1000 resultados para programari lliure
Resumo:
Atendre la planificaci dels plans daula per a tot lalumnat des dun enfocament dinclusi i atendre la planificaci daccs de cadascun i cadascuna de les alumnes a tot all que es desenvolupar a laula, sn els propsits del enfocament basat en el Disseny de Programacions Mltiples i Plans Educatius Individualitzats. Des daquest enfocament es planteja un procediment de planificacions per versions en el sentit que es considera que, inicialment, no es fa necessari preveure tots els detalls de lactivitat docent que es prepara, sin el disposar duns primers esborranys que poden ser suficients i funcionals o que, en el cas de ser necessries majors concrecions, aquestes es puguin anar introduint progressivament durant el mateix procs docent. El conixer els canvis que es produiran en el moment de la implementaci s lobjectiu daquest treball perqu tenim la convicci que si anticipem els possibles canvis que es produiran sabrem els components en els quals conv inicialment, planificar amb major intensitat i detall i quins sn aquells altres components sobre els quals la intensitat de la planificaci pot ser menys intensa i aix facilitar la tasca dels professionals a lhora de programar.
Resumo:
Presentem els resultats dun estudi relatiu a les competncies digitals dels docents de l Institut de Seguretat Pblica de Catalunya, centrant-nos en una mostra de 500 docents que imparteixen el curs bsic policial, i fent servir una enquesta online. Tenint en compte els coneixements anteriors envers les TIC i la seva aplicaci a la seva vida quotidiana es vol donar una visi de la preparaci dels docents per tal de poder detectar virtuts i mancances en els seus coneixements per a una futura aplicaci de les TIC a les seves prctiques docents. Paraules clau: Competncies digitals, Institut de Seguretat Pblica de Catalunya, docents
Resumo:
Sevalua la supervivncia lliure de progressi i la supervivncia global dels pacients amb cncer de clon que han debutat amb oclusi intestinal i com a primer tractament sha col.locat una prtesis metl.lica autoexpandible al clon prviament a la cirurgia del tumor primari. s un estudi retrospectiu i unicntric on sinclouen 45 pacients. Els resultats de lestudi demostren que el fet de col.locar una prtesis en la fase aguda de loclusi no empitjora el pronstic a llarg termini daquests pacients.
Resumo:
Comprovar en una srie de ms de 300 pacients tractats amb intenci radical de cncer de bufeta si el seguiment que sels realitza de manera rutinria permet la detecci preco de les recaigudes i t un impacte positiu en la seva supervivencia i linterval lliure de malaltia.
Resumo:
El anlisis de los determinantes de la demanda de turstica es un tema muy popular en la literatura turstica y, de acuerdo con Zimmerman (1982), ha sido objeto de anlisis egn diferentes dimensiones temporales (el periodo particular, a lo largo del ciclo de vda, segn la generacin). Este trabajo se propone analizar el tema en una perspectiva an diferente, estudiando como varia el impacto de las restricciones econmicas y familiares a lo largo de un ao tomado como referencia, y por ende, de interpretar sus consecuencias en trmino de estacionalidad (aspecto que a pesar de la relevancia que tiene, ha recibido muy poco inters por la literatura acadmica).
Resumo:
La importncia de la formaci permanent s indiscutible en qualsevol context laboral i molt especialment en les actuals circumstncies de crisi econmica mundial. Per en l'actual espai europeu d'educaci superior (EEES), les tendncies i els plans de formaci contnua adquireixen una dimensi global, que supera o, millor dit, hauria de superar els plantejaments reduccionistes. Per aix, la construcci i el desenvolupament de l'espai europeu de formaci permanent, EEFP (Comissi de les Comunitats Europees, 2001a), ha d'entendre's com un procs que est immers en un teixit ms ampli. Es tracta d'una acci en xarxa on s necessria la implicaci de molts agents actius professionals i on la convergncia, el reconeixement i la cohesi han de ser els seus mxims elements qualitatius
Resumo:
Hemos analizado la supervivencia global (SG) y el tiempo libre de enfermedad (TLE) de los pacientes afectos de un linfoma difuso de clula grande en la era Rituximab. Describimos los resultados de los que recibieron un trasplante alognico (aloTPH) en los ltimos 13 aos. La supervivencia global (SG) en los tratados con Rituximab fue de 59% y el tiempo libre de enfermedad (TLE) de 54%. La supervivencia por IPI fue de IPI bajo=82%, intermedio-bajo=54%, intermedio-alto=51%, alto=33%. En el trasplante autlogo la SG fue de 65% y con TLE 54%. La SG para los que recibieron un aloTPH fue de 49% a los 78 meses.
Resumo:
Es tracta d'un projecte evolutiu que permetr crear una aplicaci que serveixi de suport grfic per a les classes de Ciclo Indoor i que a ms a ms permetr al professor preparar-les en pocs minuts. Tamb tindr un apartat dedicat a gestionar als usuaris del sistema mitjanant una connexi a una base de dades que tamb ha sigut dissenyada i desenvolupada en aquest projecte.
