Candidiasis Peritoneal: prevalença i factors de risc. Estudi preliminar

Introducció: Un cultiu positiu de líquid peritoneal per a Càndida spp amb clínica associada, és diagnòstic de Candidiasis Peritoneal (CP). Objetius: L’objectiu primari és coneixer la prevalença de CP. Com objectius secundaris coneixer els possibles factors de risc. Tipus d’estudi: Prospectiu, observacional. Mètodes: S’agafa una mostra de 74 pacients amb diagnòstic de peritonitis (2007-2010). Durant la cirugía s’aspira líquid peritoneal lliure i és conrea. Resultats i conclusions: La prevalença va ser del 17.6% (46.15% C. albicans). L’ afectació del tracte gastro-intestinal-superior (OR 6.554) i l’aparició de fallada cardio-vascular durant la cirugia (OR 5.827), són factors de risc per a desenvolupar-la. És estudi preliminar.

Risc cardiovascular en immigrants de l’Àsia del Sud

Els nadius de l’Àsia del Sud presenten una de les taxes més altes de malalties cardiovasculars i s’ha constatat que els factors de risc cardiovascular tradicionals expliquen en ells la major part del risc d’infart de miocardi. En els immigrants indopaquistanís que s’atenen al CAP Drassanes de Barcelona, s’utilitza el sistema Regicor per tal d’estimar el risc cardiovascular. A la literatura han aparegut dues taules avaluades en pacients originaris de l’Àsia del Sud: l’escala de Framingham modificada i el QRISK2. Proposem un estudi descriptiu transversal per tal de comparar la classificació en les diferents categories de risc segons l’escala utilitzada.

Relació entre el risc de patir una lesió de trànsit i les malalties del subjecte conductor, analitzades des de l’àmbit de l’Atenció Primària

INTRODUCCIÓ: Lesions per trànsit (LT), evitables i problema de salut publica. Àmbit d’atenció primària (AP) lloc on investigar i actuar. Possible relació entre malalties cròniques del conductor i LT. MÈTODES: estudi descriptiu, transversal i multicèntric, conductors amb història clínica, Barcelona, 2009. 1900 enquestes personals, mostreig consecutiu. Variables sociodemogràfiques, sobre conducció i salut. RESULTATS: 57,3% homes, 8,5% conductors professionals, 12,5% havia patit una LT, 6% va precisar ajuda mèdica. 51,5% malalts crònics, predominant malalties cardiovasculars i limitacions visuals. CONCLUSIONS: No van trobar relacions significatives entre malalties cròniques i LT. Limitacions:imperfecció dels sistemes de registre, fiabilitat feble de dades autodeclarades, presencia de possibles factors de confusió.

El risc com a paràmetre de les estratègies de planejament del territori: condicions per la gestió de les emergències col·lectives mitjançant la prevenció dels riscos greus en l'ordenació territorial i l'urbanisme

Els riscos greus es poden materialitzar en emergències col·lectives on l’afectació a la població, als béns materials, a les infraestructures i als serveis bàsics pot ser molt intensa i de forma molt ràpida. Quan aquests elements vulnerables se situen molt pròxims al focus de l’emergència es pot dificultar l’actuació del sistema de gestió d’emergències i més concretament no poder aplicar a temps les mesures de protecció i autoprotecció a la població, o bé que aquestes siguin insuficients. La ubicació dels elements vulnerables en relació als potencials focus d’emergència queda definida per la planificació territorial i l’urbanisme. Per tant, una adequada ubicació dels elements vulnerables que faciliti la gestió de les emergències pel que fa a l’aplicació de mesures de protecció i autoprotecció requereix incorporar la prevenció dels riscos greus a la planificació territorial i l’urbanisme. Actualment aquest procés de prevenció es troba en fase embrionària i disgregat entre diversos col·lectius professionals i organismes sectorials de l’àmbit de la seguretat i el risc. Aquest estudi de recerca recull l’estat actual de la qüestió i valora i justifica la importància social i econòmica del problema de la prevenció d’emergències col·lectives. A partir d’aquest punt es proposa que atès el caràcter transversal i aglutinador del servei de protecció civil, a través d’aquest servei es defineixi un sistema i metedologia per incorporar la prevenció del risc als paràmetres que condicionen el plantejament territorial i l’urbanisme. Es proposa que aquest sistema incorpori les visions dels diferents organismes experts amb caràcter sectorial i gestors de riscos greus concrets, i que tingui una estructura i un procés d’implantació similar al model de prevenció d’incendis en edificis, altament implantat i efectiu.

Human invariant V alpha 24-J alpha Q TCR supports the development of CD1d-dependent NK1.1+ and NK1.1- T cells in transgenic mice.

