1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona
Resumo:
El present projecte pretn representar una aproximaci complerta a l'estudi de la pensi compensatria regulada a l'article 84 del Codi de Famlia. Aquesta aproximaci s'ha fet des de dos punts de vista diferents: d'una banda, a travs de la definici d'un marc teric relatiu al context normatiu de la pensi compensatria, a la seva determinaci, pagament i potencial modificaci i d'altra banda, un punt de vista ms aplicat a travs de l'estudi de la jurisprudncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya que ha interpretat i aplicat l'article 84 del Codi de Famlia en seu de crisis matrimonials. Els principals resultats d'aquesta recerca fan referncia essencialment a incorporar les noves tendncies socials, familiars i econmiques, d'una banda, definir la naturalesa de la pensi compensatria i de l'altra, determinar la quantitat, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria. Des del punt de vista de la naturalesa d'aquesta pensi, aquesta va nixer amb l'objectiu de protegir les dones que principalment eren les que duien a terme el treball domstic i per tant sortien ms perjudicades patrimonialment en els moments de crisi matrimonial. Tot i que avui dia la gran majoria de pensions compensatries encara sn pagades pels marits, cal adaptar la nova realitat social de les dones i per tant de les famlies a la concepci i rol que la pensi compensatria t en el moments de crisis matrimonials. D'altra banda, el nou rol dels cnjuges en la famlia i la simetria encara no completa, per d'homes i dones al mercat laboral fa que aquest treball de recerca defensi que la determinaci, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria s'hagi de fer tenint en compte les possibilitats professionals que els cnjuges tenien abans de contraure matrimoni per tal de poder valorar acuradament les decisions que han pres i les possibilitats a les quals han renunciat per tal d'invertir a la vida familiar.
Resumo:
En aquest estudi es pretenia assolir la prctica d'un sistema que noms s'ha plantejat tericament, doncs l'experincia acumulada, ja abans de la reforma orgnica de 2003, parteix de la figura dels serveis comuns, amb un criteri d'eficincia, racionalitat i economia per invertir en l'Administraci de justcia catalana. Assumir i donar resposta jurdica concreta a tots els reptes tcnics pot fer-se des d'una perspectiva dogmtica, tot i que el temps transcorregut tamb permet advertir exigncies prctiques a l'mbit de la dogmtica processal, el context socio-cultural i, naturalment, les necessitats laborals. En aquest sentit, els objectius s'introdueixen cap a la garantia d'un apropament material, conceptual i quotidi de l'Administraci de justcia al ciutad, establert com a eix inextricable del sistema, tenint present la de vegades despesa incomprensible en una realitat histricament menystinguda i deficitria, malgrat l'esfor pressupostari fet els darrers anys que, malgrat tot, no ha evitat discordances greus per manca de racionalitat i eficincia en el consum diari dels operadors implicats. Es pretn aconseguir, per mitj del nou sistema d'oficina judicial estructurat, un aven efectiu i econmic a l'estat de la Justcia al pas, especialment envers la dilaci dels trmits, a ms de reclamar reformes legals, de caire processal especialment, que no es prestin a mers parmetres d'ajust formal, sin que incideix substantivament en millores per altre part reclamades fa temps per la doctrina cientfica. S'han aconseguit les fites definides des del punt de vista teric, aix com s'ha afrontat tots el problemes conceptuals i hiptesis prctiques ms significatives, establint pautes de resposta sota la prvia determinaci de les qestions debatudes i els conflictes habituals que correspon enfrontar. D'aquesta manera, s'ha estudiat la normativa en presncia i la jurisprudncia que hi dona actualitat prctica, sense oblidar la doctrina d'autors. S'ha repassat el funcionament existent a l'oficina judicial i les previsions de la mateixa en un futur immediat, remarcant les noves tecnologies en s i projectades, de igual manera que les bondats i crtiques de tots els operador jurdics actuants.
Resumo:
Linforme sobre el funcionament dels jutjats mercantils de Catalunya t per objecte posar de manifest la realitat del qu succeeix diriament als jutjtats mercantils catalans ms enll del que diuen les dades estadstiques publicades en revistes pbliques i privades. Lestudi ha tingut en compte les nombroses estadstiques dactivitat del rgans judicials que es publiquen a Espanya i, a ms a ms, ha intentat copsar la realitat quotidiana daquests rgans jurisdiccionals mitjanant un treball de camp basat en les percepcions directes obtingudes sobre el terreny aix com en les diverses entrevistes personals que ha mantingut lequip investigador tant amb els magistrats titulars dels jutjats mercantils de tota Catalunya, com amb el personal de loficina judicial i professionals que hi collaboren de forma freqent. A ms de fer-se diverses anlisis comparatives amb altres Comunitats Autnomes espanyoles, shan intentat detectar les principals mancances materials i personals que pateixen els jutjats mercantils de Catalunya, formulant-se algunes recomanacions concretes al respecte. Lestudi intenta aportar eines que puguin ser tils de cara a futures reformes legals aix com, especialment, oferir a lAdministraci catalana arguments que permetin poder corregir el greuge comparatiu produt a Catalunya amb un nmero clarament insuficient de jutjats mercantils, situaci que, segons totes les previsions, pot veures encara agreujada a un futur immediat.
