La incidencia del totalitarismo en la configuración de una política exterior aislacionista

El presente estudio de caso consiste en identificar la incidencia del totalitarismo en la configuración de una política exterior aislacionista, tomando los casos del Tercer Reich y la República Democrática Popular de Corea; se trata de inferir si la incidencia de un régimen totalitario en la configuración de una política exterior aislacionista es directa, en tanto que responde al interés nacional del Estado con el fin de implementar reformas y actos que conlleven al aislamiento de la nación de la comunidad internacional. Para dicho efecto, se utilizará el paradigma realista con el que se pretenderán contrastar las diferencias y similitudes entre los casos estudiados. En consecuencia, en la investigación se utilizarán datos de carácter mixto, en tanto su uso cualitativo y cuantitativo.

Efectes sobre la creativitat del canvi del sistema educatiu : contrast entre EGB i ESO. 'Efectos sobre la creatividad del cambio del sistema educativo : contraste entre EGB y ESO'.

Demostrar que la creatividad, en tanto que componente de la inteligencia, no se puede enseñar, pero si que se puede interactuar para estimularla, como para reprimirla, especialmente en el entorno escolar. Corroborar que la evolución de la creatividad es diferente en función del sistema educativo que siguen los alumnos. 125 alumnos de centros públicos de la misma edad y condiciones sociofamiliares, 62 escolarizados en un IES cursando 2õ de ESO y 63 en dos escuelas de primaria cursando 8õ de EGB. En la primera parte del trabajo se estudia el marco teórico, dónde se describe el concepto de creatividad y como inciden ciertos factores sobre ella. Después se habla de los objetivos y del diseño del estudio. Se pasa una primera vez el Test del Factor G de Cattell y el Torrance Test of Creative Thinking, y se vuelve a repetir el test al cabo de dos años. Los resultados demostraron que no era el sistema educativo en sí el que estimulava la creatividad, sino el cambio de un tipo de enseñanza al otro, que también va asociado a un cambio de entorno, por el hecho de pasar de una escuela de primaria a un IES de secundaria. Las puntuaciones máximas en creatividad se observaron cuando los alumnos cambiaban de centro y de sistema educativo, por eso se dieron en momentos y edades diferentes en cada uno de los dos grupos de la muestra. Para aquellos que estaban escolarizados en el IES el incremento más importante fue sobre los 13 años, después de iniciar la ESO, en cambio, para los que procedían de las escuelas de primaria fue dos años más tarde, cuando se integraron en el segundo ciclo de la ESO. Al mismo tiempo se comprobó que a pesar de la implantación generalizada de la Reforma los alumnos con creatividad elevada y QI normal o normal bajo continúan abandonando los estudios por dificultades de integración en el entorno escolar. Especialmente por lo que respecta al sexo masculino, dado que en este grupo predomina el pensamiento divergente muy por encima del razonamiento lógico y los intereses creativos por sobre de los académicos; todo esto genera conflictos permanentes en el aula y acelera el abandono del centro tal y com venía pasando antes del cambio de sistema educativo. En las chicas, que generalmente toleran mejor las limitaciones y la estructura educativa, solo se suele producir el abandono cuando el QI es francamente bajo. Tal y como preconizaban autores como Goertzel y Goertzel, Simonton y otros queda claro que la creatividad se puede desarrollar no sólo en un ambiente libre de presiones y que facilite la elaboración y el planteamiento de nuevas alternativas, sinó que un ambiente más represivo también puede ser un estímulo para incrementarla.

Predictors of knowledge creation performance. A quantitative qualitative comparative study of European doctorandi