Resumo:
En l'mbit judicial es constata una relaci entre drogoaddicci i delicte. Els addictes a drogues han iniciat amb freqncia algun programa de desintoxicaci o han sollicitat suport mdic o psicolgic. L'estudi es proposa avaluar l'associaci entre la conducta illegal i l'abs de substncies txiques, aix com interpretar l'eficcia dels tractaments teraputics en la disminuci daquesta associaci, i les repercussions de les terpies tant sobre els pacients com sobre el seu entorn. s un estudi observacional prospectiu duna mostra de 100 subjectes que tenen relaci amb el consum de drogues d'abs, al Jutjat de Gurdia de Barcelona i en subjectes interns del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Els resultats de lestudi diuen que el sexe mascul hi est representat en un 94%, la mitjana dedat s de 25,5 anys, amb baix nivell destudis i sense professi qualificada. Gaireb la meitat de la mostra sn estrangers i solters. Els pacients estudiats sn politoxicmans amb un consum majoritari de cocana (92%), cannabis (87%), alcohol (71%) i el 54% dherona. Destaca lalta freqncia dels UDVP i de la positivitat als tres virus (VIH, VHC, VHB), tot i que es demostra el descens de ls de la via parenteral. El 73% dels subjectes comenten delictes contra la propietat. El 93% de la mostra han estat en tractament, per en perodes curts (70%). El 72,7% que estan en PMM consumeixen habitualment cocana. Els pacients tractats amb psicofrmacs sn detinguts menys vegades que la resta de pacients. Pocs pacients han fet tractaments combinats amb psicoterpia o lliure de drogues. Entre la poblaci de detinguts, els tractaments rebuts han resultat beneficiosos pel que fa a autoestima, autoagressivitat, heteroagressivitat, conflictivitat penal i violncia en els fets delictius, per aquestes variables quasi no es modifiquen en el cas dels joves. Els tractaments produeixen un benefici als pacients toxicmans i disminueixen la conflictivitat penal. Els tractaments shan diniciar en els primers estadis del consum, aix com potenciar ladhesi i el seguiment. Els centres penitenciaris de justcia juvenil, les comissaries i els jutjats de gurdia sn els llocs idonis per a labordatge del tractament del drogodependent.
Resumo:
La funcin principal de LiveUpdate ser la de descargar actualizaciones mediante un servidor remoto permitiendo tener un control integral de todas las descargas disponibles. El desarrollo del proyecto estar marcado por la tecnologa en la que se basa, Windows Presentation Foundation (WPF) para la creacin de interfaces grficas enriquecidas, y el lenguaje en que se sustenta, C#. La metodologa utilizada estar caracterizada por el modelo ModeloVistaVistaModelo (MVVM) y los estndares corporativos que Mitsubishi aplica en su software. Finalmente, el sistema tambin dispondr de soporte multiidioma pudiendo visualizar idiomas con caracteres no latinos como el ruso (cirlico) o el japons (katakana, hiragana).
Resumo:
Projecte realitzat en el marc d'un conveni entre lempresa Unit4 i la UAB. Unit4 es dedica a oferir solucions ERP per la gesti global de les empreses i serveis associats. El concepte de distribuci dins de lempresa es tradueix al paquet dobjectes (taules, formularis, classes, etc...), que sentreguen al client i que solen contenir o b versions inicials o b algunes actualitzacions de versions ja existents. Aquest sistema s utilitzat per tots els sectors de lempresa i la seva realitzaci actual s completament manual. El projecte es centrar en realitzar un conjunt deines per facilitar les diferents tasques implicades en la generaci de distribucions.
Resumo:
MATE (Monitoring, Analysis and Tuning Environment) es un proyecto que surge en 2004 como tesis doctoral de Anna Sikora con el propsito de investigar la mejora de rendimiento de aplicaciones paralelas a travs de la modificacin dinmica. Nuestro proyecto supone un paso adelante en cuestiones de calidad de software y pretende dotar al proyecto MATE de una base de desarrollo slida de cara a futuras lineas de trabajo. Para ello se hace frente a la problemtica desde tres perspectivas: la creacin de una metodologa de desarrollo (y su aplicacin sobre el proyecto existente), la implantacin de un entorno de desarrollo de soporte y el desarrollo de nuevas caractersticas para favorecer la portabilidad y la usabilidad, entre otros aspectos.
Resumo:
El proyecto se desarrolla en el marco de un convenio de colaboracin entre la Universitat Autnoma de Barcelona y la empresa UNIT4 en las oficinas de UNIT4 Ibrica en Barber del Valls. El proyecto tiene por finalidad crear un control que permita la edicin de imgenes mediante capas y anotaciones, que se aadir al software de gestin empresarial que comercializa UNIT4. Este control est desarrollado en la plataforma Java.
Resumo:
El proyecto se desarrolla en el marco de un convenio entre la UAB y la empresa UNIT4 en las oficinas de UNIT4 Ibrica en Barber del Valls. El objetivo del proyecto es crear una nueva herramienta, denominada karat Starter Kit Reloaded, que sirva de autoformacin y demostracin de la plataforma de desarrollo propia utilizada en la empresa (karat) reforzando los puntos dbiles de la anterior y manteniendo los puntos fuertes de los que ya dispona.
Resumo:
En el projecte sha dut a terme un estudi sobre la tecnologia que aporten les targetes grfiques (GPU) dins lmbit de programaci daplicacions que tradicionalment eren executades en la CPU o altrament conegut com a GPGPU. Sha fet una anlisi profunda del marc tecnolgic actual explicant part del maquinari de les targetes grfiques i de qu tracta el GPGPU. Tamb shan estudiat les diferents opcions que existeixen per poder realitzar els tests de rendiment que permetran avaluar el programari, quin programari est dissenyat per ser executat amb aquesta tecnologia i quin s el procediment a seguir per poder utilitzar-los. Shan efectuat diverses proves per avaluar el rendiment de programari dissenyat o compatible dexecutar en la GPU, realitzant taules comparatives amb els temps de cmput. Un cop finalitzades les diferents proves del programari, es pot concloure que no tota aplicaci processada en la GPU aporta un benefici. Per poder veure millores s necessari que laplicaci reuneixi una srie de requisits com que disposi dun elevat nombre doperacions que es puguin realitzar en paral lel, que no existeixin condicionants per a lexecuci de les operacions i que sigui un procs amb clcul aritmtic intensiu.
