1000 resultados para Bíblia. A.T. Cantar dels Cantars-Comentaris
Resumo:
Estudi de les publicacions peridiques produdes pels museus gironins en la dcada 1988-1990. se centra en 5 museus i identifica 3 tipus de publicacions: informatives, destudi del mateix mbit, i de temtica museolgica i museogrfica i dmbit catal
Resumo:
Proposta duna srie de mesures de gesti als gestors del parc i empreses de serveis en relaci a la creixent salinitzaci i a les eclosions de mosquits, als Aiguamolls de lEmpord per tal de posar en prctica una efica metodologia de prevenci
Resumo:
Estudi de les plantes ornamentals conreades al sector esquerra de les ribes del Ter al seu pas per Girona, incidint en les espcies no autctones i elaboraci duna cartografia digital dels arbres i arbusts de la zona de Sant Pon (Girona)
Resumo:
LEspai Europeu dEducaci Superior (EEES) centra el procs densenyament/aprenentatge en lalumne. En aquest marc, adquireix una gran rellevncia la planificaci de la docncia. Aquesta exigeix definir les competncies aix com la proposta dactivitats a partir de la qual lalumne ha dassolir-les. Per tant, per un bon desenvolupament del procs densenyament/aprenentatge es fa necessria la participaci activa de lestudiant. En aquest sentit, aconseguir mantenir el seu inters durant tot el curs s un repte per al professor. En aquesta comunicaci el nostre objectiu s donar a conixer una experincia del tot satisfactria, segons la nostra opini portada a terme a lassignatura de Tcniques dExpressi Oral i Escrita (TEOE), per la qual ha resultat decisiva la implicaci activa dels estudiants. Aquesta assignatura es porta a terme a la Facultat de Lletres. T com a objectiu treballar les competncies transversals daprofundiment de lexpressi oral i escrita i la lectura crtica. Hi participen estudiants de primer curs de tots els estudis de la facultat. A ms a ms compta tamb amb la presncia destudiants Erasmus i, en aquesta ocasi, tamb dun alumne del Programa de la formaci universitria per a la gent gran. Tot aix provoca que els interessos de lalumnat siguin molt diversos i fa imprescindible recrrer a estratgies docents per fer sentir a lalumne responsable dun projecte com. Una dificultat afegida de lassignatura s que tracta qestions que molts alumnes perceben com a ja assolides, un dj vu. Es tracta, doncs, de tornar a treballar qestions que no canvien (llegir i escriure un text) en un mn cada vegada ms canviant. La llengua vehicular de lassignatura ha estat el castell
Resumo:
Aquesta comunicaci presenta lexperincia de treball cooperatiu duta a terme a lassignatura Desigualdad social, clase y gnero del Mster de Poltiques Pbliques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. El disseny de la mateixa est pensat tant des de la perspectiva del nou marc densenyament com des dels continguts i caracterstiques concretes de la matria que imparteixo i el lloc que ocupa en el currculum dels alumnes. I, evidentment, tamb des de la meva filosofia docent. En el text es presenta tant la planificaci i desenvolupament de la mateixa com els resultats assolits. Daquests cal destacar tant els aspectes positius com els negatius i especialment la necessitat de la creaci duna nova cultura de laprenentatge i del paper autnom dels alumnes no noms per als professors, tamb, -o especialment-, pels alumnes perqu ells mateixos no la tenen assolida i aix els crea inseguretat i desconfiana cap als professors que plantegen aquesta nova manera de treballar. s cert que potser, el fer de ser un mster suposa unes caracterstiques particulars dels alumnes que no sn extrapolables a les llicenciatures o als nous graus, per en tot cas em sembla important posarho sobre la taula. Per tant es presenten en la comunicaci tant respostes com nous dubtes i reptes per a millorar la docncia en general i en particular laplicaci daquests procediments daprenentatge. Com per exemple qu sha de fer per a qu els alumnes entenguin millor els guanys que presenta aquest tipus de metodologia? Quins sn els resultats daltres casos i si aquests segueixen el mateix patr que els que he pogut observar en la meva prctica docent. Especialment em preocupen els comentaris negatius que es generen per part dels alumnes i magradaria saber daltres experincies daquest tipus per constatar si es donen aquest mateix tipus de comentaris i especialment com es resolen aquestes impressions dels alumnes. En darrer lloc magradaria debatre amb els altres participants sobre la idea de gravar les intervencions dels alumnes tant pel que fa a preguntes fetes a classe, com en la presentaci de treballs, com en els debats, com per lavaluaci daquesta mateixa experincia de treball cooperatiu formulada aqu. Les avantatges per a lautoaprenentatge dels alumnes sn clares per els problemes de planificaci i dhores danlisi per part dels professors tamb sn evidents i no penso que el marc universitari actual estigui oferint precisament en la prctica docent del dia a dia els mitjans per dur a terme experincies com aquestes
