1000 resultados para Cadets -- Actituds -- Espanya
Resumo:
La crisi econmica global s, sens dubte, el principal motiu de preocupaci de la societat. Les dificultats que estant patint empreses i treballadors queden plasmades enl'evoluci catastrfica de certes variables macroeconmiques tals com els ndex de(de)creixement del PIB, la taxa d'atur, el dficit pblic o la inversi privada.En aquest context, els grans sectors de l'economia sn els que reben major atencimeditica i popular.Els problemes en el sistema financer han estat els grans protagonistes d'aquesta crisi, doncs en sn l'origen i s'espera que siguin part important en la recuperaci.En el context espanyol, el sector immobiliari ha endurit encara ms la crisi, deixant a centenars de milers de treballadors a l'atur i donant smptomes de ser un sector que mai podr recuperar la dimensi de la que havia gaudit els ltims anys. Dins d'un entorn econmic recessiu, el sector automobilstic mundial ha estat colpejat molt durament, en especial a Espanya.A les notcies de caigudes en les matriculacions, s'han succet retallades de la producci, EROs temporals, reduccions de plantillla.... i l'adjudicaci de l'Audi Q3 a la fbrica que Seat t a Martorell, i que salvar milers de llocs de treball.Hem volgut doncs, analitzar la crisi de l'autombil a Espanya, centrant-nos en Seat i el Grup Volkswagen, i tractar de manera profunda el cas de l'Audi Q3.Estudiarem la importncia de que el Q3 es fabriqui aqu, els motius pels quals Seat haestat l'elegida, el seguiment que la premsa n'ha fet i l'impacte econmic i social querepresenta. Finalment, esperem conixer qu necessita el nostre pas per aconseguir que el sector automobilstic segueixi sent important en el futur, i s'eviti que poc a poc es vagi deslocalitzant.
Resumo:
El principal objectiu del nostre treball s lestudi de les empreses de refinanament espanyoles iamericanes mitjanant lanlisi de levoluci de lendeutament familiar al nostre pas.Posteriorment intentarem establir parallelismes entre la situaci a Espanya i als Estats Units, onmoltes daquestes societats han acabat fent fallida. Lobjectiu de la comparaci s veure si aquestacrisis arribar al nostre pas a mesura que creixin els impagats.Finalment, establirem un resum de les idees ms importants per tal de que el lector pugui obteniruna idea rpida amb una perspectiva el mxim de realista possible i capa desclarir-nos les idees.
Resumo:
Este trabajo analiza el desarrollo y viabilidad de un proyecto empresarial que pretende introducir un producto muy poco explotado en Espaa. Se trata de un sustitutivo casi perfecto de los suelos de madera, de menor coste para el consumidor y totalmente ecolgico, el parquet de bamb. Sin embargo, entrar en el mercado espaol actualmente puede ser muy arriesgado puesto que se trata de un producto de la construccin.A lo largo de este documento se analizan los posibles factores que podran provocar dicho fracaso como el estado del sector de la construccin o el clima econmico general para las empresas en Espaa. Tambin se estudia el comportamiento del consumidor frente a nuevos productos de la construccin y su compromiso con los problemas medioambientales y el inters de empresas de distintos sectores por ofrecer a sus clientes una imagen ms cercana fundamentada en los pilares de la sostenibilidad. Posteriormente, este trabajo tambin realiza un plan financiero, econmico y de marketing con resultados sorprendentemente positivos para tener una imagen un poco ms real de esta futura empresa en el caso que los socios decidieran establecerse en Espaa.
Resumo:
Navegar per la World Wide Web s avui una acci rutinria per milions de persones arreu del globus terraqui. En el transcurs d'aquesta activitat cada individu deixa traces digitals a mesura que es va relacionant amb cada un dels elements que integren la Web. Aquest treball de recerca es proposa analitzar el codi font de llocs web per trobar evidncies d'aquest procs latent de recollida de dades i, en la mesura del possible (i tamb del factible), identificar actors, establir usos potencials i cartografiar els espais de la web tenint en compte el grau de monitoritzaci al que est sotms l'usuari quan els visita.
Resumo:
Lestudi realitzat ha abordat quines sn les competncies i els factors clau que estudiants universitaris dorigen immigrant consideren que han estat claus per arribar a la universitat, assolint aix lxit educatiu. Shan escollit estudiants que haguessin fet lescolaritat obligatria total o parcialment a Catalunya.Per dur a terme la recerca sha treballat amb relats de vida (un total de 13 escrits) i narracions audiovisuals (amb un total de 4 produccions), essent finalment 17 les evidncies vlides. Finalment, sha elaborat, administrat i processat un qestionari dopini que sha rems a 2472 estudiants de la Universitat de Barcelona, dels quals hem aconseguit 128 respostes considerades vlides. Els relats shan analitzat amb un procediment inductiu, procedint a una lectura exhaustiva de les paraules dels participants i anant identificant quines sn les competncies i els factors clau que ells consideraven que els havien ajudat a arribar a la universitat o que, tot i no ser ells conscients, nosaltres identificvem com a tals. Pel que fa a les narracions audiovisuals, es va dur a terme una anlisi tant del contingut, tenint com a referncia els resultats obtinguts als relats escrits, com daspectes ms tcnics, centrats en la imatge i el so. Per acabar, els qestionaris shan analitzat a partir de processos bsics destadstica descriptiva. Pel que fa als resultats obtinguts, respecte a leix de competncies, la ms destacada s la dautonomia i iniciativa personals, lligada a la responsabilitat i autoexigncia. Respecte a leix dxit educatiu, destaca el paper del professorat, tant pel suport que els ofereixen com per les expectatives que dipositen en ells. I, per acabar, respecte a leix dinclusi social, els aspectes que lafavoreixen es centren sobretot en el recolzament de la famlia, en lentorn ms immediat i en el fet dentendre la possibilitat de viure amb altres cultures com un enriquiment.
Resumo:
Quan la Generalitat de Catalunya va assumir la gesti dels centres penitenciaris, lany 1984, es va dur a terme un esfor tcnic important per aplicar programes de tractament que, des de la perspectiva cognitiva conductual, estiguessin orientats a la comprensi i modificaci dels comportaments antisocials, que es modelen a travs de pensaments i actituds prosocials . Pel que fa a laplicaci daquests programes, fonamentalment cognitivoconductuals, els psiclegs ens adonvem del cmul dexperincies i coneixements que, seguint els criteris de lobra en curs (Work in progress) i la resoluci de problemes shavien anat incorporant en el desenvolupament de les intervencions teraputiques que es feien, comptant amb les perspectives i solucions i que, de manera efectiva, estaven cobrint els objectius del tractament de les persones internes. Calia aprofitar tot aix i tenir-ho en compte. Entenem que el tractament psicolgic que apliquem en el medi penitenciari s equiparable de manera general a la psicoterpia, en el sentit que ambdues intervencions, malgrat que no segueixen unes mateixes pautes, tenen els mateixos continguts i objectius: atenuar els smptomes o vivncies problemtiques que t la persona, modificar pautes distorsionades de conducta i promoure el creixement i desenvolupament positiu de la personalitat, perqu, en el nostre cas, lindividu tingui ms garanties de reinserci en la societat don prov. Per aquest motiu hem considerat que cal elaborar un altre document de treball que ens informi sobre els indicadors ms actuals de canvi teraputic, i atrevir-nos a proposar una metodologia per mesurar-los aplicada al nostre mbit dintervenci. El Banc de tcniques psicolgiques dintervenci en el medi penitenciari neix amb la intenci de ser una eina de treball prctica per al psicleg que tracta de modificar comportaments delictius i que tamb atn altres demandes vivencials de les persones que estan internes. A ms, a travs de la plataforma e-Catalunya, el professionals poden trobar un lloc per compartir / aprendre les experincies i tcniques efectives per aconseguir aquest propsit.
Resumo:
Amb lobjectiu danalitzar i comprendre duna manera ms adequada els mecanismes pels quals els potencials turistes que venen dAnglaterra prenen la decisi de viatjar fins la Costa Daurada, en el context de la introducci de les lnies aries de baix cost a Espanya i la creaci de noves rutes, sha dut a terme una enquesta a laeroport de Reus a un total de 445 turistes que estaven a punt de tornar de les seves vacances cap a Anglaterra tenint l'aeroport d'East Midlands (EMA) com a destinaci i viatjant amb la companyia aria de baix cost RyanAir. Amb el mtode utilitzat en aquest projecte s'ha mesurat, per mitj de l'enquesta esmentada, el pes de la causalitat entre la presncia de vols barats des de EMA fins a Reus amb la decisi dels turistes de passar les seves vacances en una regi turstica de primer ordre a Catalunya com s la Costa Daurada. Segons els resultats de les dues preguntes causals que formen part de lenquesta (pregunta 18 i pregunta 19), gaireb un 30% de l'impacte econmic turstic total s degut a la disponibilitat de vols barats mitjanant RyanAir. Tanmateix, al voltant dun 60% de l'impacte estaria relacionat amb el fet que els turistes visitarien la Costa Daurada independentment de la disponibilitat de vols de RyanAir. Aix indicaria que tot i que els vols de Ryanair sn innegablement atractius pels turistes, hi ha un desig important de visitar la Costa Daurada que podria ser satisfet per altres mitjans.
Resumo:
Este proyecto final de carrera, consiste en la creacin de un blog que gira en torno de una misma temtica: el P.I.R (Psiclogo interno residente). Este ttulo se crea en diciembre de 1998 mediante el Real Decreto 2490/1998. Se obtiene realizando la formacin especializada en una plaza sanitaria de psiclogo interno residente o por un proceso de solicitud, de acuerdo con lo previsto en las disposiciones transitorias, para quienes ejercen antes de la creacin del mismo.
Resumo:
La universitat europea ha de fer front als reptes de la internacionalitzaci, que suposa per una banda, el desplegament de poltiques per difondre la seva activitat acadmica ms enll de les seves fronteres i, per laltra facilitar la mobilitat destudiants i lacollida destudiants estrangers. Aquests reptes suposen una situaci de multilingisme i interculturalitat, alhora que posen de relleu el paper de langls com a llengua internacional. Els reptes relacionats amb el multilingisme es fan especialment palesos en territoris amb llengua prpia com Catalunya i Galles. Per una banda, Catalunya compta amb una llengua dmplia difusi entre la poblaci, com s el catal, que conviu amb la llengua castellana. En aquesta situaci, la llengua anglesa es considera una eina que ha de facilitar la internacionalitzaci de la universitat. Per altra banda, a Galles, la llengua gallesa s minoritria davant de lhegemonia de langls. Tenint en compte aquestes situacions sociolingstiques, aquest projecte se centra en la gesti del plurilingisme i la multiculturalitat en una universitat de Catalunya i una altra de Galles. Fonamentalment, el projecte pretn respondre a la pregunta segent: De quina forma respon la universitat a Catalunya i Galles als reptes del plurilingisme i la interculturalitat que sels plantegen davant la progressiva internacionalitzaci que viu la universitat? Per tal de respondre a aquesta pregunta, el projecte se centra en una acci institucional central de les poltiques universitries dinternacionalizaci: lacollida destudiants internacionals (bsicament a travs del programa Erasmus). El projecte que aqu es proposa se centra especficament en lacollida destudiants internacionals per part de la Universitat de Lleida (Catalunya) i de la Universitat de Cardiff (Gales), analitzant i comparant per una banda (i) les accions institucionals contretes i, per altra banda, (ii) les actituds lingstiques i (iii) les prctiques comunicatives plurilinges dels diferents agents que hi intervenen: (1) estudiants internacionals dins del programa Erasmus, (2) estudiants locals (3) professors amb alumnat internacional i 4) personal dadministraci i serveis que dna suport a la internacionalitzaci. Aquest projecte semmarca dins de quatre grans lnies dinvestigaci, en les quals aquest equip ja hi ha treballat mpliament: (a) comunicaci intercultural; (b) interacci social i poder; (c) langls com a lingua franca; (d) actituds, ideologies i prctiques relacionades amb el multilingisme.
Resumo:
Mitjanant aquest projecte sha pogut: a) constatar lescassa aplicaci prctica en els tribunals catalans del dret angls; b) discutir els motius daquesta realitat judicial que saparta de les disposicions normatives previstes a la Llei dEnjudiciament Civil 1/2000; c) plantejar solucions als problemes detectats, formulant una proposta de modificaci normativa. Tot aix sha materialitzat en 4 Ponncies Internacionals presentades al Congreso Internacional sobre Prueba Judicial organitzat per les Facultats Jurdiques de les Universitats de Deusto, Comillas i Esade els 19 a 21 de juliol de 2010; 3 Comunicacions presentades a la Universidad de Salamanca en la Jornada en Homenaje a la Profra. M. Carmen Calvo Snchez, el 25 de novembre de 2010; i un llibre collectiu de tots els membres integrants daquest projecte de recerca titulat La prova del dret estranger: teoria i prctica. Estudi de 30 casos reals, publicat per leditorial J.M. Bosch, la ms antiga a Espanya i de reconegut prestigi i mplia difusi en lrea del Dret Processal: es va crear lany 1889 i ha publicat ms de 300 llibres en aquesta rea de coneixement.
Resumo:
Tradicionalment sha considerat que una comunitat poltica necessita una llengua comuna com a base duna cultura poltica compartida, necessria per al funcionament de les institucions democrtiques, lexercici de la solidaritat ciutadana, el foment de la igualtat doportunitats i la unitat, lestabilitat i la fortalesa de lestat. Aquesta idea va guiar la constituci destats naci com Frana, Itlia o Espanya i en va legitimar les poltiques dassimilaci lingstica. I tamb s present en la construcci destats federals, com els mateixos EUA. Ara b: en el cas de les federacions constitudes pel pacte entre demoi amb llenges diferents aquest no hauria de ser necessriament el model, ja que el sistema federal facilita lacomodaci de la diversitat. Per quina s la realitat? Quantes federacions tenen llengua comuna? Per qu algunes en tenen i unes altres no? La manca duna llengua comuna impedeix daconseguir els objectius poltics amb qu se lha relacionat? El meu corpus destudi sn les federacions i prenc com a punt de partida les que recull el Frum de Federacions en el seu web. En primer lloc les caracteritzo segons la seva diversitat lingstica de iure (llenges oficials en el nivell federal) i de facto (llenges que es parlen a la federaci i percentatge de parlants de les principals). En segon lloc defineixo el concepte de llengua comuna dacord amb unes determinades consideracions, per establir quantes federacions actuals tenen llengua comuna. A continuaci descric les funcions poltiques que la normativa associa a la possessi duna llengua comuna i les causes per les quals un percentatge significatiu de federacions no en tenen. Finalment, analitzo els tres casos de federacions que funcionen tant de iure com de facto sense llengua comuna (Blgica, Canad i Sussa) amb lobjectiu dexplorar si aquesta mancana pot estar relacionada directament amb els seus nivells de participaci democrtica, solidaritat, igualtat doportunitats o estabilitat poltica.
Resumo:
El presente estudio expone los resultados del tema desarrollado en la lnea investigativa de culturas urbanas contemporneas y procesos comunicacionales. Trabajo que describe (construye) el arquetipo del aficionado al heavy metal en Espaa.
Resumo:
Aquest projecte es centra en una empresa d Ucrana que elabora formatge. Lempresa pretn automatitzar la seva sala delaboraci de formatges per tal que els seus productes es realitzin de forma automtica reduint considerablement el contacte de lhome amb el producte. Lobjectiu principal d aquesta automatitzaci s el dentrar en el mercat rus per tal daugmentar les vendes. Al mateix temps es pretn incrementar la qualitat del producte, reduir costos en ma dobra doperaci i millorar la flexibilitat del procs per adaptar-se aix millor a futurs canvis que li plantegi el mercat
Resumo:
El Grup de Visi per Computador i Robtica (VICOROB) del departament d'Electrnica, Informtica i Automtica de la Universitat de Girona investiga en el camp de la robtica submarina. Al CIRS (Centre dInvestigaci en Robtica Submarina), laboratori que forma part del grup VICOROB, el robot submar Ictineu s la principal eina utilitzada per a desenvolupar els projectes de recerca. Recentment, el CIRS ha adquirit un nou sistema de sensors d' orientaci basat en una unitat inercial i un giroscopi de fibra ptica. Aquest projecte pretn realitzar un estudi d' aquests dispositius i integrar-los al robot Ictineu. D' altra banda, aprofitant les caracterstiques daquests sensors giroscopics i les mesures d' un sonar ja integrat al robot, es vol desenvolupar un sistema de localitzaci capa de determinar la posici del robot en el pla horitzontal de la piscina en temps real
Resumo:
Lobjectiu dels Serveis Intelligents dAtenci Ciutadana (SAC) s donar resposta a les necessitats d'informaci dels ciutadans sobre els serveis i les actuacions del municipi i, per extensi, del conjunt del serveis d'inters ciutad. Des que l iSAC sha posat en funcionament, peridicament sanalitzen les consultes que es fan en el sistema i el grau de satisfacci que la ciutadania t daquest servei. Tot i que en general les valoracions sn satisfactries sha observat que actualment aquest sistema t un buit, hi ha un ampli ventall de respostes que, de moment, liSAC no s capa de resoldre, i possiblement el 010, el call center del servei datenci ciutadana, tampoc. Algunes de les cerques realitzades marxen molt de lmbit municipal i s lexperincia de la mateixa ciutadania la que pot oferir un millor resultat. s per aquest motiu que ha sorgit la necessitat de crear wikiSAC. Eina que te com a principals objectius que: poder crear, modificar i eliminar el contingut duna pgina de forma interactiva de manera fcil i rpida a travs dun navegador web; controlar els continguts ofensius i malintencionats; conservar un historial de canvis; incentivar la participaci ciutadana i aconseguir que aquest sigui un lloc on els ciutadans preguntin, suggereixin i opinin sobre temes relacionats amb el seu municipi i aconseguir que els ciutadans es sentin ms integrats amb el funcionament de ladministraci, collaborant en les tasques dinformaci i atenci ciutadana
