La eximente de miedo insuperable (art. 20.6 CP)

La te si doctoral tracte d' una causa d' exempció de la responsabilitat penal reconeguda a l'article 20.6 del vigent codi penal: la por insuperable. L' objectiu principal de la tesi és donar un contingut a aquesta eximent per tal de que trobi l'adient reconeixement als tribunals, que tradicionalment han ignorat aquesta eximent. El primer capítol de la tesi tracta del seu fonament, és a dir, de la raó o raons que han portat al legislador a reconèixer la por insuperable com a una causa de exempció de la responsabilitat penal. L'anàlisi del fonament de la por insuperable s'estudia a l'àmbit de les doctrines de justificació del dret penal (teories de la pena). Partint d' aquestes doctrines de justificació trobem que la doctrina utilitarista no pot fonamentar sòlidament l'eximent de por insuperable, doncs aquesta eximent no té a veure amb la maximització de la felicitat col·lectiva sinó més aviat amb qüestions de responsabilitat personal. Per això, en la tesi el fonament de la por insuperable es situa al marc de les doctrines retribucionistes i mixtes. Per a aquestes doctrines el fonament de l'exempció de pena en el cas de la por insuperable és l'afecció a la voluntat o llibertat d'elecció que es dóna en les situacions de por insuperable. Però aquesta afecció de la llibertat d' elecció no es pot interpretar com una pèrdua de les facultats psíquiques de la persona, tal i com, erròniament interpreten els nostres tribunal s, doncs la persona que es veu amenaçada no perd les seves facultats per valorar la situació. Per tant, "insuperable" no vol dir insuperable psicològicament, sinó que amb aquest adjectiu el legislador està fent referència a una avaluació normativa: es tracta d'una situació en la que no es pot exigir a la persona que superi la por que pateix i s'enfronti al amenaça. A la tesi es defensa aquesta reconstrucció normativa de l'eximent, posant de relleu, però, que el fonament de l'exempció de pena és la preferència legítima pels propis interessos. La base del principi d'inexigibilitat o raonabilitat és la legitimitat d'una valoració parcial del conflicte en el que es troba la persona, quan l' amenaça afecta als seus bens o als d'aquells pels que se sent afectivament lligat. Al segon capítol s' analitza el problema de la naturalesa jurídica de l'eximent de por insuperable. El cert és que la doctrina penal majoritària considera que la por insuperable és una causa d'inculpabilitat, malgrat que no han tampoc faltat autors que hagin catalogat a aquesta eximent com una causa de justificació. A la tesi s'analitzen els arguments tradicionalment utilitzats per la doctrina penal per a concloure que la por insuperable pertany a la categoria de la culpabilitat, posant de relleu que aquests arguments no semblen convincents. Això no obstant, no vol dir que l'eximent de por insuperable sigui en realitat una causa de justificació, però cal trobar una explicació més solida pel fet que aquesta eximent es consideri una causa d'inculpabilitat. Aquesta explicació pren com a punt de partida la diferència entre la valoració imparcial d'un conflicte (és a dir, la valoració que faria una persona no implicada en el conflicte) i la valoració parcial (és a dir, la valoració que fa la persona que es troba en aquell conflicte) del mateix. A la tesi es defensa que en las situacions d'amenaça i conflicte de bens jurídics, quan ambdós es troben en la mateixa situació enfront el dret, la justificació de la conducta necessita una fonamentació més forta que la valoració parcial del conflicte, doncs a nivell d' antijuridicitat, on el legislador valora els conflictes, s' ha de donar el mateix valors als bens jurídics de tots els ciutadans, sense que es pugui aquí apel·lar a preferències personals. La valoració parcial del conflicte queda amb això reservada per a un altre nivell de la teoria del delicte: la culpabilitat, on no és tracte ja de valorar un conflicte d'interessos com de decidir si la persona mereix un càstig pel seu fet. El tercer capítol tracta de la qüestió relativa als requisits que cal exigir per poder aplicar l'eximent de por insuperable. Certament, la llei penal no demana cap requisit concret per aplicar l'eximent, però les exigències normatives es troben en realitat resumides en l'adjectiu "insuperable" que acompanya i defineix a la por. La doctrina penal ha utilitzat tradicionalment el paràmetre del "home mig en la posició de l'autor" per a determinar quan la por és insuperable. Però aquest criteri de determinació de la insuperabilitat de la por té greus problemes, que porten que a la tesi es rebutgi i en el seu lloc es presentin tota una sèrie de requisits normatius que han de servir per determinar quan es pot considerar que la por és (normativament) insuperable. Aquests requisits es poden dividir en dos grans grups: per una part els requisits referents al mal que amenaça a la persona. Es tracta aquí de determinar com ha de ser aquest mal per tal de que es pugui aplicar l'eximent. Per altra banda, en segon lloc els requisits referents a l'acció defensiva duta a terme per la persona. Per últim, el quart capítol de la tesi es dedica a la delimitació de la por insuperable davant la resta d' eximents reconegudes pel codi penal. Es tracta aquí de determinar si la por insuperable té un àmbit reservat d' aplicació que justifiqui el seu manteniment al codi penal. La dificultat d'aquest tema és que l'eximent de por insuperable té relacions amb tota la resta d'eximents penals. En primer lloc amb les causes d'inimputabilitat reconegudes a l'art. 20.1 del codi penal: alienació mental i trastorn mental transitori. Però aquests casos no pertanyen en realitat a l'eximent de por insuperable sinó a les eximents d'alienació o trastorn mental transitori En segons lloc, l'eximent de por insuperable està relacionada amb les causes de justificació de legítima defensa, estat de necessitat i exercici legítim de un dret, ofici o càrrec i compliment del deure. A la tesi es defensa que l'eximent de por insuperable només es podrà aplicar quan, per no donar-se tots el requisits necessaris per aplicar alguna d'aquestes eximents, no es pugui justificar la conducta, però, malgrat això, hi hagin raons per no castigar la conducta, considerant-la inculpable. A la tesi s'analitzen detingudament aquests supòsits. Amb tot es pot afirmar que l'eximent de por insuperable és una eximent necessària que pot complir el paper d'eficaç clàusula de tancament del sistema de causes d'exempció de la responsabilitat penal.