Resumo:
Les directrius de lEspai Europeu dEducaci Superior proposen un nou model daprenentatge per competncies que requereix una planificaci de la docncia centrada en lestudiant. Lavaluaci s un element clau a lhora de dissenyar la guia docent de les assignatures. En aquesta comunicaci es presenta una experincia davaluaci de la percepci dels alumnes respecte a la prova en forma dexamen de dues assignatures dels estudis de Psicologia. Els estudiants van respondre la prova escrita i immediatament desprs en van fer una valoraci mitjanant un autoinforme de preguntes obertes. Es descriu si els alumnes han considerat que la prova davaluaci permetia reflectir els aprenentatges. Sexposen quines competncies han quedat sense avaluar segons els estudiants i es recullen propostes de millora suggerides pels universitaris
Resumo:
Es presenta una experincia duta a terme en assignatures de llengua catalana a les titulacions de Filologia Catalana i Magisteri. La proposta surt de la necessitat de millorar la competncia en matria de llengua dels estudiants i s'adequa a les noves directrius europees pel que fa a la docncia universitria. Al mateix temps, es fomenten la capacitat crtica, el raonament metalingstic i la competncia comunicativa dels estudiants, aix com el treball en equip. L'experincia consisteix a treballar temes de llengua en seminaris en els quals es presenten problemes i es plantegen qestions als estudiants. En primer lloc es parteix de l'estat de la qesti; a continuaci es faciliten materials sobre el tema i es tracta en diverses discussions. El final del seminari consisteix a presentar el tema en grup per amb la particularitat que s'ha d'adrear a dos pblics diferents: l'universitari-cientfic i el d'escola o institut de secundria. Es presenta la metodologia de treball amb un dels temes que es van treballar en els seminaris, concretament el tema de l'accentuaci de la llengua catalana. En el treball es fan consideracions generals sobre l'organitzaci de les sessions i tamb s'aporten exemples concrets de com es va dur a terme la proposta. Per un costat, l'experincia posa de manifest que alguns mtodes didctics tradicionals sn poc adequats i poc motivadors per a l'aprenentatge. Per l'altre, es confirma que el treball inductiu afavoreix el pensament crtic i l'establiment de generalitzacions que poden portar a una millor coneixement del sistema de la llengua en qesti. En aquesta lnia, es mostra la necessitat d'aportar noves formes de treballar la llengua, de manera que les activitats proposades tinguin connexi amb l'experincia real de l'estudiant com a parlant i amb la seva capacitat de conixer i reflexionar sobre la seva llengua (i altres llenges). Noms d'aquesta manera es veu la funci real de la llengua en tots els mbits i noms d'aquesta manera es potencia la motivaci per l'estudi
Resumo:
Una de les decisions a prendre per part de lestudiant durant el perode formatiu s la possibilitat de participar en programes de mobilitat interuniversitaris que ofereixen els centres. Per aquest motiu, un bon sistema dacci tutorial ha de contemplar la necessitat dorientaci i informaci daquests programes per part dels seus tutors per, en parallel, tamb ha de contemplar mecanismes de gesti i comunicaci especfics per realitzar una correcta tutoria de mobilitat. En laspecte acadmic, els programes de mobilitat generen alguns problemes significatius en tres grans aspectes: la gesti del gran volum de documentaci implcita als propis programes, les diferents informacions que proporcionen les institucions que sovint no sn homognies ni de fcil accs i la rigidesa dels canals de comunicaci entre estudiant i coordinador/a de mobilitat. Aquests problemes generen en lestudiant desorientaci i inseguretat, que en alguns casos acaben en renuncia. Un punt clau en lxit de la tutoritzaci s garantir la comunicaci entre el coordinador/a acadmic de mobilitat i lestudiant. Actualment, grcies a les tecnologies de la informaci, sha millorat molt en aquest aspecte, per encara existeixen problemes per garantir-ne la fludesa. En aquest sentit, lentorn virtual de formaci Moodle ens ofereix el marc idoni per desenvolupar un procs de tutoritzaci en els programes de mobilitat. Lobjectiu daquesta comunicaci s presentar lexperincia en ls de leina Moodle com a instrument per la millora de la gesti i de la tutoritzaci acadmica dels estudiants que participen en els programes de mobilitat amb lobjectiu de decidir conjuntament amb lestudiant un acord acadmic adient amb el seu procs daprenentatge. Es constata que ls de lentorn Moodle permet millorar i agilitar la gesti dels processos acadmics, aporta seguretat en la gesti de la documentaci, ofereix una recopilaci cronolgica directa de cadascuna de les tutories i genera un canal de comunicaci oficial i actiu entre participants. A part, la utilitzaci daquesta eina permetr als responsables de mobilitat obtenir evidncies de tot el procs de mobilitat que exigeix tot Sistema de Garantia Interna de Qualitat (SGIQ) segons el programa AUDIT desenvolupat per ANECA amb collaboraci amb les agncies AQU y ACSUG