Aquesta tesi forma part d'un projecte destinat a predir el rendiment acadèmic dels estudiants de doctorat portat a terme per l'INSOC (International Network on Social Capital and Performance). El grup de recerca INSOC està format per les universitats de Girona (Espanya), Ljubljana (Eslovènia), Giessen (Alemanya) i Ghent (Bèlgica). El primer objectiu d'aquesta tesi és desenvolupar anàlisis quantitatius comparatius sobre el rendiment acadèmic dels estudiants de doctorat entre Espanya, Eslovènia i Alemanya a partir dels resultats individuals del rendiment acadèmic obtinguts de cada una de les universitats. La naturalesa internacional del grup de recerca implica la recerca comparativa. Vam utilitzar variables personal, actitudinals i de xarxa per predir el rendiment. El segon objectiu d'aquesta tesi és entendre de manera qualitativa perquè les variables de xarxa no ajuden quantitativament a predir el rendiment a la universitat de Girona (Espanya). En el capítol 1, definim conceptes relacionats amb el rendiment i donam un llistat de cada una de les variables independents (variables de xarxa, personals i actitudinals), resumint la lliteratura. Finalment, explicam com s'organitzen els estudis de doctorat a cada un dels diferents països. A partir d'aquestes definicions teòriques, en els pròxims capítols, primer presentarem els qüestionaris utilitzats a Espanya, Eslovènia i Alemanya per mesurar aquests diferents tipus de variables. Després, compararem les variables que són relevants per predir el rendiment dels estudiants de doctorat a cada país. Després d'això, fixarem diferents models de regressió per predir el rendiment entre països. En tots aquests models les variables de xarxa fallen a predir el rendiment a la Universitat de Girona. Finalment, utilitzem estudis qualitatius per entendre aquests resultats inesperats. En el capítol 2, expliquem com hem dissenyat i conduït els qüestionaris en els diferents països amb l'objectiu d'explicar el rendiment dels estudiants de doctorat obtinguts a Espanya, Eslovènia i Alemanya. En el capítol 3, cream indicadors comparables però apareixen problemes de comparabilitat en preguntes particulars a Espanya, Eslovènia i Alemanya. En aquest capítol expliquem com utilitzem les variables dels tres països per crear indicadors comparables. Aquest pas és molt important perquè el principal objectiu del grup de recerca INSOC és comparar el rendiment dels estudiants de doctorat entre els diferents països. En el capítol 4 comparem models de regressió obtinguts de predir el rendiment dels estudiants de doctorat a les universitats de Girona (Espanya) i Eslovènia. Les variables són característiques dels grups de recerca dels estudiants de doctorat enteses com una xarxa social egocèntrica, característiques personals i actitudinals dels estudiants de doctorat i algunes carecterístiques dels directors. Vam trobar que les variables de xarxa egocèntriques no predien el rendiment a la Universitat de Girona. En el capítol 5, comparem dades eslovenes, espanyoles i alemnayes, seguint la metodologia del capítol 4. Concluïm que el cas alemany és molt diferent. El poder predictiu de les variables de xarxa no millora. En el capítol 6 el grup de recerca dels estudiants de doctorat és entès com una xarxa duocèntrica (Coromina et al., 2008), amb l'objectiu d'obtendre informació de la relació mútua entre els estudiants i els seus directors i els contactes d'ambdós amb els altres de la xarxa. La inclusió de la xarxa duocèntrica no millora el poder predictiu del model de regressió utilitzant les variales egocèntriques de xarxa. El capítol 7 pretèn entendre perquè les variables de xarxa no predeixen el rendiment a la Universitat de Girona. Utilitzem el mètode mixte, esperant que l'estudi qualitatiu pugui cobrir les raons de perquè la qualitat de la xarxa falla en la qualitat del treball dels estudiants. Per recollir dades per l'estudi qualitatiu utilitzem entrevistes en profunditat.

Mechanisms for the land/sea warming contrast exhibited by simulations of climate change

The land/sea warming contrast is a phenomenon of both equilibrium and transient simulations of climate change: large areas of the land surface at most latitudes undergo temperature changes whose amplitude is more than those of the surrounding oceans. Using idealised GCM experiments with perturbed SSTs, we show that the land/sea contrast in equilibrium simulations is associated with local feedbacks and the hydrological cycle over land, rather than with externally imposed radiative forcing. This mechanism also explains a large component of the land/sea contrast in transient simulations as well. We propose a conceptual model with three elements: (1) there is a spatially variable level in the lower troposphere at which temperature change is the same over land and sea; (2) the dependence of lapse rate on moisture and temperature causes different changes in lapse rate upon warming over land and sea, and hence a surface land/sea temperature contrast; (3) moisture convergence over land predominantly takes place at levels significantly colder than the surface; wherever moisture supply over land is limited, the increase of evaporation over land upon warming is limited, reducing the relative humidity in the boundary layer over land, and hence also enhancing the land/sea contrast. The non-linearity of the Clausius–Clapeyron relationship of saturation specific humidity to temperature is critical in (2) and (3). We examine the sensitivity of the land/sea contrast to model representations of different physical processes using a large ensemble of climate model integrations with perturbed parameters, and find that it is most sensitive to representation of large-scale cloud and stomatal closure. We discuss our results in the context of high-resolution and Earth-system modelling of climate change.

