Els materials arqueològics del jaciment ibèric de la Serra de l'Espasa (Capçanes, Priorat) dipositats al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus: evidències d'un santuari?

En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de la Serra de l"Espasa (Capçanes, Priorat) a partir de l"estudi, amb criteris actualitzats, del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueològiques desenvolupades en el curs inferior de l"Ebre. A l"últim, s"analitzen les possibles interpretacions d"aquest conjunt, en particular la hipotètica existència d"un santuari, i les seves implicacions en el procés de romanització en aquesta zona

Canvis ambientals i modelació antròpica del territori entre l'època ibèrica i l'alt medieval a Catalunya: aportacions de la palinologia

[spa] En los últimos años ha aumentado el interés arqueológico por los cambios territoriales de época histórica. Asimismo, el número de registros polínicos ha aumentado sensiblemente. A pesar de que la falta de marcos cronológicos fiables impone límites a las interpretaciones sobre antropización, el presente artículo pretende realizar una síntesis de los cambios paleoambientales documentados entre los siglos VIII aC y XII dC, haciendo especial referencia a las transformaciones humanas del entorno. Este conjunto de datos polínicos hace evidente una intervención humana al inicio del periodo ibérico, presión que se intensifica durante el iberismo Pleno con la expansión de actividades agrícolas. El mundo romano significa una explotación del espacio menos extensiva, si bien el el siglo VII dC se produce una extensión de los pastos tanto en sectores elevados del Pirineo como de litoral catalán que modifica profundamente el paisaje. [eng] The archaeological interest on the environmental changes during historical times has increased during the last decades. In accordance, a number of palynological from NE Spain records has been recently published. Despite chronological frame works are not yet enough reliable, this paper proposes a synthesis of landscape changes from VIIIth century BC to XIIth century AD. Palynological data suggest the presence of human impacts at ghe beginning of iberic times. Humans pressure, mainly farmning activities, intensified during iberian times. Roman times record a less extensive land use but at the IVth century AD, grazing expanded at regional scale. Pastures expanded again at VIIth century AD, reaching high altitudes in the Pyrenees while at littoral plains, meadows were used for grazing. This period resulted in a deep change of the Catalan lansacapes.

Deuteromicets de la Fam. Melanconiacies parasits de les plantes a Catalunya

S¿han déterminat més de 30 espècies de fongs fitoparàsits a partir de les anàlisis realitzades en unes 40 espècies de patrons. Entre aquests fongs s'inclouen tant espècies parasites de fulles com de tubercles, de l'escorça de branques o d'arrels etc. Les mostres recol.lectades a diferents localitats de Catalunya foren analitzades directament en el laboratori i si el cas ho requeria es procedia a l'aïllament de l'espècie infectant seguint les tècniques de E. Hellmers modificades. Els patògens observats pertanyen a la Fam. Melanconiàcies de l'O. Melanconials.

Aportacio al coneixement dels basidiomicets fitoparasits de Catalunya

Se citan especies de basidiomicetes microscópicos que parasitan plantas cultivadas y espontáneas en Cataluña. Hasta el presente hemos identificado 37 especies en 38 patrones distintos. Algunas de las especies observadas carecen prácticamente de interés en agricultura, pues afectan plantas poco o nada cultivadas. Varias familias (crisomixáceas, coleosporiáceas, exobasidiáceas, etc.) están representadas por una sola especie, mientras otras como pucciniáceas y ustilagináceas tienen una representación más abundante.

La vegetacio litoral de Torredembarra (sud de Catalunya)

Se estudia la vegetación litoral de Torredembarra desde el punto de vista fitosociológico. Los pequeños terófitos, que crecen en primavera sobre suelo arenoso-arcilloso, son objeto de un estudio especial. Se describe una asociación nueva, el Junco (minutuli)-Parapholidetum filiformis, perteneciente a la clase Saginetea maritimae, y se estudia la fenología de las plantas que la forman. Se publica también un transecto y una catena de la vegetación.

El 1er Mini Foray de la British Mycological Society a Catalunya (1985)

Es presenten els resultats del ler «Mini Foray» de la British Mycological Society a Catalunya, celebrat a Viladrau (Girona) a la tardor de 1985, amb visites a diverses localitats del Vallès Oriental, Baix Llobregat, Ripollès, La Selva i Osona. Es van recol lectar un total de 407 espècies de fongs, repartides en els diferents grups: Acrasiomycetes (1); Ceratiomyxomycetes (2); Myxomycetes (44); Zygomycetes (1); Ascomycetes (36); Basidiomycetes (319); Deuteromycetes (4).