Resumo:
Aquesta comunicaci t com a objectiu exposar una experincia docent innovadora en els estudis de mestre de la Universitat de Girona basada en la participaci dels estudiants en el disseny, realitzaci i avaluaci de tallers de cincia per a nens i nenes dInfantil i Primria en el marc del projecte d'educaci cientfica 'Pollen', concretament en la 2a edici de la Fira de la Cincia. Aquesta experincia es basa per una banda en el treball prctic incls dins de dues assignatures dels estudis de mestre en educaci infantil i d'educaci primria. Per altra banda, una part essencial de l'experincia rau en la collaboraci voluntria d'estudiants de 2n i 3r curs dels estudis de mestre en educaci infantil, desenvolupant tasques molt diverses durant tot el curs acadmic i ms especficament i de manera concreta en la Fira de la Cincia. Lobjectiu principal de la innovaci docent i del programa de voluntariat que es presenten s doble, per una banda es volen potenciar algunes competncies que creiem indispensables pels futurs mestres (autogesti de laprenentatge, treball en equip i competncia cientfica) i per altra banda es pretn enfortir el lligam entre la Universitat i la comunitat educativa de les etapes deducaci infantil i primria, creant espais comuns dintercanvi i treball collaboratiu. La descripci i la reflexi que segueixen a continuaci es centren en el primer objectiu de lexperincia. Concretament, lanlisi realitzat posa lmfasi en lacci tutorial i en l'autogesti dels estudiants i es realitza des dels dos punts de vista implicats de manera prioritria: el del professorat i el de l'estudiantat. Per aquesta ra, shan utilitzat diferents instruments per recollir les dades que sn objecte danlisi i tamb volem destacar que entre els autors de la comunicaci, a ms a ms del professor i professores implicades en la innovaci, tamb ha participat de manera molt activa un estudiant del grup de voluntaris de 2n curs deducaci infantil
Resumo:
El context Europeu dEducaci Superior es troba des de lany 1999, a partir de la declaraci de Bolnia, en un important procs de canvi que considera imprescindible que tots els actors implicats participin activament en la definici i materialitzaci dels canvis que han de culminar el 2010 amb la creaci de lEspai Europeu dEducaci Superior. Al llarg de les diferents reunions de ministres europeus, a partir de les quals shan redactat les declaracions i comunicats que han de guiar tot aquest procs, sha comptat tamb amb la participaci dels agents implicats en aquest procs, com sn els propis governs locals, tamb les institucions deducaci superior en el seu conjunt, els agents socials i els mateixos estudiants. Val a dir que aquests ltims, a ms a ms, han estat exhortats en les diferents comunicacions de les reunions de ministres a assumir rols ms actius i participatius pel que fa a la implementaci daquesta reforma. Val a dir, per, que tot i aquests intents per a fomentar la participaci dels estudiants en lmbit universitari per part dels comunicats oficials, les universitats han avanat poc encara en la definici de poltiques clares per a afavorir que els estudiants tinguin un rol actiu en la desenvolupament de lactivitat de gesti i direcci universitria. s en aquest context que AQU Catalunya es propos lany 2004 iniciar el projecte de formaci destudiants per a lassegurament de la qualitat a universitria buscant la complicitat de les prpies universitats. Els objectius que es pretenen amb la implementaci daquest projecte sn: formar estudiants en matria de qualitat universitria, inclourels com a membres de comits davaluaci i en darrera instncia promoure la cultura de la participaci a la universitat. La concreci del projecte es desenvolupa a partir de la definici de cursos especfics, duna setmana de durada i una crrega dentre 1.5 i 2 ECTS, que ofereixen les universitats catalanes amb la collaboraci i suport de AQU Catalunya. Cada universitat pot dissenyar el curs segons les seves necessitats o especificitats, sempre que es doni resposta als objectius de formaci plantejats. Les diverses edicions del curs, que sha impartit ininterrompudament des de lany 2005, han perms a AQU Catalunya disposar destudiants preparats per a participar en avaluacions externes, al mateix temps que han donat a les universitats la possibilitat dincloure en els seus comits interns davaluaci estudiants, amb el mxim de garanties en ambds casos. Finalment, es presenten els primers resultats obtinguts del projecte i algunes conclusions que poden resultar dutilitat per a altres institucions que desitgin implementar un projecte daquestes caracterstiques