Resumo:
Aquest treball presenta un estudi sobre les variables de risc de reincidncia dun grup de 315 delinqents sexuals. Els subjectes han estat obtinguts del total dinterns que van sortir en llibertat condicional o definitiva de les presons de Catalunya entre 1998 i 2003. La investigaci t dues parts. Una primera quantitativa on sanalitza la capacitat predictiva de 18 variables representatives de la carrera delictiva, lincompliment de les mesures de supervisi a la comunitat, la conflictivitat a la pres, el tractament i les condicions de la condemna. Durant un perode de seguiment que va de tres anys i 10 mesos a nou anys i dos mesos sha enregistrat la reincidncia en delictes sexuals, delictes violents, qualsevol tipus de delicte violent (tant sexual com no sexual) i reincidncia general. A la segona part, qualitativa, shan fet entrevistes semiestructurades a un grup de 14 delinqents sexuals dels quals nou havien reincidit i cinc estaven en llibertat condicional. Si b les variables ms comunes a la investigaci sobre delinqncia general han mostrat relaci amb la reincidncia general, noms tres variables de la carrera delictiva han mostrat relaci amb la reincidncia sexual. Lestudi qualitatiu ha perms obtenir informaci sobre la influncia de les variables dinmiques ms importants. A partir de lanlisi del procs del delicte es configuren tres perfils de delinqents sexuals que ja shavien trobat a altres investigacions. A partir de la informaci obtinguda es proposen algunes orientacions pels programes de tractament.
Resumo:
Lobjecte de la recerca s analitzar laplicaci a Catalunya de la mesura dexpulsi prevista a larticle 89 del Codi penal en el cas de les dones penades, fer-ne la valoraci corresponent i, si sescau, plantejar alternatives dactuaci. La recerca constata les dificultats daplicaci del principi constitucional de reinserci i daltres de previstos a la legislaci penitenciria en relaci amb el collectiu de penats estrangers en situaci irregular. La prctica penitenciria observada a Catalunya en els darrers anys ha fet una aposta clara per lacolliment dels penats estrangers en el territori, en general, amb independncia de la seva situaci administrativa. Aquesta prctica ha generat una important expectativa de romandre en el territori per part de bona part daquests penats. Per la seva banda, els jutges i tribunals han obviat en general i sota diversos arguments i fonaments el mandat del legislador en les diverses ocasions en qu aquest ha fet laposta per lexpulsi dels penats estrangers en situaci irregular. Aquesta posici oficial majoritria contrria a lexpulsi ha coincidit plenament amb el desig de la majoria de la poblaci reclusa estrangera clarament contrria a la seva expulsi. Les diverses opcions legals que poden implicar el retorn del penat al seu pas de residncia resulten estranyament aplicades per part dels tribunals i en menor mesura per la mateixa Administraci penitenciria. Aquesta no-actuaci i la manca dalternatives legals provoquen situacions divergents de carcter negatiu que atempten clarament contra el principi digualtat, contra la finalitat reinsertadora de les penes i poden resultar generadores dinseguretat pblica. Conscients i coneixedors de les dificultats actuals, els autors estableixen diverses vies dactuaci en la lnia de superar aquesta situaci. Es proposa una reforma en profunditat de lart. 89 del Codi penal i sobre la via favorable a lestabliment duna nova llibertat condicional per a penats estrangers en situaci irregular i que han assolit el compliment de la meitat de la pena privativa imposada.
Resumo:
La intrusi de les plantes extiques invasores en els espais naturals protegits de Catalunya sha convertit en un problema de primer ordre. En alguns daquests espais fa temps que shan comenat a gestionar aquestes espcies extiques. No s el cas del PNAP, que degut a la seva recent creaci, encara no ha pogut tractar a fons aquesta problemtica. Per tant, amb el present estudi sha treballat en conixer la distribuci daquetes espcies en el Parc i en crear una base de referncia. La major part de les plantes trobades estan situades en llocs on la pressi humana es molt forta. Un cop establertes prop de les rees ms antropitzades, aquestes espcies es disseminen pel territori aprofitant-se de les zones degradades per establir-se. Per aquesta ra, tamb es proposen les mesures dactuaci ms adients per a gestionar aquestes espcies en el territori de lAlt Pirineu, prenent com a referent les actuacions que es duen a terme avui arreu del mn.
Resumo:
En el present treball sha avaluat el potencial dels nemtodes entomopatgens per a controlar la plaga de R. ferrugineus. Per fer-ho, sha determinat la susceptibilitat daquesta a 4 espcies diferents de nemtodes: Steinernema carpocasae (soca B14, IDEBIO, BIOVERD), Steinernema feltiae (soca D114), Steinernema sp. (D122) i Heterorhabditis bacteriophora (soca DG46). Daltra banda, sha determinat la predaci de Steinernema carpocapsae per part de lcar Centroupeda almerodai (Acari: Acaridae) per comprovar si aquest pot influir negativament en lefectivitat de S. carpocapsae com agent de control biolgic. Sha vist que el morrut de les palmeres s molt susceptible als nemtodes entomopatgens en especial una soca comercial (S. carpocapsae), la qual produeix mortalitats del 91,67%. Hi ha evidncies de que lcar C. almerodai depreda les formes infectives de S. carpocapsae encara que no s suficient important com perqu es vegi comproms lefectivitat com a bioinsecticida. Ls de nemtodes entomopatgens com a control biolgic s una alternativa viable als mtodes qumics de eficcia similar per menys respectuosos amb el medi ambient.
Resumo:
Com a responsable de la preservaci del patrimoni bibliogrfic a Catalunya, la Biblioteca de Catalunya ha dedicat molts recursos a digitalitzar documents analgics, alhora que ha incorporat al seu fons documents creats directament en format digital. En lactualitat representen un volum important, i per aix el Grup de Preservaci Digital de la BC ha descrit les necessitats i processos que sn la base del disseny dun repositori que garanteixi la perdurabilitat daquests documents. El present informe en descriu els detalls.
Resumo:
Quin sentit han donat a la mscara espectacles de Els Joglars i Comediants? Al segle XX hi ha un teatre de mscares vinculat a la commedia dell'arte, un altre a rituals i tradicions de carrer amb cap-grossos i gegants, un que s'inspira en les arts plstiques, un altre en el psicodrama... tots fan referncies a mscares i animals. Des de tradicions catalanes en les que s'utilitzen mscares fins a la formaci dels actors; bestiaris i animals sn font d'inspiraci i entrenament, per aix estan al nus de l'estudi de recerca, per l'estreta relaci que els vincula amb les mscares
Resumo:
El present projecte pretn donar una visi de la situaci actual de la tortuga mediterrnia (Testudo hermanni hermanni) a Catalunya, incloent un estudi ms exhaustiu del cas del Garraf. Aquesta subespcie, que segons el registre fssil es present a Catalunya des del neoltic, troba actualment espais com la Serra del Montsant, lAlbera, el delta de lEbre o el Masss de Garraf, hbitats potencials per al seu desenvolupament. En el cas del Garraf, dels resultats obtinguts, cal destacar lalt grau de desconeixena que els visitants del Parc tenen sobre la tortuga mediterrnia, i es per aix, que cal portar a terme un programa deducaci ambiental, amb efectes tamb de reduir el nmero despolis dexemplars, que sestima en 4 exemplars a lany. Altres factors com els incendis o les depredacions tamb sn factors importants en el declivi de les poblacions.
Resumo:
Sha elaborat una anlisi del sistema agroecolgic del municipi de Vila-seca (Tarragons) per tal de realitzar en segon lloc, una proposta de guia per a la descoberta del medi per a infants dentre 8 i 10 anys. A partir del treball de camp realitzat a la zona destudi shan inventariat diferents elements del patrimoni socioecolgic que es consideren de rellevada importncia al terme. Entre ells destaquen oliveres, garrofers, avellaners, arbres singulars, masos, basses, marges de pedra seca i trones, els quals sintegren en el medi formant un veritable sistema agroecolgic, fruit de la interacci entre vectors biofsics i socioeconmics. Daltra banda, per tal de donar a conixer aquest sistema sha realitzat una proposta de descoberta del medi agrcola a partir dun itinerari deducaci ambiental per la zona estudiada, on sengloben tots aquells elements despecial inters en un recorregut de 2,9 quilmetres. La guia disposa a ms duna srie dactivitats a realitzar a lentorn per tal de motivar el sentiment de descoberta daquest sistema. Daquesta manera, considerant les fortes pressions que aquest territori pateix per part de les infraestructures i les urbanitzacions s destriable la necessitat de conservaci i laddici dels elements inventariats al catleg del Patrimoni del municipi.