A sizable fraction of T cells expressing the NK cell marker NK1.1 (NKT cells) bear a very conserved TCR, characterized by homologous invariant (inv.) TCR V alpha 24-J alpha Q and V alpha 14-J alpha 18 rearrangements in humans and mice, respectively, and are thus defined as inv. NKT cells. Because human inv. NKT cells recognize mouse CD1d in vitro, we wondered whether a human inv. V alpha 24 TCR could be selected in vivo by mouse ligands presented by CD1d, thereby supporting the development of inv. NKT cells in mice. Therefore, we generated transgenic (Tg) mice expressing the human inv. V alpha 24-J alpha Q TCR chain in all T cells. The expression of the human inv. V alpha 24 TCR in TCR C alpha(-/-) mice indeed rescues the development of inv. NKT cells, which home preferentially to the liver and respond to the CD1d-restricted ligand alpha-galactosylceramide (alpha-GalCer). However, unlike inv. NKT cells from non-Tg mice, the majority of NKT cells in V alpha 24 Tg mice display a double-negative phenotype, as well as a significant increase in TCR V beta 7 and a corresponding decrease in TCR V beta 8.2 use. Despite the forced expression of the human CD1d-restricted TCR in C alpha(-/-) mice, staining with mCD1d-alpha-GalCer tetramers reveals that the absolute numbers of peripheral CD1d-dependent T lymphocytes increase at most by 2-fold. This increase is accounted for mainly by an increased fraction of NK1.1(-) T cells that bind CD1d-alpha-GalCer tetramers. These findings indicate that human inv. V alpha 24 TCR supports the development of CD1d-dependent lymphocytes in mice, and argue for a tight homeostatic control on the total number of inv. NKT cells. Thus, human inv. V alpha 24 TCR-expressing mice are a valuable model to study different aspects of the inv. NKT cell subset.

Different epitopes of the LACK protein are recognized by V beta 4 V alpha 8 CD4+ T cells in H-2b and H-2d mice susceptible to Leishmania major.

After inoculation of Leishmania major, a rapid production of IL-4 by LACK-specific CD4+ T cells has been shown to drive Th2 cell development in susceptible mice i.e. BALB/c and C57BL/6 mice rendered susceptible by neutralization of IFN-gamma at the onset of infection. Here, we showed that peptide AA 156-173 induced an early IL-4 mRNA expression not only in BALB/c mice but also in resistant B10.D2 mice when IFN-gamma is neutralized. Epitope mapping of LACK protein demonstrated that peptide containing AA 293-305 induced early IL-4 mRNA transcripts in susceptible H-2b mice i.e. BALB/b and resistant C57BL/6 mice when IFN-gamma is neutralized. Stringently, the early IL-4 response to the H-2d (AA 156-173) or the H-2b (AA 293-305) epitopes occurred in V beta 4 V alpha 8 CD4+ T cells from either H-2d or H-2b susceptible mice, respectively.

Cutting edge: influence of the TCR V beta domain on the avidity of CD1d:alpha-galactosylceramide binding by invariant V alpha 14 NKT cells.

CD1d tetramers loaded with alpha-galactosylceramide (alpha-GalCer) bind selectively to mouse invariant Valpha14 (Valpha14i) NKT cells and their human counterparts. Whereas tetramer binding strictly depends on the expression of a Valpha14-Jalpha18 chain in murine NKT cells, the associated beta-chain (typically expressing Vbeta8.2 or Vbeta7) appears not to influence tetramer binding. In this study, we describe novel alpha-GalCer-loaded mouse and human CD1d-IgG1 dimers, which revealed an unexpected influence of the TCR-beta chain on the avidity of CD1d:alpha-GalCer binding. A subset of Valpha14i NKT cells clearly discriminated alpha-GalCer bound to mouse or human CD1d on the basis of avidity differences conferred by the Vbeta domain of the TCR-beta chain, with Vbeta8.2 conferring higher avidity binding than Vbeta7.

Insuficiència renal i mortalitat dels pacients cirròtics amb peritonitis bacteriana espontània i baix risc de mortalitat no tractats amb albúmina

L’expansió amb albúmina disminueix la incidència d’insuficiència renal i la mortalitat dels pacients cirròtics amb peritonitis bacteriana espontània (PBE). Però no està ben establert si caldria administrar-la a tots aquests pacients. Aquest estudi determina la incidència i evolució de la insuficiència renal i mortalitat en una sèrie no seleccionada de pacients cirròtics amb PBE i baix risc de mortalitat (urea&11mmol/l i bilirrubina&68µmol/l) no tractats amb albúmina. La baixa mortalitat i la bona evolució de la funció renal observades en els pacients amb PBE i baix risc de mortalitat no tractats amb albúmina, suggereixen que en aquests pacients no caldria administrar albúmina.

The v-y latissimus dorsi musculocutaneous flap in the reconstruction of large posterior chest wall defects.