Resumo:
En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, la retirada i els camps dinternament a Frana, el Grup dEstudis de Comunicaci i Poltica (GECP) de la Universitat Autnoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposici didctica a la sala dexposicions de la Biblioteca de Comunicaci i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemride. Lexposici Els camins de lexili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps va ser plantejada des dun punt de vista didctic, intentant facilitar a lalumnat de la Universitat el coneixement daquest perode histric que, moltes vegades, s feixuc de treballar amb el mtode tradicional que sempre ha usat lAcadmia. Abans de muntar lexposici, per, el GECP va recrrer el territori catal per tal de treballar amb fonts de primera m i, tamb, conixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb lobjectiu de coordinar sinrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu dHistria de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball collectiu que, finalment, es va traduir amb lexposici que va ser presentada a la UAB durant el mar i abril de 2009
Resumo:
Dins del procs davaluaci i optimitzaci del plans destudi dEducaci musical per afrontar amb xit les exigncies del nou Espai Europeu dEducaci Superior, des del Departament de Didctica de lExpressi Musical i Corporal de la Facultat de Formaci del Professorat de la UB hem realitzat, aquest darrers dos anys, dues investigacions consecutives i complementries destinades a recollir la informaci ms valuosa des de la prpia veu dels estudiants de lensenyament. En un primer moment, el Grup de Recerca en Educaci Musical i Innovaci (GREMI), va portar a terme un estudi basat en lopini dels alumnes en prctiques a les escoles (durant el darrer semestre destudis), i en lopini dels mestres especialistes tutors de les escoles que els acollien. Lanlisi i la valoraci de la informaci recollida daquestes dues fons va permetre detectar els punts forts i febles de la seva formaci inicial. En un segon moment, (en lactualitat), es realitza un segon estudi amb la mostra corresponent a lalumnat egressat en educaci musical de la UB dels darrers tres anys. La intenci final s la de triangular els resultats obtinguts des de les diverses fonts en els dos estudis realitzats i utilitzar aquestes opinions en discussions i reflexions per conixer les necessitats actuals tant en lensenyament de la msica a letapa deducaci primria, com en les necessitats de formaci dels futurs mestres que impartiran lesmentada matria artstica a lescola. Aquesta comunicaci posar lmfasi no tant en les conclusions dels dos treballs de recerca realitzats (interessants, bsicament, pel propi ensenyament), sin en el propi procs investigador tant quant el que representa que la mostra estigui formada per alumnes i ex-alumnes, com les tcniques de recollida dinformaci elaborades i emprades en els estudis (i adaptables a qualsevol altre ensenyament)
Resumo:
Lexperincia adquirida amb el programa de prctiques externes de la Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, ens permet fer una reflexi sobre el seu format, determinar-ne els punts forts i febles i fer propostes per tal que lestudiant adopti una postura activa en tot el procs i finalment, garantir lxit de cadascuna de les prctiques. Es tracta duna assignatura optativa que pot tenir diferent format en funci del tipus destudi i de les preferncies de lestudiant. Les prctiques funcionen a lempara duna normativa que sha dotat la prpia facultat, que marca tot el procs i serveix de guia a les parts que hi intervenen: estudiant, empresa i professorat. Lanlisi de les dades quantitatives detecta algunes preferncies clares quant a sector dactivitat, zona geogrfica i convocatria. Aquestes dades, juntament amb la part qualitativa que aporta el tcnic de prctiques de la Facultat, porten a definir-ne punts forts i punts febles. Amb tota aquesta anlisi a la vista, acabem fent una srie de propostes tant per la banda de lestudiant, com per la de lempresa com per la del professorat, per tal daconseguir garantir al mxim el bon funcionament de les prctiques
Resumo:
This article makes a revision of the most eminent contributions in Geography in relation to the forest study, starting with principal Spanish geographical journals, congress transactions and other bibliography about forest questions. A selection of the most eminent bibliography has been made paying special attention to three main subjects: forest and forest science history, forest and landscape description, and forest management
Resumo:
This article discusses briefly the evolution of fire in the Mediterranean biome and reviews afterwards the main research themes that geographers, ecologists and botanists have developed around forest fires issues in the Mediterranean
