1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Des de la perspectiva ambiental, el projecte sha enfocat vers la conservaci de la biodiversitat, tant animal com vegetal, mitjanant unes prctiques ramaderes que prioritzin laprofitament dels recursos sense una sobre-explotaci daquests. Daquesta manera es pot garantir el manteniment de la biodiversitat vegetal que sha aconseguit a travs dels anys grcies a la interacci planta-animal, s a dir, ladaptaci de les plantes al pasturatge per cabres i ovelles i ladaptaci animal a les espcies vegetals pel seu manteniment i creixement. A ms a ms, sha optat per unes races de bestiar autctones que malgrat no ser les ms productives quant a llet, si que sn les que estan ms adaptades a les condicions orogrfiques i climtiques dEstahon. El ramat ser tractat en condicions de pasturatge extensiu sota les bases de la ramaderia ecolgica, la qual cosa ens permetr aconseguir lelaboraci duns formatges tamb ecolgics i de qualitat. Pel que fa a la sostenibilitat social, en els darrers temps sest tendint cap a un mn rural cada cop ms despoblat i envellit, mentre que les ciutats sn cada cop ms extenses i densament poblades. s per aix que shauria daconseguir un reequilibri territorial. Una manera de fixar poblaci als petits pobles de muntanya s trobant alternatives que siguin viables econmicament perqu shi pugui viure amb dignitat. Finalment, per assolir una sostenibilitat econmica, sha intentat tancar el cicle productiu dins de lexplotaci. Daquesta manera, a part de reduir el consum pel transport daliments, saconsegueix no dependre de lexterior per alimentar el bestiar. Aix es redueixen molt els costos en la producci i alimentaci del bestiar. Per fer lanlisi econmica sha optat per no tenir en compte les subvencions provinents de la Generalitat de Catalunya, ja que aquestes no es mantindran per sempre (i per tant seria insostenible a mitj termini), per tot i aix es poden contemplar per tal diniciar lexplotaci i tenir un perode dadaptaci.
Resumo:
Les poltiques ambientals sn el resultat dun gran nombre de factors: el context social, el moment poltic, el marc internacional, etc. En lmbit catal sha demostrat que un factor que pot impactar de manera rellevant s laflorament de moviments ciutadans que reclamen canvis en les formes de fer poltica, encaminant-les cap a models ms sostenibles. Malgrat sembli complicat que en el cas de lenergia es donin les condicions que van permetre el pas a la Nova Cultura de lAigua, no es descarta la possibilitat que sarribi per altres mitjans a un canvi del paradigma energtic, ja que no tots els canvis sn sempre apreciables des dels seus inicis.
Resumo:
El present estudi actualitza i complementa els resultats obtinguts en un treball previ, elaborat l'any 2004, en el qual s'analitzaven les estadstiques d's de quatre paquets de revistes electrniques subscrits consorciadament pel CBUC. En aquest treball tamb s'analitzen les dades de consum de quatre paquets de revistes electrniques al llarg de tres anys: Elsevier (2004 i 2005), Emerald (2005), Kluwer (2003 i 2004) i Wiley (2003, 2004 i 2005).
Resumo:
Text introductori de la ponncia titulada "Tendncies historiogrfiques de la medicina a les portes del segle XXI presentada en el marc del XIII Congrs dHistria de la Medicina Catalana (La Canonja, 2004). Sintrodueixen les sis contribucions que integraren la ponncia i sexposen algunes reflexions de caire general sobre la situaci actual dins la tradici historiogrfica de la cincia i de la medicina.