Resumo:
Resum de l'informe "Participaci de Catalunya en convocatries del 7 Programa marc d'R+D de la UE. Perode 2007-2009" elaborat per investigadors del Grup de Recerca AQR - Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA) de la Universitat de Barcelona, que pretn donar a conixer la realitat de la participaci catalana en el 7 Programa Marc de la Uni Europea, el principal instrument europeu de finanament de la recerca, durant el perode 2007-2009.
Resumo:
Quan Miguel Primo de Rivera va pujar al poder lany 1923, una de les primeres accions que va portar a terme fou la imposici de la censura en la premsa, tant pel que fa a les publicacions peridiques com als llibres. A la prctica, per, limpacte daquesta censura en ledici de llibres va ser fora redut: de fet, durant els anys que va durar el directori el mn editorial va viure un creixement considerable, tant pel que fa als volums editats (originals i traduts) com al nombre de segells editorials. Amb aquest treball em proposo construir una base de dades que inclogui totes les traduccions publicades a Catalunya de 1923 a 1930 a partir de la qual em sigui possible valorar diversos aspectes relacionats amb lactivitat traductora durant la dictadura de Primo de Rivera (per exemple, les matries i llenges ms tradudes, el perfil dels traductors ms actius o les editorials i colleccions ms actives en la traducci).
Resumo:
El partido anti-inmigracin Plataforma per Catalunya (PxC) ha experimentado un progresivo crecimiento en la franja temporal que va desde su primera participacin electoral en 2003 hasta las municipales de 2011. En dicho periodo temporal ha pasado de ser una formacin presente exclusivamente en el mbito local, y con un apoyo fuertemente concentrado en ciertos municipios de Catalua, a recibir votos y tener secciones locales consolidadas en gran parte del territorio cataln. El texto trata de ofrecer claves interpretativas para entender tanto los xitos como las debilidades de PxC a lo largo del ciclo electoral 2003-2011. Partiendo de la base de que actualmente existe en Espaa una demanda electoral suficiente para el xito de una formacin como PxC, este trabajo se centra en el anlisis de la estrategia poltica y electoral desarrollada por el partido para aprovechar dicha demanda, y en su interaccin con el contexto social y poltico de la Catalua de la primera dcada del siglo XXI.
Resumo:
Malgrat que el debat de lEstat del Benestar est en el bell mig de lactualitat poltica i econmica des de fa uns quants anys amb graus ben diversos i aproximacions diferents, la darrera gran crisi ha disparat com mai la seva actualitat. Fins el present moment, amb algunes notables excepcions, totes les tendncies han conduit a desenvolupar lEstat del Benestar fins a extrems insostenibles. Aix t explicacions mltiples i variades com les que saborden al llarg del present text. Aquestes tendncies tenen una dinmica econmica i social prpia que sha constatat amb fora durant els darrers anys. Fa unes dues dcades que aquest debat va ser encetat amb profunditat per pocs pasos, per amb conclusions estimulants. Sucia s lexemple ms reeixit. La reforma duta a terme en el pas nrdics s una referncia de primer ordre per molts estudiosos del tema i hauria de ser font dinspiraci per a la resta de pasos. Seguidament, hem volgut descriure, de forma complementria i des duna perspectiva econmica i jurdica, un fenomen estrictament lligat al desenvolupament imparable de lEstat del Benestar, el de la burocratitzaci. La reflexi dacadmics descoles en diferents i, en particular, els de la Public Choice proporcionen una visi rica i complexa, que entenem fonamental per avaluar els problemes que sen deriven. Finalment, dins el marc de la Hisenda Pblica i entrant en lestudi concret del cas catal, hem volgut endinsar-nos en lanlisi del pressupost. Essent com s una eina indispensable per avaluar el conjunt de poltiques econmiques i socials dun pas. Aquesta anlisi es duu a terme des duna doble perspectiva: la primera, mitjanant un estudi comparatiu de levoluci del Pressupost de la Generalitat dels darrers anys i, en segon terme, el canvi que el Pressupost 2011 materialitza aquest any, prefigura el de lany 2012 i les principals crtiques de loposici. Queden oberts els camins envers els possibles canvis. De fet, res est definitivament escrit, per la pretensi daquest treball s modesta i, alhora, clara. Sense embuts, si volem mantenir un grau de benestar sostenible, s fonamental deixar de banda lactual concepci de lEstat del Benestar i comenar a treballar per implementar els profunds canvis necessaris que donin pas a lnic model que, a parer nostre, aconseguir que aix sigui possible: la Societat del Benestar. Una concepci actual del paper que ha de tenir lEstat, de carcter liberal i, alhora, social.
