972 resultados para Brezhnev, L. I.
Resumo:
[Traditions. Asie. Inde. Province de Madras [i.e. Chennai]. État du Tamil Nadu]
Resumo:
[Traditions. Asie. Inde. Province de Madras [i.e. Chennai]. Etat du Karnataka. Mysore]
Resumo:
L'edició de textos fent ús de mitjans informà tics ha comportat avantatges i inconvenients. Mentre que ha fet molt accessible l'edició acurada de textos també ha provocat tot un seguit de problemes, un del quals és la dificultat de compartir recursos.Per altra banda, la lingüÃstica necessita emprar corpus voluminosos per conèixer amb més precisió i fonament el comportament real del llenguatge. És evident que l'obtenció i consegüent preparació d'un corpus per a la seva explotació esdevé un procés costós en temps i recursos, motiu pel qual és força atractiu i gairebé necessari compartir aquest material de recerca amb altres organitzacions. En aquest treball s'examinen les diferents propostes d'aplicació de l'està ndard SGML (Standard Generalized Markup Language) en la constitució de corpus textuals per a la recerca lingüÃstica, amb èmfasi especial en les solucions proposades a l'Institut Universitari de LingüÃstica Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.
Resumo:
Anà lisi descriptiva de com la formalitat de l’està ndard influeix en la realització de la lateral palatal. Estudi dels casos de pèrdua de la iodització històrica a partir d’un corpus de mitjans de comunicació mitjançant l’aplicació del programa d’anà lisi multivariable Goldvarb per determinar la influència tant de factors interns (lingüÃstics) com d’externs (socials i estilÃstics).
Resumo:
Avaluem la importà ncia relativa dels processos demogrà fics i lingüÃstics en l’evolució de la competència per comprendre, parlar, llegir i escriure català en el PaÃs Valencià . Basades en les projeccions d’una vasta sèrie d’escenaris, les anà lisis de regressió múltiple mostren que l’adquisició de la llengua pròpia durant l’escolarització, la immigració i la integració lingüÃstica dels immigrants tenen més pes que altres processos demolingüÃstics en els efectes a llarg termini dels nivells de competència.
Resumo:
L'amor ha estat concebut des d'una paraula que evoca la imatge i des d'una imatge que evoca la paraula. Partint d'aquesta hipòtesi ens preguntem com arribar a la sÃntesi d'ambdues formes d'expressió sense trencar l'indefinit a través del qual una evoca l'altra. Trobant en el cinema la possibilitat dialèctica entre ambdues, el següent estudi planteja com des d'un cert cinema d'autor francès nascut als anys 50 i prenent l'amor com a font d'inspiració, l'oscil·lació entre la imatge i la paraula es presenta en cada cas com una eina dereformulació del tema i a través de la qual l'autor articula el seu discurs
Resumo:
Els pronoms clÃtics representen una de les idiosincrà sies més singulars de la llengua catalana, tant pel seu polimorfisme com per les funcions sintà ctiques i discursives que poden exercir en una oració. L’interès principal del nostre estudi és que, tot i les semblances dels sistemes pronominals inherents a les llengües romà niques, unes diferències fonamentals les separen tenint en compte els pronoms clÃtics: és el cas del català i del portuguès. Per aquest motiu, ens hem proposat d’observar l’adquisició dels pronoms clÃtics catalans per part d’alumnes que tenen com a primera llengua el portuguès i el català com a segona. Els pronoms objecte d’estudi han estat, d’una banda, els d’acusatiu i de datiu: tot i que són semblants en català i en portuguès pel que fa a la forma, ocupen posicions respecte del verb oposades. D’altra banda, els pronoms catalans en i hi no tenen equivalents en portuguès i, per tant, és rellevant observar-ne l’ús en lusoparlants, sobretot en contextos en què apareixen com a pronom de represa d’un element dislocat.
Resumo:
La novel·la de Günter Grass Unkenrufe, que presenta una visió negativa de la reunificació alemanya en el marc dels conflictes ancestrals entre polonesos i alemanys, ofereix una gran quantitat de dades per a l’estudi del tractament traductor de la dimensió emocional d’un text. Partint d’una anà lisi exhaustiva de tota l’obra, el treball se centra en vint microsegments representatius d’un sentiment i una actitud que guarden correlació: l’enuig i la ironia del narrador envers la història fictÃcia de la novel·la i la real de l’Alemanya de finals dels vuitanta. L’objectiu és estudiar aquests dos aspectes centrals de l’obra a les versions catalana i castellana d’Unkenrufe i determinar, per mitjà de la detecció i anà lisi de les divergències d’intensitat, si les traduccions reforcen, atenuen o mantenen l’enuig i la ironia del narrador. Els resultats de l’anà lisi, que aplica eines lexicogrà fiques i corpus d’ús de la llengua, apunten cap a una tendència del narrador de la traducció castellana a mostrar-se menys irònic.