Resumo:
El propsit d'aquest treball s analitzar fins a quin punt la millora en l'accessibilitat dels municipis a la xarxa viria d'alta capacitat ha tingut efectes positius en la creaci d'establiments industrials. En concret, estudiem les decisions de localitzaci d'establiments industrials a escala local per a 19 sectors manufacturers amb una desagregaci de 2 dgits. Aquest treball incorpora variables de gran rellevncia (com ara una mesura d'accessibilitat mesurada en temps de desplaament i els efectes de les inversions viries) i utilitza tcniques d'anlisi espacial. Pel que fa a les entrades d'establiments industrials, les dades han estat obtingudes del Registre d'Establiments Industrials de Catalunya (REIC). Els resultats mostren una incidncia positiva de les millores en la xarxa viria sobre les decisions de localitzaci de les empreses.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Universit degli Studi di Urbino, Bologna, Itlia, entre juliol i desembre del 2005. Es revisa el concepte digualtat i multiculturalisme en el Mediterrani, especialment en la conca nord mediterrnia com a zona de recepci de la immigraci. Parallelament sanalitza el concepte de democrcia a la conca nord i sud mediterrnia, i la relaci entre aquestes dues voreres pel que fa a la percepci mateixa de democrcia i lEstat de dret. Inclou entrevistes amb Gustavo Gozzi, Enrico Pugliese i Joseph Piqu.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada al Finnish Cancer Registry a Helsinki, Finlandia entre setembre i novembre del 2006. Davant lincrement dels tumors heptics en pasos industrialitzats, savaluen les tendncies temporals de la malaltia heptica a Catalunya durant el perode 1983-2002 i sestima la tendncia futura a partir de lany 2005. Lestudi sha basat en dades del Registre de Mortalitat de Catalunya i de lInstitut dEstadstica de Catalunya. La malaltia heptica inclou diverses tipologies de tumors heptics i la cirrosi heptica. Els models edad-perode-cohort shan emprat per estimar els efectes perode de mortalitat i cohort de naixement. Els resultats han mostrat que les taxes de mortalitat per cirrosi han disminut en ambds sexes, exceptuant els homes dentre els 35-50 anys, pels quals la mortalitat es mantingu estable. Shan observat increments en la mortalitat per carcinoma hepatocellular i en els tumors de vies biliars intraheptiques, mentre que les projeccions mostren estabilitat en la tendncia daquestes malalties durant el perode 2005-2009. Les tendncies de la mortalitat per malaltia heptica constatades poden ser degudes a la implementaci de terpies noves, nous mtodes de diagnstic, infecci pel virus de lhepatitis C daltres factors desconeguts.
Resumo:
La catstrofe mediambiental generada per lenfonsament del petroler Prestige enfront de les costes gallegues al 2002 ha estat un dels majors desastres ecolgics a Espanya i les seves conseqncies es van estendre al terreny poltic i social, generant una situaci de crisi sense precedents al territori espanyol. Aquest treball de recerca inclou el marc teric, la metodologia i els primers resultats de lestudi de la informaci televisiva emesa per quatre cadenes generalistes de televisi durant tota la crisi. A ms duna revisi crtica de les teories de la comunicaci i els seus mtodes dinvestigaci, sofereix un estudi sobre el concepte i lestructura del noticiari televisiu, aix com unes notes introductries sobre la cobertura de cada cadena.
Resumo:
La oposicin de centro-izquierda ha ganado las elecciones italianas de 9/10 abril 2006 por solamente 24.000 votos, lo 0,6 por ciento de 38 millones de electores. Ha ganado tambin la mayora de los escaos en el Senado gracias al voto de los italianos en el extranjero. Como la mayora en el Senado es de solamente dos escaos y como el Senado tiene los mismos poderes de la otra cmara, el Gobierno Prodi, que ha sustituido despus de cinco aos lo de Berlusconi, puede tener una vida muy difcil. Cuanto al sistema de partido salido de las elecciones, eso se confirma el modelo de bipolarismo fragmentado: se ha realizado la alternancia en el poder por la tercera vez consecutiva y se han mantenido dentro de las dos coaliciones muchos partidos tal vez conflictivos entre ellos.
Resumo:
El present projecte ha estat desenvolupat entre loctubre de 2006 i el febrer de 2007 per un equip de llicenciades en Cincies Ambientals per la Universitat Autnoma de Barcelona. Lobjecte destudi han estat les bordes, construccions agro-ramaderes utilitzades tradicionalment per a emmagatzemar lherba i estabular-hi el bestiar. Lmbit destudi seleccionat ha estat el Bosc de Virs, contingut dins el municipi dAlins, a la comarca del Pallars Sobir, Catalunya. Part de la superfcie estudiada es troba sota la protecci del Parc Natural de lAlt Pirineu. Per a dur a terme aquest estudi, sha desenvolupat una metodologia destudi de bordes amb dues vessants diferenciades que requereixen de tcniques metodolgiques especfiques. La vessant tcnica daquestes construccions sha materialitzat en un inventari de bordes, desenvolupat a partir de dades obtingudes durant lobservaci al camp. La vessant etnolgica sha obtingut a travs de la realitzaci dentrevistes als propietaris, usuaris i gestors de la zona. A partir de lanlisi dels resultats, sha detectat una prdua de la funci tradicional daquestes construccions, derivant a una diversificaci dels usos i un elevat grau dabandonament daquestes. La diagnosi de lestat daquests edificis i la seva influncia sobre lentorn s que els nous usos desenvolupats generen pressions sobre el medi i que el dess implica la degradaci de lestructura, amb la conseqent prdua de patrimoni.
