Interleukin-28B polymorphisms, IP-10, viral load and age predict the outcome of therapy in genotype 1 hepatitis C virus under real-life conditions

Background and Aims: IL28B polymorphisms, interferon (IFN)-gamma inducible protein-10 (IP-10) levels and the homeostasis model assessment of insulin resistance (HOMA-IR) score have been reported to predict rapid (RVR) and sustained (SVR) virological response in chronic hepatitis C (CHC), but it is not known whether these factors represent independent, clinically useful predictors. The aim of the study was to assess factors (including IL28B polymorphisms, IP-10 levels and HOMA-IR score) independently predicting response to therapy in CHC under real life conditions.Methods: Multivariate analysis of factors predicting RVR and SVR in 280 consecutive, treatment-naive CHC patients treated with pegylated IFN alpha and ribavirin in a prospective multicenter study.Results: Independent predictors of RVR were HCV RNA < 400,000 IU/ml (OR11.37; 95% CI 3.03-42.6), rs12980275 AA (vs. AG/GG) (OR 7.09; 1.97-25.56) and IP-10 (OR 0.04; 0.003-0.56) in HCV genotype 1 patients and lower baseline γ-glutamyl-transferase levels (OR = 0.02; 0.0009-0.31) in HCV genotype 3 patients. Independent predictors of SVR were rs12980275 AA (OR 9.68; 3.44-27.18), age < 40 yrs (OR = 4.79; 1.50-15.34) and HCV RNA < 400,000 IU/ml (OR 2.74; 1.03-7.27) in HCV genotype 1 patients and rs12980275 AA (OR = 6.26; 1.98-19.74) and age < 40 yrs (OR 5.37; 1.54-18.75) in the 88 HCV genotype 1 patients without a RVR. RVR was by itself predictive of SVR in HCV genotype 1 patients (32 of 33, 97%; OR 33.0; 4.06-268.32) and the only independent predictor of SVR in HCV genotype 2 (OR 9.0, 1.72-46.99; p=0.009) or 3 patients (OR 7.8, 1.43-42.67; p=0.01).Conclusions: In HCV genotype 1 patients, IL28B polymorphisms, HCV RNA load and IP-10 independently predict RVR. The combination of IL28B polymorphisms, HCV RNA level and age may yield more accurate pretreatment prediction of SVR. HOMA-IR score is not associated with viral response.

Segmentation of brain structures in presence of a space-occupying lesion.

Brain deformations induced by space-occupying lesions may result in unpredictable position and shape of functionally important brain structures. The aim of this study is to propose a method for segmentation of brain structures by deformation of a segmented brain atlas in presence of a space-occupying lesion. Our approach is based on an a priori model of lesion growth (MLG) that assumes radial expansion from a seeding point and involves three steps: first, an affine registration bringing the atlas and the patient into global correspondence; then, the seeding of a synthetic tumor into the brain atlas providing a template for the lesion; finally, the deformation of the seeded atlas, combining a method derived from optical flow principles and a model of lesion growth. The method was applied on two meningiomas inducing a pure displacement of the underlying brain structures, and segmentation accuracy of ventricles and basal ganglia was assessed. Results show that the segmented structures were consistent with the patient's anatomy and that the deformation accuracy of surrounding brain structures was highly dependent on the accurate placement of the tumor seeding point. Further improvements of the method will optimize the segmentation accuracy. Visualization of brain structures provides useful information for therapeutic consideration of space-occupying lesions, including surgical, radiosurgical, and radiotherapeutic planning, in order to increase treatment efficiency and prevent neurological damage.

Efectos de lo real. Discursos acerca de los cuerpos artificiales

Los cuerpos artificiales ( muñecos, autómatas, maniquíes) son tratados a través de tres tipos de discurso: del artificio, de la mirada y del deseo. Esta perspectiva permite abordarlos, no como representaciones ni como dobles (Döppelgänger) sino como significantes en el discurso , como objetos de deseo y como puntos de articulación de la mirada. En el discurso del artificio se pasa revista al binomio natural/artificial y , a través de distintos textos , El tratado de Hombre de René Descarrtes, la “teoría de los maniquíes” y la “generatio aequivoca” de Bruno Schulz, y el film Jidlo (Comida) de Jan Svankmajer, se hace lo propio con los paradigmas desde los que se ha metaforizado al cuerpo humano. En el discurso de la mirada, se los aborda desde la perspectiva psicoanalítica del campo escópico, a través de El hombre de la arena, de ETA Hoffmann. Los discursos del deseo tratan de algunos aspectos de esta pulsión : el deseo masculino desde La Eva futura de Villiers de l’Isle Adam, el “deseo de hijo”, a través del film Otesánek de Jan Svankmajer y la genericidad del deseo en dos novelas de Gaston Leroux , La muñeca sangrienta y la máquina de asesinar . Los cuerpos artificiales, así, podrían ser considerados, en su potencia significativa, no ya como dobles , sino como efectos de lo real, como “pequeños otros”, como “objetos a” lacanianos y como simulacros.

L'oficina judicial a Catalunya: mitjà real d'una justícia eficaç pel ciutadà del segle XXI

En aquest estudi es pretenia assolir la pràctica d'un sistema que només s'ha plantejat teòricament, doncs l'experiència acumulada, ja abans de la reforma orgànica de 2003, parteix de la figura dels serveis comuns, amb un criteri d'eficiència, racionalitat i economia per invertir en l'Administració de justícia catalana. Assumir i donar resposta jurídica concreta a tots els reptes tècnics pot fer-se des d'una perspectiva dogmàtica, tot i que el temps transcorregut també permet advertir exigències pràctiques a l'àmbit de la dogmàtica processal, el context socio-cultural i, naturalment, les necessitats laborals. En aquest sentit, els objectius s'introdueixen cap a la garantia d'un apropament material, conceptual i quotidià de l'Administració de justícia al ciutadà, establert com a eix inextricable del sistema, tenint present la de vegades despesa incomprensible en una realitat històricament menystinguda i deficitària, malgrat l'esforç pressupostari fet els darrers anys que, malgrat tot, no ha evitat discordances greus per manca de racionalitat i eficiència en el consum diari dels operadors implicats. Es pretén aconseguir, per mitjà del nou sistema d'oficina judicial estructurat, un avenç efectiu i econòmic a l'estat de la Justícia al país, especialment envers la dilació dels tràmits, a més de reclamar reformes legals, de caire processal especialment, que no es prestin a mers paràmetres d'ajust formal, sinó que incideix substantivament en millores per altre part reclamades fa temps per la doctrina científica. S'han aconseguit les fites definides des del punt de vista teòric, així com s'ha afrontat tots el problemes conceptuals i hipòtesis pràctiques més significatives, establint pautes de resposta sota la prèvia determinació de les qüestions debatudes i els conflictes habituals que correspon enfrontar. D'aquesta manera, s'ha estudiat la normativa en presència i la jurisprudència que hi dona actualitat pràctica, sense oblidar la doctrina d'autors. S'ha repassat el funcionament existent a l'oficina judicial i les previsions de la mateixa en un futur immediat, remarcant les noves tecnologies en ús i projectades, de igual manera que les bondats i crítiques de tots els operador jurídics actuants.

As the world turns: short-term human spatial memory in egocentric and allocentric coordinates

We aimed to determine whether human subjects' reliance on different sources of spatial information encoded in different frames of reference (i.e., egocentric versus allocentric) affects their performance, decision time and memory capacity in a short-term spatial memory task performed in the real world. Subjects were asked to play the Memory game (a.k.a. the Concentration game) without an opponent, in four different conditions that controlled for the subjects' reliance on egocentric and/or allocentric frames of reference for the elaboration of a spatial representation of the image locations enabling maximal efficiency. We report experimental data from young adult men and women, and describe a mathematical model to estimate human short-term spatial memory capacity. We found that short-term spatial memory capacity was greatest when an egocentric spatial frame of reference enabled subjects to encode and remember the image locations. However, when egocentric information was not reliable, short-term spatial memory capacity was greater and decision time shorter when an allocentric representation of the image locations with respect to distant objects in the surrounding environment was available, as compared to when only a spatial representation encoding the relationships between the individual images, independent of the surrounding environment, was available. Our findings thus further demonstrate that changes in viewpoint produced by the movement of images placed in front of a stationary subject is not equivalent to the movement of the subject around stationary images. We discuss possible limitations of classical neuropsychological and virtual reality experiments of spatial memory, which typically restrict the sensory information normally available to human subjects in the real world.

