1000 resultados para Nozze, Per. Nievo-Malmusi.
Resumo:
Cet article présente les résultats de la revue systématique: Jacquerioz FA, Croft AM. Drugs for preventing malaria in travellers. Cochrane Database Syst Rev. 2009 Oct 7;(4):CD006491. PMID: 19821371
Resumo:
El present Projecte Final de Carrera s’emmarca dins el projecte HRIMAC (Herramienta de Recuperación de Imágenes Mamográficas por Análisis de Contenido), iniciat l’any 2003 i subvencionat pel Ministerio de Ciencia y TecnologÃa i els fons FEDER. En el projecte HRIMAC hi participa la Universitat de Girona, la Universitat Ramon Llull i especialistes de l’Hospital de Girona Josep Trueta. Aquest PFC pretén ésser una eina per testejar diferents mètodes d’extracció de caracterÃstiques útils a l’hora de recuperar casos de la base de dades de HRIMAC. S’han estudiat, discutit, analitzat i implementat la caracterització de lesions segons la seva forma. S’han avaluat diferents descriptors de forma per tal de determinar quins són els millors a l’hora de tractar amb lesions mamogrà fiques
Resumo:
En aquest TFC s'ha dissenyat i implementat una plataforma de recollida de signatures digitals per a iniciatives legislatives populars (ILPs). Aquesta plataforma dóna la possibilitat a les comissions promotores de crear i gestionar les seves pròpies ILPs i permet als ciutadans signar digitalment aquestes iniciatives de forma que les signatures tinguin validesa legal.
Resumo:
El present projecte consisteix en la construcció i explotació d'un magatzem de dades per l'Organisme d'Anà lisi del Departament de Treball. Aquest magatzem ha de permetre determinar la sostenibilitat i conèixer l'evolució del sistema de prestacions socials.
Resumo:
Aquest projecte implementa una plataforma web per a la creació i signatura digital d'iniciatives legislatives populars. La solució es basa en la implementació d'un sistema d'autenticació mitjançant SSL i certificats digitals.
Resumo:
La metodologia del Treball per Projectes té cada cop més implantació en les nostres aules catalanes. No obstant, el cert es que aquest tipus de treball es realitza, majorità riament, als centres de primà ria. El treball que es presenta a continuació pretén cercar, a un institut públic les causes d’aquest desequilibri però també analitzar els punts forts i febles d’aquesta metodologia, a partir de les vivències i els coneixements de tots els agents implicats
Resumo:
Aquest document descriu el procés de creació de Kuku Memory, un videojoc per exercitar la memòria a dispositius iOS.
Resumo:
El propòsit d’aquest Treball de Fi de Carrera (TFC) és analitzar la imatge de la dona en la publicitat. Per a realitzar-lo hem estudiat primerament el marc regulador per tal de saber els lÃmits legals i ètics dins els quals ens movem. Posteriorment hem analitzat les queixes presentades a Autocontrol, FACUA i l’Observatori de la Imatge de les Dones durant el perÃode 2003- 2010 tot classificant-les en funció de l’any, la marca, el sector i el suport publicitari utilitzat. També s’ha establert una categorització pròpia dels diferents tipus de rols de dona dins els quals es poden englobar el conjunt de queixes estudiades. Hem arribat a la conclusió de que gran part de les queixes van dirigides a l’Observatori de la Dona, i que la televisió i la dona objecte aglutinen el major nombre de denúncies. No obstant, durant el perÃode de temps estudiat no s’ha observat cap tendència pel que fa al nombre de queixes presentades.
Resumo:
Aquest treball de final de carrera es basa en el desenvolupament d'una aplicació per a dispositius mòbils que utilitzi el sistema operatiu iOS. L'aplicació està pensada per a mòbils iPhone i altres dispositius que emprin el SO pensat, com per exemple l'iPad.
Resumo:
Amb la finalitat d’avaluar els lÃpids alquilats com a proxies de precipitació i temperatura a la PenÃnsula Ibèrica, s’han analitzat 23 mostres de sòls de diferents punts del territori espanyol. L’estudi d’aquests biomarcadors cuticulars s’ha fet a través de la identificació i quantificació del seu contingut a les mostres, el cà lcul de diversos parà metres com l’Ãndex de preferència de carboni (CPI), la longitud mitjana de cadena (ACL) o la pèrdua de matèria orgà nica per ignició (LOI), i la recerca de correlacions estadÃstiques entre les variables climà tiques dels punts de mostreig i els resultats obtinguts. Aquests conclouen amb el fet de que els lÃpids alquilats són útils com a biomarcadors cuticulars de plantes superiors i tenen un potencial significatiu com a proxies de precipitació a la PenÃnsula Ibèrica.
