952 resultados para Macroinvertebrates Taxonomy Sufficiency
Resumo:
Per poder avaluar ambientalment els nuclis rurals s’ha observat una manca d’indicadors per les etapes de planificació, construcció i ús d’aquests. Aquest article, presenta una proposta d’ecoetiqueta per a nuclis rurals de muntanya. S’ha realitzat una prova pilot al nucli d’Araós, el qual pertany al municipi d’Alins, situat dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu (Catalunya). S’han desenvolupat 30 indicadors, 15 d’obligat compliment i 15 optatius en els vectors d’aigua, atmosfera, autosuficiència, energia, mobilitat, paisatge, residus, serveis i ús del sòl. S’ha verificat de forma positiva l’aplicació de l’ecoetiqueta al nucli pilot. Els resultats indiquen no compliment a causa dels vectors aigua, atmosfera, energia i ús del sòl.
Resumo:
A aquest estudi s’ha analitzat si és viable l’autosuficiència energètica en base a un estudi pilot al nucli d’Araós a partir dels recursos renovables locals. S’ha realitzat un anàlisi del consum energètic del nucli d’Araós i s’ha comparat amb el potencial de producció energètica dels recursos renovables locals, incloent energia provinent de la biomassa forestal dels boscos de què disposa el municipi d’Alins i energia solar. Igualment s’han analitzat les emissions de CO2 derivades del consum energètic del poble. S’ha comprovat així que la mitjana de consum per habitant i any d’Araós supera en 1Tep a la mitjana de Catalunya. El 38% del consum d’Araós però, prové de biomassa forestal local, que compta amb unes emissions de CO2 associades pràcticament nul·les. Finalment s’ha detectat que és possible assolir l’autosuficiència energètica d’Araós, mitjançant diferents estratègies d’implantació d’energies renovables. S’han considerat dues estratègies que cobreixen de 3 a 5 vegades el consum energètic: estratègia individual amb instal·lació d’energia solar en teulada i, calefacció i ACS a partir de calderes de biomassa; estratègia col·lectiva mitjançant una central de biomassa forestal. Ambdues representen beneficis energètics, econòmics i fins un 92% de reducció d’emissions de CO2.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball es planteja com un repte la necessitat de connexió a una xarxa de subministrament elèctric i d'aigua. L'objectiu del treball ha estat comprovar si, tan tècnicament com econòmica, es pot aconseguir l'autosuficiència d'una casa de muntanya del Vallès Oriental tot aprofitant els recursos que ens ofereix el medi, però sense haver de renunciar al nivell de vida al qual ens hem acostumat durant els darrers anys. Després d'una recollida de dades i valoració del consum energètic mínim que volem imposar, hem dissenyat una instal·lació capaç d'aprofitar les energies renovables de l'entorn i de satisfer les nostres necessitats. La instal·lació inclou plaques fotovoltaiques, col·lectors solars, cisternes per a la recollida d'aigua, bombes, etc. Finalment, s'inclou un pressupost d'aquesta instal·lació, que indica que els diners que caldria invertir són massa. Es demostra, doncs, que l'autosuficiència d'aquesta casa és tècnicament viable, però econòmicament inviable (o gens rendible).
Resumo:
A description is given of Madathamugadia wanjii n. sp., a Splendidofilariinae parasite of the gecko Ptyodactylus hasselquistii, on the west bank of the River Jordan and of its life cycle in Phlebotomus duboscqi. The new species is close to M. ivaschkini (Annaev, 1976) n. comb., of Turkmenistan, wich is also transmitted by sandflies (Reznik, 1982). The genus Madathamugadia is now comprised of four species, two from Madagascar and two from the Mediterranean sub-region; it differs from the genus Thamugadia by the presence of a double row of papillae anterior to the cloaca of the male. The larval characters of Splendidofilarinae of lizards confirm the affinity of these parasites to the Splendidofilarinae of birds (Chandlerella and Splendidofilaria); the first group could have arisen from the second by "captures" wich could have occurred in several places.
Resumo:
Sparrows captured in Campo Grande, Rio de Janeiro, RJ, were examined through necropsy and the helmints found were identified. The prevalence, intensity of infection and the habitat of each helminth species found are showed. An analysis of the helminth fauna using the importance value of the species collected indicated that in the sparrow the dominant species are: Leucochloridium parcum, Tanaisia inopina, Choanotaenia passerina, Dispharynx nasuta and Tetrameres minima; and the co-dominant species are: Echinostoma revolutum, Eumegacetes mediximus and Mediorhynchus papillosus. According to the host specificity were classified as specialist species: L. parcum, T. inopina, C. passerina and T. minima; and as generalist species: E. revolutum, E. medioximus, D. nasuta and M. papillosus. Echinostoma revolutum was found for the first time in P. domesticus. The species E. medioximus , T. minima and D. nasuta were found for the first time in the sparrow in Brazil. The species C. passerina and M. papillosus were found for the first time in Brazil, expanding their distribution to the Neotropical region.