Posicionamiento en redes WiMAX: implementación de una solución real

Aquest projecte estudia la implantació d’un sistema de posicionament a l’interior d’un edifici que compti amb una xarxa WiMAX. Per començar, s’analitzaran les característiques principals d’aquesta tecnología, la configuració de la xarxa amb la que treballarem i s’explicaran els mètodes de posicionament existents avui en dia. Més endavant s’estudiaran els aspectes més importants de la nostra aplicació: l’escenari, l’estimació de la distancia i l’estimació de la posició. Finalment, després d’analitzar els resultats de diverses mesures, es dissenyaran tres mètodes pel càlcul de la posició i s’aplicarà el nostre procediment en més de 15 escenaris de posicionament diferents, amb l’objectiu de comparar els resultats i definir quin dels mètodes aconsegueix un posicionament més precís.

A right to a national space of communication? : on Stateless nations, their right to a space of communication of their own

Hem establert les bases metodològiques i teòriques per investigar la pregunta “Tenen les nacions sense estat el dret de controlar el seu propi espai de comunicació?”. La investigació ajusta el concepte d’espai de comunicació a la teoria política, cercant els seus límits en els drets individuals i, des de la perspectiva del liberalisme 2, aportant la justificació del seu control en quant que plataforma que incideix en la conservació i supervivència d’una cultura nacional. El primer article i fase de la tesi és l’adaptació i definició del concepte espai de comunicació. Fins ara, la recerca ha proposat diferents models d’espai de comunicació entenent si es tracta d’una visió emfatitzant la distribució i la producció de material marcat amb els símbols de la identitat nacional de la societat emissora, o bé si emfatitza la idea d’un espai de circulació de fluxos comunicatiu ajustat a un territori tradicionalment vinculat a una identitat nacional o nació sense estat. Igualment, es distingeix la dimensió d’emissió –sortir del territori al món- i la de recepció –fluxos informatius rebuts des del món al territori, concretament, al ciutadà; el paper d’intervenció de les institucions democràtiques és diferent en una dimensió o una altra i, per tant, també són diferents els drets afectats i les teories o principis que neguen o justifiquen el control de l’espai de comunicació. També s’ha indagat en les teories sobre els efectes cognitius dels mitjans de comunicació per relacionar-los amb la construcció nacional com a cohesió simbòlica i cultural. Si bé els mitjans no poden fer canviar de pensament immediatament, sí que poden conformar a llarg termini una percepció nacional general. Una comunitat és imaginada, donada la distància física dels seus components, i la comunicació social és, juntament amb l’educació, el principal factor de construcció nacional, avui en dia.

Quantitative real-time polymerase chain reaction for detection of adenovirus after T cell-replete hematopoietic cell transplantation: viral load as a marker for invasive disease.

BACKGROUND: The value of adenovirus plasma DNA detection as an indicator for adenovirus disease is unknown in the context of T cell-replete hematopoietic cell transplantation, of which adenovirus disease is an uncommon but serious complication. METHODS: Three groups of 62 T cell-replete hematopoietic cell transplant recipients were selected and tested for adenovirus in plasma by polymerase chain reaction. RESULTS: Adenovirus was detected in 21 (87.5%) of 24 patients with proven adenovirus disease (group 1), in 4 (21%) of 19 patients who shed adenovirus (group 2), and in 1 (10.5%) of 19 uninfected control patients. The maximum viral load was significantly higher in group 1 (median maximum viral load, 6.3x10(6) copies/mL; range, 0 to 1.0x10(9) copies/mL) than in group 2 (median maximum viral load, 0 copies/mL; range, 0 to 1.7x10(8) copies/mL; P<.001) and in group 3 (median maximum viral load, 0 copies/mL; range 0-40 copies/mL; P<.001). All patients in group 2 who developed adenoviremia had symptoms compatible with adenovirus disease (i.e., possible disease). A minimal plasma viral load of 10(3) copies/mL was detected in all patients with proven or possible disease. Adenoviremia was detectable at a median of 19.5 days (range, 8-48 days) and 24 days (range, 9-41 days) before death for patients with proven and possible adenovirus disease, respectively. CONCLUSION: Sustained or high-level adenoviremia appears to be a specific and sensitive indicator of adenovirus disease after T cell-replete hematopoietic cell transplantation. In the context of low prevalence of adenovirus disease, the use of polymerase chain reaction of plasma specimens to detect virus might be a valuable tool to identify and treat patients at risk for viral invasive disease.