Resumo:
El presente trabajo analiza y compara, desde la perspectiva analtica del metabolismo social, los usos del suelo y los balances energticos derivados de estos usos de los sistemas agrarios de cinco municipios de la comarca catalana del Valls, en dos momentos histricos que ilustran las caractersticas y magnitud de las transformaciones que se han producido en los sistemas agrarios catalanes durante los ltimos 150 aos. El primer corte corresponde a mediados del siglo XIX, representativo del funcionamiento de una agricultura orgnica avanzada; el segundo, a finales del siglo XX, representativo de un sistema agrario industrializado donde la energa fsil y otros inputs externos al sistema tienen una presencia determinante. A partir de la informacin contenida en los amillaramientos, los censos ganaderos y las cartillas evaluatorias disponibles para los municipios estudiados, y los datos actuales de los censos agrarios, forestales y de rendimientos y aprovechamientos de los distintos productos, se han construido los balances energticos de los dos periodos analizados. A partir de estos balances hemos constatado como en los 150 aos transcurridos se ha producido una espectacular prdida de eficiencia energtica y de sostenibilidad de los sistemas agrarios, a pesar de los grandes incrementos de la productividad por ha. de los diversos cultivos y de la produccin ganadera, que se atribuye totalmente al paso de una agricultura orgnica avanzada a unos sistemas agrarios con un elevado consumo de combustibles fsiles en forma de carburantes, abonos de sntesis y fitosanitarios y, especialmente, al peso descomunal de la actividad ganadera, desarrollada completamente al margen del territorio.
Resumo:
La difusin del consumo de leche fresca fue un cambio significativo en la dieta de los europeos, pero que ha sido poco estudiado con respecto a las poblaciones de la Europa Mediterrnea. En este artculo analizaremos las principales circunstancias que condicionaron aquel proceso en Catalua entre mediados del siglo XIX y 1936. En nuestra exposicin argumentaremos que el consumo de leche en aquella zona slo era relevante en el siglo XIX en situaciones de enfermedad o vejez, y que despus aument y adquiri un nuevo significado como resultado de varios factores. En especial destacaremos: (a) los progresos cientficos en microbiologa y nutricin, (b) las actividades que realizaron los mdicos y diversas instituciones pblicas para fomentar el consumo de leche fresca, y (c) las innovaciones tecnolgicas en el sector lechero.
Resumo:
Informe que recull els resultats de la recerca portada a terme pels autors que analitzen la cobertura en premsa a nivell internacional dels Jocs Olmpics de Barcelona'92 i la imatge de Catalunya.
Resumo:
La produccin de plantas ornamentales para jardinera y paisajismo ha experimentado una expansin considerable en todo el territorio espaol en el ltimo decenio y particularmente en Catalunya. Refirindonos como ejemplo al viverismo ornamental de la demarcacin de Girona en Catalunya, que el grupo proponente conoce con mayor detalle y se trata de la demarcacin peninsular con mayor concentracin y produccin de leosas ornamentales y forestales. Cabe destacar que la superficie de produccin sobrepasaba las 800 ha a finales de 1999 y que el 90% de los viveristas se agrupaban mayoritariamente en la Associaci de Viveristes de Girona (AVG), que integraba cerca de 50 asociados con un volumen de produccin cercano a los 3000 millones de pesetas y una gama cercana a las 500 especies, presentadas en una gran variedad de formatos. Del conocimiento de este colectivo de viveristas, como resultado de actividades I+D+T previas, se conoca antes de iniciar del proyecto que la prctica de la fertirrigacin mediante sistemas de riego de alta frecuencia (goteo o microaspersin) estaba relativamente poco difundida, pero el uso de fertilizacin mediante abonos de lenta liberacin era una prctica comn. Algunas evaluaciones de las eficiencias en el uso del agua y de los fertilizantes en dicho colectivo de viveristas indicaban que en general eran bajas y que los equipos y sensores para la automatizacin del riego eran escasos. Por otra parte los sustratos utilizados eran muy diversos y no se daba una cultura comn en cuanto al aprovisionamiento, formulacin, enmienda, fertilizacin de fondo de los sustratos y tampoco en el seguimiento y diagnstico de la fertilidad de los mismos. Con este proyecto se ha pretendido contribuir a la mejora de la eficiencia del uso del agua y de los nutrientes en los viveros haciendo nfasis especial en el cultivo de especies leosas autctonas, empleando sustratos autctonos y contando como herramientas la fertirrigacin, su gestin automtica (mediante sensores y actuadores apropiados) y el diagnstico de la fertilidad del sustrato.
Resumo:
Aquest informe ha estat elaborat per encrrec de la Biblioteca de Catalunya (BC) i el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC). El seu objectiu s analitzar el document "El CNTIC: procediments de treball / elaborat per la Biblioteca de Catalunya i el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (Barcelona, maig de 2007)", i fer recomanacions sobre la posada en marxa del projecte.