A semi-quantitative approach to deriving a model structure for the uptake of organic chemicals by vegetation

An expert elicitation exercise was undertaken to determine those components and processes that are most important for modeling plant uptake of organic chemicals. The state of our knowledge of these processes was also assessed. This semi-quantitative analysis allowed the construction of an idealized model with seven compartments; soil bulk, soil water, roots, stem, leaves, fruit, and air. Three main areas were identified further research: 1) the uptake of organic chemicals by fruit; 2) the internal transfer of organic chemicals between plant structures (e.g., stem and leaves); and 3) the transfer via the soil-air-plant pathway. Until new data becomes available to quantify these processes, it is proposed that an equilibrium partitioning approach is used between plant components other than fruit or that models consist of both an edible and inedible compartment.

Exploring other childhoods through quantitative secondary analyses of large scale surveys: opportunities and challenges for children's geographers

This paper considers the potential contribution of secondary quantitative analyses of large scale surveys to the investigation of 'other' childhoods. Exploring other childhoods involves investigating the experience of young people who are unequally positioned in relation to multiple, embodied, identity locations, such as (dis)ability, 'class', gender, sexuality, ethnicity and race. Despite some possible advantages of utilising extensive databases, the paper outlines a number of methodological problems with existing surveys which tend to reinforce adultist and broader hierarchical social relations. It is contended that scholars of children's geographies could overcome some of these problematic aspects of secondary data sources by endeavouring to transform the research relations of large scale surveys. Such endeavours would present new theoretical, ethical and methodological complexities, which are briefly considered.

Understanding land-sea warming contrast in response to increasing greenhouse gases. Part I: Transient adjustment

Climate model simulations consistently show that surface temperature over land increases more rapidly than over sea in response to greenhouse gas forcing. The enhanced warming over land is not simply a transient effect caused by the land–sea contrast in heat capacities, since it is also present in equilibrium conditions. This paper elucidates the transient adjustment processes over time scales of days to weeks of the surface and tropospheric climate in response to a doubling of CO2 and to changes in sea surface temperature (SST), imposed separately and together, using ensembles of experiments with an atmospheric general circulation model. These adjustment processes can be grouped into three stages: immediate response of the troposphere and surface processes (day 1), fast adjustment of surface processes (days 2–5), and adjustment of the whole troposphere (days 6–20). Some land surface warming in response to doubled CO2 (with unchanged SSTs) occurs immediately because of increased downward longwave radiation. Increased CO2 also leads to reduced plant stomatal resistance and hence restricted evaporation, which increases land surface warming in the first day. Rapid reductions in cloud amount lead in the next few days to increased downward shortwave radiation and further warming, which spreads upward from the surface, and by day 5 the surface and tropospheric response is statistically consistent with the equilibrium value. Land surface warming in response to imposed SST change (with unchanged CO2) is slower. Tropospheric warming is advected inland from the sea, and over land it occurs at all levels together rather than spreading upward from the surface. The atmospheric response to prescribed SST change in about 20 days is statistically consistent with the equilibrium value, and the warming is largest in the upper troposphere over both land and sea. The land surface warming involves reduction of cloud cover and increased downward shortwave radiation, as in the experiment with CO2 change, but in this case it is due to the restriction of moisture supply to the land (indicated by reduced soil moisture), whereas in the CO2 forcing experiment it is due to restricted evaporation despite increased moisture supply (indicated by increased soil moisture). The warming over land in response to SST change is greater than over the sea and is the dominant contribution to the land–sea warming contrast under enhanced CO2 forcing.

The basic ingredients of the North Atlantic storm track. Part I: land-sea contrast and orography

Understanding and predicting changes in storm tracks over longer time scales is a challenging problem, particularly in the North Atlantic. This is due in part to the complex range of forcings (land–sea contrast, orography, sea surface temperatures, etc.) that combine to produce the structure of the storm track. The impact of land–sea contrast and midlatitude orography on the North Atlantic storm track is investigated through a hierarchy of GCM simulations using idealized and “semirealistic” boundary conditions in a high-resolution version of the Hadley Centre atmosphere model (HadAM3). This framework captures the large-scale essence of features such as the North and South American continents, Eurasia, and the Rocky Mountains, enabling the results to be applied more directly to realistic modeling situations than was possible with previous idealized studies. The physical processes by which the forcing mechanisms impact the large-scale flow and the midlatitude storm tracks are discussed. The characteristics of the North American continent are found to be very important in generating the structure of the North Atlantic storm track. In particular, the southwest–northeast tilt in the upper tropospheric jet produced by southward deflection of the westerly flow incident on the Rocky Mountains leads to enhanced storm development along an axis close to that of the continent’s eastern coastline. The approximately triangular shape of North America also enables a cold pool of air to develop in the northeast, intensifying the surface temperature contrast across the eastern coastline, consistent with further enhancements of baroclinicity and storm growth along the same axis.