Aproximació a l'estudi i anàlisi comparatiu de la transmissió de creences, estereotips i prejudicis referents a l'adolescència entre generacions

El principal objectiu del treball que es presenta a continuació ha estat investigar la visió estereotipada que actualment es troba present en la nostra societat sobre l’etapa de l’adolescència, tenint en compte la perspectiva dels propis adolescents i dels seus progenitors. En tot moment s’ha volgut identificar com es perceben els adolescents, com creuen que són percebuts i com realment són percebuts. De la mateixa manera que també s’han volgut copsar les possibles discrepàncies i semblances entre les visions presentades per ambdós col·lectius. En dita investigació, participaren 213 adolescents d’entre 15 i 19 anys, estudiants de 4rt d’E.S.O, 1r i 2n de Batxillerat d’un institut del municipi de Pollença (Mallorca, Illes Balears), als quals se’ls va administrar un qüestionari sobre l’adolescència, i dues famílies amb fills adolescents, amb els quals es va realitzar un grup de discussió. Els resultats manifesten la presència d’estereotips, però les característiques associades a aquests diuen no ser viscudes en la majoria dels casos.

Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes

Aquest estudi replica entre el professorat de les universitats catalanes l’estudiIthakaS+R US Faculty Survey 2012amb l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre elcomportament informatiu del personal docent i investigació i guiar les actuacions deles biblioteques o algunes polítiques referents a informació científica i a recerca.

Salaris i ocupacions dels immigrants en el mercat de treball

Els immigrants cobren salaris inferiors que els natius perquè ocupen llocs de treball menys qualificats i treballen en empreses de salaris baixos. En arribar pateixen una degradació ocupacional perquè el seu capital humà no està adaptat al nostre mercat de treball. Així, han d"acceptar feines per a les quals estan sobreeducats i pateixen una penalització salarial molt intensa pels estudis que no poden fer valer. La transferibilitat limitada del capital humà dels immigrants fa que les empreses valorin poc tant els estudis com l"experiència laboral adquirits en origen. Disposar d"una feina a Espanya, però, els permet acumular experiència adaptada a les necessitats de les empreses. Així milloren el capital humà, progressen en termes d"ocupació, redueixen la sobreeducació i augmenten els seus salaris. Ara bé, la millora és lenta i limitada a alguns col·lectius.

Classes i grups socials a la Regió Metropolitana de Barcelona

Anàlisi de les classes i grups socials a la Regió Metropolitana de Barcelona des de la perspectiva de la descripció de les seves característiques

Variables que incideixen en el coneixement de català i castellà de l'alumnat estranger a Catalunya: un estudi amb alumnat de sisè de primària

El domini de la llengua escolar apareix en totes les polítiques educatives com el tema central a través del qual s’ha d’incidir per garantir la igualtat i la cohesió social, ja que l’èxit escolar passa per desenvolupar una bona competència en la llengua vehicular de l’ensenyament (OECD 2008). A Catalunya, tot i els esforços destinats, els resultats lingüístics de l’alumnat estranger continuen essent molt més baixos que els de l’alumnat nacional (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu 2009). No obstant això, hi ha molt pocs estudis que hagin analitzat els factors que s’amaguen darrere dels resultats lingüístics de l’alumnat estranger. Amb aquest objectiu en ment, l’article presenta les dades d’una recerca que pretén aprofundir les variables que incideixen en el coneixement de català i castellà escrit de l’alumnat estranger escolaritzat en 57 escoles de primària repartides pel territori de Catalunya

Traduccions oblidades i desconegudes de Jacint Verdaguer al francès

La recepció de l’obra de Verdaguer a França i, en especial, a la Catalunya del Nord i a Occitània, tot i ser molt remarcable, ha estat estudiada de forma fragmentària. Només s’ha realitzat alguna recerca sobre traductors com Delpont, Pepratx, Savine, Tolrà de Bordas o Vassal. D’altres traductors nord-catalans o occitans no han merescut cap atenció i la informació que en tenim és mínima o inexistent. L’objectiu d’aquest treball és aportar noves notícies sobre versions al francès de traductors verdaguerians nord-catalans i occitans, oblidats o, simplement, que no s’han estudiat mai.

Maria Àngels Anglada i la traducció: de les germanes de Safo a les de Mendelssohn

En els anys vuitanta i noranta, Maria Àngels Anglada s’endinsà en l’art de la traducció i traslladà alguns títols, majoritàriament clàssics, amb l’objectiu de recuperar noms poc atesos pels discursos literaris del nostre país. Se centrà en quatre textos: Les germanes de Safo (1983), Epigrames (1993), L’esplanada (1987), i, amb Maria Ohannesian, Terra porpra i altres poemes. Anglada també va fer feina de torsimany en els seus tres llibres de viatges Paisatge amb poetes (1988), Paradís amb poetes (1993) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997).