Materials de construcció : de l'aula a l'obra : una experiència d'aprenentatge actiu en un entorn no presencial

L’estudi dels materials de construcció és una part fonamental de la formació de l’estudiantat en l’àmbit de la Enginyeria Civil. En aquest context, una part rellevant de les assignatures de Química de Materials i Materials de Construcció és aquella que fa referència als diversos mètodes d’assaig i procediments que ens permeten analitzar i estudiar les característiques d’un material. Per aquesta raó, és de gran importància que els alumnes puguin disposar d’unes determinades hores en les quals l’aprenentatge es realitza a través de la pràctica en el laboratori dels procediments estudiats a classe i la realització d’un informe posterior en el qual quedin reflectits els coneixements adquirits durant l’activitat en el laboratori. Malauradament, la realització de pràctiques en el laboratori du aparellades una sèrie de limitacions (espai, temps, utilització de reactius perillosos o instrumental sofisticat), que fan que el nombre d’activitats d’aquesta mena sigui necessàriament restringit. D'altra banda, l'estudi dels materials només es completa quan els coneixements adquirits a l'aula i al laboratori surten d'aquests àmbits i es confronten amb les situacions reals amb les quals es pot trobar un enginyer durant l'exercici de la seva professió. L'organització de visites a diverses instal·lacions al llarg del curs cobreix en part aquesta necessitat, tot i alguns inconvenients logístics (grups nombrosos, alumnes de mobilitat reduïda i altres). La finalitat d'aquest projecte ha estat posar en funcionament una dinàmica de treball que permeti a l'estudiantat aprofundir en el coneixement dels materials de construcció i el seu comportament en situacions reals amb les quals es trobarà en l'exercici de la seva professió. Aquesta metodologia es basa en l'ús de materials audiovisuals elaborats sota criteris d'adequació pedagògica i que responen a les demandes professionals del futur enginyer. Les possibilitats ofertes per un entorn virtual d'aprenentatge (tecnologia Moodle) permeten el disseny d'activitats que motivin l’autoaprenentatge de l’alumnat.

Magnetic resonance-guided, real-time targeted delivery and imaging of magnetocapsules immunoprotecting pancreatic islet cells.

In type I diabetes mellitus, islet transplantation provides a moment-to-moment fine regulation of insulin. Success rates vary widely, however, necessitating suitable methods to monitor islet delivery, engraftment and survival. Here magnetic resonance-trackable magnetocapsules have been used simultaneously to immunoprotect pancreatic beta-cells and to monitor, non-invasively in real-time, hepatic delivery and engraftment by magnetic resonance imaging (MRI). Magnetocapsules were detected as single capsules with an altered magnetic resonance appearance on capsule rupture. Magnetocapsules were functional in vivo because mouse beta-cells restored normal glycemia in streptozotocin-induced diabetic mice and human islets induced sustained C-peptide levels in swine. In this large-animal model, magnetocapsules could be precisely targeted for infusion by using magnetic resonance fluoroscopy, whereas MRI facilitated monitoring of liver engraftment over time. These findings are directly applicable to ongoing improvements in islet cell transplantation for human diabetes, particularly because our magnetocapsules comprise clinically applicable materials.

Gaussian estimates for the density of the non-linear stochastic heat equation in any space dimension

In this paper, we establish lower and upper Gaussian bounds for the probability density of the mild solution to the stochastic heat equation with multiplicative noise and in any space dimension. The driving perturbation is a Gaussian noise which is white in time with some spatially homogeneous covariance. These estimates are obtained using tools of the Malliavin calculus. The most challenging part is the lower bound, which is obtained by adapting a general method developed by Kohatsu-Higa to the underlying spatially homogeneous Gaussian setting. Both lower and upper estimates have the same form: a Gaussian density with a variance which is equal to that of the mild solution of the corresponding linear equation with additive noise.

Geolocalitzáció en temps real sobre Google Maps

L’objectiu d’aquest projecte és crear un sistema de seguiment d’una flota de vehicles amb GPS en temps real. A partir d’un mòdul de captació, el servidor recull la informació geogràfica dels vehicles i l’emmagatzema. I amb un mòdul de processament, es mostra i controla els vehicles, els punts d’interès i els polígons del sistema de Geofencing. En primer lloc, faig una introducció a l’estat de l’art dels sistemes de seguiment de vehicles. A continuació, analitzo els requeriments, especifico el comportament desitjat del sistema, explico el disseny i la implementació. Per últim, faig un seguit de proves per extreure’n les conclusions.