A retrospective study assessing the relative clinical value of performing VRA versus ABR on infants between the ages of seven and twelve months

This paper discusses a study to test two methods of hearing screening for infants--visual reinforcement audiometry and auditory brainstem responses.

The value to deaf children of an extra-curricular reading activity

This paper discusses a proposal for extra curricular activities in deaf schools to help promote literacy for hearing impaired children.

spotlight europe #2012/06 - September 2012: The value of Europe

Do the citizens of the EU actually know what it is worth to them personally? The surveys increasingly suggest that they reject it and regard it with contempt. After living for years in a state of emergency, many people have started to cast doubt on the whole notion of integration, and on the ability of the politicians involved to find meaningful solutions to the crisis.

spotlight europe #2012/06 - September 2012: Der Wert Europas = The value of Europe

No abstract.

An integral equation method for a boundary value problem arising in unsteady water wave problems

In this paper we consider the 2D Dirichlet boundary value problem for Laplace’s equation in a non-locally perturbed half-plane, with data in the space of bounded and continuous functions. We show uniqueness of solution, using standard Phragmen-Lindelof arguments. The main result is to propose a boundary integral equation formulation, to prove equivalence with the boundary value problem, and to show that the integral equation is well posed by applying a recent partial generalisation of the Fredholm alternative in Arens et al [J. Int. Equ. Appl. 15 (2003) pp. 1-35]. This then leads to an existence proof for the boundary value problem. Keywords. Boundary integral equation method, Water waves, Laplace’s

Boundary value problems for third-order linear PDEs in time-dependent domains

We present the extension of a methodology to solve moving boundary value problems from the second-order case to the case of the third-order linear evolution PDE qt + qxxx = 0. This extension is the crucial step needed to generalize this methodology to PDEs of arbitrary order. The methodology is based on the derivation of inversion formulae for a class of integral transforms that generalize the Fourier transform and on the analysis of the global relation associated with the PDE. The study of this relation and its inversion using the appropriate generalized transform are the main elements of the proof of our results.

An interpretation of baroclinic initial value problems: results for simple basic states with nonzero interior PV gradients

In the Eady model, where the meridional potential vorticity (PV) gradient is zero, perturbation energy growth can be partitioned cleanly into three mechanisms: (i) shear instability, (ii) resonance, and (iii) the Orr mechanism. Shear instability involves two-way interaction between Rossby edge waves on the ground and lid, resonance occurs as interior PV anomalies excite the edge waves, and the Orr mechanism involves only interior PV anomalies. These mechanisms have distinct implications for the structural and temporal linear evolution of perturbations. Here, a new framework is developed in which the same mechanisms can be distinguished for growth on basic states with nonzero interior PV gradients. It is further shown that the evolution from quite general initial conditions can be accurately described (peak error in perturbation total energy typically less than 10%) by a reduced system that involves only three Rossby wave components. Two of these are counterpropagating Rossby waves—that is, generalizations of the Rossby edge waves when the interior PV gradient is nonzero—whereas the other component depends on the structure of the initial condition and its PV is advected passively with the shear flow. In the cases considered, the three-component model outperforms approximate solutions based on truncating a modal or singular vector basis.

Living up to the value agenda: the empirical realities of through-life value creation in construction

Current research agendas are increasingly encouraging the construction industry to operate on the basis of 'added value'. Such debates echo the established concept of 'high value manufacturing' and associated trends towards servitization. Within construction, the so-called 'value agenda' draws heavily from the notion of integrated solutions. This is held to be especially appropriate in the context of PFI projects. Also relevant is the concept of service-led projects whereby the project rationale is driven by the client's objectives for delivering an enhanced service to its own customers. Such ideas are contextualized by a consideration of broader trends of privatization and outsourcing within and across the construction industry's client base. The current emphasis on integrated solutions reflects long-term trends within privatized client organizations towards the outsourcing of asset management capabilities. However, such trends are by no means uniform or consistent. An in-depth case study of three operating divisions within a major construction company illustrates that firms are unlikely to reorientate their business in response to the 'value agenda'. In the case of PFI, the tendency has been to establish specialist units for the purposes of winning work. Meanwhile, institutionally embedded operating routines within the rest of the business remain broadly unaffected.