Resumo:
L'existència d’una font de carboni adequada per l’eliminació biològica de fòsfor, és un factor decisiu per l'eliminació de fòsfor de les aigües residuals urbanes. Per a les aigües residuals amb baix contingut d'à cids grassos volà tils és necessà ria l’addició d’alguna font de carboni externa. El metanol és la font de carboni més utilitzada en processos a EDAR (p.ex. desnitrificació), degut al seu baix cost. Malgrat això, varis estudis proven que per l’eliminació biològica de fòsfor, aquest, no és una bona alternativa. En aquest estudi es desenvolupa un consorci amb la biomassa de digestió anaeròbia i biomassa acumuladora de polifosfat (PAO). El propòsit del consorci és la degradació de metanol en AGV, per obtenir l'activitat EBPR. A més, aquest estudi mostra la viabilitat de substituir en el consorci el metanol per altres fonts de carboni.
Resumo:
L’Anà lisi de Cicle de Vida (ACV) és una eina emprada per gestionar els impactes ambientals i els recursos usats al llarg del cicle de vida d’un bé o servei. Existeixen reptes de futur en el desenvolupament de l’ACV, tals com la introducció de noves categories d’impacte ambiental, que permetin una anà lisi més especÃfica dels impactes sobre determinats elements del medi, com ara el paisatge. En el present estudi s’analitza la dimensió natural del paisatge per tal de proposar la creació d’un Ãndex de paisatge. Aixà doncs, s’han revisat les noves propostes de categories d’impacte en ACV que inclouen directament o indirecta el paisatge i s’ha analitzat una mostra de 33 estudis d’indicadors de paisatge. Aquesta cerca deriva en l’elecció de 6 indicadors: els usos del sòl, la diversitat paisatgÃstica, la fragmentació, la connectivitat, la riquesa d’espècies i la densitat de carreteres. En la determinació dels seus respectius mètodes de cà lcul s’ha detectat la importà ncia de l’ús dels SIG, l’elecció d’una base de dades d’usos del sòl comuna (CORINE) i les interrelacions que existeixen entre indicadors. La proposta de l’Ãndex hauria de poder ésser un punt de partida per a futurs estudis en aquest à mbit i derivar en una nova categoria d’impacte de paisatge, donat que caldrà estudiar alguns elements, com la interrelació entre indicadors.
Resumo:
El DGQA per a Equipaments Culturals és un distintiu per a la certificació ambiental de biblioteques i museus. L’objectiu del projecte és avaluar el distintiu mitjançant una aplicació pilot en 26 biblioteques de la provÃncia de Barcelona, i proposar millores tant per al distintiu com per a les biblioteques. També es pretén fer recerca sobre l’ecoetiquetatge de serveis, ja que és un à mbit poc desenvolupat, i sobre el sistema d’estudi, les biblioteques. Una anà lisi de les ecoetiquetes a nivell mundial, considerant 4 macroregions, ha permès caracteritzar les ecoetiquetes i determinar la situació actual dels serveis en l’ecoetiquetatge. Hi han variacions en el nombre de categories entre ecoetiquetes, i el percentatge de categories de serveis és, en general, reduït (8% de mitjana). Els subsectors serveis dominants són els d’Hosteleria, serveis de neteja i comerç. No hi ha cap experiència de certificació ambiental de serveis culturals, per tant, l’ecoetiquetatge de serveis culturals és un à mbit nou. El sistema d’estudi són 26 biblioteques de la provÃncia de Barcelona. L’aplicació del distintiu a aquestes s’ha dut a terme realitzant treball de camp a cadascuna per tal de determinar el seu estat ambiental. Posteriorment, s’han analitzat les dades per establir el grau de compliment de cadascuna. La majoria de les biblioteques (85%) compleixen més de la meitat dels criteris bà sics, i un 60% superen la puntuació mÃnima de compliment dels criteris opcionals. Els resultats obtinguts han permès avaluar la viabilitat de la implantació del distintiu, a través de l’anà lisi de cadascun dels seus criteris. Per tal de millorar les possibilitats d’èxit en la implantació del distintiu, s’han aportat un seguit de propostes a nivell individual i col·lectiu. S’ha realitzat una fitxa per a cadascuna de les 26 biblioteques, per tal d’orientar els gestors de les biblioteques en l’adopció de mesures per a l’acompliment dels criteris. També s’han inclòs propostes a l’avaluació dels criteris, dirigides als gestors del distintiu.