Resumo:
A redescription of Halipegus dubius Klein, 1905, of Brazilian frogs Leptodactylus pentadactylus and L. ocellatus, is presented. The parasite was found exclusively in the buccal cavity, in number varying from 1 (in most instances) to 3, and exceptionally 25 (one instance). Morphological data were based on 40 whole-mounted specimens and 4 serially sectioned ones. Larval development takes place in planorbid snails (Biomphalaria glabrata and B. tenagophila) and in an undetermined species of cyclops. Working of the ovarian complex was followed by microscopical observation of life specimens. Constrating with the similarity of the four American species of Halipegus currently recognized as valid, they can be easily separated by the characters of their cercariae.
Resumo:
Hyla gouveai n. sp. is described and illustrated and it is closest to the bigger individuals of the species in the group "circumdata", not presenting, however, the characteristic pattern of dark transversal bands on the posterior inner coxal surface.
Resumo:
Entamoeba histolytica, the protozoan parasite causing human amoebisis, has recently been found to comprise two genetically distinct forms, potentially pathogenic and constitutively nonpathogenic ones. Host tissue destruction by pathogenic forms is belived to result from cell functions mediaed by a lectin-type adherence receptor, a pore-forming peptide involved in host cell lysis, and abundant expression of cysteine proteinase(s). Isolation and molecular cloning of these amoeba products have provided the tools for structural analyses and manipulations of cell functions including comparisons between pathogenic and nonpathogenic forms.
Resumo:
Amb la finalitat de millorar l’autosuficiència hídrica del monestir budista del Garraf Sakya Tashi Ling, es fa una avaluació de l’estat dels recursos hídrics d’aquest sistema, així com els seus usos i punts de consum. L’avaluació s’ha realitzat mitjançant la integració i ús de paràmetres mediambientals, hídrics i arquitectònics. Amb l’estimació d’entrades i consums d’aigua, juntament amb els càlculs realitzats, s’ha diagnosticat l’estat actual del sistema. Mitjançant la realització d’un inventari dels diferents equipaments i dispositius instal·lats en els punts de consum d’aigua, s’han detectat mancances en la eficiència hídrica com l’escassa implementació de dispositius d’estalvi hídric o la inexistent captació de les aigües pluvials. El diagnòstic de les mancances ha orientat les propostes de millora aplicables al sistema. Aquestes incideixen principalment en la millora de l’estalvi d’aigua amb la instal·lació de dispositius estalviadors i en la captació d’aigües pluvials mitjançant una xarxa de recollida, emmagatzematge i distribució.
Resumo:
En aquest projecte s’ha analitzat la viabilitat de l’autosuficiència de la Pleta, l’oficina tècnica del Parc del Garraf, a partir de diferents recursos renovables. S’ha realitzat un estudi del consum hídric i energètic i de la generació de residus per tal d’avaluar les deficiències de cada sistema, per poder-hi aplicar les mesures pertinents. Els resultats obtinguts mostren que un 40% de l’aigua que es consumeix a l’edifici prové dels camions cisterna que la subministren. Per tant, la principal proposta de millora va encaminada a reduir aquest volum d’aigua i per aconseguir-ho, es proposa augmentar la superfície de recollida d’aigua de pluja aprofitant la zona pavimentada del pati de magatzems. Les altres propostes intentaran reduir el volum total d’aigua consumida, com per exemple canviar el filtre actual de les aixetes per airejadors que permeten estalviar fins a un 50% d’aigua, instal·lar cisternes de volum inferior o posar en funcionament el reg per degoteig instal·lat actualment a la Pleta però que no es troba en funcionament. Pel que fa a l’energia hi ha dues fonts, el gasoil i les plaques FV. En quant al gasoil cal diferenciar entre el consum del generador per produir electricitat i el consum de la caldera per la calefacció. Un cop estudiat el sistema s’ha obtingut que les plaques solars FV aconsegueixen produir el 73% de l’electricitat demandada a la Pleta, la resta de l’electricitat la proporciona el generador. El principal problema, però és el gran consum de gasoil per la calefacció. Les millores proposades per a solucionar aquesta problemàtica pretenen millorar l’eficiència de la instal·lació de plaques solars FV col·locant més panells solars i disminuir el consum de gasoil per part de la calefacció, ja sigui millorant l’eficiència energètica i/o canviant la font d’energia per biomassa. En el cas de residus s’ha observat que es produeixen 3.283 kg/any, sent el rebuig la fracció més important. Per tal de reduir el volum de residus generats, es pretén fomentar la utilització d’estris reutlilitzables i el correcte reciclatge, substituint les papereres actuals dels despatxos per les de paper i posant cartells informatius o indicatiu en els llocs adients.