Posterior chest wall defects are frequently encountered after excision of tumors as a result of trauma or in the setting of wound dehiscence after spine surgery. Various pedicled fasciocutaneous and musculocutaneous flaps have been described for the coverage of these wounds. The advent of perforator flaps has allowed the preservation of muscle function but their bulk is limited. Musculocutaneous flaps remain widely employed. The trapezius and the latissimus dorsi (LD) flaps have been used extensively for upper and middle posterior chest wounds, respectively. Their bulk allows for obliteration of the dead space in deep wounds. The average width of the LD skin paddle is limited to 10-12 cm if closure of the donor site is expected without skin grafting. In 2001 a modification of the skin paddle design was introduced in order to allow large flaps to be raised without requiring grafts or flaps for donor site closure. This V-Y pattern allows coverage of large anterior chest defects after mastectomy. We have modified this flap to allow its use for posterior chest wall defects. We describe the flap design, its indications, and its limitations with three clinical cases. Level of Evidence V This journal requires that authors assign a level of evidence to each article. For a full description of these Evidence-Based Medicine ratings, please refer to the Table of Contents or the online Instructions to Authors at www.springer.com/00266 .

Lesion bypass by the Escherichia coli DNA polymerase V requires assembly of a RecA nucleoprotein filament.

Translesion replication is carried out in Escherichia coli by the SOS-inducible DNA polymerase V (UmuC), an error-prone polymerase, which is specialized for replicating through lesions in DNA, leading to the formation of mutations. Lesion bypass by pol V requires the SOS-regulated proteins UmuD' and RecA and the single-strand DNA-binding protein (SSB). Using an in vitro assay system for translesion replication based on a gapped plasmid carrying a site-specific synthetic abasic site, we show that the assembly of a RecA nucleoprotein filament is required for lesion bypass by pol V. This is based on the reaction requirements for stoichiometric amounts of RecA and for single-stranded gaps longer than 100 nucleotides and on direct visualization of RecA-DNA filaments by electron microscopy. SSB is likely to facilitate the assembly of the RecA nucleoprotein filament; however, it has at least one additional role in lesion bypass. ATPgammaS, which is known to strongly increase binding of RecA to DNA, caused a drastic inhibition of pol V activity. Lesion bypass does not require stoichiometric binding of UmuD' along RecA filaments. In summary, the RecA nucleoprotein filament, previously known to be required for SOS induction and homologous recombination, is also a critical intermediate in translesion replication.

IS6110 fingerprinting of sensitive and resistant strains (1991-1992) of Mycobacterium tuberculosis in Colombia

The standardized method to study the polymorphism of IS 6110 was used to characterize 53 isolates of Mycobacterium tuberculosis obtained during 1991-1992 from 14 regions in Colombia. In Valle region cluster rate was 25% (4/16). The mean number of IS6110 band was 10 ± 3. Similarity between strains was of 60% in 81% of strains and this tended to be correlated with geographic origin. For the first time M. tuberculosis without IS6110 bands in restriction fragment length polymorphism analysis was found in Colombia. Additional studies are necessaries in order to best characterize the situation in relation to human immunodeficiency virus epidemic and recent changes in tuberculosis control program.

Drug resistance and genotypes of strains of Mycobacterium tuberculosis isolated from human immunodeficiency virus-infected and non-infected tuberculosis patients in Bauru, São Paulo, Brazil

Little is known about transmission and drug resistance of tuberculosis (TB) in Bauru, State of São Paulo. The objective of this study was to evaluate risk factors for transmission of Mycobacterium tuberculosis strains in this area. Strains were collected from patients attended at ambulatory services in the region and susceptibility towards the main first line antibiotics was determined and fingerprinting performed. A total of 57 strains were submitted to susceptibility testing: 23 (42.6%) were resistant to at least one drug while 3 (13%) were resistant against both rifampicin and isoniazide. Resistant strains had been isolated from patients that had not (n = 13) or had (n = 9) previously been submitted to anti-TB treatment, demonstrating a preoccupying high level of primary resistance in the context of the study. All strains were submitted to IS6110 restriction fragment length polymorphism (IS6110-RFLP) and double repetitive element PCR (DRE-PCR). Using IS6110-RFLP, 26.3% of the strains were clustered and one cluster of 3 patients included 2 HIV-infected individuals that had been hospitalized together during 16 days; clustering of strains of patients from the hospital was however not higher than that of patients attended at health posts. According to DRE-PCR, 55.3% belonged to a cluster, confirming the larger discriminatory power of IS6110-RFLP when compared to DRE-PCR, that should therefore be used as a screening procedure only. No clinical, epidemiological or microbiological characteristics were associated with clustering so risk factors for transmission of TB could not be defined in the present study.

Origen biogeogràfic i risc de varicel.la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d’atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d’incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d’origen neotropical (raó d’incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d’origen indostànic i, en menor grau, la d’origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la població autòctona.

Dependencia de los algoritmos con el consumo de energía en sistemas HPC

El consumo energético es un aspecto cada vez más importante en el diseño de microprocesadores. Este trabajo experimenta con una técnica de control del consumo, el escalado dinámico de tensión y frecuencia (DVFS, siglas en inglés), para determinar cuan efectiva es la misma en la ejecución de programas con diferentes cargas de trabajo, intensivas en cómputo o memoria. Además, se ha extendido la experimentación a varios núcleos de ejecución, permitiendo comprobar en que medida las características de la ejecución en una arquitectura multicore afecta al desempeño de dicha técnica.