Expansi?? i desenvolupament dels serveis d'atenci?? educativa i educaci?? de la primera inf??ncia a la Uni?? Europea des d'una perspectiva comparada

Resumen basado en el de la publicaci??n

La hist??ria i l'experi??ncia d'Espiral com a comunitat de professorat

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'Aprenentatge de la lectura i l'escriptura des d'à rees no lingüístiques. Estudi comparatiu del treball en ciències socials a Catalunya i Ontario (Canadà )

Volem constatar com, en la nostra realitat quotidiana, sovint tenim poc en compte les necessitats de comprensió dels alumnes quan elaborem textos didàctics. Si no pensem en adequar el vocabulari ni la complexitat gramatical al que realment poden abastar en diferents edats, la significativitat dels aprenentatges se'n ressentirà. Si els estudiants no han estat capaços d'entendre el contingut, no podran respondre a activitats que els ho exigeixin, com les de PISA, que pretenen avaluar la comprensió a partir d'un concepte de lectura molt ampli i allunyat de la mera comprensió literal ii. Ans al contrari, només seran capaços de respondre a activitats d'un nivell d'exigència comprensiva molt baix, com les que els proposen bona part dels llibres de text d'ús corrent al nostre país, com ara vull constatar

Competències digitals i professionals a través d'una webquest

La proposta que es presenta a continuació s’emmarca en el desenvolupament de l’assignatura Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació als Estudis de Mestre de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. Aquesta assignatura ja no forma part del pla d’estudis actual. Tot i així, durant els cursos que es va dur a terme, les activitats d’aprenentatge es van planificar de manera que anessin encaminades a adquirir els coneixements i les habilitats que havien de permetre als estudiants començar a assolir algunes de les competències que haurien de tenir en acabar els seus estudis. És per això que considerem que continua tenint vigència

Mecanismes d'interacció entre alumnes i docents. Un exemple d'autogestió i autoregulació de l'aprenentatge

L'EEES situa en el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge l'estudiant actiu i autònom i destaca el paper fonamental del professor com a guia. Per aquest motiu és fonamental tenir informació sobre què saben i com aprenen els alumnes, la qual cosa obre suggeridors interrogants: Com reflexionen els alumnes sobre el seu aprenentatge? Què porta a un alumne a implicar-se en l'aprenentatge de forma autònoma? Quines eines ajuden a desenvolupar un pensament propi? En aquesta experiència es plantegen algunes respostes a les preguntes anteriors, a partir de les activitats reflexives que planteja el professorat i que serveixen per incentivar la interacció constant entre estudiants i docents, interacció que suposa un motor decisiu per a l'autonomia d'aprenentatge de l'estudiant

Històries de malaltia : anà lisi narrativa en l'experiència de cà ncer

En la present tesi doctoral es presenta, des d'una perspectiva narrativa i socioconstruccionista, una aproximació a l'estudi de l'experiència de malaltia en càncer a partir del treball amb relats narrats. Es realitza una anàlisi narrativa de la construcció de les històries de malaltia a partir dels relats escrits per les persones "malaltes" i /o els seus familiars. Es cerquen elements per a la reflexió de: a) el paper de la narració en la comprensió de l'experiència de malaltia oncològica i la construcció narrativa d'identitat; b) l'ús del mètode d'anàlisi narrativa dins el camp de la salut/malaltia; i c) implicacions i aplicacions en la pràctica terapèutica. Seguint una orientació metodològica qualitativa, s'analitza la construcció de narratives de malaltia i del self, la construcció i relació amb els personatges de la història, la construcció de la malaltia (càncer), així com les potencialitats i limitacions de l'aproximació narrativa en l'estudi. Finalment, es presenten elements narratius per a la reflexió del seu ús en l'atenció psicològica i la pràctica del professional de la salut en càncer.

Rediscovering the King of Woodpeckers: Exploring the Implications

The Ivory-billed Woodpecker has long held a special place in the psyche of North American conservation, eliciting unusually colorful prose, even from scientists, as an icon of the wild. The reverence in which it was held did little to slow the habitat loss that led to its apparent extinction 60 years ago. A consequence of the emotion and attention associated with the amazing rediscovery of this species is that conservation biologists will be under considerable pressure to make good on this “second chance.” This poses a challenge to conservation paradigms that has important political consequences. First, the decline of the species is due to habitat loss, recovery from which has been much more seldom achieved than recovery from declines due to impacts on vital rates. This challenge is exacerbated by the enormous area requirements of the species. Second, the species at best exists as a critically small population. It will be difficult to make the case that a viable population can be established without undermining the small population paradigm that underlies conservation strategies for many other species. This has already resulted in some political backlash. Conservation of this species is best based on the one point of clear scientific consensus, that habitat is limiting, but this may result in additional political backlash because of conflicts with other land uses.