Text i context. El concurs de cinema amateur «JULIUS» (1987-1996)

El «Julius» és un concurs de cinema amateur que fonamenta la seva singularitat en el fet de partir d’un text literari prefixat del qual els participants han de fer una adaptació audiovisual. En aquest article s’estudia la primera època del concurs: el seu origen, les diverses edicions en què es dugué a terme, les incidències que s’hi produïren..., i el context social i cultural que va contribuir a fer-ne un concurs amb unes característiques úniques que es concretaren en l’anomenat «esperit Julius», sorneguer, llibertari i surrealista.

El compromís cívic i intel·lectual d'Armand Quintana explicat per ell mateix

L’escriptor Armand Quintana i Panedas (Manlleu, 1921 – Vic, 2005) al llarg de la seva vida va desenvolupar una dilatada i extensa trajectòria cultural que fins ara ha estat poc estudiada. A partir de la transcripció fragmentària de l’arxiu sonor Autobiografia i missatge pòstum d’Armand Quintana i Panedas, conservat al fons Fonoteca Històrica Jaume Font de l’Arxiu Nacional de Catalunya, aquest treball analitza la trajectòria de l’autor i, entre d’altres coses, el presenta com a col·laborador actiu de la revista Inquietud (1955-1966), com a professor de català i agitador social i com a membre fundador del Cineclub de Vic, de la revista infantil i juvenil Cavall Fort i de la Delegació d’Òmnium Cultural a Osona.

A propòsit d'una cançó popular recollida per Jacint Verdaguer i enviada al seu amic Marià Aguiló

«Comiat de Vic» forma part del recull de cançons populars que Jacint Verdaguer va enviar al seu amic i erudit mallorquí Marià Aguiló. La lletra de la cançó traça un itinerari a través de la ciutat que va fent menció dels edificis religiosos que es troben durant el trajecte. L’emoció acumulada i el dolor de la partença indiquen que probablement es tracta del comiat definitiu d’un condemnat a mort.

L'estructura de la comunicació dels ajuntaments d'Osona: Gabinets de comunicació i interrelació amb l'entorn

Aquest article radiografia l’estat de la comunicació dels 51 ajuntaments de la comarca d’Osona, amb la voluntat de suggerir quins canvis es poden portar a terme per millorar la seva eficiència i eficàcia i reforçar la seva imatge institucional. Aquest article és fruit d’un acord entre la Universitat de Vic i el Consell Comarcal d’Osona. Mitjançant enquestes, el buidatge dels webs municipals i una mostra tipològica de corporacions on aplicar la metodologia qualitativa (entrevistes semiestructurades i grups de discussió) es radiografia el funcionament de la comunicació informativa, institucional i persuasiva de les diverses corporacions municipals, a partir de dades recollides en el període comprès entre setembre de 2011 i desembre de 2012

Passat i present de la impremta escolar i els llibres de vida: les tècniques Freinet a l’Estat espanyol a propòsit d’algunes publicacions recents

Les darreres publicacions sobre els inicis de les tècniques Freinet a les escoles de l’Estat espanyol són una bona oportunitat per conèixer les aportacions dels mestres que van apostar per una renovació pedagògica, i posen de manifest la vigència de les pràctiques del pedagog Célestin Freinet. La nostra aportació recull i relaciona les idees principals d’alguns dels estudis recents sobre les tècniques Freinet, relacionades amb l’aprenentatge del llenguatge, amb l’objectiu de ressenyar alguns aspectes importants de les investigacions i fer un breu repàs a la figura dels mestres que impulsaren l’ús de la impremta a l’escola, la creació de les revistes escolars i els llibres de vida a l’Estat espanyol. Propostes basades en la manipulació, el tempteig experimental, la necessitat d’expressió de l’infant, el foment de la reflexió lingüística i la creativitat, que van renovar l’enfocament de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i que es reivindiquen com a pràctiques útils actualment. Es pretén contribuir a la difusió del valuós llegat dels mestres que van creure en una escola renovada i, al mateix temps, a la recuperació de les bases del seu ideari pedagògic. La vitalitat de les recerques actuals és una mostra del creixent interès per recuperar les aportacions de Freinet, per conèixer el nostre passat i poder reflexionar sobre la millora de la pràctica docent present i de futur.

Miquel Martí i Pol, traducció i censura

Poeta, autor de narracions i memòries, Miquel Martí i Pol també fou un prolífic traductor del francès, amb petites incursions en les literatures anglesa, italiana i llatinoamericana. S’estrenà a la segona meitat dels anys seixanta, quan la tènue obertura del Ministeri d’Informació i Turisme aportà aires de modernitat a la indústria editorial catalana, que volgué introduir i difondre nous corrents. En vuit anys, entre 1965 i 1973, traduí al català, majoritàriament del francès, vuit obres de la literatura i del pensament contemporanis. Contextualitzades les traduccions de Miquel Martí i Pol, l’article se centra en l’estudi dels expedients de censura dels vuit títols que traduí al català entre 1965 i 1973, dipositats a l’Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares.