología de esta neoplasia, hasta la caracterización de múltiples aspectos epidemiológicos involucrados en su génesis. En concreto, la demostración del potencial premaligno del adenoma colorrectal y la identificación de los genes responsables de las formas hereditarias de CCR han dado pie a diversas estrategias preventivas que pueden contribuir significativamente a disminuir la incidencia y la morbimortalidad por CCR.

Dificultad en la comunicación del riesgo de padecer cáncer hereditario.

Diferentes estudios han demostrado que, en ocasiones, los pacientes tienen dificultades a la hora de entender lo que el médico quiere comunicarles. El presente artículo intenta reflexionar sobre cuáles son los determinantes que pueden influir en el proceso de comunicación del riesgo en pacientes que tienen antecedentes familiares de cáncer y acuden a las Unidades de Consejo Genético en busca de asesoramiento. Existen estudios que señalan que los pacientes con antecedentes familiares de cáncer se preocupan por padecer dicha enfermedad. Sólo algunos de ellos han explorado cómo los pacientes entienden y perciben el concepto de riesgo y los posibles sesgos asociados a él. Como primeras aproximaciones, creemos que es necesario utilizar un lenguaje sencillo, claro y fácil de entender por parte de los pacientes, huyendo del lenguaje epidemiológico o médico. Del mismo modo es importante diseñar programas de formación psicoeducativos y material de soporte adecuado, así como el correcto manejo del counselling como herramienta principal de trabajo por parte de los profesionales y fomentar futuras investigaciones en este área determinada.

Personalidad premórbida y factores de riesgo en la enfermedad de Alzheimer

El presente artículo hace un repaso de los principales estudios respecto a los factores de riesgo para la enfermedad de Alzheimer, priorizando los factores psicosociales y especialmente los que se refieren a la personalidad premórbida. Entre los factores psicosociales de riesgo, aparecen como los más destacados un bajo nivel educativo y una actividad-relación social restringida. Necesidad de protección, tutelaje y dependencia de otras personas, relación social e interpersonal restringida e introversión, son los elementos de riesgo más relevantes para la personalidad premórbida. Los factores que aparecen en los estudios mencionados tienen relación con la hipótesis de trabajo de la investigación que se desarrolla actualmente, acerca de los perfiles de riesgo en la personalidad premórbida. Esta hipótesis los sitúa en el campo de lo emocional y de la relación interpersonal: fragilidad de la identidad personal y sostenimiento del yo a través de una relación simbiótica con el otro.

Factores de riesgo psicosocial y personalidad premórbida en enfermos con demencia: un estudio de casos y controles

Objetivos: Explorar los factores de riesgo no-biológicos para las demencias, plantear probables perfiles de riesgo para la enfermedad de Alzheimer y sugerir elementos para un posible desarrollo de intervenciones preventivas. Metodología: Se administró un cuestionario sobre eventos vitales y factores de personalidad, elaborado específicamente, a un grupo de enfermos (108 personas con demencia) y un grupo control (49 personas mayores sin demencia), identificando las diferencias significativas con un nivel alfa de 0.05 para todas las pruebas estadísticas. Resultados: Como probables factores de riesgo para la enfermedad de Alzheimer señalar: 1) Aspectos psíquicos: mayor número de trastornos psíquicos familiares graves y mayor respuesta psicosomática personal; 2) Aspectos familiares: mayor número de muertes precoces del padre y estilo educativo más dominante; 3) Educación y trabajo: menor nivel educativo y menor cualificación en el trabajo; 4) Eventos vitales: mayor problemática familiar; 5) Factores de personalidad según el criterio de los cinco grandes: Energía (Evitación, dependencia general y de relación e inhibición), Afabilidad (Introversión), Estabilidad emocional (Afectación, pesimismo e impulsividad), Apertura mental (Indiferencia y rigidez). Conclusiones: Destacar la relevancia del porcentaje de muertes precoces del padre y el déficit de personalidad en el factor I (Energía): Imitación, evitación y dependencia. Como posibles medidas de prevención se sugieren intervenciones que potencien la autonomía personal, la capacidad de afrontamiento y la relación social. Palabras clave: Alzheimer, Demencia, Factores de riesgo, Personalidad premórbida, Psicosocial