999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
Verkostoitunut kansainvlinen tuotekehitys on trke osa menestyst nykypivn muuttuvassa yritysmaailmassa. Toimintojen tehostamiseksi mys projektitoiminnot on sopeutettava kansainvliseen toimintaympristn. Kilpailukyvyn silyttmiseksi projektitoimintoja on lisksi jatkuvasti tehostettava. Yhtenkeinona nhdn projektioppiminen, jota voidaan edist monin eri tavoin. Tsstyss keskitytn projektitiedonhallinnan kehittmisen tuomiin oppimismahdollisuuksiin. Kirjallisuudessa kerrotaan, ett projektitiedon jakaminen ja sen hydyntminen seuraavissa projekteissa on ers projektioppimisen edellytyksist. Tmon otettu keskeiseksi nkkulmaksi tss tutkimuksessa. Lisksi tutkimusalueen rajaamiseksi ty tarkastelee erityisesti projektioppimista kansainvlisten tuotekehitysprojektien vlill. Tyn tavoitteena on esitell keskeisi projektioppimisen haasteita ja etsi konkreettinen ratkaisu vastaamaan nihin haasteisiin. Tuotekehitystoiminnot ja kansainvlinen hajautettu projektiorganisaatio kohtaavat lisksi erityisi haasteita, kuten tiedon hajautuneisuus, projektihenkilstn vaihtuvuus, tiedon luottamuksellisuus ja maantieteelliset haasteet (esim. aikavyhykkeet ja toimipisteen sijainti). Nm erityishaasteet on otettu huomioon ratkaisua etsittess. Haasteisiin pdyttiin vastaamaan tietotekniikkapohjaisella ratkaisulla, joka suunniteltiin erityisesti huomioiden esimerkkiorganisaation tarpeet ja haasteet. Tyss tarkastellaan suunnitellun ratkaisun vaikutusta projektioppimiseen ja kuinka se vastaa havaittuihin haasteisiin. Tuloksissa huomattiin, ett projektioppimista tapahtui, vaikka oppimista oli vaikea suoranaisesti huomata tutkimusorganisaation jsenten keskuudessa. Projektioppimista voidaan kuitenkin sanoa tapahtuvan, jos projektitieto on helposti koko projektiryhmn saatavilla ja se on hyvin jrjestelty. Muun muassa nm ehdot tyttyivt. Projektioppiminen nhdn yleisesti haastavana kehitysalueena esimerkkiorganisaatiossa. Suuri osa tietmyksest on niin sanottua hiljaistatietoa, jota on hankala tai mahdoton saattaa kirjalliseen muotoon. Nin olleen tiedon siirtminen j suurelta osin henkilkohtaisen vuorovaikutuksen varaan. Siit huolimatta projektioppimista on mahdollista kehitt erilaisin toimintamallein ja menetelmin. Kehitys vaatii kuitenkin resursseja, pitkjnteisyytt ja aikaa. Monet muutokset voivat vaatia mys organisaatiokulttuurin muutoksen ja vaikuttamista organisaation jseniin. Motivaatio, positiiviset mielikuvat ja selket strategiset tavoitteet luovat vakaan pohjan projektioppimisen kehittmiselle.
Resumo:
Aquest treball examina diverses circumstancies del maltractament en dones que arriben a diferents serveis assistencials pblics de la provncia de Barcelona, la simptomatologia clnica que presenten i els seus estils de personalitat. 43 dones ateses en centres d'urgincies o cases d'acolliment completaren I'MCMI-II (de Millon, 1999), 1 'Escala d 'Ajustament Dihdic (dlSpanier, 1976), i una adaptaci de llEntrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domistic (Echebuna, Corral, Sarasua, Zubizarreta i Sauca, 1994). Els resultats indicaren que es tractava d'un conjunt de dones maltractades que es caracteritzaven per haver patit experiincies de maltractament greus en les seves relacions de parella, pel que fa a intensitat, duraci, frequincia i extensi. S'obsemi que les dones que havien patit maltractament en la seva infantesa es diferenciaven de les que no, mostrant major gravetat psicopatoldgica. Els resultats obtinguts amb lfMCMI-II reflectien una prestncia relativament baixa de simptomatologia ansiosa i depressiva i un predomini dels estils esquizoides, dependents i evitatius de la personalitat, de manera que un dels primers objectius clnics pensem que hauria de ser contrarestar la tendincia al retraiinent emocional i a l'azllament social per afavorir la seva capacitat d'establir relacions interpersonals i socials en general. Es discuteixen els resultats obtinguts i s'apunten algunes consideracions clniques i assistencials
Resumo:
Teaching in sports with technique and tactic has brought different proposals in last years. From teaching games for understanding (TgfU), it has suggest some activities in teaching of sport, emphasizing the integrate teaching, and now is the moment for analysis and reflection, with enough time to prove if the contribution theory and practices help to know this model of teaching
Resumo:
Les relacions entre cultura i turisme son cada cop mes estretes i les fronteres conceptuals mes difoses. Una possible metodologia d'anlisi consisteix a posar en com els punts d'intersecci a partir dels aspectes mes rellevants de la gesti de cada un deis sectors
Resumo:
Visi de la realitat econmica de la Costa Brava 20 anys desprs del Debat Costa Brava de 1976, sobretot centrat en lactivitat turstica
Resumo:
Malgrat la important revifalla que en els darrers anys han experimentat els estudis histrics, entre els quals cal incloure els d"histria de l"art, centrats en l"antic bisbat, l"antic terme i la ciutat mateixa de Tortosa, avui encara resulta relativament escs el coneixement que tenim tant dels materials de la construcci com dels mestres que van construir en aquest territori durant les poques medieval i moderna.1 Aquest breu estudi, basat en un nic document,2 pretn ser, simplement, una petita aportaci a la histria de l"arquitectura setcentista tortosina, i pretn serho en els dos vessants esmentats abans: el dels materials de la construcci i el dels mestres.
Resumo:
En aquest estudi, explicar i analitzar aquests processos innovadors de conceptualitzaci dels aspectes lingstics del turisme. L'objectiu ltim s explorar les possibilitats i perspectives que aquesta nova lnia de treball pot obrir dins el context de l'oferta turstica barcelonina, cosa que tamb afecta la projecci turstica de Catalunya i dels Pasos Catalans. En termes generals, s'ha de constatar que l's de les llenges en activitats turstiques s'emmarca dins una poltica genrica de projecci de la prpia identitat i de promoci del patrimoni cultural. s per aix que aquest treball tamb cont reflexions i propostes per a l'articulaci del turisme cultural a Barcelona i Catalunya en base a la identitat i la cultura catalanes, amb el benents que els termes "identitat" i "cultura" s'usen en un sentit ampli que incorpora la prpia diversitat cultural i la producci artstica contempornia al costat dels referents histrics, lingstics i culturals que singularitzen la societat catalana.Aquest text est organitzat en tres blocs. El primer bloc tracta diverses qestions prvies, que ajuden a entendre els principis i conceptes que fonamenten aquest estudi, com sn a) la justificaci d'aquest estudi i, en definitiva, de la necessitat d'invertir en llengua i cultura en l'mbit del turisme barcelon, que actualment lidera l'oferta de turisme cultural a Catalunya; b) el procediment que s'ha seguit per a fer l'estudi i la definici dels conceptes ms importants; c) una explicaci general de les connexions molt estretes que hi ha entre processos econmics i processos sociolingstics i que determinen la forma com les persones valoren les llenges prpies i les dels altres en diversos mbits socials, incloent-hi el mn econmic; i finalment, d) unes consideracions sobre el turisme cultural, aix s, all que fa que tingui sentit com a experincia d'interacci entre persones i cultures. En el segon bloc es presentaran experincies de marketitzaci de llenges i identitats en diversos pasos. Em centrar bsicament en els sectors de la publicitat i del turisme i, especficament, en les activitats que comporten l's de llenges no conegudes o poc conegudes pels clients. La secci sobre turisme est organitzada segons les llenges i, per al cas de les llenges cltiques de les Illes Britniques i per al Canad, es subdivideix en diverses regions. Tot i que far alguns comentaris sobre els processos de marketitzaci de les grans llenges, em centrar en experincies associades a llenges minoritries o polticament minoritzades. Aix es justifica pel fet que les destinacions associades a grans llenges dominants dins el propi territori fins ara no s'han plantejat el rol de la llengua dins la prpia oferta turstica, excepte en all que afecta al mercat d'ensenyament d'idiomes, aspecte sobre el qual parlar tamb breument.El tercer bloc cont una valoraci de conjunt sobre la trajectria histrica de les poltiques turstiques a Barcelona i a Catalunya, amb els condicionants que poden facilitar l'articulaci d'una oferta slida en matria de turisme cultural. S'hi valora tamb la posici que ha tingut tradicionalment la llengua catalana en el mn del turisme i s'elaboren propostes i lnies de treball en base a les experincies analitzades al bloc 2. Veurem com, des del punt de vista sociolingstic, les activitats turstiques plantegen reptes i oportunitats d'ndole molt diversa: a) l'accs a espais o manifestacions culturals per part dels turistes i el seu impacte, b) el valor semitic de les llenges en la caracteritzaci i diferenciaci de productes i c) l'encaix entre les poltiques culturals i les turstiques, que pot implicar de formes complexes els diversos actors dels sectors econmic, poltic i cultural. L'estudi acaba amb un catleg de propostes de desplegament d'una poltica turstica basada en el patrimoni lingstic, cultural, artstic i histric catal, que ajudi a complementar i a reforar l'oferta actual catalana, que gira principalment a l'entorn del clima i la platja.Versi en angls del document: http://uoc.academia.edu/JoanPujolar/Papers/889133/Language_Culture_and_Tourism_Perspectives_in_Barcelona_and_Catalonia
Resumo:
En aquest treball es vol insistir en la necessitat d'estudiar alguns fets reals contemporanis que s'amagaven darrere el discurs pairalista. Corn a element de reflexi general, que convida a una comparaci en l'mbit europeu, es proposa lanlisi dels canvis en la concepci i en les practiques de la propietat que caracteritzaren el perode comprs, a Catalunya, entre les campanyes unitries de la dcada de 1880 sobre la codificaci i la discussi abrandada sobre la llei de contractes de conreu dels anys trenta. Com a temes concrets, es far referncia als debats sobre lemfiteusi i la parceria -institucions recurrentment proclamades com a instruments de benestar social- aix com a la necessitat d'estudiar, si aquest s el cas, les prctiques de resistncia social que acompanyaren aquests debats. Quan intentem posar en relaci els dos tipus de reflexi, la retrica del dret apareixer com una arma ideolgica en mans dels propietaris, per es revelaran algunes prctiques judicials que simultniament i progressivament hauran afavorit emfiteutes, parcers i, en general, els possedors de la terra. Aquesta utilitzaci del dret com a arma de lluita social no solament influir; decisivament en els discursos terics dels juristes, sin que trencar definitivament la unitat del discurs pairalista
Resumo:
Lligada a daltres activitats, com la de lartista pintor, la del fuster, lartes o larquitecte, larestauraci no ha estat una disciplina ben delimitada que ens permeti seguir la seva progressial llarg de la histria. El posicionament de lhome davant del seu patrimoni cultural i artsticen cada moment histric, i el respecte per les mostres del passat, defi neix de quina formaes conservar, o no, i tamb de quina forma shi intervindr. Per fer un recorregut histriccal tenir en compte tots els aspectes que infl uencien en el fet de conservar i en la forma defer-ho: els gustos artstics del moment, levoluci social i econmica de la poblaci i tamb lavessant funcional, ja sigui en el sentit estrictament prctic on en el valor espiritual i religis,que han tingut assignats molts objectes de patrimoni.
Resumo:
Lligada a daltres activitats, com la de lartista pintor, la del fuster, lartes o larquitecte, larestauraci no ha estat una disciplina ben delimitada que ens permeti seguir la seva progressial llarg de la histria. El posicionament de lhome davant del seu patrimoni cultural i artsticen cada moment histric, i el respecte per les mostres del passat, defi neix de quina formaes conservar, o no, i tamb de quina forma shi intervindr. Per fer un recorregut histriccal tenir en compte tots els aspectes que infl uencien en el fet de conservar i en la forma defer-ho: els gustos artstics del moment, levoluci social i econmica de la poblaci i tamb lavessant funcional, ja sigui en el sentit estrictament prctic on en el valor espiritual i religis,que han tingut assignats molts objectes de patrimoni.
Resumo:
A partir d"una anlisi de la bibliografia especialitzada, es presenten els aspectes institucionals, econmics i tcnics que cal tenir en compte per assegurar la sostenibilitat dels repositoris de preservaci digital. En els aspectes institucionals s"assenyala la importncia de la cooperaci entre institucions. En l"apartat tcnic, l"anlisi dels costos mostra que les despeses d"emmagatzematge tenen menys pes que no pas es pensa i tamb es destaca la interrelaci entre les dificultats de finanament i les decisions tcniques que afecten el disseny dels repositoris. Finalment s"explica la utilitat de l"aplicaci dels sistemes d"auditoria (ISO 27000, Esquema Nacional de Seguretat, DRAMBORA, TRAC) per comprovar la fiabilitat dels sistemes de preservaci.
Resumo:
Ignasi Terradas i Saborit, uno de los referentes ms destacados de la Antropologa Jurdica, se desempea como Catedrtico de Antropologa en el Departamento de Antropologa Cultural e Historia de Amrica y frica de la Universidad de Barcelona. Es autor de numerosos artculos especializados, as como de libros entre los que cabe citar: Antropologa del campesino cataln (Barcelona, 1973); La colonia industrial com a particularisme histric: L 'Ametlla de Merola (Barcelona, 1979); El Mn histric de les masies: conjectures generals i casos particulars (Barcelona, 1984); Mal natural, mal social. Introduccin a la teora de las ciencias humanas (Barcelona, 1988); Revolucin y religiosidad: textos para una reflexin en torno a la Revolucin francesa (Valencia, 1990); Eliza Kendall: reflexiones sobre una antibiografia (Bellaterra,1992); Rquiem Toda: ensayo de comprensin de las costumbres histricas de los Toda ante la muerte (Barcelona, 1995);Antropologa Jurdica (Santiago de Compostela, 1999).