Sota terra: excavant als escenaris de la Batalla de l'Ebre. Televisió de Catalunya, 14 de juny de 2010

Sembla que donar a conèixer l"arqueologia com a disciplina amb metodologia científica i caràcter professional no sigui una tasca fàcil. Vèncer la idea que es ven en pel·lícules de l"estil d"Indiana Jones implica que cal fer una tasca de difusió de la disciplina cap al gran públic, mostrant les diferents cares que té avui dia de forma didàctica, entretinguda i rigorosa. En un principi la idea del programa Sota Terra, emès per TV3 entre el juny i el setembre del 2010, era precisament aquesta. Tal i com ho afirmen els responsables a la plana web del programa:"Hi ha diversió, humor, aventura i rigor. Per l"ordre que es vulgui". En realitat, però, veurem que alguns elements no són tan clars, com a mínim en el capítol que ressenyem: Excavant als escenaris de la Batalla de l"Ebre, emès el 14 de juny del 2010.

Impacte tecnològic en el nou món colonial. Aculturació en arqueologia i arqueometria ceràmica (Tecnocolonial)

El projecte se centra en l"expansió colonial atlàntica espanyola, especialment al segle XVI. L"element bàsic per abordar aquest estudi és la ceràmica, ja que la seva ubiqüitat i abundància l"han convertida en un dels millors fòssils directors. Per la seva condició de símbol de la tecnologia europea colonial, la pisa o majòlica tindrà un lloc central en aquest estudi, però també s"abordaran les ceràmiques vidriades i els contenidors de transport, ja que aquests últims són els materials ceràmics més abundantment enviats a les zones colonitzades. Igualment, s"estudiaran les ceràmiques indígenes d"estil europeu. L"objectiu bàsic del projecte és aprofundir en els aspectes d"aculturació, relacions i influències que es generen en un procés colonitzador, entre els colonitzadors i els grups humans colonitzats, però també l"aparició de noves identitats que es generen en els espais colonitzats, amb grups humans generalment mixtos i complexos.

Les polítiques de paisatge a Catalunya i Europa

Article que descriu les polítiques de paisatge a Catalunya i Europa inclòs al dossier 'La força del paisatge'

La crisi finisecular i la recomposició del món rural a Catalunya

En aquest article intentem resseguir, en primer lloc, la percepció que les classes propietàries de la terra van tenir del canvi que implicava el desenvolupament d'una agricultura capitalista, les maneres com ho van intentar racionalitzar i els projectes que van anar formulant i impulsant entre mitjan segle XIX i la Primera Guerra Mundial a mesura que avançava simultàniament la integració de l'activitat agrària en el mercat i es consolidaven els processos d'industrialització i urbanització. Tanmateix, la nostra anàlisi no es mantindrà en el pla ideològic i doctrinal, sinó que la part més substantiva la dedicarem a examinar les diverses i successives xarxes de relacions socials entre els propietaris de la terra i la força de treball predominants en l'agricultura catalana i la seva relació amb els principals canvis econòmics que paral·lelament s'anaren materialitzant

Algunes precisions jurídiques sobre l'alou a Catalunya durant els primers segles (IX-X) del període de la dispersió normativa

El terme alou indicava originàriament en el món germànic els béns hereditaris o de successió del patrimoni familiar, en oposició als adquirits per compra, aquests darrers designats amb la paraula comparata, segons la distinció establerta ja en les lleis sàlica, ripuària, alamannorum i baiwariorum. Trobem la mateixa contraposició en les Formulae Bignonianae i Lindenbrogianae. Com que els béns adquirits solien ser béns no lliures que es concedien en benefici, els béns alodials, per a evitar confusions, van designar, des de l"etapa carolíngia, la terra que no estava en situació de dependència, la terra lliure. El vocable alou és, sens dubte, herència del germànic.

Missatges llunyans, una realitat compartida: unes experiències de comunicació a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya

En la realitat quotidiana, el que veiem, el que sentim i el que compartim és emmarcat cada vegada més en un entorn més ampli, en un espai geogràfic i de contactes i relacions humanes extenses a nivell mundial.

Usos de un SIG, Sistema de Información Geográfico, en la construcción de una Planimetría Arqueológica para Tarragona (I)

El presente articulo sintetiza los trabajos realizados en el marco del Seminari de Topografía Antiga1 de la Universitat Rovira i Virgili, URV, para construir un SIG que recoja la información arqueológica obtenida en el curso de todas las intervenciones realizadas sobre la ciudad de Tarragona. El artículo se centra en los aspectos referentes a la vectorización de la información planimétrica y topológica.