Resumo:
En el present estudi s’ha analitzat si és possible l’autosuficiència energètica al barri projectat de La Plana de Sitges a partir de fonts renovables d’energia. S’ha realitzat un anàlisi de l’oferta potencial del barri de La Plana, format per habitatges unifamiliars i plurifamiliars, serveis i equipaments i s’ha comparat el potencial de producció energètica dels recursos renovables locals a cada subsistema i pel sistema de La Plana. Diferenciant si són una Oferta estàndard (4.000 MWh/a) seguint la Normativa d’ecoeficiència de Sitges o bé una Oferta renovable (19.000 MWh/a) segons un Ecobarri proposat en aquest projecte a partir d’energia solar fotovoltaica i tèrmica. En l’estudi de la demanda, diferenciant entre una Demanda estàndard (39.000 MWh/a), respon al total de La Plana seguint el consum d’un habitatge tipus de la mitjana catalana (ICAEN, 2002) i una Demanda eficient (20.800 MWh/a) seguint un model de baix consum projectat en un Ecobarri de Barcelona. (Vallbona, 2009). Per analitzar de forma detallada les variables d’oferta i demanda, s’han proposat quatre escenaris diferents on es valoren l’autosuficiència energètica del sistema de la Plana i aspectes ambientals d’emissions derivades de la utilització de l’energia. El primer escenari és l’estàndard i és el resultat d’analitzar conjuntament una oferta i una demanda estàndard. Al segon escenari conflueixen una Oferta Estàndard i una Demanda Eficient. En el tercer escenari coincideixen una Oferta Renovable i una Demanda Estàndard. El quart i últim escenari respon a la proposta d’Ecobarri on l’Oferta és renovable i la Demanda eficient. Tanmateix, s’ha realitzat un estudi sobre els aspectes econòmics de La Plana que s’estimen en uns beneficis per la venda de l’energia d’uns 5 milions d’euros anuals i uns costos d’instal·lació de 80 milions d’euros. Finalment s’ha constatat que és possible assolir una autosuficiència del 90% a l’escenari Ecobarri (oferta renovable - demanda eficient). Mitjançant la instal·lació de sistemes de captació solar a les cobertes, cobrint el 100% de la demanda d’ACS, i captadors solars FV, ambdues estratègies són viables i representen beneficis econòmics i una reducció d’emissions de l’ordre de 13.700 Tn CO2 equivalents anuals que suposen un estalvi del 88% respecte un escenari d’oferta i demanda estàndard.
Resumo:
The CIPA programme is a collaborative project including two entomologists from France and seven South and Central America countries. Its objective is the development of an expert system for computer aided identification of phlebotomine sandflies from the Americas. It also includes the formation of data bases for bibliographic, taxonomic and biogeographic data. Participant consensus on taxonomic prerequisites, standardization in bibliographic data collections and selection of descriptive variables for the final programme has been established through continous communication among participants and annual meetings. The adopted check-list of American sandflies presented here includes 386 specific taxa, ordered into genera and 28 sub-genera or species groups.
Resumo:
Continuing to review the subgenus Helcocyrtomyia (Diptera, Psychodidae, Phlebotomiane) some specimens of sandflies from the vexator series were examined. Taxonomic remarks, geographic distribution and drawings of those species are presented.
Resumo:
Two new species of mermithids (Nematoda: Mermithidae), Gastromermis doloresi n. sp. a parasite of Simulium wolffhuegeli Roubaud and Hydromermis doloresi n. sp. a parasite of S. jujuyense (Paterson & Shannon) from Córdoba, Argentina, are described and illustrated. G. doloresi n. sp. is characterized by having medium sized, pear-shaped and oval amphids, eight hypodermal chords all around the body, cylindrical S-shaped vagina, single long spicule 528 [mi]m, whith teh sculpture tip, three rows of genital papillae in which the middle row contains 17 pre-anal and 9 post-anal papillae, and lateral rows contain 18 papillae. Hydromermis doloresi n. sp. can be distinghished by the following: medium sized, pear-shaped amphids, eight hypodermal chords, a cylindrical, S-shaped vagina, one short curved spicule with sculpture and genital papillae in three rows. The medium ventral row of papillae has 4 double and 9 single pre-anal papillae and 3 double and 6 single port-anal papillae, lateral rows have 18 single papillae each.
Resumo:
A description is given of the shell, radula, renal region, reproductive system and egg capsules of topotypic specimens of limnaea peregrina Clessin, 1882. This investigation intends contributing to define the specific identity of that nominal species. A close anatomical comparison with Lymnaea columella Say, 1817 from Michigan, USA, shows that both forms are indistinguishable, giving support to previous inferences from some authors. Data on egg hatching are presented.